23/05/2022 | 06:00
A Barcelona, el consum d’energia per a usos residencials, és a dir, per als habitatges privats on viuen els ciutadans, representa el 30% del total. La resta és consum industrial, del transport, dels comerços i de les oficines, d’instal·lacions públiques com ara mercats, escoles o pavellons esportius i de l’enllumenat dels carrers. El 2020, la ciutat va consumir 13.222 GWh d’electricitat, per sota del que es consumia anualment abans de la pandèmia. D’aquesta quantitat, menys d’un 10% es produeix amb energies renovables. Però el canvi cap a la producció i el consum d’energia neta també ha arribat a les grans ciutats com Barcelona.
“A tot el món occidental creix el nombre d’instal·lacions d’energia solar fotovoltaica en edificis privats”, explica Cristina Castells, directora d’Energia i Qualitat Ambiental de l’Ajuntament de Barcelona. “A la nostra ciutat, tenim un hàndicap, que és que la majoria d’edificis no són d’un sol propietari, sinó d’una comunitat de veïns, i això dificulta la decisió d’instal·lar plaques fotovoltaiques als terrats. Però el consistori està convençut que ara és el moment de fer el pas i volem que l’autoconsum compartit d’energia a escala residencial privada sigui un fet quotidià de la vida barcelonina”. Per això ha posat en marxa la campanya “Moment solar Barcelona“.
La ciutat gaudeix de moltes hores de sol durant l’any, i l’objectiu és aprofitar aquesta energia neta, i encara més quan molts edificis barcelonins tenen les condicions apropiades per instal·lar equips de generació d’energia amb plaques fotovoltaiques als terrats. Amb l’energia produïda amb aquest sistema es pot arribar a cobrir al voltant del 25% del consum elèctric de les llars d’un edifici, depenent del nombre de veïns i de la superfície útil del terrat. “Fem una crida a totes les comunitats de propietaris perquè s’ho estudiïn; des de l’Ajuntament volem ajudar-los en tot, no només a l’hora de fer el projecte d’instal·lació, sinó també a buscar facilitats per finançar-lo i a tramitar les bonificacions de l’IBI que ja existeixen des de fa temps, però que no tothom coneix”, explica Cristina Castells.
L’Ajuntament ha signat convenis amb el Gremi d’Instal·ladors i amb el Col·legi d’Administradors de Finques per tal que hi hagi un acompanyament efectiu a les comunitats de propietaris que es decideixin a fer el pas, durant tot el procés, des de la informació inicial fins a l’execució i el manteniment de la instal·lació ja en marxa. “L’objectiu és aconseguir que un centenar de comunitats de veïns de tota la ciutat se sumin al carro de l’autoconsum compartit en el pròxim any i mig”, diu la directora d’Energia i Qualitat Ambiental de l’Ajuntament.
L’exemple pioner al carrer de Huelva, 108
Algunes comunitats de veïns ja han fet el pas. Una de les més avançades és la d’un edifici d’habitatges al carrer de Huelva del barri de Sant Martí de Provençals, amb una seixantena de veïns, que va iniciar el procés per instal·lar plaques fotovoltaiques al seu terrat el 2019, abans de la pandèmia. Francisco Gallardo, administrador de finques i impulsor del projecte, explica que “vam poder tirar-lo endavant gràcies a la plataforma de microcrèdit col·lectiu (crowdlending) Ecrowd, que va propiciar que més d’un centenar de persones, algunes veïnes de la finca però la majoria de fora, invertissin entre 50 i 1.000 euros cadascuna per cobrir els 37.000 euros que costava la instal·lació de les plaques”. Aquests microcrèdits es tornen en un termini breu i amb un tipus d’interès baix, la qual cosa els fa més interessants que els crèdits clàssics bancaris.
Un sistema col·lectiu de microcrèdits va fer possible la instal·lació fotovoltaica d’aquesta comunitat de veïns al barri de Sant Martí
La instal·lació de l’edifici de Huelva, 108, va començar a funcionar a l’abril del 2020 en ple confinament i, en una primera fase, l’objectiu era obtenir un estalvi significatiu en la factura de la llum dels serveis comuns de l’habitatge (ascensors, llum de les escales, etc.). Des d’aquesta primavera del 2022, també repercuteix positivament en la factura domèstica dels veïns, ja que s’ha fet la connexió amb els comptadors particulars per repartir-se l’energia sobrant. “El gran estalvi es dona en el pagament de l’IBI, que té una bonificació del 50% durant tres anys”, explica Gallardo, “i això és el que realment facilita que la inversió es recuperi en un termini més curt”. A partir d’aquesta experiència, moltes altres comunitats que gestiona l’administració de finques de Gallardo, s’ho estan plantejant. “És un win-win”, conclou, “per a l’economia dels veïns però també per millorar la salut del planeta”.
Cristina Castells, directora d’Energia i Qualitat Ambiental del consistori, ratifica que l’Ajuntament pot impulsar i acompanyar noves instal·lacions d’autoconsum compartit en comunitats de veïns i veïnes o amb consumidors propers a la generació d’electricitat, però que és la societat civil qui ha de prendre la iniciativa. “En alguns casos, podem situar les plaques en alguna coberta d’edifici municipal i buscar veïns a menys de 500 metres de distància, com preveu la llei, que se’n puguin beneficiar”, diu, “però el que seria veritablement un salt qualitatiu és que naixessin moltes iniciatives privades i que les plaques es poguessin instal·lar als terrats dels edificis veïnals privats”.
