Crític Cerca
Espai Crític

Proximitat i empoderament en el camí d’un nou model energètic

Un debat a la Casa de l'Energia del Prat de Llobregat posa de manifest que els ajuntaments són la clau d'una transició energètica efectiva a Catalunya

03/02/2022 | 06:00

El debat va reunir força persones en directe a la Casa de l'Energia del Prat / SERGIO RAMOS – AJUNTAMENT DEL PRAT

Com es pot trencar amb el monopoli dels grans operadors energètics? Com fem participar la ciutadania, la indústria i el comerç local en comunitats de producció i autoconsum elèctric? Com es pot avançar en la implantació d’energies renovables que ens facin menys dependents dels combustibles fòssils? Quin marc normatiu es necessita per fer tot això? Aquestes i altres qüestions es van posar damunt la taula en el debat coorganitzat per l’Ajuntament del Prat de Llobregat i CRÍTIC, titulat “Municipalisme i transició energètica com a eina de transformació social”, que es va fer el 20 de gener passat a la Casa de l’Energia d’aquesta ciutat del Baix Llobregat, acabada d’inaugurar. A l’acte hi van participar quatre regidors o tècnics responsables de l’àmbit de l’energia als ajuntaments del Prat de Llobregat, de Rubí, de Terrassa i de Viladecans, així com la directora de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), dependent de la Generalitat. La moderació va anar a càrrec de la periodista de CRÍTIC Laura Aznar. En l’enllaç següent, podeu recuperar el vídeo íntegre de l’acte:

Fins on poden actuar els ajuntaments en temes energètics?

En una primera ronda d’intervencions, tots els participants van respondre a la demanda de la moderadora de reflexionar sobre el paper que han de tenir els municipis en la transició energètica. Joan Herrera, director d’Acció Ambiental de l’Ajuntament del Prat de Llobregat, va assegurar que “la transició energètica és l’eina més potent que tenim els municipis per canviar les ciutats, per generar ocupació i per empoderar la gent”. Tot fent una panoràmica històrica, Herrera va explicar que, si les ciutats han estat des de l’època de l’Imperi romà embornals energètics, és a dir, llocs pels quals s’escorre tota l’energia provinent de zones no urbanes, ara, en aquest segle XXI, “poden ser un espai de retrobament entre la biosfera, el planeta i l’energia”.

Joan Herrera, director d'Acció Ambiental de l'Ajuntament del Prat de Llobregat / SERGIO RAMOS – AJUNTAMENT DEL PRAT

Joan Herrera: “La transició energètica és l’eina més potent que tenim els municipis per canviar les ciutats”

Andreu Medrano, regidor de Medi Ambient, Transició Ecològica i Benestar Animal de l’Ajuntament de Rubí, creu que els ajuntaments, el primer que han de fer “és creure-s’ho de veritat” i aplicar els conceptes de transició energètica en totes les seves polítiques: “Si una administració no té incorporats els coneixements tècnics dins de la seva estructura, poca cosa podrà fer de cara a la ciutadania, només política d’aparador”, va explicar. De la seva banda, Marc Cadevall, director del Programa de transició energètica de l’Ajuntament de Terrassa, es va mostrar d’acord amb aquest principi i hi va afegir: “Hem de demostrar una mínima coherència en les nostres polítiques. Si anem predicant, també està bé que ho demostrem amb l’exemple, amb projectes innovadors i sostenibles, que funcionin”. Cadevall hi va afegir que el problema és que les competències municipals són minses en l’àmbit de l’energia i per això va reclamar ajut i suport a les administracions superiors.

Al seu torn, Jordi Mazón, cinquè tinent d’alcalde de Transició Ecològica, Mobilitat i Recollida de Residus de Viladecans, va dir que l’argument polític per dedicar esforços a l’energia no ha de ser l’encariment del preu de la factura de la llum, encara que això és el que ara preocupa més els ciutadans. “Hem d’explicar que estem en una situació d’alarma climàtica, que hem de reduir emissions de CO2 i que hem d’aconseguir que la ciutat sigui un espai productor d’energia, no només consumidor”. Per a Mazón, l’energia ha de ser present en tots els àmbits de la política municipal: “No podem demanar a un veí que sigui eficient amb el seu edifici, que es gasti diners canviant finestres, que col·loqui plaques fotovoltaiques, si a sota hi té una plaça dura que li està irradiant calor a l’estiu, i això l’obligarà a posar aire condicionat”, va dir com a exemple il·lustratiu.

