Què té a veure el ‘dònut’ amb l’economia del futur?

Les veus crítiques amb el rumb econòmic del món es multipliquen. Sol passar en èpoques de crisi. Però aquesta crisi és global i multifacètica: l’emergència climàtica, l’extinció massiva d’espècies, l’encariment del preu de l’energia, la pandèmia… Tot això ens obliga a reflexionar sobre com canviar la nostra manera de viure: com ens movem, com ens alimentem, com eduquem, com consumim, com ens relacionem amb la natura, com ens adaptem a aquestes noves circumstàncies.

La ciutat de Barcelona fa temps que hi reflexiona i, aquest mes de juny, ha volgut portar el debat també al carrer a través de tallers i del cicle de conferències que ha organitzat el consistori sota el títol Transicions: debats per a una nova economia. El cicle aborda les principals crisis socioambientals a les quals ens enfrontem a causa del model econòmic vigent, i com ha de ser la transició per superar-les, amb experts com el metge Josep Maria Antó o els economistes Giorgos Kallis i Kate Raworth. Precisament Raworth és autora d’una de les teories econòmiques alternatives a aquesta crisi que més ressò té actualment: l’economia del dònut. Les conferències són gratuïtes i obertes a tota la ciutadania, però cal inscriure-s’hi aquí.

Què és l’economia del ‘dònut’?

El model pensat per aquesta economista britànica, que és docent a les universitats d’Oxford i de Cambridge, implica passar d’una economia basada en el creixement continu, amb un consum cada vegada més gran de recursos naturals, a un model de desenvolupament que respecti els límits ecològics del planeta i garanteixi una vida digna per a tothom. Segons ella mateixa ha explicat a Barcelona, l’economia ha de canviar de marc i “ens hem de preguntar d’on venen les coses que comprem i que tenim. Hem d’anar cap a l’economia circular, on els recursos s’utilitzen un cop i un altre. Cal passar d’una economia degenerativa a una de regenerativa, de la divisiva a la distributiva”.

L’economia capitalista vigent té com a objectiu créixer constantment i amb una visió lineal pel que fa a l’ús de recursos naturals. Però genera tant d’impacte ambiental que estem a punt de superar —segons la comunitat científica— diversos límits planetaris irreversibles, que en posen en perill l’habitabilitat futura. I, alhora, aquest model econòmic no distribueix prou la riquesa entre la població i deixa milions de persones sense les necessitats bàsiques per a una bona qualitat de vida. Per Raworth, “no es poden traspassar els límits del planeta. Hem d’equilibrar les necessitats de tothom sense superar els límits, i això no s’ha fet mai”, assegura l’economista, tot i que hi afegeix que “a Barcelona ja s’han començat a explorar noves idees per ser una ciutat dònut a través de quatre eixos de ciutat: local, global, social i ecològica”.

Kate Raworth: “Hem d’anar cap a una economia que ens faci prosperar, creixi o no”

Segons la teoria de Raworth, el dònut és l’espai delimitat per dues anelles concèntriques. L’exterior delimita el sostre ecològic, és a dir, el que no podem traspassar si volem garantir l’estabilitat del planeta. L’interior, en canvi, marca les necessitats essencials per a la vida que qualsevol ésser humà ha de tenir garantides, pel que fa a salut, habitatge, educació, etc. Entre una anella i l’altra, és a dir, a la part del dònut que hom es menja, hi ha l’espai en el qual hauria d’operar l’economia per tal que els territoris esdevinguin, d’una banda, socialment justos i garanteixin uns mínims socials per a tothom, i de l’altra, ecològicament segurs, sense superar el sostre ecològic que té el planeta.

Per tant, en aquest nou model, el creixement del producte interior brut (PIB) deixa de ser l’únic indicador per avaluar el rendiment de l’economia i s’adopten un conjunt d’indicadors, tant socials com ecològics —i tant locals com globals—, que ens informen de com l’economia permet que els territoris prosperin. Tal com Kate Raworth afirma, “tenim una economia que creix, ens faci prosperar o no, i hem de passar a una economia que ens faci prosperar, creixi o no“.

De quina situació partim a Barcelona?

Els impactes de l’emergència climàtica són clars a la capital catalana. En un segle i mig, la temperatura mitjana ha pujat gairebé dos graus. En les últimes dècades, s’hi observa una tendència a patir episodis climàtics extrems, com onades de calor o llevantades fortes al litoral.

