22/06/2020 | 07:00
Les ajudes que ha previst el consistori barceloní van ser presentades a principis de juny, tindran un abast de 7,5 milions d’euros i s’han elaborat amb la col·laboració amb agents de l’economia social i solidària. Les diferents línies d’acció es destinaran a empreses i entitats de l’àmbit de l’ESS, i en especial a les que han estat afectades per la caiguda de l’activitat o a projectes que es troben en la seva etapa inicial.
L’Economia Social i Solidària, estratègica
Per a Álvaro Porro, Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Política Alimentària, l’Economia Social i Solidària és un sector estratègic per a la reactivació de l’economia a la ciutat: “durant la crisi econòmica del 2008, l’economia social i solidària va demostrar la seva resiliència i capacitat per conservar i crear ocupació”. Amb el paquet de mesures, l’Ajuntament vol assegurar que l’àmbit no tan sols no perdi presència i volum, sinó que pugui ser una part important de la construcció d’una economia real i sostenible. La bateria d’ajuts es desplegarà al llarg de tres, sis i dotze mesos per mitjà de subvencions, línies de crèdit, serveis d’assessoria i convenis amb entitats.
L’àmbit de l’economia social i solidària aglutina un total de 4.500 empreses i organitzacions en les quals treballen unes 60.000 persones. Tenen en comú uns mitjans i sistemes de producció sostenibles amb l’entorn i responsables des del punt de vista social.
Més línies de crèdit
L’Ajuntament treballa en un acord amb les entitats de finances ètiques Coop57, Fiare Banca Ètica i Fundació Fiare per ampliar les línies de crèdit destinades a cooperatives, tercer sector social i iniciatives comunitàries de Barcelona. El consistori pretén habilitar ajudes reintegrables de 400.000 euros de crèdit per mancomunar eventuals impagaments amb les entitats de finances ètiques. Una aposta que ja es produïa en els darrers anys i que, amb el romanent d’acords anteriors, permetria una línia de crèdit de 4 milions i mig d’euros que, segons Porro, “ajudaria a conservar prop de mig miler de llocs de treball”.
Per a Juan Garibi, responsable comercial i de desenvolupament estratègic de Fiare, aquesta eina és especialment útil a mitjà i llarg termini: “A partir de setembre, quan s’acabin els crèdits ICO o els ERTE, hi haurà moltes persones a l’atur que necessitaran fons per engegar una cooperativa o començar un projecte com a autònomes“.
Ampliació de les línies de subvencions
Les línies de subvencions “Enfortim l’Economia Social i Solidària” i “Impulsem el que fas”, amb ajuts de fins al 80% del pressupost del projecte, s’han ampliat per fer front als efectes provocats per l’impacte de la Covid-19 i estan obertes a la recepció de sol·licituds fins al 2 de juliol.
“Enfortim l’Economia Social i Solidària” amb cinc modalitats diferents, ha ampliat en un 20% la partida inicialment prevista i té un pressupost d’un milió d’euros, amb els quals s’espera finançar entre 150 i 200 projectes, depenent del nombre i qualitat de les sol·licituds. La convocatòria “Impulsem el que fas” de Barcelona Activa, preveu fins a 7 línies d’ajuts per a donar suport i reactivar l’economia de proximitat dels barris de Barcelona, amb un pressupost d’1.760.000 euros. En aquesta convocatòria, s’inclou un apartat específic per a entitats i organitzacions d’Economia Social i Solidària dotat amb 250.000 euros.
Altres mesures de l’Ajuntament
Barcelona Activa ha posat en marxa el servei “Aixequem l’ESS” d’assessorament a empreses d’economia social i solidària, amb el qual es calcula atendre a 350 empreses fins a finals de l’any 2020. Les empreses poden contactar amb el servei a través de l’Oficina d’Atenció a les Empreses de Barcelona Activa.
L’Ajuntament també preveu mantenir els acords de cooperació anuals per 150.000 euros amb tres entitats representatives del sector: la Xarxa d’Economia Solidària, la Federació Cooperatives de Treball de Catalunya i la Confederació del Tercer Sector Social de Catalunya. Es tracta d’entitats que agrupen a més de 2.000 iniciatives i que facilitarien el desplegament de plans de contingència per al sector. Per primera vegada, s’ha pactat també un conveni amb la Federació Cooperatives d’Habitatge de Catalunya, amb l’objectiu d’impulsar i posicionar el model de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, que el consistori considera clau.
Per últim, també es treballa en un acord amb la Universitat Oberta de Barcelona per fomentar la digitalització de les iniciatives d’economia social i solidària a través d’un projecte de formació i acompanyament.
A aquesta bateria d’accions, cal afegir-hi les adreçades a un àmbit més general, com és el cas dels ajuts per a autònoms, l’assessorament per a la negociació de lloguers o el servei d’assessorament per identificar ajuts i línies de finançament.
