Un nou impuls a l’economia social i solidària

L’economia social i solidària (ESS) representa una alternativa viable i sostenible, que defensa un sistema econòmic respectuós amb les persones, el medi ambient i el territori. I considera una nova manera de produir, distribuir i consumir basada en l’equitat, la sostenibilitat, la solidaritat, la inclusió o la participació, entre d’altres.

Actualment, l’ESS —caracteritzada pel fet de situar les persones al centre i promoure una societat més justa, equitativa, inclusiva i democràtica— és present arreu del territori, amb organitzacions de diferent abast (veïnal, comarcal, nacional…) i amb incidència en sectors estratègics com l’habitatge, l’energia, la indústria, la cultura, la tecnologia, les cures, la dinamització social i comunitària, o el sector agroalimentari, entre d’altres. Representa prop del 3% de les empreses, el 6% dels llocs de treball i més del 8% del producte interior brut (PIB) a Catalunya. Per tot plegat, el Govern vol continuar impulsant-la.

L’economia social i solidària serà un element important per al Govern en aquesta legislatura, ja que és clau a l’hora d’afrontar els grans reptes del país

Tal com explica David Bonvehí, director general d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme del Departament d’Empresa i Treball, “l’economia social i solidària és àmplia i diversa, i té uns valors clars que des del Govern hem de preservar. A més, és una bona aliada a l’hora d’afrontar els grans reptes que té el país: l’atenció a les persones, l’accés a l’habitatge, la transició energètica…”. “El Pla de Govern d’aquesta legislatura fa referència a un model econòmic competitiu, just i sostenible. I un model econòmic competitiu, just i sostenible té a veure també amb l’ESS. En aquest sentit, estic convençut que l’ESS serà un element important per al Departament d’Empresa i Treball i per al conjunt del Govern”, remarca Bonvehí.

De cara al 2025, concretament, es preveuen passos endavant amb l’inici de la tramitació parlamentària de la Llei de l’economia social i solidària, que ha de permetre establir el marc jurídic comú de l’ESS a Catalunya, amb la voluntat que aquesta creixi i es consolidi de forma progressiva i tingui un pes rellevant en l’economia del nostre país.

Suport al cooperativisme i a l’economia social

Són diversos els programes del Departament que reforcen el teixit cooperatiu: Ateneus cooperatius, Projectes singulars o Comunalitats urbanes. Així mateix, s’han subscrit diversos convenis amb les entitats representatives del sector, com la Confederació de Cooperatives de Catalunya, que enguany ha commemorat els 125 anys de cooperativisme a casa nostra. Amb motiu del 125è aniversari s’han organitzat el Congrés del Cooperativisme (juliol de 2024) i el concert “Persones. Planeta. Propòsit” (octubre de 2024).

Altres convenis subscrits són amb l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT) i amb la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS), per tal de difondre les polítiques d’ESS arreu del territori.

El suport al cooperativisme i a l’economia social ha estat de 41,2 milions d’euros.

Ajuts i subvencions per fomentar la inserció laboral de col·lectius vulnerables

En la millora de la inserció laboral de col·lectius vulnerables, sigui perquè presenten risc o situació d’exclusió social, discapacitat o ambdues condicions, destaquen principalment els ajuts i les subvencions als centres especials de treball i a les empreses d’inserció. Aquests ajuts s’adrecen al manteniment i l’increment de llocs de treball, a l’acompanyament d’aquestes persones per part de personal tècnic de suport, i a la transició cap a la jubilació en cas de persones amb discapacitat afectades per envelliment prematur. A més, els centres especials de treball i les empreses d’inserció poden sol·licitar els ajuts als projectes d’inversió per a l’activació socioeconòmica de la seva activitat, la innovació i la sostenibilitat en els processos productius i als projectes industrials transformadors que generin noves oportunitats empresarials i d’ocupació.

Així mateix, s’impulsen anualment els ajuts per a la realització dels serveis integrals d’orientació, acompanyament i suport a la inserció de les persones amb discapacitat o trastorn de salut mental (SIOAS), que permeten millorar el grau d’ocupabilitat de les persones amb aquesta problemàtica i en faciliten tant la inserció laboral com l’adaptació social i laboral a les empreses del mercat ordinari de treball.

De manera similar, el programa de mesures actives d’inserció (MAIS) permet incrementar el grau d’ocupabilitat i la inserció laboral de persones que perceben la renda garantida de ciutadania (RGC) o que es trobin en risc o situació d’exclusió social (especialment, les persones en situació d’atur de llarga durada, dones i joves).

Quant a aquest darrer col·lectiu, destaca l’innovador programa Ocell de foc, amb l’objectiu d’acompanyar joves (de 16 a 30 anys) amb malestar emocional i problemes lleus de salut mental perquè millorin la seva autonomia personal i puguin construir una vida independent, mitjançant la inserció laboral en l’empresa ordinària o la recuperació del seu itinerari formatiu. Aquest programa s’ha convertit en un exemple de bones pràctiques en matèria d’acció comunitària, de treball enxarxat, de participació i d’autoorganització dels i les joves.

El suport a aquestes polítiques d’inserció laboral ha estat de 206,7 milions d’euros.