17/10/2022 | 06:00
Les grans corporacions tecnològiques extreuen cada segon les dades de tots els usuaris dels seus múltiples serveis. Quan fem servir les seves plataformes i eines, sovint de manera suposadament gratuïta, paguem amb la nostra privacitat. Companyies com Google o Meta (el monstre de les telecomunicacions i de les xarxes socials que integra Facebook, Instagram i WhatsApp) recol·lecten i comercialitzen les nostres dades com una branca més d’uns negocis que no solen proporcionar un gran retorn social o tributari. A través de pràctiques de facturació i fiscalitat a la carta, les multinacionals de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) acaben proporcionant a les hisendes públiques parts ínfimes dels seus beneficis. Amazon i Google, per exemple, van tributar només 8 milions d’euros cadascuna a l’Estat espanyol l’any 2020, tot i els seus ingressos multimilionaris.
La transició de les feines (i de les vides personals, i d’una part de les nostres intimitats) cap a Internet ha suposat que els ciutadans necessitem algunes eines informàtiques de manera pràcticament ineludible. No disposar d’una bústia de correu electrònic pot ser una gran trava a l’hora de fer tràmits, fins i tot amb les administracions públiques. En l’àmbit laboral, cada cop són més necessaris els recursos per poder treballar en entorns digitals a través del núvol. En aquest sentit, per exemple, Google ha desplegat una xarxa que genera una certa dependència en els usuaris: l’ús de recursos de treball en línia com Google Drive o Google Docs està propulsat per l’ús massiu de comptes de correu electrònic Gmail, que sovint estan vinculats amb l’ús de telèfons mòbils amb sistema operatiu Android. L’iCloud d’Apple o el OneDrive de Microsoft són altres eines d’emmagatzematge d’arxius per treballar individualment o grupalment en línia, que s’integren amb altres aplicacions, serveis i sistemes operatius proporcionats per cadascuna d’aquestes corporacions.
femProcomuns, una cooperativa integral sense ànim de lucre (la propietat de la qual està compartida per les sòcies treballadores i per les persones i entitats usuàries), ha impulsat una alternativa. Ho ha fet intercooperant amb altres entitats de l’economia solidària com bTactic, Colectic i LliureTIC, que participen en la producció del servei. SomNúvol és un conjunt d’eines tecnoètiques de núvol digital, basades en programari lliure. El projecte es presenta com una alternativa de consum conscient i responsable: “Volíem disposar nosaltres mateixos d’unes bones eines, robustes i fiables, que fossin una alternativa viable al capitalisme de vigilància. I volíem que servissin per a tot el sector de l’economia solidària, per a l’àmbit associatiu i per a qualsevol persona o organització que volgués compartir eines tecnoètiques mancomunades”, explica David Gómez, un dels impulsors del projecte.
SomNúvol és un conjunt d’eines tecnoètiques de núvol digital, basades en programari lliure
L’aventura va començar l’any 2018 amb un micromecenatge, la constitució de la cooperativa i l’inici del proveïment de serveis a persones i entitats sòcies usuàries. Després va arribar l’expansió en nombre d’usuaris i en eines (correu electrònic, videoconferència, disseny i gestió de formularis en línia). En paral·lel, es va desplegar el servei fesElSalt, que proporciona ajuda, formació i acompanyament a les organitzacions interessades a migrar cap al treball en línia o aprofundir-hi a través dels recursos que formen part de SomNúvol.
SomNúvol ofereix actualment diverses opcions d’oficina virtual i de correu electrònic, un programa en línia de gestió (ERP), una aplicació de videoconferències (Meet) o una plataforma per a la confecció d’espais de debat (Àgora), que pot fer-se servir-se tant per a la comunicació interna de membres d’una entitat com per a la comunicació oberta amb una comunitat d’usuaris. La mateixa SomNúvol manté un espai de debat dins d’Àgora, que serveix de canal per a la resolució de dubtes i per al plantejament de propostes per part dels usuaris. A més, un soci de treball de la cooperativa fa una videoconferència mensual d’acompanyament i de resolució de dubtes. També hi ha la possibilitat de contractar formacions i suport.
Descobrir noves maneres de funcionar
L’oferta tecnològica de SomNúvol està marcada positivament per una sèrie de compromisos. La cooperativa es compromet a no comercialitzar les dades de les persones usuàries, a no explotar les seves dades per generar perfils de seguiment, a facilitar l’ús anònim de les eines i a avisar la comunitat en cas que les instal·lacions de la cooperativa fossin intervingudes per algun imperatiu legal. Els seus responsables també es mostren contraris a l’ús d’eines que generin una certa captivitat en les persones que les empren. Així que un altre vessant del compromís de SomNúvol és que sigui fàcil prescindir dels seus serveis i migrar a un altre entorn, “ja sigui perquè et vols instal·lar tu mateix les eines de programari lliure en què ens hem basat, o contractar els serveis d’un altre proveïdor que les faci servir”, afirma Gómez.
