22/11/2018 | 19:00
La Casa dels Colons de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), el Museu d’història d’Artés (Bages) o el Castell de Queralt (Anoia) són alguns dels més de 200 projectes de rehabilitació i preservació del patrimoni arquitectònic a les comarques barcelonines que es duran a terme enguany amb l’ajut econòmic de la Diputació de Barcelona.
El programa l’ha impulsat el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) i ha rebut un total de 300 sol·licituds per part dels ajuntaments de les 12 comarques de la demarcació. Finalment, seran més de 200 les actuacions concretades i s’hi invertiran 23,5 milions d’euros, la partida pressupostària més gran destinada fins ara per la Diputació en un sol any per a actuacions en el patrimoni arquitectònic.
En aquest sentit, les comarques que han concentrat més actuacions aprovades són les de l’Anoia (29), Osona (26), el Bages (23), el Baix Llobregat (23) i el Vallès Oriental (22). En canvi, les comarques amb menys intervencions són les del Barcelonès (3), el Moianès (5) i el Garraf (6), donat que també són les que concentren menys municipis.
La iniciativa de la Diputació es basa en el cofinançament fins al 92% del cost dels projectes, excepte en el cas dels 44 municipis que tenen una població inferior als 1.000 habitants. Llavors és la corporació provincial la que cobreix la totalitat dels costos. Algunes de les poblacions amb actuacions de finançament íntegre per part de la Diputació són Argençola (Anoia), Oristà (Osona), Rajadell (Bages) o Gallifa (Vallès Occidental). Podeu consultar-ne el llistat complet aquí.
Activar l’ús dels monuments com a espais ciutadans
La reforma d’aquests edificis monumentals i jaciments arqueològics no només farà que en alguns dels casos s’hi pugui fer accessible l’entrada al públic per primera vegada, com és el cas del jaciment ibèric de la Font de la Canya d’Avinyonet del Penedès (Alt Penedès) o el castell de Boixadors, de Sant Pere Sallavinera (Anoia); sinó que en d’altres casos se n’activarà el seu ús ciutadà, com per exemple l’edifici de la Presó de Mataró (Maresme), que servirà com a espai de les arts; la rehabilitació de la Torre Vermella de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental) per a ús administratiu; o el restabliment del projecte de Mas Llobet a Sant Joan de Vilatorrada (Bages) per a finalitats culturals.
La iniciativa forma part del Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019” i s’ha dut a terme en el marc de la celebració de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural, que té lloc durant tot el 2018. El Pla ofereix als governs locals tres tipus de recursos, tècnics, econòmics i materials, i té com a principal objectiu pal·liar l’asimetria dels diferents poders municipals de la demarcació.
Així mateix, el projecte s’ha realitzat des d’una perspectiva novedosa, ja que s’han tingut en compte les sensibilitats dels diferents actors polítics i socials dels territoris a través d’un procés participatiu que incloïa enquestes als alcaldes i les alcaldesses dels municipis i també als seus secretaris i secretàries.
L’interès especial de la Diputació barcelonina per la preservació del patrimoni monumental no és cap novetat. Ja el 1914, un cop creada la Mancomunitat de Catalunya, presidida per Enric Prat de la Riba, es va fundar el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments (SCCM), lligat a la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). D’aquesta manera sorgia el primer ens públic que regulava el patrimoni arquitectònic del territori. Malgrat això, no va ser fins a la fi de la guerra civil que el SCCM es var consolidar i es va vincular amb la Secció de Monuments de la Generalitat de Catalunya. El 1986 va canviar de denominació. L’actual Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) ocupa part de la planta baixa de l’edifici principal de l’antiga fàbrica Batlló, l’Edifici del Rellotge, a Barcelona, construït el 1868 per Rafael Guastavino.
