19/12/2019 | 19:00
Feia pocs mesos que una família amb dos infants havia arribat a Vilassar de Mar i s’havia apuntat a l’Agrupament Escolta l’Atzavara. Un dia els va arribar una ordre de desnonament a casa i el ‘cau’ no va trigar a respondre: “Va ser instintiu, si una família del ‘cau’ pateix un desnonament, ens hem de moure. Si estem predicant valors com la solidaritat i la participació, els hem de materialitzar, els valors no existeixen al buit”, explica Eloy Martínez, cap de l’Atzavara. La unitat de ‘pioners’ de l’agrupament, que engloba nois i noies de 16 a 18 anys, es va reunir, va preparar una pancarta i va posar el cos per impedir que fessin fora la família nouvinguda. Ho van aconseguir. L’Atzavara i el teixit veïnal de Vilassar van aturar el desnonament i van pressionar perquè l’ajuntament els oferís un pis d’emergència social.
“L’escoltisme és un projecte que vol formar joves actives, compromeses, que s’impliquin en el seu entorn, que tinguin el neguit per construir un món millor”, diu amb passió l’Eloy. Hi coincideix el pedagog Miquel Essomba: “L’escoltisme no deixa de ser un moviment social amb l’objectiu primordial de la transformació social, a diferència de les entitats prestadores de serveis”. Essomba ha estat cap, responsable d’agrupament, formador i també va ser, durant l’anterior mandat, comissionat d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona.
Essomba reflexiona sobre el model de l’escoltisme: “Centra la seva metodologia i la seva finalitat en el col·lectiu: tot divertint-te i aprenent, fas servei a la teva comunitat”, explica. Per a aquest objectiu, el projecte n’és la base: “Les educadores es troben amb els infants, dialoguen sobre el que passa a la ciutat o al barri i plantegen reptes”. Així, els infants creen i autogestionen un projecte que pugui ser útil per contribuir a millorar la vida social i que, per ell mateix, ja genera consciència i sentit del compromís i la responsabilitat.
Escoltes aturant desnonaments amb la PAH
Seguint aquesta filosofia, les pioneres de l’AE Atzavara de Vilassar de Mar, en conèixer la situació que estaven patint dos companys del seu agrupament, van decidir organitzar-se i fer una pancarta, van debatre què hi posarien i van acudir a l’acció contra el desnonament, juntament amb els caps del ‘cau’. D’aquesta iniciativa nascuda a partir d’una experiència propera i de la necessitat de lluitar i reflexionar sobre l’habitatge a la seva població, des de l’equip d’educadores de l’Atzavara s’ha teixit una nova connexió amb la PAH del Baix Maresme: ambdues entitats ja estan reunint-se per engegar una col·laboració que desenvoluparan les ‘pioneres’ de l’agrupament, que consistirà en la creació d’un espai de lleure per tal que les famílies que no tenen recursos per pagar activitats extraescolars puguin portar-hi els seus fills i filles.
A l’Agrupament Escolta Pau Casals, de Cerdanyola del Vallès, segueixen la mateixa línia que l’Atzavara de Vilassar, ja que treballen conjuntament amb la PAH Cerdanyola en el projecte de l’Escola Popular Rizal Ripollet-Cerdanyola, unes classes de reforç, els dimecres a la tarda, que realitzen els caps de l’agrupament amb infants de famílies que no podrien pagar un servei d’aquest tipus. Aquesta iniciativa va néixer de la implicació d’algunes caps del ‘cau’ en la PAH del municipi, inicialment com una col·laboració els dies d’assemblea de la plataforma: les caps es quedaven aquelles estones amb els fills i filles de les famílies que estaven reunides. D’aquesta connexió, així com la de l’agrupament de Vilassar amb la PAH del Baix Maresme, n’ha nascut un activisme per part de l’escoltisme en matèria d’habitatge, que ambdós entitats consideren de vital importància per tal de construir un futur millor.
