Crític Cerca
Espai Crític

Què es pot fer, des de la cultura, per promoure una Internet més democràtica?

14/12/2018 | 12:17

Foto: YURI SAMOILOV

La 3a edició de Premi Internacional a la Innovació Cultural, convocat pel CCCB, centra la seva mirada en la xarxa de les xarxes. El 2019 farà cinquanta anys que es va posar en marxa Arpanet, la xarxa considerada l’origen d’Internet, i trenta anys del naixement de la WWW (World Wide Web), coincidint amb un moment en què els seus mateixos creadors admeten les amenaces que planen sobre aquest conjunt de tecnologies interconnectades. Si ho posem en una balança, què pesa més? El progrés que ha significat en l’accés a la informació, en el sentit més ampli del concepte, o l’instrument de censura i control en què s’ha convertit? Es pot revertir aquesta situació? Què hi pot aportar la cultura? Per intentar respondre a preguntes com aquestes el tema escollit en aquesta tercera edició del premi és ‘Internet: què podem fer, des de la cultura, per una Internet més lliure, igualitària i oberta?’

Aquesta edició vol incentivar el diàleg, la reflexió i la creativitat al voltant de la xarxa, impulsant projectes innovadors sobre el present i el futur d’Internet que proposin actuacions en àmbits com l’accessibilitat i la representació, la seguretat i la privacitat, la tecnopolítica i la transformació social, l’impacte ecològic, l’ètica i l’alfabetització digital, o en qualsevol altre tema clau que contribueixi a l’apoderament de la ciutadania i a la millora de la xarxa. És remarcable el vessant social que es vol donar al certamen, reflectit en els criteris de selecció que prioritzen qüestions com la participació ciutadana, el medi ambient o l’impacte social a l’hora de valorar les propostes presentades. El projecte guanyador d’aquesta tercera edició del Premi serà produït pel CCCB en el marc de la seva programació 2019-2020, i s’hi destinarà un pressupost de 20.000 €.

Renata Ávila, advocada especialitzada en drets humans i digitals, és membre del jurat del Premi / MARTIN CORVERA

Segons Eva Alonso, coordinadora del Premi dins l’equip del CCCB Lab, “el perfil del jurat és el de persones, la major part de les quals són dones, molt interessants vinculades a projectes molt potents en la intersecció de tecnologia i drets humans”. Els membres del jurat d’aquesta edició són Renata Ávila (advocada internacional especialitzada en drets humans i en drets digitals, i directora executiva de la Fundación Ciudadano Inteligente), Solana Larsen (periodista i activista especialitzada en Internet, editora de l’Informe de Salut d’Internet de la Fundació Mozilla), Marisol López (gestora cultural especialitzada en l’àmbit digital, directora de l’Àrea de Cultura Digital de l’Institut Català de les Empreses Culturals – ICEC de la Generalitat de Catalunya), Nnenna Nwakanma (especialista en dades obertes, programari lliure i govern digital, i directora de polítiques de la World Wide Web Foundation), i Juan Insua (director del CCCBLab). “És un jurat molt representatiu de com les dones són clau en la vessant sociopolítica de les tecnologies d’Internet i del vincle de la tecnologia amb les humanitats. La composició del jurat té entre els seus objectius donar idea de quin tipus de projectes poden presentar-se i de l’esperit del Premi i del CCCB Lab”.

El CCCB Lab, el departament del CCCB que s’ocupa específicament de la innovació i la investigació en cultura, convoca des de 2014 el Premi Internacional a la Innovació Cultural, un certamen temàtic biennal que busca “estimular la innovació en l’àmbit de la cultura, reconèixer la importància de la investigació com a part integral dels projectes i explorar els possibles escenaris culturals dels pròxims anys”. Porten fins ara dues edicions; la primera (2014-2015) proposava la temàtica ‘Públic/s’, la segona (2016-2017) estava basada en el ’Canvi climàtic’.

Nnenna Nwakanma. directora de polítiques de la World Wide Web Foundation, és també membre del jurat / Foto: HANNAH VEALE

Qui consumeix Internet?

Es calcula que l’ús d’Internet al món és d’un 48% de la població, tot i que evidentment això no és homogeni. Si a Europa gairebé un 80% de la seva població té accés a la xarxa, a l’Àfrica poc més del 20% hi té accés. La bretxa digital és un reflex de la desigualtat social, i això es fa palès en el fet que als països on les dones tenen menys accés a l’educació i als drets laborals i econòmics, també tenen menys accés a Internet.

Tenir accés a Internet no garanteix més llibertat informativa, com ho demostra el fet que dues terceres parts dels usuaris d’Internet d’arreu del món viuen en països en què la censura és habitual, segons el ‘Internet Health Report 2018’ de la Fundació Mozilla. D’altra banda, la concentració de multinacionals que monopolitzen la xarxa i la informació que hi circula posa en dubte la suposada descentralització i neutralitat que li atorguem.

La Fundació Mozilla aporta dades preocupants sobre la poca diversitat que hi ha avui dia en el perfil de professionals que es dediquen al desenvolupament de tot tipus de software per a la xarxa: la major part (als EUA) són blancs i homes. “L’evidència mostra que la persistent poca diversitat porta a que els softwares, algoritmes i productes reflecteixin el biaix dels seus creadors”. Això, de fet, provoca que les necessitats de comunitats amb menys representació quedin al marge. Però, a més a més, des de la Fundació Mozilla afegeixen: “L’any 2017 va ser un any d’escàndols d’assetjament sexual i discriminació de gènere en empreses d’Internet i companyies de capital de risc”.

Hi ha una Internet alternativa?

Civic Armor, eina per denunciar els abusos policials en les càrregues / DISOBEDIENT WEARABLES

Nombroses iniciatives arreu del món reclamen una Internet més lliure, igualitària i oberta. És estèril negar una tecnologia que ja forma part de la nostra vida quotidiana, però és imprescindible debatre àmpliament sobre la manera de fer-la servir en l’actualitat. ‘The Little Book of Design Fiction for Internet of Things‘, per exemple, és una investigació duta a terme amb l’objectiu d’explorar aspectes crítics relacionats amb la privacitat, l’ètica, la confiança, l’acceptabilitat i la seguretat d’internet. Existeixen casos com els del “Disobedient Wearables”, que especula amb la idea del Civic Armor, una samarreta capaç de detectar i registrar els impactes rebuts a les manifestacions durant les càrregues policials per servir de testimoni, elaborar cartografies i convertir-se en una eina per denunciar els abusos de poder.

Aquests són només uns quants exemples que demostren que, més enllà de les visions pessimistes o distòpiques, també hi ha la convicció que com més bé coneguem les potencialitats i els riscos d’Internet i les tecnologies que l’acceleren i l’escampen, més bé podrem utilitzar-les per crear un món més crític, creatiu i democràtic. En aquest sentit, la tercera convocatòria del Premi Internacional a la Innovació Cultural se suma a les múltiples iniciatives que, des de diferents disciplines, organitzacions i àmbits geogràfics, confien que una altra Internet és necessària i possible. La inscripció al Premi, així com les seves bases, es poden trobar aquí.

Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebràs el llibre 'La revolta de Santa Jordina'

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació