12/11/2020 | 06:00
La Mostra de Cinema Àrab fa més d’una dècada que obra finestres culturals mitjançant la difusió de films i de les corresponents activitats complementàries en forma de xerrades, taules rodones o entrevistes amb realitzadors. Enguany, el certamen no tindrà la forma presencial que estava prevista. Pocs dies abans de la inauguració de l’esdeveniment, el Govern català va decretar el tancament de les sales de cinema per l’expansió de la Covid-19, cosa que va impossibilitar que la Filmoteca de Catalunya acollís les projeccions previstes.
A contrarellotge, l’organització va redefinir una edició reduïda, completament virtual i gratuïta. La reprogramació ha acabat formada per sis pel·lícules i per tres trobades virtuals. Els films es podran visualitzar des d’avui, 12 de novembre, fins al diumenge 15 a través de la plataforma Vimeo. Per veure els films, cal prèvia inscripció a través d’aquest formulari, i posteriorment les persones inscrites rebran els corresponents accessos.
Txell Bragulat, directora de la Mostra impulsada per l’ONG Sodepau, refusa idealitzar els avantatges d’unes solucions ‘online’ que no poden reproduir l’esperit comunitari de visionar conjuntament una pel·lícula en una sala. Bragulat també adverteix que “la pandèmia, el confinament i les seves repercussions estan posant de manifest les vulnerabilitats de molts festivals, associacions i persones que treballen en l’àmbit de la cultura. Estem sempre en una situació de molta precarietat, agreujada per les circumstàncies”. Tanmateix, la directora de la Mostra és conscient que la reinvenció forçada del certamen, la seva deslocalització cap al món virtual, suposa l’oportunitat d’arribar a nous públics allunyats geogràficament de Barcelona i així ho pensa aprofitar el certament.
A CRÍTIC hem seleccionat cinc de les pel·lícules que finalment componen aquesta desena edició i us donem motius per veure-les.
‘Amussu’: imatges d’una comunitat
El realitzador marroquí Nadir Bouhmouch signa ‘Amussu’, un testimoni audiovisual de les lluites al voltant d’una explotació minera a la localitat d’Imider. El film documenta les mobilitzacions locals contra l’empresa Managem, derivades de l’enorme explotació i contaminació dels aqüífers que suposa l’activitat, i que acaben desembocant en el bloqueig popular a una conducció d’aigua. En paral·lel, Bouhmouch mostra fragments de la vida comunitària i una certa quotidianització de la repressió.
‘Amussu’ és una obra realitzada amb les intencions de representar tota la col·lectivitat. Integra, per exemple, les veus dels cantants-relators de la vida d’Imider. Per a Bragulat, ‘Amussu’ és la proposta “que representa millor el tema de la Mostra d’enguany: les resistències. Recupera formes d’organització de la comunitat tribal, pròpies de la cultura amazic”. Potser per aquest motiu, el film ha generat dues activitats paral·leles: una xerrada virtual amb Bouhmouch, que servirà per inaugurar el festival, i una taula rodona que tractarà de l’extractivisme a l’Àfrica.
‘Ibrahim, un destí per definir’: el misteri de la història
Es poden elaborar ramificacions infinites al voltant d’aquella frase que afirma que “allò personal és polític”. La càmera pot ser, com la ploma, una eina d’escriptura del jo. I aquesta escriptura del jo, de la memòria personal i familiar, pot servir per llaurar memòries col·lectives. Lina Alabed parteix d’una cerca personal: el motiu de la desaparició del seu pare, un home palestí establert al Líban que duia una doble vida com a agent d’una escissió de l’Organització per a l’Alliberament de Palestina. La hipòtesi principal és que Ibrahim Al Abed va ser executat l’any 1987 arran d’una purga interna que hauria pogut costar la vida de sis-cents militants, però la seva filla pretén saber del cert què li va succeir.
‘Ibrahim, un destí per definir’ podria haver estat un’ thriller’, però és ‘només’ un reportatge d’investigacions personals i informals. El viatge de la directora retrata sense artificis el misteri en què es pot convertir la intrahistòria de la memòria col·lectiva i, més encara, la intrahistòria de les organitzacions clandestines. També serveix per explorar les múltiples ferides possibles de la lluita armada, no solament personalíssimes i sentimentals sinó també col·lectives, en forma de desmobilització i de sospita. Perquè no és fàcil creure en una causa que enfronta fins a la mort diverses faccions dels seus partidaris.