Pèrgoles que són focus de generació energètica
El consistori ha incrementat darrerament la potència fotovoltaica en cobertes d’edificis i equipaments municipals. A finals del 2020, hi havia 102 instal·lacions d’aquests tipus, a més de 15 més en façanes i mitgeres i 17 més en forma de pèrgoles situades a l’espai públic. Ara hi ha una vuitantena de projectes nous, amb els quals es vol doblar la potència energètica, de 3,5 MW a 7,2 MW.
Fins ara, l’energia generada en dependències municipals i a l’espai públic s’associava principalment al consum municipal o bé es venia a la xarxa, però s’està analitzant com poder abastir o compartir energia generada en instal·lacions municipals amb consumidors privats, tot complint certs requeriments. De moment, hi participarien 11 de les pèrgoles, que podrien donar energia fins a unes 1.010 famílies. En un futur, es podria arribar a compartir l’energia solar d’una vintena de pèrgoles, tot reconvertint-les a instal·lacions d’autoconsum compartit, i donar servei a unes 3.000 unitats familiars.
Es començarà facilitant l’energia a les famílies amb menys recursos i es treballarà per fer-la arribar a tota la ciutadania i a les petites i mitjanes empreses. El projecte s’iniciarà a la pèrgola generadora de la ronda de Dalt, situada a la Vall d’Hebron. Aquest panell podria abastir unes 40 unitats familiars dels entorns de la instal·lació. Recordem que la llei actual exigeix que els consumidors que es beneficien d’una petita xarxa d’autoconsum compartit siguin a menys de 500 metres del nucli generador de l’energia.
Pensant en els col·lectius més vulnerables
L’Ajuntament té clar que l’accés a l’energia renovable ha d’arribar a tota la població, no només a la que pot fer un petit esforç econòmic per aconseguir-la. Per això, posa la mirada en diverses línies d’actuació que arriben a les famílies més vulnerables. Així, l’Ajuntament, a través de Serveis Socials, informarà les famílies amb pocs recursos que resideixen a menys de 500 metres de les pèrgoles fotovoltaiques esmentades anteriorment i els oferirà la possibilitat d’accedir a aquesta energia solar gratuïta durant com a mínim un any. Una vegada concretades totes les unitats familiars interessades, s’hi aplicarien criteris de vulnerabilitat i de necessitat, i, si calgués, es faria un sorteig i les que no fossin escollides restarien en una llista d’espera. En aquest cas, l’energia distribuïda, la que pot generar una instal·lació de 500 W per unitat familiar, seria 100% bonificada.
No només es tracta de repartir els beneficis de la generació solar, sinó d’apostar per l’estalvi d’energia i l’empoderament de la ciutadania
Cristina Castells, directora d’Energia i Qualitat Ambiental de l’Ajuntament de Barcelona, creu que “aquest és un esforç que afegim als que ja anem fent des dels Punts d’Assessorament Energètic (PAE), amb presència en tots els districtes des del 2016, on s’informa de les possibilitats d’optar al bo social. Actualment, també s’està duent a terme un projecte pilot en el marc d’un projecte europeu anomenat “Sun4All” (Energia compartida – Sol per a tothom)”. Es tracta d’un projecte finançat per les línies Horizon 2020 de la UE, on, a més de Barcelona, hi participen Roma (Itàlia), Cor de Savoia (França) i Almada (Portugal). El programa té per objectiu trobar esquemes financers per permetre que una part dels diners invertits per l’ens municipal en instal·lacions solars fotovoltaiques reverteixi en famílies en situació vulnerable.
Els participants rebran una part de l’estalvi i del rendiment econòmic de la instal·lació fotovoltaica duta a terme per l’Ajuntament, així com assessorament i formació en relació amb l’energia, l’eficiència i la gestió energètica a la llar. A més, s’organitzaran xerrades i tallers oberts a la ciutadania sobre energia i transició energètica. No només es tracta de repartir els beneficis de la generació solar, sinó d’apostar també per l’estalvi d’energia i l’empoderament de la ciutadania.
Aposta de Barcelona per un canvi de model energètic
Totes aquestes iniciatives s’emmarquen dins dels objectius de la Declaració d’emergència climàtica de Barcelona, que aposta per una transició energètica justa i per revertir el model de consum i generació d’energia que tenim actualment, basat principalment en combustibles fòssils. La Declaració aposta per transitar cap a un ús racional de l’energia, basat en l’estalvi, l’eficiència energètica i la generació renovable i local, on es prioritzin l’autoconsum i l’autogeneració.
Recentment, Barcelona ha estat escollida per la Comissió Europea, entre les prop de 400 ciutats candidates per formar part de la missió europea “100 ciutats intel·ligents i climàticament neutres per al 2030“. El fet d’haver guanyat i formar part de la llista de ciutats triades per Europa, de les quals set són dins l’Estat espanyol, suposa un reconeixement explícit al compromís de la capital catalana en la lluita contra el canvi climàtic.
