Crític Cerca
Espai Crític

Memefest, desvirtualitzant el precariat

Els 'memes' formen part del nostre dia a dia i han transformat la forma com ens relacionem i opinem en públic. El CCCB va reunir fa uns dies figures destacades de l’humor i la creació digital per refexionar sobre aquest fenomen.

10/12/2019 | 19:00

Foto de grup de l'equip organitzador i part dels participants del Memefest 2019 / MIQUEL TAVERNA – CCCB, 2019

Són les deu de la nit i encara estàs escrivint el teu article. Un article amb fonts que has aconseguit per DM de ‘Twitter’, consultades per telèfon aquesta mateixa tarda i que t’han respost amb àudios de ‘Whatsapp’. No tens diners per pagar el ‘word’ i la teva versió pirata que et va passar un col·lega no té el corrector de català. El programa ha decidit canviar-te alguns accents oberts per tancats i algunes ‘u’ per ‘o’. Passes el softcatalà un cop i un altre. Són dos quarts d’onze i no has sopat. Entres a ‘Instagram’ i quelcom et reconforta. Un vídeo estrident en blanc i negre crida “desgraciadaaaa” i t’ho diu a tu, que vomitaries d’ansietat en aquell mateix instant. La factura pel teu article, 50 euros menys un 15% d’IRPF, la cobraràs d’aquí a 30 dies. Rius per no plorar. Fas el que t’agrada. O no?

Rocío Quillahuaman és la responsable dels ‘memes’ en blanc i negre amb caps que exploten d’angoixa.. Amb els seus més de 91.000 seguidors a Instagram, Quillahuaman és la mestra de les animacions estridents que s’han fet un lloc en el teu ‘timeline’ o en els grups de Telegram de molts precaris creatius. ‘Memes’ irreverents, polititzats i gens complaents amb una societat que exalta l’emprenedor i invisibilitza la seva situació real: que de l’entusiasme no es viu i dels ‘likes’ menys.

El Memefest, la festa del folklore digital i l’humor a Internet, del passat dissabte 30 de novembre, va congregar al CCCB, una bona colla de creadors empobrits: dissenyadors, il·lustradors i periodistes que com Mila, comunicadora i gestora cultural, estaven disposats a fer de l’humor la seva trinxera. El precariat unit mai serà oprimit. “El que més m’agrada d’aquest festival és que t’ho passes bé, però alhora estàs fent un acte polític”.

Molt serrell, gorres de llana, llavis vermells, bigotis, converses i somriures còmplices que es reconeixien en un sentit del ridícul comú: “Fins no fa gaire em feia vergonya preguntar què pagaven per il·lustració o fins i tot si pagaven. Entenia que em proposessin dibuixar a segons quina publicació era un privilegi”, explica en Jordi, il·lustrador de 22 anys i assistent del Memefest: “és el primer cop que vinc i espero tornar-hi l’any que ve, tenint una feina de “lo meu”.

Aquesta idea d’entusiasme com a motor, de la qual parla Remedios Zafra al seu premiat assaig ‘El entusiasmo‘, és el que comparteixen molts dels assistents i també dels ponents que es van trobar al festival, en una jornada que, en la segona edició, tenia com a punt central la precarietat i el ‘meme’ de combat. Parlar de la precarietat, fer-la pública i desmentir allò que “si creus molt alguna cosa ho aconseguiràs”, va ser un dels leit-motiv de la nit, com també mostrar la vulnerabilitat d’una generació que ha fet de l’ansietat una forma de vida.

La nit començava animada, cerveses a tres euros al hall del CCCB, mentre sonava Fucking Money Man de Rosalía. El MC de l’esdeveniment, Mockudramas o Pol Mallafré, va pujar a l’escenari lluint bigoti i bambes i va aprofitar la seva recent popularitat per explicar amb bastant desimboltura com estava de nerviós quan sortia de la zona de comfort que proporcionada la pantalla. Mallafré és conegut pels seus vídeos irònics a Youtube, però sobretot pel seu vídeo del QR-Dealer que es va fer viral a Twitter durant els dies post sentencia. Un ‘meme’ que va córrer com la pólvora pels grups de ‘whats’.

El ‘meme’ és aquell dibuix o vídeo on la imatge i la paraula es combinen per enviar missatges punyents i irònics, on darrere la ironia hi ha un sentit de l’humor tràgic o una crítica social i política insidiosa. La peculiaritat del ‘meme’ es que ha aconseguit crear un subllenguatge i un codi que els joves i no tan joves reconeixen com a propis des de la individualitat de la pantalla i la col·lectivitat de les xarxes. El Memefest, però, va un pas més enllà: encabir una representació artística que, des dels marges d’Internet, passa a l’offline desvirtualitzant-nos a tots. “Un festival de ‘memes’ és com posar un ‘grafitti’ a un museu”, afirmava la Laura, periodista freelance, “però és interessant posar cara i veu a gent que segueixes a les xarxes i que sovint posen en imatges els teus pensaments”. Els organitzadors del Memefest, les filles d’Internet, tots treballadors del CCCB, han estat conscients en tot moment que un festival com el seu podria arrossegava alguna controvèrsia: “vam dubtar molt si era o no lícit posar un element artístic que neix de la subcultura d’Internet i critica la precarietat a un centre d’art i fer-ho des de la mateixa institució”, explica Edgar Riu, co-director i treballador de l’àrea de comunicació del CCCB: “No obstant això, parlar de la precarietat del sector creatiu i de com combatre la dreta en col·lectiu ens semblava molt interessant i també molt necessari”.

I això ha estat el Memefest: un timeline de Twiter, però posant el cos i, com diu Laura Tabarés, també coneguda com a la Pícara Jústina, les cures digitals, al centre.

Rocío Quillahuaman i Roberta Vázquez, durant la xerrada "Precarietat sense filtres" / MIQUEL TAVERNA – CCCB, 2019

El precariat no té glamour

La primera conversa va tenir com a protagonistes Rocío Quillahuaman i Roberta Vázquez. Les dues creatives han tingut l’encert d’atacar, des dels seus dibuixos, els entorns neoliberals del teixit creatiu i fer-ho des del feminisme i la lluita de classes: “Jo no visc de dibuixar, busco feines amb contracte i després les combino amb encàrrecs creatius que sovint estan mal pagats”, afirmava Quillahuaman, asseguda a l’escenari davant de 500 assistents, en una posada en escena que recordava la del festival Primera Persona: colors càlids, estètica hipster i un seguit de ‘memes’ projectats en una enorme pantalla darrere les ponents. ‘Memes’ creats per a l’ocasió per les dues autores que feien referència a fer front al lloguer o als temuts ‘IVA’s trimestrals’.

De la seva banda, Vázquez explicà que ella des de feia poc havia deixat de treballar com a dependenta i ara només vivia de ser autònoma i dedicar-se a dibuixar: “Pago la meva quota, no entenc la meva gestora i cobro 30 o 60 dies després d’haver fet la feina. No puc fer plans i no sé quant de temps és sostenible viure així”. Tot i la contundència de les afirmacions, les dues creatives van defensar la importància de parlar i fer-ho des de l’humor: “ara a sobre ens diuen que hem fet cool ser precari, quan jo el que vull és ser rica!”, deia rient Quillahuaman. Per a Vázquez, hem de ser conscients que des del capitalisme s’intenta ‘glamuritzar’ la precarietat amb paraules absurdes com ‘fer nesting’ (estar al niu) —nesting vol dir “queda’t a casa teva perquè no tens diners per sortir”— o fent anuncis de persones felices que comparteixen pis quan “ningú vol compartir pis amb 6 persones tota la vida. Ningú”.