Segons Porro, el sector de l’economia social i solidària compta amb una aposta municipal més forta que l’any 2008: “ara tenim eines que en aquell moment no teníem; el Comissionat d’Economia Social és fruit de les reflexions de la crisi del 2008, també la bateria de polítiques socials o l’aposta per una estratègia de ciutat, coparticipada amb les entitats i empreses del sector per definir les polítiques d’economia social i solidària a Barcelona pels pròxims deu anys”.
Accions positives, cap a una aposta clara
La portaveu del grup de pla d’acció de la Xarxa d’Economia Solidària, Eli Rius, explica que moltes de les mesures anunciades per l’Ajuntament de Barcelona són fruit d’haver escoltat les demandes del sector, que va traçar un pla d’acció durant el confinament i va buscar suports en l’administració. “Valorem molt positivament les accions, però, sobretot, necessitem que les administracions facin una aposta clara cap al model de l’economia social i solidària“.
Per a Rius, durant el confinament “es va fer evident que hi ha dues economies, una que prioritza els beneficis econòmics, i, per exemple, feia negoci amb els preus de les mascaretes, i una altra que busca sostenir les persones i el territori”. El repte també és clar per a Garibi: “la quota de mercat de l’economia solidària ha de representar en l’economia el que representa en els valors de la societat”.
Les finances ètiques creixen durant la crisi
Des de la declaració de l’estat d’alarma, Fiare i Coop 57 han experimentat un creixement de l’activitat per causes no vinculades al coronavirus: “estan sent els mesos més forts de la nostra història. Normalment, cada mes aprovem uns 2 milions d’euros de crèdit, mentre que des del març estem a un ritme de 8 milions d’euros al mes. El 80% són operacions noves, de persones que tenien un projecte abans del coronavirus, decideixen seguir endavant i aposten fer-ho amb les finances ètiques” explica Garibi. Segons el darrer baròmetre de les finances ètiques, explica Garibi, “les finances ètiques destinen el 70% a l’economia real respecte el 40% de la banca convencional“.
A Coop57 també els ha sorprès l’augment en les aportacions d’estalvi des de l’inici de la pandèmia. Tot i que han augmentat les noves altes, el creixement ha estat provocat, sobretot, per les sòcies de la cooperativa que han decidit incrementar els seus estalvis en temps de crisi. Per a Xavi Teis, soci treballador de Coop57, una de les causes d’aquest creixement, podria ser “la necessitat, per part de les estalviadores, de confiar en entitats finançadores sense ànim de lucre en moments d’incertesa“. Des de la cooperativa, aquests mesos s’ha apostat per refinançar més d’un centenar de préstecs, especialment a través de carències a sectors com l’oci, la cultura o la restauració, a qui l’aturada absoluta de l’activitat ha afectat en el pagament.
El suport mutu i l’autoorganització, claus per resistir l’embat
A la XES també han observat un canvi de tendència en les persones consumidores. Segons l’Eli Rius, “tot i que és molt d’hora per tenir dades empíriques, hem observat un canvi de consciència en el consum, especialment, un creixement del suport a l’agroecologia. Moltes persones també s’han adonat que cal apostar pel decreixement”.
L’economia solidària fa anys que treballa per construir una alternativa al sistema capitalista. Ara, en un context en què l’emergència sanitària i el confinament han evidenciat, per a moltes persones, la necessitat de repensar hàbits i comportaments, pot ser un actor protagonista en la reconstrucció de l’economia. En els darrers mesos, el sector ha treballat en les seves pròpies mesures de contingència i estratègies de futur. Des de la XES, s’ha engegat un pla per fer créixer l’economia solidària, d’acord amb estratègies que està decidint la base social.
La capacitat d’autoorganització del sector es va demostrar amb la creació, per part de dinou entitats, d’un fons per recaptar diners per donar suport a iniciatives que han reorientat la seva activitat quotidiana per donar resposta a l’emergència social i sanitària. El projecte, Economia per la Vida! Fons Cooperatiu per l’Emergència Social i Sanitària, a hores d’ara, ja ha superat l’objectiu de la primera fase amb prop de 70.000 euros recaptats i en la segona fase té la voluntat de multiplicar la recaptació per ampliar el suport.
Un àmbit més engranat que el 2008
Tot i no haver-se pogut recuperar del tot dels impactes socials i econòmics, aquestes iniciatives tenen ben presents els aprenentatges de la crisi del 2008: “en aquests anys, hem après a utilitzar la intel·ligència col·lectiva per sobreviure davant del xoc. El primer que vam fer aquesta vegada va ser teixir xarxes de suport mutu dins l’economia solidària, per ajudar-nos les unes a les altres, tot i les diferències. En molt poc temps, ja estàvem parlant de pla de xoc social, d’habitatges, de pagesia. Ara està tot més engranat i no tenim la por de la competència com altres mercats; això és un gran avantatge” explica l’Eli Rius.
Per a Teis, el full de ruta és clar: “Quan la banca va restringir l’accés al crèdit durant l’anterior crisi, nosaltres vam haver de fer justament el contrari. I ara volem seguir donant el màxim nombre de respostes possibles trobant estratègies per compartir els riscos entre diversos agents. Potser canviaran les eines, però la filosofia és la mateixa. Hem de seguir fent el que fèiem”.