Més de 40 entitats usen diàriament les eines de SomNúvol, amb equips que treballen de forma remota. S’ofereixen descomptes per a les cooperatives que comencen, s’han impulsat beques per a dones i s’ha començat a oferir un servei gratuït (el Tast SomNúvol) que aspira a esdevenir una porta d’entrada a les alternatives als paquets de telecomunicació, treball remot i emmagatzemament al núvol que ofereixen les grans corporacions.
Més de 40 entitats usen diàriament les eines de SomNúvol, amb equips que treballen de forma remota
Per a Gómez, “les eines de treball al núvol són molt madures; no crec que s’hagin de viure com una mena de sacrifici militant. I, a més, estan evolucionant; no estan aturades”. “Hi ha gent que ens contracta només perquè li sembla que oferim bones eines, com la de videoconferències. També entenem que sovint hi ha un component d’activisme, de no voler que et prenguin les dades i de donar suport a un projecte cooperatiu”, hi afegeix. La Directa, un mitjà referencial de periodisme orientat a la transformació social, usa SomNúvol. El grup de treball de la revista i web explica que “la decisió va ser 100% militant, per poder fer servir un sistema informàtic lliure. Abans fèiem servir el paquet general de Google”.
Les sòcies d’El Far Cooperatiu, entitat dedicada als serveis de comunicació social i participativa, emmarquen la seva implicació en SomNúvol dins d’un procés intern de caràcter polític: “Vam pensar que hauríem d’intentar treballar amb proveïdores que estiguessin alineades amb els nostres valors, amb la nostra manera de pensar i de funcionar. No ho podem fer en tots els àmbits i ens queden moltes coses per canviar, però amb SomNúvol sí que vam veure la possibilitat de treure tota la informació que teníem a GoogleDrive i donar suport a un projecte cooperatiu”, explica Cristina Rodríguez.
Com en el cas d’altres persones i entitats, a El Far Cooperatiu han aprofitat aquesta decisió per emprendre un cert salt tecnològic. No solament han substituït les eines corporatives que empraven per unes altres de programari lliure, sinó que estan incorporant altres rutines de treball. Esmenten concretament “el gestor de projectes, que et permet compartir tasques, calendaris i fer seguiments dels projectes per planificar-los. No la usem totes les persones de la nostra cooperativa encara, perquè suposa una certa reorganització que requereix dedicar-hi un temps que no totes hem tingut, però és una possibilitat que no havíem explorat i que ara utilitzem”, comenta Rodríguez.
L’oportunitat de canviar
L’opció gratuïta Tast SomNúvol està pensada per facilitar la introducció de les eines que integra a un públic més ampli i acostumat a la suposada gratuïtat dels serveis oferts per les grans corporacions. Mònica Garriga, una de les impulsores de la cooperativa, considera que “la clau per consolidar aquestes alternatives al capitalisme tecnològic és que cada cop més gent s’iniciï directament amb programari lliure, per no agafar els tics de Google i companyia. Al final és tan fàcil fer servir una eina com una altra; el tema és que t’acostumes a la primera que empres”, afirma.
En aquest sentit, la cooperació de femProcomuns amb l’Escola Lliure El Sol pot resultar d’un valor especial. El Sol usa les eines de SomNúvol, i això facilita que les persones que reben les formacions de la cooperativa es familiaritzin amb el servei. femProcomuns també s’implica en l’organització de cursos d’alfabetització digital. Juntament amb la sobirania tecnològica, la iniciativa aspira a estimular també una certa responsabilitat en l’ús de servidors. La ciutadania s’ha anat conscienciant de no imprimir documents innecessàriament, però potser no té tan present que la capacitat d’emmagatzematge d’informació a Internet també té un cost ecològic.
“La clau per consolidar alternatives al capitalisme tecnològic és que més gent s’iniciï amb el programari lliure”, diu Mònica Garriga
SomNúvol aposta per oferir uns serveis d’emmagatzematge limitat en la seva versió gratuïta. Les opcions de pagament ja són força generoses, però no tenen la mida colossal d’alguns productes corporatius. Gómez destaca que busquen “un punt d’equilibri. El servei ha de ser funcional: has de poder emmagatzemar el que necessitis. Però els usuaris ens hem d’acostumar a no usar les bústies de correu com una mena de biblioteca”. Garriga hi afegeix que “no promovem aquesta pràctica d’emmagatzemar per emmagatzemar, però sí que facilitem que es pugui incrementar la capacitat quan l’usuari la necessita. I, si veiem que podem donar la mateixa capacitat que donem ara a un cost més reduït, ho farem”. Pel que fa als reptes de futur, David Jacovkis, soci de la cooperativa i arquitecte de sistemes del projecte, afirma que la seva prioritat és facilitar que les persones usuàries puguin entrar en l’entorn de SomNúvol: “Facilitar al màxim l’alta de sòcia”. Això s’aconseguiria “a través d’una oficina virtual, que faci més senzill el procés de donar-s’hi d’alta per primera vegada i que també permeti a les sòcies accedir als serveis que tenen contractats i modificar-los”.
