03/12/2020 | 06:00
Yanely Fuentes feia un any que es dedicava a cobrir denúncies ciutadanes contra un grup armat de l’Estat de Guerrero, al sud de Mèxic, quan va començar a rebre amenaces. Des de les pàgines del Diario Alternativo, un mitjà local independent que va veure néixer el 2014, la periodista, de 29 anys, publicava tot tipus d’acusacions contra la Unió de Pobles i Organitzacions de l’Estat de Guerrero (Upoeg), una organització que, segons ella mateixa, “actua com una justícia alternativa”: realitza detencions arbitràries, dicta sentències i practica tortures. Després de més de dos anys de suportar intimidacions, el juny de 2019 va decidir marxar de la seva comunitat i buscar refugi fora de Guerrero. Va passar dos mesos a Ciutat de Mèxic, preparant papers i burocràcia, fins que el 17 de setembre va arribar a Catalunya de la mà d’un programa d’acollida per a persones defensores de drets humans que impulsa l’Ajuntament de Barcelona i gestiona l’associació Taula per Mèxic. Precisament el pròxim dimecres 9 de desembre, es presentarà el llibre col·lectiu ‘Yo sí te conozco. Las voces que acompañan‘, a la qual participaran alguns dels periodistes que acull el programa del consistori.
“Tot i les amenaces, els primers mesos no vaig parar mai de treballar, seguia visibilitzant les denúncies perquè pensava que no callar era una manera de protegir-me”, relata la periodista mexicana. L’objectiu de la banda, però, va ampliar-se i va començar a afectar el seu entorn més proper, des de treballadors del diari fins a la família. “Van matar a trets els animals de granja que cria la meva mare. Cada dia n’apareixia un de mort”, recorda. Després va arribar l’assetjament i, fins i tot, un episodi d’abús sexual. El nivell d’intimidació era cada vegada més alt: “Em van posar una persona a fora de casa per vigilar-me, saber amb qui estava, què feia i on anava –explica–. Vaig haver de canviar els meus horaris i intentava estar sempre al carrer, perquè casa meva era el lloc més perillós i el que em feia més por”.
Yanely Fuentes va decidir marxar de Guerrero el dia que va saber que havien dictat una ordre de detenció en contra seva. “A les 12 de la nit vaig sortir amb el primer que vaig posar a la bossa. Dues hores després ja estaven patrullant als voltants de casa”, explica.
El Mecanisme de Protecció per a Persones Defensores de Drets Humans i Periodistes, un òrgan instaurat pel govern federal el 2012, va comptabilitzar 17 homicidis a periodistes per exercir la seva feina durant el 2019. Aquest 2020, el govern mexicà ja ha notificat 11 assassinats de periodistes més. Segons l’organització Article 19, que promou i defensa el dret a la llibertat d’expressió i l’accés a la informació, entre 2000 i 2019, 131 periodistes han mort assassinats. D’aquests, 10 eren dones. La mateixa entitat estableix un índex d’impunitat del 99% de les agressions contra la premsa. Per altra banda, Periodistas de a Pie, dedicada a protegir els drets del col·lectiu, ha denunciat la desaparició de 25 periodistes en els últims setze anys.
“L’exercici d’aquesta feina no està protegit”
El 2006, el govern del president mexicà Felipe Calderón va emprendre una guerra no convencional contra el narcotràfic que ha deixat milers de persones mortes i desaparegudes, entre elles activistes mediambientals, advocades, estudiants, camperoles, periodistes i defensores dels drets humans, en general. L’assassinat de periodistes ha anat en augment i va començar a tenir ressò internacional a partir de l’assassinat a trets i en plena llum del dia del cronista del narcotràfic Javier Valdez, a l’estat de Sinaloa el maig de 2017.
El context marcat per la violència ha obligat molts professionals a dissenyar els seus propis protocols de seguretat per autocuidar-se, sobretot, a les zones més rurals: “Jo tenia la meva pròpia xarxa d’informants que m’avisaven permanentment perquè necessitava saber què feien ells [la Upoeg] per evitar-los”, comenta Yanely Fuentes. “Els periodistes de mitjans locals som els menys visibles i els que correm més risc. Fem periodisme local, però és com si féssim periodisme de guerra”, afegeix.