En la lluita ecologista, la feminista o contra la gentrificació, els agrupaments són agents actius per al canvi
La revolució directa i local
El cap de l’AE Pau Casals, Daniel Alonso, afirma: “Sempre tenim en boca que som un moviment de transformació social, i per això vam veure clar que aquesta era una oportunitat bàsica per influir en el nostre context proper, per tenir un impacte social positiu de manera directa. No va haver-hi gaire debat, des del primer moment vam saber que era una bona manera de fer xarxa i d’expandir-nos com a agrupament”. Amb una xifra de 30 desnonaments a Cerdanyola aquest 2019, la participació en la PAH els continua semblant una decisió política necessària i imprescindible.
De la seva banda, a Vilassar de Mar, segons explica Eloy Martínez, a més d’un augment del preu del lloguer i de la turistificació, hi ha una segregació molt destacada entre els anomenats “barris de cases barates”, de majoria migrant, i la resta d’habitatges. Davant d’això i de la creixent onada racista que viu el municipi i el país, l’Atzavara situa els caus com “un molt bon antídot per a combatre-ho”. “Volem presentar-nos com un espai obert per tota la gent del nostre poble, volem trencar d’arrel amb els prejudicis i amb qualsevol brot racista”, assegura contundent.
Al capdavall, aquest caire de moviment social porta els ‘caus’ a tenir una implicació profunda en la política. Oriol Rovira, cap de relacions exteriors d’Escoltes Catalans en els darrers 3 anys, afirma que “l’escoltisme vol incidir de manera activa en la societat, és una manera més àmplia d’entendre la política, com a agent social que pretén deixar el món millor del que se l’ha trobat”. Daniel Alonso de l’AE Pau Casals afegeix que, des del seu agrupament, aposten per “la política quotidiana”, la que no es vincula a cap partit, però sosté que “la revolució es fa dia a dia”. En la lluita ecologista, la feminista o contra la gentrificació, els agrupaments són agents actius per al canvi.
Ja des del seu naixement a Catalunya, el món de l’escoltisme va adoptar com a meta la transformació social
Fer política a llarg termini
Aquesta implicació, però, no és invenció del segle XXI. Ja des del seu naixement a Catalunya, el món de l’escoltisme va adoptar com a meta la transformació social. Durant els anys de la dictadura franquista, el moviment escolta va ser un aliat en contra del règim i a favor de la recuperació nacional, sobretot motivat per l’associació Minyons de Muntanya, i va ser a partir dels seixanta que la missió del moviment es va centrar en educar en democràcia i recuperar els drets nacionals de Catalunya. Més endavant, i un cop entrats en la transició, apunta el pedagog Miquel Essomba, l’escoltisme ja s’ha encaminat cap a problemàtiques socials i de desigualtat, i ha anat modulant els seus objectius en consonància amb els temps polítics. Ara, per exemple, treballar en la lluita per l’accés a l’habitatge és cada cop més habitual entre agrupaments.
A dia d’avui, i recuperant aquells inicis vinculats a la lluita nacional, des de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge, que engloba Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, Escoltes Catalans i Acció Escolta de Catalunya, s’han fet públics posicionaments al voltant de la política catalana, com ara l’emès el 14 d’octubre en contra de la sentència als presos polítics independentistes. En aquell manifest, la FCEG exposa que, com a agent educador que forma infants i joves compromeses “en la construcció d’un món més just i lliure”, condemnen la persecució de la participació política i fan una crida a la mobilització des de la cultura de la pau i la no-violència. En altres aspectes, a nivell institucional, també han donat suport a les vagues universitàries en defensa de la Iniciativa Legislativa Popular per una rebaixa de taxes o a la vaga feminista del 8M, entre d’altres.
El ‘cau’ seria, aleshores, com “una escola d’activistes” que promouen el canvi social, diu Oriol Rovira, d’Escoltes Catalans, o “la sal de la sopa d’una societat a vegades una mica insípida”, afirma Essomba. O una aposta a llarg termini, que triga en veure els fruits: “Tothom que hagi estat en un agrupament haurà sentit el plaer de veure com els que havien estat ‘follets’, la unitat més petita, ara tiren endavant l’agrupament com a ‘pioners’ o com a caps, i fins i tot estan involucrats en altres projectes del poble, barri o ciutat. Això és una font increïble de satisfacció, una feina de formigueta”, explica il·lusionat l’Eloy Martínez, de l’Atzavara.