Finalment, en aquesta primera ronda d’intervencions, Marta Morera, directora de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), va explicar que cal fer un gran salt endavant, ja que “portem un retard important en la transició energètica, perquè no hi havia fins ara ni la visió ni els recursos ni les polítiques que l’acompanyessin”. En aquest sentit, va dir que l’ICAEN ha passat de gestionar un pressupost de 6 milions a fer-ho amb un de 289 milions, augment provocat per l’arribada dels ajuts de Next Generation EU, i que això suposa un repte brutal. Morera va advocar pel fet que l’Administració de la Generalitat marqui el camí de la transició energètica amb els terminis del 2040 i del 2050, i el traslladi a tots els ajuntaments, “perquè tothom treballi amb el mateix punt de partida, i després cal donar tot el suport tècnic i econòmic a les iniciatives que sorgeixen en el territori. Tenim un repte majúscul al davant, que generarà, en l’àmbit social, un impacte positiu molt important, sobretot en el desenvolupament de les renovables”. Morera va concloure la intervenció dient que “cal prioritzar l’autoconsum; cal crear petites instal·lacions distribuïdes i participades per la societat”, però que també hi ha d’haver “grans instal·lacions de renovables al territori” i que hem de saber planificar on les posem i explicar-ho bé a la ciutadania, fent referència a les polèmiques causades per alguns projectes gegants de producció d’energia fotovoltaica o eòlica en comarques poc poblades.

Marta Morera, directora de l'ICAEN / SERGIO RAMOS – AJUNTAMENT DEL PRAT

Marta Morera: “Tenim un repte majúscul al davant, que generarà un impacte social positiu molt important”

Projectes concrets i una associació per a l’energia pública

En la segona ronda d’intervencions, els quatre representants municipals presents van fer una pinzellada dels projectes principals en matèria de transició energètica que desenvolupa cadascun dels ajuntaments. Va començar Andreu Medrano, de Rubí, explicant que Rubí Brilla és un servei municipal amb més d’11 anys de trajectòria, i que, a més de l’assessorament a la ciutadania pel que fa a la factura de la llum o la instal·lació de fotovoltaiques, té diversos projectes ja engegats en col·laboració amb les empreses i els comerços d’aquesta ciutat del Vallès Occidental. El projecte anomenat “Autoconsum 0/0” posa en contacte empreses d’un mateix polígon, de manera que elles engeguen un concurs privat, amb l’assessorament de Rubí Brilla, per disposar de producció i autoconsum elèctric amb plaques fotovoltaiques a les teulades de les seves naus. “Es va fer una primera fase, amb 8 empreses”, va explicar Medrano; “ara hem fet la segona, amb 22 empreses, i aviat en farem una tercera, perquè és un projecte de molt d’èxit. Penseu en la importància que té per a les empreses, en aquests moments de preus elevats de la llum, aconseguir un estalvi en els seus costos de producció”. El regidor de Medi Ambient, Transició Ecològica i Benestar Animal de l’Ajuntament de Rubí també va explicar que han obert una línia de rehabilitació d’edificis per aconseguir estalvi energètic. “La clau és consumir menys energia, ser més eficients, no pensar que l’energia solar és infinita i ja no ve d’aquí”, va concloure Andreu Medrano.

Joan Herrera, del Prat de Llobregat, va explicar que estan impulsant cinc línies d’actuació des de l’Ajuntament en matèria energètica. La primera és l’estalvi, a través del servei automatitzat d’anàlisi de les factures de la llum, al qual s’han acollit ja unes 800 persones. Dins d’aquesta línia, aviat s’hi sumarà el mapa de l’energia del municipi, similar al que ja té Rubí, per fer la diagnosi energètica de cada edifici i poder treballar així amb molta més informació de la situació real. La segona línia és la que permet acompanyar persones vulnerables, no només amb assessorament, sinó també amb la tramitació. “És una feina feixuga”, va explicar Herrera, “però que, en una ciutat working class com és el Prat, és més necessària que mai”. La tercera línia és la de renovables. En aquest sentit, va explicar que es treballa en la instal·lació de renovables en els equipaments municipals, després d’una experiència pilot en una escola, que permet cedir l’excedent de producció als veïns del voltant. “També tenim un acord amb les esglésies”, hi va afegir Joan Herrera, “amb cessió del dret de superfície, a canvi que els donem el 15% de l’energia que produïm o el seu equivalent econòmic”.