Pel que fa a l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle, el Pla d’acció climàtica per l’emergència parla de reduir-la en un 50% el 2030 amb relació al 1992. L’any 2020, a la ciutat es van emetre 2,7 milions de tones de CO2e- i la millora aconseguida per l’aturada obligada per la pandèmia no sembla estructural, sinó conjuntural. Queda molt per fer si es vol assolir el compromís per a d’aquí a menys de vuit anys.

També som lluny d’aconseguir els nivells requerits pels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 en matèria de pobresa, precarietat laboral, dret a l’habitatge, etc. Per exemple, l’última dada de pobresa energètica que prové de l’Enquesta de salut pública (2016) ens indica que el 24% de la població resident a Barcelona pateix algun tipus d’aquesta pobresa relacionada amb els consums bàsics d’energia (llum, gas, aigua calenta…).

Com apliquem l’economia del ‘dònut’ a Barcelona?

Per començar, cal mentalitzar-se que necessitem un “canvi de paradigma“: l’estil de vida vigent no es pot sostenir, ni ambientalment ni social. Tots els actors urbans, des de l’Administració pública fins a la ciutadania, passant per les organitzacions de la societat civil, haurien de prendre consciència del canvi d’estil de vida que cal adoptar i haurien d’acordar les noves maneres d’operar de cadascun d’ells per reubicar-se en l’anomenat espai dònut.

De moment, l’Ajuntament de Barcelona està elaborant un retrat de ciutat per tenir la diagnosi més acurada possible de la situació actual. Cal disposar dels indicadors de com es comporta la ciutat, en l’àmbit social i en l’ambiental, tant localment com cap a fora del seu territori administratiu. També cal determinar, de forma participada, quin és l’espai dònut on volem que la ciutat operi, és a dir, decidir quins indicadors comparteixen tots els actors per entendre que la ciutat prospera.

Ben aviat s’estarà ja en disposició d’elaborar l’estratègia d’economia ‘dònut’ de Barcelona

Tot això s’ha concretat, de moment, en una versió 0 del retrat de ciutat, que va ser discutida en una sessió de treball amb experts a principis de maig. Hi van participar prop una seixantena d’acadèmics i de tècnics. En una segona sessió, oberta a tothom, a la qual van assistir representants d’unes 40 organitzacions socials, es van recollir les impressions de la societat civil sobre què significa viure dins de l’espai dònut i quina és la responsabilitat de cada un dels actors des del seu àmbit d’influència. Per avançar en aquesta estratègia, s’utilitza la metodologia de les quatre lents, que implica analitzar-les tenint en compte els efectes que poden tenir en els àmbits social i ambiental des d’un punt de vista local i global, de manera que es puguin preveure i minimitzar els impactes negatius i potenciar-ne els positius. De cara a la tardor s’organitzaran també tallers que permetin definir accions col·laboratives que ajudin Barcelona a situar-se dins l’espai just i segur per a la humanitat del dònut.

A partir d’aquests tallers participatius sobre el retrat de ciutat i els enfocats a l’acció, un cop acabat el cicle de conferències d’aquest mes de juny, s’estarà ja en disposició d’elaborar l’estratègia d’economia dònut de Barcelona, que serà el full de ruta de la ciutat per reduir els impactes socials i ambientals que produeix, i on es concretaran les actuacions que cal fer per reduir aquests impactes.

En definitiva, l’objectiu principal del projecte és repensar el model econòmic de Barcelona i saber com hem de mesurar el grau de prosperitat de la ciutat amb un nou sistema d’indicadors que vagi més enllà del creixement pel creixement, que s’alineï amb les emergències ambiental i social que pateix el planeta. Un segon objectiu és portar al carrer aquest debat, parlar sense embuts d’un canvi d’estil de vida, i, per tant, impregnar tots els actors socials —també la ciutadania— de la idea que, si no engeguem ja la transició ecosocial, no podem avançar cap a una societat més justa i ecològicament segura. A partir d’aquests dos grans objectius, el pas següent ha de ser establir i posar en pràctica una nova metodologia de treball que integri la consideració dels límits ecològics i el benestar de les persones com a pilars bàsics de l’economia.

De vegades, les coses més senzilles il·lustren les idees més complexes. Vet aquí com un pastisset de forma i textura mundialment reconeguda pot passar a definir un model econòmic revolucionari. Sí, un dònut pot tenir molt a veure amb l’economia del futur.