22/09/2025 | 06:00
La cultura és molt més que entreteniment: és una eina de cohesió social, un espai de participació i un dret fonamental. L’accés a aquesta vida cultural, però, també depèn del barri on es viu o del nivell de renda. Aquest setembre, el Govern ha donat llum verda al projecte de Llei de drets culturals de Catalunya, que reconeix el dret a la identitat cultural, a l’accés i la participació, a l’expressió, la creació i la difusió, a l’educació i la formació artística, així com els drets laborals i econòmics de les persones que treballen en el sector. L’objectiu: garantir que ningú no quedi fora de la vida cultural del país.
Què són els drets culturals i per què importen
Quan es parla de drets culturals, sovint es pensa només en l’accés a un museu o a un concert. Però el concepte va molt més enllà: inclou el dret a participar activament en la vida cultural, a crear i difondre obres pròpies, a rebre educació i formació artística i a desenvolupar una identitat cultural pròpia sense discriminacions. També implica que les persones que treballen en el sector puguin fer-ho amb condicions dignes.
Només el 58% dels barris de renda baixa participen en activitats culturals, davant del 75% dels de renda alta
Ara bé, aquests drets no es garanteixen de la mateixa manera per a tothom. Les dades demostren que les desigualtats socials, econòmiques i territorials continuen marcant qui pot gaudir més o menys de la cultura. Segons l’Enquesta de Drets Culturals de Barcelona, només un 58% de les persones que viuen en barris de renda baixa participen regularment en activitats culturals, enfront del 75% dels barris de renda alta.
A més, l’informe anual de la Generalitat Estat de la cultura i de les arts (2024) alerta d’una “cultura de dues velocitats” entre territoris: la major part dels recursos es concentren a l’àrea metropolitana, mentre que les zones rurals i perifèriques tenen menys oportunitats i infraestructures per garantir aquests drets.
La cultura com a quart pilar de l’estat del benestar
Parlar de l’estat del benestar ha estat sinònim de salut, educació i serveis socials. La cultura, en canvi, sovint s’ha considerat un àmbit complementari, més proper a l’oci o al consum que no pas a un dret ciutadà. El projecte de Llei de drets culturals vol capgirar aquesta mirada i situar la cultura al mateix rang que els altres pilars bàsics. Sònia Hernández, consellera de Cultura, explica que “la cultura és un motor de progrés i de transformació, i ha de ser-ho per a totes les persones que viuen a Catalunya, sense cap exclusió”.
Sònia Hernández, consellera de Cultura: “La pràctica artística i cultural ha de tenir un paper central en una societat que es vol cohesionada”
“Quan diem que la cultura és el quart pilar de l’estat del benestar, juntament amb l’educació, la salut i els drets socials, ens referim al paper central que la pràctica artística i cultural ha de tenir en una societat que es vol cohesionada”, explica Hernández. Altres països han fet passos similars. A Mèxic, per exemple, la Constitució reconeix explícitament els drets culturals i obliga les institucions públiques a garantir-los. A França, la llei de 2016 sobre la llibertat de creació i difusió artística va reforçar el paper de l’Estat en l’accés universal a la cultura.
Sis grans drets culturals que reconeix la Llei
El nou text reconeix sis grans drets culturals: el dret a la identitat cultural, a l’accés, a la participació, a l’expressió i la creació, a l’educació i la formació artística, i als drets laborals de les persones que treballen en el sector. Per fer-los efectius, la Llei estableix obligacions concretes per a administracions i entitats culturals.
La Llei reconeix sis drets culturals: identitat, accés, participació, expressió, educació i drets laborals
A la pràctica, això vol dir descentralitzar l’oferta, garantir l’accessibilitat universal, fomentar la cultura comunitària i protegir la lliure creació davant la censura. També implica promoure la formació artística en connexió amb el sistema educatiu i impulsar mesures contra la precarietat laboral que encara afecta una gran part del sector. La norma regula, a més, el Sistema Cultural de Catalunya i el seu finançament, amb la voluntat que l’exercici dels drets culturals sigui una responsabilitat compartida entre institucions públiques i agents socials i privats.
Procés participatiu i horitzó de futur
Abans d’arribar al Parlament, el text del projecte de Llei de drets culturals s’ha nodrit de trobades territorials amb prop de 200 participants, reunions sectorials amb representants d’entitats culturals, aportacions d’experts acadèmics i consultes obertes a la ciutadania a través de la plataforma digital de participació. Aquest recorregut ha permès incorporar veus diverses, des del món professional fins a l’associacionisme cultural de base.
Cal garantir que cap persona no és exclosa de la cultura pel lloc on viu, pel nivell de renda o per la situació personal
El repte principal de la futura Llei serà transformar el reconeixement formal dels drets culturals en polítiques concretes i dotades de recursos. El projecte obre una finestra d’oportunitat per situar la cultura al centre de l’agenda pública: reconèixer que la cultura no és un luxe, sinó un dret essencial per a una societat cohesionada i democràtica. Fer de la cultura un veritable quart pilar de l’estat del benestar vol dir garantir que cap persona no quedi exclosa de la vida cultural pel lloc on viu, pel nivell de renda o per la seva situació personal.
