23/04/2020 | 07:32
La societat du anys de debat sobre les desmaterialitzacions que estan tenint lloc en diversos aspectes de la vida. En l’àmbit cultural, els objectes físics perden pes en detriment dels arxius digitals i s’ha pronosticat (amb encert variable) la mort del resilent llibre, de tota mena de formats videogràfics o discogràfics, i, fins i tot, del cinema com a experiència social. Els diners també són un exemple d’aquesta tendència a la immaterialitat: fa dècades que les divises van deixar d’estar vinculats directament al valor dels metalls precisosos, i els diners s’han anat convertint en apunts comptables escrits en el llenguatge binari dels ordinadors.
Tots aquests processos han continuat el seu camí sota intensitats diverses. I sempre ha aparegut en el rerefons les múltiples desigualtats que travessen la vida quotidiana, materialitzades també en les bretxes de l’accés a Internet i en les diferències en el domini de l’alfabet propi d’aquest medi. Actualment, un greu crisi sanitària ha obert un parèntesi en la presencialitat com a eix de moltes vides laborals, socials i afectives. I aquest parèntesi té, alhora, vessants en què no suposa una nova realitat, sinó una acceleració de dinàmiques preexistents.
El CCCB ha optat per la creació de nous materials i l’estructuració de l’arxiu preexistent
El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) ja havia detectat un important creixement del nombre d’hores de contingut audiovisual consumit al seu web durant el 2019 (un 58% més que l’any anterior). En aquests dies de tancament forçós dels espais culturals i de limitació severa de les reunions de persones, la generació de continguts telemàtics i la consulta remota d’aquests ha passat a ser l’única manera de crear i gaudir de la producció cultural de manera segura. I el Centre ha optat per fer un acompanyament actiu en aquest procés a través de la creació de nous materials i l’estructuració de l’arxiu preexistent.
Cultura ara, discursos sobre l’avui i l’endemà
Algunes de les activitats presencials que s’havien previst abans de la crisi sanitària s’han reformulat en clau telemàtica i, després de la seva retransmisió en streaming, es poden o podran gaudir a través del web del CCCB. Entre elles, potser destaca la conversa de l’escriptor italià Alessandro Baricco (‘Seda’, ‘Next: sobre la globalización y el mundo que viene’) amb el també escritor Jorge Carrión (‘Los turistas’, ‘Contra Amazon’). “Per a la nostra civilització, el concepte d’obra mestra es inútil perquè som la civilització del moviment i tendim a no reconèixer un tot immòbil, quiet, concret”, va afirmar Baricco.
També es va celebrar en dates recents una entrevista a l’investigador Stefano Mancuso (‘La nació de les plantes’) sobre la imprevisibilitat del canvi climàtic i els efectes que aquest tindrà en la humanitat. Mancuso parlava sobre la relació arrogant que mantenim amb la resta d’éssers vius del planeta, començant pel regne vegetal en el qual està especialitzat el neurobiòleg italià: “A la vida real, quina base té aquesta idea que som millors que els altres éssers vius?”, es preguntava.
En paral·lel a aquest degoteig d’activitats dutes a l’espai virtual, també tindran lloc noves publicacions al voltant de l’exposició ‘Game play, cultura del videojoc‘. L’última d’elles és un article que es proposa dur a les nostres cases el que ens oferia l’espai Zoom de la mostra: acostar-nos a una vintena de jocs amb què reflexionar, riure, entretenir-nos i, potser, col·laborar amb els nostres companys de confinament, inclosos els més petits de la casa. Perquè alguns dels jocs estan òbviament adreçats a un públic adult, com ‘Telling lies’, però altres es dirigeixen a la mainada. ‘Chuchel‘ i ‘Hidden folks‘ en serien dos exemples.
L’activitat pública del CCCB durant aquestes setmanes tindrà una altra pota: la creació de materials sobre la situació (sanitària, política, econòmica, psicològica…) que estem vivint, en forma d’un cicle de converses de periodicitat quinzenal. Aquesta àrea d’activitat es va iniciar amb una conversa sobre la gestió de la crisi a la Xina i el futur possible de la fàbrica del món. El periodista Sergi Vicente va entrevistar l’historiador Manel Ollé, qui considera que el país asiàtic “pot estar en una certa situació de posar-se en una certa centralitat, en un cert lideratge i canviar la seva imatge en positiu. En alguns països, això ja és evident”. Per altra banda, les perspectives d’Europa van ser l’eix de la xerrada que l’analista polític Jordi Vaquer va mantenir amb Ivan Krastev, politòleg i president del Centre of Liberal Strategies de Sòfia.
Una biblioteca digital de pensament crític
El web del CCCB s’ha anat definit com quelcom més que un suport virtual, en forma d’agenda amb informació de servei, que acompanya les activitats presencials de la institució. Cada vegada té més de mitjà de difusió de pensament i de biblioteca digital, atesa la seva naturalesa d’espai de consulta de les activitat que s’han fet i dels programes que es mantenen en actiu. En aquest darrer aspecte, cal destacar el projecte de creació audiovisual Soy Cámara. El seu equip responsable ha creat més de cent-cinquanta peçes que exploren temes múltiples (l’Amèrica trumpista, els límits de l’humor, la videovigilància, els femenismes, la intimitat en temps de milers de milions de pantalles…) a través de les eines del videoassaig. Els resultats es poden visualitzar des del web del CCCB o al canal de Youtube del projecte.
També es pot destacar el cicle mensual ‘Entrevistes CCCB‘, que recentment va complir un any. Fins ara ha acollit l’escriptora Jeanette Winterson (‘Planeta blau’), el pedagog crític Henry Giroux o les assagistes especialitzades en feminisme Rosi Braidotti (‘Lo posthumano’) i Mona Eltahawy (‘El himen y el hiyab’), entre d’altres personalitats. Aquest format resumeix en forma de peça audiovisual divulgativa i relativament breu (entre els cinc i deu minuts de durada) una part del pensament dels participants.
Per facilitar la immersió en l’arxiu històric del CCCB, una trentena de llistes de reproducció poden servir com a porta d’entrada. Hi podem trobar llistes unificades per circumstàncies (‘Sis premis Nobel de Literatura al CCCB‘) o per temàtiques, com els estudis de gènere (amb ponents com Judith Butler), el consum responsable o la crisi climàtica. També hi podem trobar múltiples espais pel debat i discursió sobre la cultura ‘pop’, a través de peces audiovisuals, debats i entrevistes al voltant del còmic, de les ficcions televisives episòdiques o de la ciència-ficció i la fantasia. Aquesta última inclou participacions de figures totèmiques d’aquests gèneres: conferències del polifacètic creador Neil Gaiman (‘Sandman’, ‘American gods’) i de William Gibson (autor de ‘Neuromancer’ i una de les plomes més destacades del ciberpunk literari), a més d’una xerrada amb l’escriptor de ‘Joc de trons’, George R. R. Martin.
Les intervencions de Gaiman, Gibson o Martin són una mostra de les habituals finestres a la literatura que el Centre obre periòdicament, en la seva programació regular i a través d’un esdeveniment específic com la Festa de la Literatura Amplificada Kosmópolis. Per aquest motiu, no ha de sorprendre l’enorme quantitat de materials digitals que poden acompanyar-nos en aquest Sant Jordi estrany des del web del CCCB. La llista de reproducció ‘L’art d’explicar històries‘, que inclou textos d’Irene Solà o Martí Sales, conferències de literats (Enric Casasses) i entrevistes a literats (Karl Ove Knausgård, Vivian Gornick), o fins i tot la filmació d’un recital de poesia, pot ser una possible presa de contacte amb l’arxiu.
