20/10/2024 | 06:00
A la costa de Barcelona, l’ecosistema marí que trobem és molt variat: centenars d’animals i de plantes conviuen amb microplàstics, gasoductes i cables de fibra òptica. El litoral és una línia que està en transformació constant i, precisament per estudiar aquesta relació, el DHub presenta l’exposició “L’Oceà parla. Noves ecologies i noves economies del mar”. Aquesta mostra, que es podrà veure a l’equipament situat a les Glòries fins al 23 de febrer de 2025, ha estat comissariada pel director del Museu del Disseny, José Luis de Vicente, i inclou una quinzena de projectes de diferents disciplines per aprofundir en la connexió que tenim amb el mar. Es tracta del tret de sortida de la temporada de tardor d’enguany i coincideix amb la celebració dels 10 anys de l’edifici on s’ubica el Museu del Disseny.
“Aquesta exposició és un llenguatge per obrir un fòrum on pensar què podem fer amb les zones de tensió que hi ha entre l’última línia de costa i el mar”, afirma De Vicente. Segons el comissari, de la mateixa manera que els últims anys s’ha posat tota l’atenció en l’atmosfera a l’hora de valorar els efectes de la crisi climàtica, ara cal fer-ho amb l’oceà. “La mostra pot ser un començament per tenir converses sobre l’oceà”, ha expressat el director del Museu del Disseny, que mira cap a la ciutat de Niça, on l’any vinent se celebrarà la conferència de les Nacions Unides sobre els oceans, en què es pretén ratificar el Tractat global dels oceans. Aquest acord, que fa una vintena d’anys que s’està negociant, vol protegir el 30% de l’oceà d’aquí al 2030.
José Luis de Vicente: “L’exposició vol pensar sobre les zones de tensió que hi ha entre l’última línia de costa i el mar”
La mostra parteix d’una radiografia del fons marí de la costa barcelonina per situar l’estat dels elements vius i tecnològics que s’hi troben i continua amb un recorregut per conflictes que suposa aquest vincle en diferents punts del litoral català, així com en altres punts del planeta on la regressió de la costa ha comportat greus problemes per a la població. La darrera part de l’exposició planteja les oportunitats que pot aportar el mar per dissenyar un futur diferent.
Protegir la flora i la fauna
Una de les peces estrella de l’exposició, que ha estat creada expressament per a l’ocasió, és la instal·lació audiovisual immersiva Seeing Echoes in The Mind of the Whale del col·lectiu anglès Marshmallow Laser Feast, un projecte que vol evidenciar la contaminació acústica que genera l’ésser humà i que impacta en la vida de les balenes. En moure’s per ones sonores a l’hora de buscar menjar, aquestes criatures marines es veuen perdudes quan altres sorolls com els grans vaixells contenidors distorsionen el fons marí, un exemple més que l’activitat humana pot desestabilitzar la fauna que viu a l’oceà si no s’hi posa límits. En la línia d’analitzar la pol·lució sonora del mar, el Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques de la Universitat Politècnica de Catalunya a Vilanova i la Geltrú ha enregistrat els sons del fons del mar a través d’hidròfons, uns micròfons submarins que permeten saber què s’hi pot escoltar.
Arran de la crisi climàtica, l’acidesa dels oceans s’ha incrementat un 18% entre el 1982 i el 2022
Pel que fa a altres tipus de contaminació que tenen conseqüències en la flora i en la fauna, el projecte de l’Institute for Postnatural Studies ha dissenyat una Cartografia crítica de la Barcelona submarina, on detecten què hi ha en els primers 500 metres de costa barcelonina. Per exemple, al mar barceloní hi ha éssers desconeguts per a la ciutadania com els nudibranquis, uns llimacs de mar que viuen als blocs de formigó; gorgònies, que són un tipus de corall molt comú a la Mediterrània, i fins i tot algues invasores que van arribar a través d’un vaixell de càrrega des de l’oceà Índic. Aquesta instal·lació també aporta informació sobre l’estat del litoral barceloní arran de la crisi climàtica, com l’augment de l’acidesa dels oceans, que entre el 1982 i el 2022 s’ha incrementat un 18%.
