18/07/2018 | 19:00
Fins a l’11 de setembre es pot visitar al Palau Robert de Barcelona l’exposició ‘Maig del 68 pels fotògrafs del France-Soir’, una mostra organitzada per l’Institut Français de la capital catalana, en col·laboració amb el mateix Palau Robert, coincidint amb els 50 anys d’uns fets històrics que van suposar una revolta contra l’ordre establert en una societat estancada. Es tracta d’un projecte comú de l’Institut Français d’Espagne i de l’associació de fotògrafs CéTàVOIR, amb la col·laboració de l’Agència Roger-Viollet, que pretén il·lustrar aquell moment des d’un angle insòlit. La mostra, comissariada per Gilles Favier, director artístic de la mostra fotogràfica ‘ImageSingulières’, presenta 50 fotografies de 18 fotògrafs contractats per France-Soir, que es conserven a l’Agència Roger-Viollet.
L’exposició relata l’ambient de revolta protagonitzat per estudiants i obrers durant els fets del ‘Maig del 68’ a la capital francesa, per protestar contra l’immobilisme d’una societat ancorada en el passat, la França tradicional i conservadora del general De Gaulle, poc predisposada a afrontar les guerres i els processos de descolonització. Aquests fets globals representen una explosió col·lectiva, una injecció d’optimisme i d’esperança per canviar les coses i afrontar els conflictes amb imaginació. El ‘Maig del 68’, definit per alguns com una revolució simbòlica i icònica, situa la humanitat en una perspectiva nova, és a l’origen de molts canvis profunds i posa les bases de l’ecologisme, la lluita per l’avortament lliure, el pacifisme, la demanda d’unes noves relacions laborals, la participació política…
L’esperit del Maig del 68 es reflecteix en el treball col·lectiu i el desplegament de 25 fotògrafs del France-Soir, el gran diari de l’època, que podem veure ara resumit a l’exposició. Són fotografies de gran impacte i valor, des d’una mirada desconeguda. I és que el Maig del 68 va generar infinits moments i vivències per fotografiar: les imatges de dones fent onejar banderes, els punys alçats, els eslògans, les figures del general De Gaulle i Daniel Cohn Bendit… Tot plegat va conformar una gran representació en l’imaginari col·lectiu, un gran espectacle per a la fotografia, el punt de trobada entre un esdeveniment històric i la seva plasmació fotogràfica.
El director general de Difusió, Jordi del Río, explica que l’exposició dedicada al Maig del 68 coincideix “amb la construcció d’una nova Catalunya amb valors republicans”. Del Río també destaca la col·laboració entre el Palau Robert i l’Institut Français de Barcelona per tirar endavant la mostra. France Soir va crear un fons de 25.000 imatges i en seleccions posteriors se n’han publicat 3000 al web de l’Agència, 200 en un llibre i 50 es presenten en aquesta exposició.
Les imatges del France-Soir posen de manifest la violència dels enfrontaments entre estudiants i obrers contra la policia, les provocacions i l’agitació dels manifestants, que van ser reprimides sense concessions pel govern de Georges Pompidou. Els fotògrafs més avesats als perills, més aguerrits, feien el seguiment dels fets més violents. Enmig de les manifestacions, als carrers agitats pels durs enfrontaments entre manifestants i policia, als edificis públics, van seguir els polítics i les personalitats emergents del moviment i també la vida quotidiana dels ciutadans de París. Tot va quedar sota el focus atent de l’exercici periodístic exemplar del France-Soir, que va generar un document històric amb una visió de conjunt dels fets totalment insòlita.
La tasca de selecció de les fotografies per a l’exposició, en un fons de més de 25.000 imatges, ha comptat amb el suport del responsable de l’Agència Roger-Viollet, Dominique Lecourt. Els clixés de les fotografies de France-Soir es conserven avui a la Biblioteca Històrica de la Ciutat de París. Els fotògrafs amb instantànies en aquesta mostra són: Michel Robinet, Claude Poensin-Burat, Jacques Boissay, Bernard Charlet, Claude Champinot, Michel Robinet, Daniel Lapied, Claude Lechevalier, Léon Lalanne, Robert Palat, Tony Bosco, Claude Vignal, Serge Trevisani, Michel Pansu, Pierre Couturier, Bernard Hermann, Jean Laborie i René Chomont.