Laura Tabarés (La Pícara Justina) i Kike García, al Memefest'2019 / MIQUEL TAVERNA – CCCB, 2019

Humor “traumatitzadet

Des de fa relativament poc, un corrent de joves han aconseguit fer del riure una arma contra el desànim i el ‘meme’ és la seva manifestació més clara, un humor que sovint crea interferencies entre les generacions més grans. La segona conversa va tractar precisament d’això, d’humor estrany. Els dos ponents van ser Kike García, fundador de El Mundo Today, i Laura Tabarés. Una ‘millenial’ nascuda l’any 93 i un ‘old millenial’ del 81, que, a mesura que avançava la ponència, s’anava sumant anys, provant de fer riure el públic de més de 35 que poblava la sala.

Tabarés ha aconseguit fer-se un lloc a Internet gràcies als seus ‘memes’ de WordArt, on combat l’humor costumista masculí. “Vull mostrar les violències que ens travessen des del masclisme a la precarietat i vull parlar de vulnerabilitats i d’autocura; compartir-ho col·lectivament amb una societat que viu amb la tecnologia i l’autoexplotació per culpa d’aquesta”. Aquesta ansietat que genera el no-desconnectar és el que plasmen els dibuixos de Vázquez, on amb el ulls injectats en sang, “parlen de la mort i l’ansietat” o els ‘memes’ de Tabarés, “aquestes ganes de morir-se és quelcom indesxifrable per generacions més grans i és on es produeixen les interferències generacionals”.

L’humor estrany, de mort, violència cuqui, socarraria i, fins i tot, mala educació, és el que comparteixen els ‘millenials’ i la Generació Z i el que no entenen els ‘boomers’ (els nascuts del ‘baby boom’ dels 70 o els “señoros”), que pensen que els joves són poc actius. “Diuen que som generacions enganxades al mòbil i “traumatitzadets”, encara que ho tinguem tot”, afirma Tabarés davant d’un ‘meme’ on s’hi pot llegir OKBoomer.

Entrega de premis de la 'batalla de memes' / MIQUEL TAVERNA – CCCB, 2019

La cyberdreta i l’Internet lluminós

Però què fan els joves amb el mòbil tot el dia? Doncs molt d’ells combaten la dreta a cop de ‘meme’. La tercera i darrera sessió la van protagonitzar ‘Proyecto Una‘, autors de Leia, Rhiana i Trumpi PutoChinoMaricón i versava sobre com desemmascarar els ‘memes’ de la dreta que, sota una iconografia pop, amaguen missatges racistes, sexistes o masclistes. Els ponents van donar les claus de com combatre el ‘meme’ de dretes a través del que van anomenar l’Internet lluminós, aquell que empodera comunitats, aquell que contribueix al canvi. “És molt important que la dreta no dicti l’agenda i fer pinya des de les comunitats i cuidar-nos”, explicava ‘Proyecto Una’: “Sovint quan algun internauta és atacat per la dreta, veiem que hi ha una comunitat que li dóna suport perquè la temptació és deixar les xarxes per no rebre més violència”. Ser-hi, crear xarxa i, sobretot, entendre que el ciberactivisme és tan útil com l’activisme també és clau per ‘Proyecto Una’, que defensen que totes les lluites són importants: “No ens agrada que es criminalitzi l’activisme de clic com si no fes res, perquè hi ha una comunitat de ‘trolls’ de la dreta que no descansen. A vegades des de l’esquerra pensem “potser també hauríem de crear trolls”, però és millor combatre’ls denunciant-los i enxarxant-nos”.

Xarxa, comunitat, autocures, mirades i pell. El Memefest va acabar amb un concert de SOSUN.dance. Fent una versió del ‘Camins’ de Sopa de Cabra, un gran ‘meme’ només decodificat pels ‘oldmillenials’ i els ‘xenials’ (entre la generació X i els millenials) que allà quedàvem. Els ‘millenials’ eren de birres i converses al pati de les dones i la Generació Z segurament estaria dormint o estudiant per l’examen de ‘Filo’ de 4rt d’ESO. Potser el Memefest és el festival més difícil d’explicar al qual he anat mai, però riure acompanyat d’allò que has rigut sol davant una pantalla i reconèixer els teus iguals, no té preu.

Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el llibre 'Catalunya: un moment crític' i la revista 'Justícia Global'

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les cookies. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies