08/10/2020 | 06:00
Només entrar a una botiga de roba ja et fan prendre una decisió: dona o home, què ets? La roba que afegeixis a la teva cistella definirà la teva expressió de gènere, hauràs de triar, d’entre les possibilitats de l’establiment, si vols anar de rosa o de blau, ajustada o ampla, i això connotarà la teva vida a través d’estereotips. En matèria de moda i d’identitats de gènere encara hi ha molt per dir i per escriure, per això existeixen les jornades D-Generades. Repensant moda i gènere, que organitza el Museu del Disseny conjuntament amb BAU i que se celebraran el 13 d’octubre. La jornada serà gratuïta i es podrà seguir per l’streaming al canal de Youtube del Museu.
El pentinat, el maquillatge i la roba que ens posem són una manera d’expressar-nos, la primera impressió que tenim d’una persona abans que comenci a parlar. Segons Silvia Rosés, una de les comissàries de les jornades, és un “mitjà de comunicació”, a través del qual ens definim. L’activista Pol Galofre, ponent de la taula rodona “La roba com a tecnologia del gènere”, que realitzarà amb Bel Olid el matí del dia 13 a partir de les dotze de migdia, també evidencia la importància de la indumentària en la construcció de la pròpia identitat: “Una prova d’això és que un dels primers passos que fa una persona que comença un procés de trànsit o que posa en dubte el seu gènere és modificar la roba”. Galofre, però, també reconeix que és un factor limitant, ja que “vulguem o no la roba està feta per a uns cossos determinats”. L’escriptora Olid ho comparteix: “La diferència entre sexe i gènere no ha arribat a la moda, donen per fet que una persona que es vulgui expressar en el gènere femení tindrà un cos determinat, no hi ha opcions disponibles, fàcils i assequibles que ens permetin vestir els cossos amb roba diferent de la que és adequada al gènere que se t’ha assignat quan neixes”.
Aleshores, la indústria de la moda limita l’expressió de gènere? Sílvia Rosés considera la moda com un reflex d’allò que passa a escala social, però també com un condicionant. La historiadora de l’art explica que precisament la divisió de gènere en el món de la moda ha comportat que el poder intentés “minvar les llibertats socials de la dona a través de la indumentària”, és a dir, ha estat legitimador d’un model normatiu promogut pel sistema patriarcal. Als anys cinquanta, per exemple, la cotilla que es feia dur a les dones, les immobilitzava i les coartava de llibertat.
Però malgrat les abundants mostres d’opressió que s’han exercit cap a les dones a través de la roba, la moda també ha servit com a motor de canvi per a la lluita i la visibilització de la dissidència. Rosés recorda com la figura de l’estatunidenca Amelia Bloomer, a mitjan segle XIX, va intentar instaurar el pantaló femení, cosa que va provocar “un escàndol absolut perquè portar pantalons significava voler equiparar-se en drets a l’home”. Més endavant seguirien apareixent dissidents: als anys 20, les conegudes com a “flappers” es tallaven els cabells, portaven faldilles curtes i desafiaven les normes de comportament, i una dècada més tard l’actriu i cantant Marlene Dietrich s’atreviria a mostrar-se en vestit de sastre. Pel que fa a la moda masculina, els dandi també van trencar motlles i el moviment hippy, segons la historiadora, va difuminar els estereotips de gènere perquè alguns homes van començar a portar tacons i a deixar-se cabellera.
“La indústria voldria limitar, el màrqueting està molt dirigit, però això tu ho pots hackejar i et pots construir la teva imatge”, reivindica Galofre. Sense anar més lluny, actualment també hi ha persones que trenquen els convencionalismes i que “utilitzen la moda per jugar amb la seva expressió de gènere”. L’activista recorda quan, en una catifa vermella de la gala dels Oscars, Ellen DeGenerees anava vestida amb esmòquing i va fer broma afirmant que se sentia desplaçada perquè ningú li preguntava pel seu outfit quan, en canvi, tots els periodistes li feien preguntes a la seva acompanyant, Portia de Rossi, que duia un vestit. També posa el focus en Jaden Smith, fill de l’actor Will Smith, que sovint porta faldilles i trenca amb l’estètica de la masculinitat sense posar en dubte el seu gènere. Olid complementa aquests exemples amb el cas de Billy Porter, recentment conegut per la sèrie Pose, que combina la barba amb faldilles i vestits que barregen l’expressió de gènere clàssica amb una de més oberta. “Quan persones famoses mostren expressions de gènere no convencionals, ajuden a gent més jove a veure possibilitats”, afegeix l’escriptora.
Una jornada per ressignificar moda i gènere
Al voltant del binarisme en el món de la moda, les jornades D-Generades també volen plantejar qüestions com el disseny agènere, que segons Rosés no hauria de referir-se a un “estil” sinó a una “manera de viure i entendre les relacions”. Palomo Spain, un dels dissenyadors convidats a la cita del Museu del Disseny, és una de les marques que es qüestionen debats com aquests. N’hi ha d’altres que aposten per fugir de la roba apretada per tal que no es notin les formes del cos: “Quan algunes marques han volgut fer col·leccions agènere, la resposta ha sigut fer uns patrons de roba ampla, que no marquen la figura, justament fugint del tallatge que fa que la roba s’adeqüi al cos”, diuen Olid i Galofre.
Tot i que aquest sigui un dels temes que més s’està debatent en els despatxos de la moda, els dissenys agènere encara no són tendència. Rosés confessa que per ara la indústria tira cap al rèdit econòmic: “Si ara toca anar cap al tema agènere, anirà cap aquí. Si toca anar cap a una exaltació del gènere, també hi anirà”. Tot i això, la historiadora apunta que no s’ha de buscar les respostes en la moda fast fashion i que qualsevol canvi implicarà una transició costosa i llarga.
El D-Generades, però, no tracta tant de trobar respostes ràpides sinó, més aviat, de fer-se preguntes que posin en dubte els convencionalismes. Amb aquest objectiu, les jornades reuniran, al llarg del dimarts 13 d’octubre, expertes com la directora d’investigació del Centre National de Recherche Scientifique de París, Marta Segarra. També hi seran l’antropòloga Mara Martínez, el dissenyador Palomo Spain, la conservadora de tèxtil i indumentària del Museu del Disseny, Sílvia Ventosa, i els activistes Bel Olid i Pol Galofre en un dia complet per repensar les implicacions del gènere en la moda. Aquest n’és el programar sencer.
