08/05/2019 | 19:00
Com podem abordar de manera divulgativa i entenedora la mecànica quàntica, que sacseja certeses i submergeix en un cert estat de perplexitat? L’exposició ‘Quàntica‘, que es pot visitar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona fins al 24 de setembre, assumeix aquest desafiament amb un mètode particular: combinar la divulgació d’alguns principis d’aquesta disciplina amb la creació artística inspirada en la ciència. De fons, resten els dilemes que ens suggereix aquest món quàntic que fisura les normes de la física tradicional, les seves causes i efectes completament predictibles, i obre la porta a un atzar i una incertitud en què podem sentir-nos representats com a éssers humans. En paraules del físic Max Born: “Estic convençut que la física teòrica és en realitat filosofia”
El científic pioner ha de tenir una imaginació creativa artisticament
Aquesta frase del físic i matemàtic Max Planck pot servir com a resum d’un dels grans eixos de l’exposició. La relació entre ciència i art és protagonista de ‘Quàntica’, que inclou deu projectes realitzats en col·laboració amb l’Organització Europea de Recerca per a la Investigació Nuclear (CERN). Alguns d’ells remeten als horitzons d’aplicació de la disciplina, com ‘State of sin’ de James Bridle. L’artista britànic ha construït robots que creen números aleatoris, perquè la criptografia quàntica és la gran esperança de futur en l’àmbit de la seguretat informàtica.
La mostra també ens recorda la relació històrica entre la ciència i la música electrònica. Fa gairebé cent anys, mentre construïa un mesurador de la densitat dels gasos, el violoncel·lista Leonard Theremin va adonar-se de les possibilitats musicals dels udols que l’aparell generava quan acostava o allunyava la mà. El theremin s’ha emprat de manera habitual en la creació de bandes sonores, i està especialment vinculat al gènere de la ciència ficció. En una línia similar, Juan Cortés ha preparat una instal·lació que fa servir els ossos del crani del visitant per amplificar els senyals acústics que produeix un dispositiu audiovisual: com amb el theremin, el cos humà es converteix en element indispensable per a la generació i modificació de sons. L’artista multidisciplinària Lea Porsager, per la seva banda, barreja la música, l’observació de neutrins i la meditació a la ‘rave’ atòmico-eròtica ‘CØSMIC STRIKE’. La proposta ens parla de sexe i d’espiritualitat mentre posa en comú la inabarcabilitat del món interior de cada individu amb la immensitat de la realitat subatòmica.
Si la mecànica quàntica no et deixa completament confús és que no l’entens
Aquesta declaració, que es pot llegir a l’inici del recorregut de ‘Quàntica’ va ser pronunciada pel premi Nobel de física Niels Bohr. Si un dels científics claus en el desenvolupament de la mecànica quàntica accepta aquesta (temporal?) impossibilitat de comprensió plena, els curadors de la mostra també semblen assumir-la. En paral·lel al recorregut per les obres artístiques, diversos espais ens parlen de conceptes com l’entrellaçament de partícules, emprant vídeos creats per a l’ocasió i també material històric de científics com l’altament influent físic Richard Feynman (que va participar, poc després de llicenciar-se, en el projecte Manhattan on es va dissenyar la primera bomba atòmica) o Anton Zeilinger (un dels investigadors més destacats en la teleportació quàntica).
Amb tot, ‘Quàntica’ no és una mostra d’enfocament completament didàctic que busqui comprensions només aparents, assolides a través de grans simplificacions. Els visitants acabaran el recorregut amb idees, intuicions… i molts dubtes sobre els quals reflexionar. Perquè quan es tracta del món quàntic, sovinteja la intuició i la recerca en espera d’un significat. A un vídeo sobre moments de la vida al CERN de Ginebra, ‘Superconductor’, un científic diu: “Si sabèssim el que hem de mesurar, no ens caldria construir aquesta màquina”. Tot i els coneixements adquirits al llarg d’un segle d’investigacions, l’espècie humana encara continua utilitzant el vell mètode de caminar a les palpentes per trobar noves respostes, i potser noves preguntes, en l’àmbit de la física de partícules.
La mecànica quàntica ja és aquí, però alhora es farà esperar
A un dels vídeo de la mostra, ‘Estats quàntics’, s’afirma que la mecànica quàntica ja impacta fortament en el producte interior brut estatunidenc. I és que la tecnologia que emprem quotidianament (com els làsers que llegeixen els nostres CD, DVD o Blu-ray) o no tan quotidianament (les màquines de ressonàncies magnètiques) té traces de la mecànica quàntica. Tot fa preveure, però, que aquest pes s’anirà incrementant de manera inexorable en la ja esmentada seguretat electrònica i altres àmbits relacionats amb el càlcul i la informàtica.
‘Quàntica’ ens presenta, per exemple, IBM Q System One, un ordinador quàntic que pot funcionar fora de laboratoris d’ambient completament controlat: el seu disseny hermètic preserva una temperatura de funcionament que ronda els -273 graus centígrads. L’avenç, però, ens recorda que encara està lluny de dur la computació quàntica a les llars, perquè Q System One, a més, és un aparell de grans dimensions. Com diu el físic teòric Wolfgang Lerche, només fa cent anys que es va concebre la mecànica quàntica i algunes aplicacions pràctiques arribaran en el futur. De nou, la ciència ens serveix per relativitzar: un segle que abarca la totalitat (i més enllà) de la majoria de les vides humanes potser és únicament la infància o l’adolescència de la disciplina.
