Crític Cerca
Espai Crític

Objectiu: reduir els desequilibris socials al territori metropolità

L'AMB promou un Pla de barris que inverteix 10 milions d'euros en accions socials destinades a la població de les àrees amb més vulnerabilitat urbana

15/12/2022 | 06:00

Blocs de pisos a Badalona / ARXIU

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) intensifica la seva voluntat d’incidir positivament en la cohesió social dels municipis que la formen, amb la posada en marxa d’un Pla de barris pluriennal (2022-2024) dotat amb 10 milions d’euros. Aquesta iniciativa, oficialment anomenada “Programa integral de barris per a la millora de rendes”, parteix d’una filosofia diferent de la que aquesta institució havia adoptat en ocasions anteriors. Antonio Balmón, vicepresident executiu de l’AMB, explica que “es tracta d’ajudar a millorar les rendes d’aquelles persones que són més vulnerables, a partir d’actuacions dels ajuntaments en àmbits com l’educació o l’adaptació social”. El coordinador general de l’Oficina Tècnica de Gerència de l’AMB, Antoni Farrero, puntualitza que “és el primer cop que hem demanat als consistoris que ens presentin projectes concrets, focalitzats en àrees específiques dels seus àmbits urbans, a partir de 4 eixos específics i amb un pressupost que no superi el milió d’euros per projecte, del qual des de l’AMB els subvencionem fins a un 80%”.

S’hi van presentar 20 projectes, corresponents a 14 ajuntaments (dels 35 que formen l’àrea metropolitana, excloent-ne Barcelona), que, segons els responsables de l’AMB, coincideixen amb els que tenen més àrees considerades vulnerables, allà on les diferents crisis acumulades (econòmica, social, sanitària…) han tingut més repercussió en la població que hi viu. Com es pot veure en el mapa adjunt, a la metròpoli barcelonina la vulnerabilitat es manifesta de manera més intensa a l’eix del riu Besòs i també en el tram baix del curs del riu Llobregat (són els sectors amb colors taronja o vermell). Aquest mapa pertany a l’estudi La vulnerabilitat urbana a Barcelona: persistència, concentració i complexitat, elaborat per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), i recull l’índex de vulnerabilitat urbana per a cadascun dels anomenats àmbits estadístics metropolitans (AEM), unitats que s’aproximen al concepte de barri. Les dades són del 2017, d’abans de la pandèmia, però res no fa indicar que, cinc anys després, els índexs hagin millorat, sinó tot al contrari.

Índex de vulnerabilitat urbana a l'àrea metropolitana de Barcelona, 2017 (Font: IERMB)

Superar la dicotomia centre-perifèria

El 28 de novembre passat, l’AMB va donar a conèixer els projectes seleccionats, una llista que coincideix amb el de projectes presentats, ja que el conjunt no ha superat la totalitat de la dotació econòmica de què es disposa per al període 2022-2024: 9,8 milions d’euros (200.000 euros ja s’han invertit en el suport administratiu als ajuntaments que s’hi volien presentar). En l’eix del Besòs, s’hi duran a terme 9 projectes, corresponents als municipis de Sant Adrià de Besòs (2), Badalona (1), Santa Coloma de Gramenet (1), Montcada i Reixac (1), Ripollet (1) i Barberà del Vallès (3). En l’eix del Llobregat, els projectes aprovats són 11, corresponents als municipis de l’Hospitalet de Llobregat (1), Cornellà de Llobregat (2), Sant Joan Despí (1), el Prat de Llobregat (1), Gavà (3), Sant Boi de Llobregat (1), Sant Feliu de Llobregat (1) i Sant Vicenç dels Horts (1). El municipi de Barcelona, com a capital de l’àrea metropolitana i ciutat amb uns altres paràmetres de població i extensió territorial, n’estava exclòs, del Pla de barris, com també succeeix en altres actuacions de l’AMB en matèria d’habitatge o de desenvolupament econòmic, per exemple.

Ramon Torra, gerent de l’AMB, ha afirmat que l’objectiu d’aquest Pla “és treballar per la superació de les desigualtats socials i la dicotomia centre-perifèria al territori metropolità”. El programa ha demanat als ajuntaments participants que se cenyissin a quatre eixos estratègics d’actuació: un primer, relacionat amb l’educació, la fractura social, la bretxa digital i l’adaptació social de la població; un segon, que fa referència a les necessitats de formació de la ciutadania per tenir millor accés al mercat de treball; un tercer, basat en la cohesió social, i un quart, centrat en l’habitatge digne per atendre la rehabilitació d’edificis i la transició ecològica.

Alguns dels projectes aprovats contenen una barreja d’aquests quatre objectius estratègics. Així, per exemple, el Pla de regeneració urbana integral de les Planes – Blocs Florida, de l’Hospitalet de Llobregat, el qual se subvenciona amb un milió d’euros, inclou 18 accions diferents, des de formació en noves tecnologies i itineraris educatius, fins a un equipament nou per a adolescents i joves, passant per horts urbans i solidaris o tallers d’estimulació cognitiva per a gent gran, en una actuació multidisciplinària aplicada a un territori concret.

Un carrer del barri de la Florida de l'Hospitalet / ARXIU

“Valorem molt positivament els projectes presentats, sabem que els ajuntaments han fet un gran esforç d’elaboració d’aquests plans i també volem que siguin accions que no s’aturin al cap de dos anys, sinó que puguin continuar en el temps, un cop s’acabi aquest període pluriennal que ara subvencionem”, explica Antoni Farrero, coordinador general de l’Oficina Tècnica de Gerència de l’AMB. La subvenció podia arribar fins al 80% del pressupost total del projecte, però alguns ajuntaments han demanat un import per sota d’aquest percentatge, per la qual cosa la mitjana del global subvencionat és gairebé del 70%. Aquesta primera convocatòria del programa metropolità de barris permetrà dur a terme, doncs, projectes per un valor total de 14 milions d’euros, dels quals l’AMB en finança 9,8 milions.

Enfocament dels projectes

Ramon Torra, gerent de l’AMB, va explicar, durant la presentació de l’adjudicació dels projectes, que “el programa identifica barris on es dona una vulnerabilitat social aguda i busca revertir algunes condicions que la provoquen i l’enquisten”. La majoria dels projectes finançats per l’AMB reforcen plans locals d’actuació comunitària o de convivència, però sobretot estan adreçats a col·lectius de màxima vulnerabilitat, entre els quals hi ha joves, persones dependents, gent gran o dones. Les principals temàtiques dels projectes aprovats són: prevenció de l’abandonament escolar; formació digital o en recerca de feina: lluita contra la solitud i el sensellarisme: creació de xarxes comunitàries de cures autoocupació, coneixement dels barris o activitat cultural; prevenció de la salut, especialment en els col·lectius de dones, joves i gent gran, i promoció de l’alimentació saludable.

Hi ha projectes realment singulars, com és el cas d’un dels tres que ha presentat l’Ajuntament de Barberà del Vallès, titulat Treballem per un casc antic proper i sostenible. Inclou la dinamització d’un jardí visitable agroecològic que serveixi per aprovisionar la ciutadania amb productes d’horticultura de proximitat i que permeti també altres serveis, com ara un obrador de menjars preparats, que pugui abastir totes les escoles municipals amb productes agroecològics, i un taller de cuina per fer-hi formació prelaboral i professional en aquesta matèria. En un àmbit totalment diferent, però també singular, al barri de Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat, el projecte A prop teu social preveu crear un instrument de comunicació per a la ciutadania per tal de detectar problemes socials, de seguretat i habitacionals, així com contractar persones que es presentaran al veïnat i faran tasques d’informadors.

Antonio Balmón, vicepresident executiu de l'Àrea Metropolitana de Barcelona / AMB

En definitiva, el Pla de barris de l’AMB és una eina nova que, sens dubte, ajudarà a incrementar l’equitat territorial, a combatre situacions de pobresa extrema i a atendre els col·lectius més vulnerables en una trentena de barris de l’àrea metropolitana. Antonio Balmón, vicepresident executiu de l’AMB, ho resumeix així: “Amb aquest Pla, millorem les condicions de vida de persones que estan en un risc d’exclusió probablement molt alt, no només en termes de salari o rendes dineràries, sinó també en termes d’accés a l’educació, a la cultura, a la integració social àmpliament entesa”. Perquè no tot és urbanisme o habitatge, l’actuació en clau social de les administracions és bàsica avui dia.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

Quan poses diners a CRÍTIC, passen coses

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu les dues últimes revistes publicades i un pack de marxandatge.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies