13/12/2024 | 06:00
Des del 21 d’octubre passat, l’atenció integral a les persones que arriben a Barcelona per començar-hi una nova vida compta amb un nou equipament, situat al carrer de Tarragona, 173. Es tracta d’un edifici que complementa l’existent al mateix carrer, però al número 141, on hi ha l’atenció immediata i d’urgència als nouvinguts. Tots dos edificis configuren el Servei d’Atenció als Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER). Aquesta ampliació ha permès reagrupar els diferents punts d’atenció que fins ara es prestaven en altres equipaments municipals. Així s’han guanyat gairebé 1.000 metres quadrats per atendre les persones que arriben a la ciutat per viure-hi i s’ha aconseguit una millora important de l’atenció global i especialitzada que l’Ajuntament de Barcelona els ofereix.
“Aquest equipament demostra que Barcelona és una ciutat oberta i diversa, compromesa en la defensa dels drets de les persones nouvingudes”, va dir l’alcalde, Jaume Collboni, en l’acte d’obertura del nou SAIER. Per la seva banda, la comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament, Sònia Fuertes, va afirmar que “en un moment de regressió de drets a tot Europa, Barcelona vol llançar un missatge d’acollida, d’empatia i d’humanització dels processos migratoris, perquè aquestes persones puguin generar vincles comunitaris a la nostra ciutat que possibilitin el desenvolupament del seu projecte vital”.
Una atenció més personalitzada i respectuosa de la privacitat
L’edifici nou del SAIER destaca pel fet de disposar d’uns 90 llocs de treball, la qual cosa permet concentrar tant els serveis de primera acollida com els serveis més especialitzats. Les dependències es distribueixen en cinc plantes diferents. A la planta baixa, hi ha la recepció, el servei d’atenció social d’urgència i familiar, que inclou un espai de lactància i per als infants, i el servei de traducció i interpretació, ja que molt sovint en les primeres visites cal una intermediació lingüística. Del nou equipament, en destaca la calidesa de l’espai i la recerca de la màxima privacitat per als usuaris.
A la planta soterrani, s’hi ubiquen el servei d’atenció social per a cites ordinàries i d’atenció psicològica, i dos grans espais polivalents, bàsicament sales per poder fer-hi formació en general. Aquest és l’equipament de la ciutat amb més despatxos d’atenció personalitzada, fins a un total de 17. A la planta altell, hi ha els serveis jurídics especialitzats en estrangeria i en protecció internacional. A la planta primera, el back office del servei d’atenció social. I, finalment, a la planta segona, el servei d’assessorament en homologació d’estudis i orientació laboral, així com una part de l’equip humà de la Direcció de Serveis d’Immigració i Refugi, que es trasllada des del passeig de Sant Joan fins a la nova ubicació, per tal d’afavorir la transversalitat dels serveis de reagrupament familiar, informes d’habitatge i punt d’informació d’arrelament, traducció i mediació intercultural i promoció de la mentoria, entre d’altres.
La reforma integral de l’edifici ha costat 4,9 milions d’euros i ha estat dissenyada per l’equip d’arquitectes Flexoarquitectura. S’ha prioritzat una organització funcional dels espais, diferenciant aquells que són d’accés al públic i aquells altres que són de treball intern dels professionals. Com que el nombre de persones que faran ús de l’edifici simultàniament serà elevat, els espais són el màxim de diàfans i oberts possible. A més de l’interior, també s’han rehabilitat la façana i la coberta per tal d’actualitzar-les als nivells d’eficiència energètica actuals més òptims.
Un servei que atén més de 19.000 persones l’any
El SAIER va atendre l’any passat un total de 19.509 persones, de les quals 6.065 van sol·licitar asil a l’Estat espanyol. Les persones ateses van ser de 134 nacionalitats diferents d’arreu del món, i les més nombroses van ser les provinents de Colòmbia, del Perú, de Veneçuela i del Marroc, per aquest ordre.
Les activitats dutes a terme durant el 2023 al SAIER van ser 70.353, de les quals un 46% per part del Servei d’Atenció Social (atès per la Creu Roja) i un 23% per part del Servei d’Assessorament per a Tràmits d’Estrangeria (atès per l’Associació per l’Orientació, Formació i Inserció de Treballadors Estrangers-CITE i el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona-ICAB), així com el Servei d’Assessorament Jurídic en Protecció Internacional (gestionat per contracte per ACCEM) i l’Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants a Catalunya (AMIC), que gestiona l’assessorament en homologació d’estudis i orientació laboral; el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL). A banda, es presten els serveis transversals de Primera Atenció i Informació i el Servei de Traducció i Interpretació (gestionats per contracte per ABD).
Pel que fa al perfil de les persones ateses durant el primer semestre del 2024, cal destacar l’impacte que ha tingut l’arribada a la ciutat de persones procedents de les illes Canàries, que han entrat a l’Estat espanyol per via marítima des del continent africà. Aquest fet es veu reflectit fonamentalment en la nacionalitat de les persones ateses, amb l’increment significatiu de persones del Senegal, d’Algèria i del Marroc, però també es veu representat pel que fa al gènere, amb una pujada de dos punts percentuals dels homes atesos al servei, ja que són ells qui més inicien aquest tipus de trajecte migratori.
També és destacat l’increment de persones de nacionalitat ucraïnesa, motivat fonamentalment per la derivació cap al Sistema d’Acollida de Protecció Internacional i Temporal (SAPIT) des del Centre de Recepció, Atenció i Derivació, del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions (CREADE) de l’Estat espanyol i a la ciutat de Barcelona, com a conseqüència del conflicte bèl·lic en aquest país. Cal destacar igualment l’augment d’atencions a persones de nacionalitat palestina, i les xifres són clares: s’ha passat de les quatre persones que es van atendre en el primer semestre del 2023 a les 40 persones en el primer semestre del 2024. Tot i això, continuen sent majoritàries entre els usuaris del SAIER les nacionalitats colombiana, veneçolana i peruana.
La comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament, Sònia Fuertes, va alertar del fet que “hi ha persones que fugen de situacions molt dures que els costen de verbalitzar i, només a base d’anar parlant amb els professionals del SAIER en diverses reunions, acaben confiant en ells i explicant la seva situació real”. En aquest sentit, Fuertes explica que el SAIER modula els seus serveis perquè s’adaptin a les necessitats de les persones migrades i refugiades, i així evita que hagin d’anar d’un lloc a un altre de les dependències municipals.
Aquest servei barceloní és capdavanter i singular a tot l’Estat espanyol, perquè situa els drets de les persones migrades i refugiades en el centre de les polítiques públiques. “Barcelona s’ha construït amb els milers i milers de persones que hi han anat arribant al llarg dels segles, i especialment els darrers 150 anys”, va dir al respecte Jaume Collboni, durant la visita a les instal·lacions del nou SAIER. L’alcalde de Barcelona va remarcar també que “és a les ciutats on es troben els reptes, els problemes i les oportunitats que genera un món en transformació permanent”.