‘A Mansourah, tu ens vas separar’: la desmemòria tensa
Al llarg de la guerra de la independència d’Algèria, milions de persones van ser desplaçades de les seves llars com una eina de control social per part de les forces franceses. El pare de la realitzadora Dorothée-Myriam Kellou va ser una d’aquestes persones. Kellou li va proposar un retorn al seu poble natal, Mansourah, i va retratar aquest retrobament amb el trauma mitjançant una cal·ligrafia documental senzilla i sòbria.
A falta d’‘Abou Leila’, un pertorbador ‘thriller’ algerià que va caure de la programació de la Mostra i que al·ludia a la violència que va tenir lloc al país durant els anys vuitanta, ‘A Mansourah, tu ens vas separar’ tracta d’un altre moment traumàtic de la història del país. La seva autora ens mostra la perdurabilitat d’una desmemòria nascuda de la por i del desig d’oblidar. El protagonista explica moments dolorosos, traumàtics, envoltat dels paratges que havia abandonat dècades enrere. El resultat posa de nou sobre la taula les barbàries de l’ordre colonial, les seves empremtes… i la dificultat d’afrontar-les que encara avui tenen les víctimes.
‘Sempre punk’: els altres entre els altres
L’arabista francesa Dominique Caubet signa un breu llargmetratge documental que mostra diversos fragments d’una dècada de la vida d’Stof, un jove de Casablanca que s’ha apropiat d’elements del ‘punk’ i de les transformacions de la cultura ‘mod’. La seva resistència és sobretot estètica, però així i tot té conseqüències molt reals i dramàtiques en els àmbits educatiu, laboral i policial. Una cresta genera un problema de visibilitat de la diferència. I les drogues, pudorosament absents de les imatges, també formen part del quadre.
Vist des de l’Europa-búnquer, ‘Sempre punk’ resulta interessant per proposar la narració modesta d’una alteritat dins d’una altra alteritat. Caubet contribueix a esberlar visions homogeneïtzadores de societats que rarament disposen de canals a través dels quals autoexplicar-se en els fluxos de l’audiovisual global… encara que el mateix protagonista vegi el seu Marroc natal com un país efectivament monolític i uniforme, tot i que empri emanacions de la cultura anglosaxona com a instrument de protesta i escenificació de frustracions.
‘Recollection’: fantasmes a la pantalla
El realitzador palestí Kamal Aljafari serà un dels protagonistes de l’edició d’enguany de la Mostra. És l’únic cineasta del qual es programen dos llargmetratges. A banda del seu darrer film, ‘Un estiu diferent’, es difondrà la seva pel·lícula precedent: ‘Recollection’, una proposta en contacte amb les tradicions del cinema experimental i del metratge trobat i manipulat. Aljafari parteix d’imatges de pel·lícules israelianes i estatunidenques rodades a la Jaffa colonitzada, esborra els actors-colons i dimensiona els espais que aquests ocupaven. Realça alhora algunes figures secundàries, paisatges humans al rerefons dels protagonistes desapareguts, que semblen pertànyer a la majoria àrab.
L’espectador no disposa de crosses narratives a les quals aferrar-se. L’experiment és estètic i sobretot discursiu. Les seves connotacions múltiples escenifiquen les violències de l’ocupació material i d’aquesta desocupació metafòrica. Aljafari ens parla de conflictes colonials, de lluites físiques i simbòliques per l’espai físic i per l’espai cultural, per la visibilitat pròpia i per la invisibilització de l’altre. Si ‘Ibrahim, un destí per definir’ tracta del misteri de la memòria, ‘Recollection’ té quelcom d’història de fantasmes que ens mostra un passat perdut mitjançant estampes urbanes despoblades, amb figures quasi secretes perdudes en els enquadraments. El seu autor conversarà virtualment amb el filòsof Xavier Bassas el diumenge dia 15, a les 19 hores.