La costa que desapareix
Més enllà dels efectes en els éssers vius que viuen al mar, l’activitat humana i la crisi climàtica poden generar conflictes en la població que habita la línia de costa i el seu entorn: “Ens fixem en les històries de zones de fricció entre la costa i la platja per veure quines tensions es revelen a les platges”, comenta De Vicente. L’exposició posa l’exemple del cas de la platja de Pineda i del nou Pla director del Port de Tarragona, que obliga a replantejar la relació entre la ciutat i el mar. L’estudi Landlab ha dissenyat una instal·lació a partir d’una anàlisi que han fet de la platja amb elements com la sorra, que, segons una de les expertes del projecte, “és un agent de mediació que explica el passat i mira cap al futur”. “Si no fem res, la platja desapareixerà”, explica el director del Museu del Disseny. Per això, Landlab proposa en aquesta exposició tres estructures per replantejar la platja de Pineda.
Molt relacionat amb la regressió de la platja, una proposta artística de reflexió que és present a la mostra del DHub és Second Sea, una plataforma interactiva que permet veure la pujada del nivell del mar en diferents ciutats i el cost que hauran de pagar els municipis costaners si mantenen les emissions de diòxid de carboni actuals. En el cas de la costa de Yorkshire, a Anglaterra, i tal com presenta Disseny de la retirada controlada: comunitats costaneres en la transició ecològica, les comunitats ja estan experimentant les conseqüències de la pujada del nivell del mar, fet que implica una transformació de l’entorn, però també de l’estil de vida d’aquelles poblacions.
“Si no fem res, la platja desapareixerà”, explica el director del Museu del Disseny
Un exemple més extrem que també es troba a l’exposició “L’Oceà parla” és el de Tuvalu, un arxipèlag del Pacífic que ja està en procés de desaparició i que comportarà una onada de refugiats climàtics. Ho desenvolupa la instal·lació When píxels wash ashore [‘Quan els píxels arriben a la riba’], de Marina Otero Verzier i Daniel Miller, que han recreat una rèplica digital del país al metavers i que mostra als visitants com s’està gestionant un entorn tan fràgil i que està destinat a ser engolit pel mar.
Noves relacions amb el mar
La darrera part de l’exposició al DHub se centra a protegir els ecosistemes oceànics i a plantejar nous vincles de l’ésser humà amb el mar. Com que la meitat de l’oxigen que respirem prové de l’oceà, la mostra presenta projectes com The Great Endeavor, que imagina un “futur ple de captadors de carboni” o Microescull biomimètic, unes peces gegants de formigó que s’han instal·lat a la costa de Barcelona per tal d’afavorir que s’hi adhereixin criatures marines i això ajudi a la regeneració de l’ecosistema marí de la capital catalana.
Un pas més enllà, hi ha propostes que aposten per establir una relació més circular amb l’oceà i eliminar la visió extractivista i d’abocador que sovint s’ha tingut sobre el mar. Segons explica l’exposició, “l’oceà pot ser una excel·lent pedrera de nous materials, que estaran presents a la nostra vida quotidiana”, com ho són nous aliments o bioplàstics generats a partir d’algues. Per exemple, l’Atelier Luma exposa al DHub estructures de sal per a la construcció a partir d’antigues tècniques artesanals de la regió de la Camarga francesa o la creació de biopolímers a partir del cultiu d’algues.
La mostra al DHub s’acompanyarà d’una sessió divulgativa el dia 24 d’octubre per abordar la contaminació de l’oceà a partir de microplàstics i quines recerques científiques estan avançant en la descoberta de solucions i iniciatives en què el disseny pugui generar una nova manera d’entendre i concebre els oceans.