La quarta línia d’actuació de l’Ajuntament del Prat és la rehabilitació d’edificis. Per això, s’ha implementat una política de desgravacions en l’impost sobre béns immobles (IBI), i també d’ajuts per a les famílies que no poden pagar les obres, perquè això no paralitzi cap reforma d’edifici propietat d’una comunitat de veïns. Finalment, la cinquena línia és la mobilitat compartida. “A les ciutats de clima mediterrani com les nostres”, va dir el director d’Acció Ambiental de l’Ajuntament del Prat de Llobregat, “el 60% de consum energètic es produeix per la mobilitat de la ciutadania. Per tant, si no canviem la mobilitat, no fem gaire res”. Dins la ciutat compacta no hi ha tants problemes, però el desplaçament als polígons industrials és més complicat. Herrera va explicar que es posarà en marxa una aplicació al servei de les empreses perquè, si els desplaçaments són de manera descarbonitzada, és a dir, a peu, amb bicicleta o amb transport públic, l’empresa pugui premiar econòmicament la persona treballadora que ho fa així. D’altra banda, la flota municipal de vehicles passarà a ser totalment elèctrica. “Estem licitant un operador que proveirà la flota, que alhora, fora dels horaris de treball de l’Ajuntament, podrà ser usada per la resta de la ciutadania”, va concretar.

Andreu Medrano, regidor de Medi Ambient, Transició Ecològica i Benestar Animal de l’Ajuntament de Rubí / SERGIO RAMOS – AJUNTAMENT DEL PRAT

Andreu Medrano: “La clau és consumir menys energia, ser més eficients, no pensar que l’energia solar és infinita”

Jordi Mazón, de Viladecans, va explicar el projecte Vilawatt, nascut el 2016 de bracet d’un projecte europeu, i que ara s’ha consolidat com a projecte municipal, amb un 65% de l’Ajuntament, un 15% de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), i el 20% restant, compartit entre dues associacions, una de ciutadana i una d’empresarial. Un dels punts forts de Vilawatt és la compra agregada d’energia verda per part de la ciutadania, a partir de tres comunitats diferents: la dels paradistes municipals, la d’una escola i una cinquantena de veïns del voltant, i una tercera, que és una megacomunitat amb 300 veïns, a punt de ser realitat. “Hi ha una línia molt singular d’aquest projecte”, va explicar Mazón, “que és la moneda vilawatt, una moneda legal reconeguda, equivalent a un euro, que surt de l’estalvi energètic i que ens permet finançar o premiar accions en la línia de la transició energètica”. Hi ha uns 200 comerços de Viladecans que accepten el vilawatt com a moneda i l’any 2021 es va arribar a moure mig milió de vilawatts dins del municipi.

Finalment, Marc Cadevall, de Terrassa, va explicar què és l’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública (AMEP), la posada en marxa de la qual s’ha liderat des d’aquest Ajuntament. “Junts, els municipis guanyem capacitat”, va explicar, “no només per aprendre els uns dels altres, sinó també per defensar els nostres interessos, que al final són els interessos de la ciutadania, en aquells àmbits on es decideixen qüestions que ens afecten, com és el cas de l’energia”. L’objectiu de l’associació és treballar per la titularitat i gestió pública de la xarxa de distribució elèctrica. La idea original va sorgir d’alguns petits municipis, amb xarxes de distribució precàries, amb molts dèficits de subministrament, amb talls freqüents, i que no tenien, anant sols, la capacitat d’interlocutar amb Endesa, l’empresa que controla la distribució a la major part del territori català. En aquest punt, Cadevall va voler fer èmfasi no tant en la producció i el consum com en la distribució de l’electricitat: “Si volem assolir una transició energètica justa, democràtica, distribuïda, participada… això requereix una xarxa amb unes característiques molt concretes i la que tenim no ens ho permet. Ha de ser una xarxa intel·ligent, moderna, que permeti els fluxos d’interacció entre moltes petites instal·lacions, que aporten electricitat i alhora en consumeixen”.

Marc legal i suport de les administracions superiors

En la tercera i última part del debat, es va parlar dels problemes que genera la manca d’una regulació totalment definida per al sector i de les necessitats de suport econòmic des de l’Administració de la Generalitat i de l’Estat. Marta Morera, directora de l’ICAEN, va admetre que cal “un marc legal per regular el funcionament de les comunitats energètiques locals. Ara n’hi ha que s’autoanomenen així, però no deixen de ser grups d’autoconsum. El que cal és que les subvencions que ha tret l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi de l’Energia (IDAE), d’àmbit estatal, donin cobertura a aquestes iniciatives que ja funcionen sense estar constituïdes legalment com a comunitats energètiques”. Morera va demanar un front comú dels ajuntaments i la Generalitat de cara a parlar amb l’IDAE, però també va demanar una mica de temps: “La transició arriba de cop, i hem de córrer molt, hem de formar mà d’obra qualificada per donar sortida a tot el que ens ve al damunt”, amb referència als fons Next Generation EU, que es destinen a ajudes per substituir energies fòssils per renovables.

Jordi Mazón, cinquè tinent d’alcalde de Transició Ecològica, Mobilitat i Recollida de Residus de Viladecans / SERGIO RAMOS – AJUNTAMENT DEL PRAT

Jordi Mazón: “Les ciutats no podem ser autosuficients energèticament; hem de buscar la complicitat amb la resta del territori”

Sobre els Next Generation, Joan Herrera, del Prat de Llobregat, va explicar que, metafòricament, suposen un “dopatge” al sector, al qual no “li farem fàstics”, va dir, i hi va afegir a continuació: “Però jo no vull dopatge; vull regles del joc, que em permetin competir. Nosaltres som un actor que no tenim les mateixes regles del joc que els grans operadors. No hi podem competir. Tenim línies d’ajuda, però no tenim marc normatiu”. Herrera creu que la transposició de la directiva europea a l’Estat espanyol serà clau, especialment per ampliar el topall dels 500 metres de radi (per acollir-se a una instal·lació d’autoconsum local) fins als 5 quilòmetres i 5 megawatts/hora de potència, com s’està proposant. El director d’Acció Ambiental de l’Ajuntament del Prat de Llobregat va explicar que a Espanya costa el mateix porta un kilowatt des de la zona d’activitat logística (ZAL) de la Zona Franca al centre del Prat que portar-lo des de Múrcia i que això no és lògic. Va proposar anar cap a un pacte entre ciutat i territori: “Que el projecte de fotovoltaiques de Rupià pugui ser finançat també pels consumidors del Prat, perquè amb autoconsum dins del Prat no arribarem mai a les més de 20.000 llars que té”. I, adreçant-se a la directora de l’ICAEN, va concloure: “El Govern català és clau per construir aquest marc jurídic, contractual i de pacte perquè les comunitats energètiques que desplegarem puguin pagar energia més barata i perquè aquesta energia serveixi per fer projectes participats en el territori”.

Andreu Medrano, de Rubí, va dir que estava d’acord amb la necessitat de regulació legal. “Sense un marc regulador molt clar, uns textos inequívocs, no avançarem, perquè la mateixa Administració ha de garantir que va pel camí que toca. Posar el carro davant dels bous no funciona. Cal aprovar un text legal que reguli les comunitats locals d’energia, perquè, si no, anem fent coses que s’hi assemblen i estem ja fa massa mesos en aquest mateix punt”. D’un parer similar és Jordi Mazón, de Viladecans: “Hem de ser realistes; les ciutats no tindrem mai l’espai per poder arribar a ser autosuficients energèticament. Hem de buscar la complicitat amb la resta del territori. Potser, de la mateixa manera que ara hi ha comunitats locals d’energia, hi ha d’haver la figura de comunitats intermunicipals d’energia, que agrupin diferents municipis i que es puguin establir relacions entre ells”.

Marc Cadevall, director del Programa de transició energètica de l’Ajuntament de Terrassa / SERGIO RAMOS – AJUNTAMENT DEL PRAT

Marc Cadevall: “Hem de ser agents del sistema energètic, amb totes les capacitats operatives”

Marc Cadevall, de Terrassa, creu que a Europa ho tenen més clar que a l’Estat: “En un escenari d’energies renovables que no es poden emmagatzemar, cal tenir controlada la corba de demanda global europea i, a més a més, poder-la flexibilitzar. I sabem que això no es pot fer amb el model actual de distribució de l’electricitat, sinó que en el nou model ha de participar-hi tothom: l’empresa, la ciutadania… Però, quan això ho aterres aquí, a l’Estat espanyol, ja no és tan clar tot; és un ‘sí però no’”. Cadevall va advocar per fer una regulació més agosarada, que posi els ajuntaments i, amb ells, la ciutadania, com diuen les directives europees, al centre del sistema elèctric, com a agents del sistema, amb totes les capacitats operatives, tant de producció com de distribució.

En el darrer torn, Marta Morera, directora de l’Institut Català d’Energia, en relació amb aquesta demanda, va explicar que la modificació del desembre passat al Parlament (es refereix al Decret llei 24/2021, de 26 d’octubre, d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades) insta a la creació de la Taula de Diàleg Social de les energies renovables. “Aquesta Taula, que es convocarà en breu, permetrà estudiar compensacions d’un territori a l’altre, malgrat que fins ara no s’havia fet, i que sí que cal començar a definir per promoure un model més just de producció i distribució de l’energia elèctrica verda”. En definitiva, el debat a la Casa de l’Energia del Prat va posar de manifest dues realitats: d’una banda, l’empenta dels municipis catalans per liderar la transició energètica i, de l’altra, que encara falta molt de camí per arribar a un nou model energètic, en el qual no només tinguin preponderància les energies renovables i netes, sinó que siguin la ciutadania i els ens locals, i no pas les empreses de sempre, els qui protagonitzin aquesta revolució.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En un moment d'emergència ecològica... cal un periodisme d'emergència! Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu el Dossier CRÍTIC 'Emergència' i un pack de marxandatge de benvinguda

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies