31/05/2017 | 20:00
El monestir de Poblet, seu de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, acollirà dimecres que ve, 7 de juny, el seminari titulat “Memòria d’una determinació”. S’hi reuniran historiadors i experts en la figura de Josep Tarradellas i Joan, president de la Generalitat de Catalunya (1954-1980). El pròxim 23 d’octubre es compliran 40 anys del retorn de Tarradellas de l’exili, després que el Govern espanyol restablís la institució de la Generalitat de forma provisional, cedint a la demanda majoritària del poble català expressada el 15 de juny de 1977 en les primeres eleccions democràtiques a les Corts espanyoles després de la dictadura franquista.
Aquest seminari és la principal aportació de la Diputació de Barcelona als actes de commemoració del 40è aniversari del retorn de Tarradellas, que es van encetar el 20 de març amb un acte al Palau de la Generalitat i s’allargaran durant tot el que queda d’any. Hem de recordar que el president Tarradellas va assumir també la presidència de la Diputació de Barcelona, segons establia el decret de restabliment de la Generalitat. Com que en aquells moments aquesta no tenia cap mena d’estructura material ni humana, Tarradellas va convertir la Diputació en el principal suport administratiu i econòmic per gestionar la Generalitat provisional. En total, el polític retornat de l’exili va presidir la Diputació barcelonina durant tres anys, fins que el 1980 es van celebrar les primeres eleccions al Parlament de Catalunya i va cedir la presidència de la Generalitat a Jordi Pujol, guanyador d’aquells comicis.
El seminari analitzarà tota la trajectòria política de Tarradellas, des de la seva primera etapa com a dirigent de la Generalitat republicana fins al seu retorn i el restabliment de la Generalitat, posant èmfasi, també, en els anys de la Guerra Civil i en el llarg exili a Saint-Martin-le Beau (França). La jornada serà inaugurada per la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, al costat del seu homòleg de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet; la consellera de Presidència de la Generalitat, Neus Munté, i l’abat del monestir de Poblet, Octavi Vilà.
Una vida dedicada a preservar la Generalitat a l’exili
Josep Tarradellas i Joan, nascut a Cervelló (Baix Llobregat) el 1899, va entrar en política de ben jove, militant al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI), a la Federació Democràtica Nacionalista de Francesc Macià, i a La Falç, tots ells grups minoritaris d’un incipient catalanisme d’esquerres. Ja als anys trenta, va participar en la fundació d’ERC, partit pel qual va ser elegit diputat a les Corts, al juny del 1931, i, més endavant, diputat al Parlament català. Des del desembre del 1931 fins al gener del 1933 va ser conseller de Governació amb el president Macià. Durant la posterior presidència de Lluís Companys, i especialment durant els tres anys que durà la Guerra Civil (1936-39), ocupà diverses responsabilitats polítiques (Sanitat, Serveis Públics, Finances…) en l’Administració catalana. Destaca en aquest període per organitzar les indústries de guerra i per ajudar decisivament en les col·lectivitzacions d’empreses. Al febrer del 1939 s’exilià a França i d’allí pogué fugir fins a Suïssa, on obtingué el dret d’asil, malgrat que el Govern franquista en reclamava l’extradició.
El 1954, quan el president de la Generalitat a l’exili, Josep Irla i Bosch, dimití per motius de salut, els diputats catalans, reunits a l’ambaixada de la República espanyola a Mèxic, escolliren Josep Tarradellas president de la Generalitat. Renuncià a formar govern a l’exili i, després de viatjar per diferents països americans, fixà la residència a Saint-Martin-le-Beau, a la regió francesa de Centre – Vall del Loira. Durant 21 anys, mentre a Espanya continuava la dictadura de Franco, que prohibia tota activitat política al marge del règim, mantingué una actitud inflexible defensant la legitimitat de la presidència de la Generalitat, com a únic poder català. Això l’enemistà amb molts activistes i militants que treballaven des de l’interior per organitzar-se políticament i fer caure el franquisme. Les relacions de Tarradellas amb els partits polítics catalans en la clandestinitat van ser difícils i són conegudes les desavinences airejades amb alguns dirigents emergents, com ara Jordi Pujol, que a la llarga li succeiria a la presidència.
Amb la fi de la dictadura, els partits catalanistes —aplegats a l’Assemblea de Catalunya— reclamaven el restabliment de l’Estatut d’autonomia del 1932 i el retorn del president Tarradellas com a elements clau de reivindicació nacional. Les eleccions a Corts del 15 de juny de 1977, les primeres amb certes llibertats bàsiques —ERC no havia estat legalitzada encara—, van donar la victòria a Catalunya a les forces de l’esquerra, sobretot el PSC (15 diputats) i el PSUC (8), i van relegar al segon lloc el PDC, coalició liderada per Jordi Pujol (11). Adolfo Suárez, que havia guanyat folgadament a la resta de l’Estat, amb la UCD acabada de crear, va decidir negociar directament amb Tarradellas, en lloc de fer-ho amb les forces polítiques catalanes, en el que alguns analistes han interpretat com un intent de neutralitzar el poder de les esquerres a Catalunya. Així, després d’uns contactes previs a Saint-Martin-le-Beau, a finals de juny del 1977 Tarradellas viatja per sorpresa a Madrid i durant dos dies negocia amb les autoritats espanyoles —fins i tot amb el rei Joan Carles i la cúpula militar— les condicions del seu retorn i del restabliment de la Generalitat. Aconseguit un acord, Suárez signa dos decrets, el primer que deroga la llei franquista del 1938 que havia eliminat les institucions catalanes, i el segon, que nomena Josep Tarradellas president de la Generalitat provisional i, alhora, president de la Diputació de Barcelona, en substitució de Joan Antoni Samaranch.
La tornada efectiva de Tarradellas a Catalunya va tenir lloc el diumenge 23 d’octubre de 1977, després del pas previ per Madrid de nou, on va tornar a reunir-se amb les principals autoritats espanyoles. Una gentada formada per centenars de milers de persones amb banderes catalanes l’esperava als carrers de Barcelona, i el va aclamar durant tot el recorregut entre l’aeroport del Prat i la plaça de Sant Jaume, on va pronunciar el ja cèlebre “Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí” des del balcó del recobrat Palau de la Generalitat, ja que havia estat la seu de la Diputació de Barcelona durant el franquisme.
L’Arxiu Tarradellas, conservat a Poblet
El president Tarradellas anà per primera vegada al monestir de Poblet en visita oficial el 10 de febrer de 1978, i així es va iniciar una relació molt cordial amb la seva comunitat cistercenca. El 31 de desembre de 1981, quan ja no era president, féu donació efectiva del seu arxiu personal al monestir, donant-li el nom de la seva filla, Montserrat Tarradellas i Macià (1928-1984). La totalitat del fons documental va ser cedida al monestir de Poblet en concepte de dipòsit mentre visquessin ell i la seva esposa. A la seva mort, la comunitat monàstica va passar a ser propietària dels béns dipositats.
El president Tarradellas va guardar durant prop de 40 anys documents de tota mena, que va conservar escrupolosament. Aquesta tasca va tenir èxit gràcies, en part, als seus pares, els quals, durant la Segona Guerra Mundial, van saber guardar, amb gran encert, la documentació en bidons segellats enterrats en la finca del Clos de Mosny, a Saint-Martin-le-Beau. Cal esmentar que l’exdirectora de l’Arxiu Tarradellas, Montserrat Catalán, que va ser secretària personal de Josep Tarradellas durant l’etapa del restabliment de la Generalitat, és la comissària dels actes de commemoració dels 40 anys del seu retorn.
Recentment, el Departament de Cultura de la Generalitat i el monestir de Poblet han signat un acord perquè, a partir del març del 2018, els arxius de Poblet —tant el de Tarradellas com d’altres que hi són dipositats— es converteixin en una secció territorial i autònoma de l’Arxiu Nacional de Catalunya.
Quatre commemoracions més
El retorn de Josep Tarradellas no és l’única efemèride que la Diputació de Barcelona commemora en aquest mandat. Si, fa tres anys, la corporació barcelonina celebrava el centenari de la constitució de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923/25), que aplegà les quatre diputacions catalanes, enguany recordarà que fa 100 anys va morir Enric Prat de la Riba, primer president de la Mancomunitat, i que va ser substituït per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch.
Les altres dues commemoracions del 2017 són el 125è aniversari de les Bases de Manresa (1892), considerades el document fundacional del catalanisme modern, i el 50è aniversari del moviment de regidors democràtics (candidatures democràtiques formades al Prat de Llobregat i a Terrassa, amb motiu de les eleccions municipals franquistes de 1966).