El professor de Periodisme Polític i coordinador del Màster en la Comunicació de Conflictes Armats, la Pau i els Moviments Socials de la UAB, Xavier Giró, comenta que “fora de les ciutats és més difícil perquè no hi ha anonimat, les comunitats són petites, tothom es coneix i la impunitat encara és més gran”. Per Giró, que el 2014 va viatjar a Sinaloa per impartir diversos cursos per a periodistes de la zona, els periodistes mexicans que viuen sota l’amenaça “són gent molt compromesa, que vol fer la seva feina passi el que passi i que assumeixen que una de les tasques del periodisme és denunciar l’abús de poder; les violacions dels drets humans; la corrupció dels narcos, dels polítics, de l’empresariat o altres elements governamentals”. Segons ell, però, “aquesta lògica periodística està descompensada amb el fet que l’exercici d’aquesta feina no està protegit”.
Des de la seva implementació, el Mecanisme de Protecció per a Persones Defensores dels Drets Humans i Periodistes no ha aconseguit frenar la violència contra les persones denunciades. Amnistia Internacional ha qualificat de “molt restringit” el seu enfocament per brindar protecció als qui viuen una situació de risc. Yanely Fuentes també s’hi mostra crítica: “Quan vaig tornar del desplaçament intern vaig sol·licitar mesures de protecció permanent al Mecanisme Federal, però tot i que es va ingressar la meva sol·licitud, en cinc mesos mai no em van respondre”. Així i tot, matisa que, després de les primeres amenaces, sí que va rebre’n acompanyament. Avui, quasi 400 periodistes són beneficiaris d’aquest programa governamental.
Periodistes enfortits
Des de juliol de 2018, quan es va posar en marxa el programa “Barcelona protegeix periodistes de Mèxic”, la ciutat ha acollit un total de vuit persones, onze si es té en compte el projecte pilot anterior. “Treballem amb periodistes que tenen un nivell d’amenaça mitjà, no són persones que hagin d’abandonar de manera urgent el país, però sí que arriben amb una càrrega d’estrès important”, explica Arturo Landeros, representant de la Taula per Mèxic. A més, subratlla, hi ha un altre factor afegit: “Entrar a un programa de protecció, per a molts, és com claudicar perquè viuen com si fossin periodistes de guerra dins el seu propi país”.
La iniciativa ofereix refugi a dos periodistes durant sis mesos i s’enfoca entorn de quatre eixos principals: acompanyament psicosocial, salut, formació i incidència política. Amb un cost de 115.000 euros anuals i finançat en un 73% pel consistori, segons Landeros, “forma part d’un treball integral” que les contraparts del projecte –Article 19, la Red de Periodistas de a Pie i CIMAC– ja estan fent a Mèxic. “La idea és reorientar l’activitat periodística per tal que la persona no es posi tant en risc”, afirma l’activista mexicà. “No volem desmobilitzar periodistes, sinó que tornin enfortits per aportar des d’altres àmbits de la professió”, afegeix.
Xavier Giró és partidari de plantejar als participants del programa una sortida “estratègica” a la situació. A més de motivar-los per exercir un periodisme que “desescali el conflicte”, diu que cal “trobar un marc” en què puguin fer la feina. Però si el marc no hi és, “no poden seguir tal com ho estan fent perquè es posen en un risc extrem”, opina. A parer seu, a més de la llibertat d’expressió, ha d’existir “la llibertat després d’haver-se expressat”, és a dir, “per seguir vivint després d’haver-ho dit”.
A Barcelona, Yanely Fuentes ha trobat “un nou marc”. “L’estada a Barcelona m’ha donat l’oportunitat de poder veure’m, de saber com estic físicament i emocional”, comenta. Parla de “violències que no detectava i que ara ha reconegut” perquè s’ha mirat “des de fora”. Ara, ja de tornada a Mèxic, té clar que vol “exercir el periodisme des d’una altra perspectiva”. Té ganes de tirar endavant un projecte nou i diferent: “Vull formar una xarxa de dones i crear un mitjà alternatiu exclusivament feminista”. Ho diu, sobretot, pensant que va ser una dona qui, fa uns mesos, va ajudar-la a sortir de la comunitat a temps i va evitar que la detinguessin.
