Crític Cerca
Espai Crític

Les relacions afectives en la ficció o com relacionar-se fora dels estereotips patriarcals

28/03/2017 | 20:00

'Les relacions afectives', clouen el cicle de gènere de la Sala Beckett
“Les relacions afectives” clouen el cicle de gènere de la Sala Beckett

Les dones representen la meitat de la població mundial. Tot i això, menys d’una tercera part dels personatges protagonistes de pel·lícules són de gènere femení. Hi ha investigacions que demostren que els estereotips encara tendeixen a marginar les dones en els llocs professionals de prestigi dins de la ficció. Els personatges masculins predominen sobre els femenins quan es tracta de fiscals i jutges, docents o metges i, per contra, quan es tracta de la hipersexualització, les dones en surten triomfants. La qüestió és: com podem superar aquests estereotips de gènere també en la ficció?

El cicle “La revolució dels gèneres. La construcció d’estereotips en la ficció”, que ha organitzat la Sala Beckett – Obrador Internacional de Dramatúrgia les darreres setmanes arriba a la seva última secció amb la intenció de donar resposta a aquesta pregunta. Treballarà la construcció d’estereotips en la ficció parlant de les relacions afectives amb una conferència de Brigitte Vasallo, el dijous 7 d’abril, i un taller d’Iratxe Fresneda, el divendres 8.

Pensament monògam, l’amor, la frontera

Brigitte Vasallo és escriptora i activista per les relacions sexeafectives dissidents i contra la islamofòbia de gènere. L’objectiu de la seva xerrada del dijous 7 és reflexionar críticament sobre la construcció de la monogàmia i el poliamor. “Analitzo la monogàmia més enllà de les relacions sexeafectives; per mi és un sistema més global que genera violències”, explica. Vasallo considera que la monogàmia és extrapolable a moltes de les relacions que tenim en la vida: som ‘hooligans’ d’un sol equip de futbol, ens identifiquem només amb un estat (o una nació), competim els uns amb els altres. “Jo advoco per construir identitats bastardes més àmplies”, diu l’escriptora.

L’alternativa és el poliamor? “El poliamor s’ha convertit en un moviment ‘mainstream’ mal entès”, reflexiona l’activista. “S’ha volgut trencar la monogàmia i, per exemple, s’ha optat senzillament per augmentar la quantitat de relacions sexeafectives sense trencar estereotips”, explica Vasallo, que opta per “construir una cosa més àmplia, passar del fet personal al públic, d’allò privat a allò públic, buscar línies de fuga com es fa, entre d’altres, en la música ‘pop'”. En la ficció, aquestes relacions s’han de construir. “No hi ha una representació d’això, però és necessari que aparegui i que surti”, diu Vasallo, que es lamenta de la gran quantitat d’estereotips que tenen les sèries que arriben al gran públic.

Com dibuixen les dones els productes de ficció?

Precisament els estereotips de les produccions de ficció ‘mainstream’ seran el punt de partida del taller que el divendres 7 impartirà Iratxe Fresneda, professora adjunta del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Universitat del País Basc. A partir de sèries de referència “desaprendrem allò que hem après i mirarem de ser conscients de com mirem el món per reconstruir-lo a través de la ficció“. El que veiem en la ficció, diu Fresneda, “no deixa de ser un reflex de què pensem, de la percepció de les coses, de la realitat que construïm entre tots perpetuant l’establert”.

“La societat s’ha acostumat a veure homes en els llocs de poder i al mateix temps ens ha ensenyat a les dones a identificar-nos amb herois masculins reals i ficcionats”. L’alternativa per trencar aquests estereotips és representar millor la diversitat a la gran pantalla sense perdre qualitat. “Hem d’aprendre a construir personatges que funcionin a la pantalla que emocionin i creïn ‘empatia’ i brillin sense recórrer als tòpics”, diu Fresneda, que posa com a exemple els personatges de Sarah, de ‘The killing’, i de Saga, de ‘Bron/Broen’ com a nous personatges femenins interessants. “Diuen que la cultura ‘pop’ ens dóna plaer perquè ens reconeixem en la repetició i ens sentim còmodes en allò que és familiar. Fem doncs camí i creem nous llocs que puguin repetir-se i proporcionar-nos experiències fictícies plaents”, clou Fresneda quan explica la intenció del seu taller.

banner-suport-sala-beckett

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebràs el llibre 'La revolta de Santa Jordina'

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació