Crític Cerca
Espai Crític

Un ‘think tank’ per analitzar els grans reptes globals

El Centre d’Estudis de Temes Contemporanis (CETC) és l'organisme del Govern català que analitza els principals reptes mundials i fa propostes de polítiques públiques a través de la visió de persones expertes. També edita la revista 'Idees'

26/02/2020 | 08:00

Conferència de Philippe Van Parijs / CETC

El dia a dia de la política viu sovint massa allunyat del món del pensament i de la recerca. Mentre que els acadèmics busquen aprofundir en l’anàlisi de la realitat a un ritme pausat, els càrrecs polítics i equips tècnics que piloten les administracions no tenen temps per aturar-se a analitzar el coneixement que generen els experts. Els ‘think tanks’ o laboratoris d’idees, com Bruegel, a Brussel·les, o Chatham House, a Londres, neixen, precisament, per escurçar aquesta distància i fer de pont entre el món acadèmic i els ‘policy-makers’.

Els ‘think tanks’ s’ubiquen prop dels espais de poder per marcar posicionaments, definir estratègies i influir en la presa de decisions. N’hi ha que formen part de les mateixes estructures institucionals i assessoren des de dins de l’Administració pública. És el cas de l’European Political Strategy Centre de la Comissió Europea, que depèn directament del president de la Comissió.

A un altre nivell, el Govern de la Generalitat compta amb el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis (CETC), que també actua com un ‘think tank in-house’. Històricament depenia del Departament de la Presidència, i ara desenvolupa la seva tasca des del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, dins de la Direcció General d’Anàlisi i Planificació Estratègica.

El CETC, nascut l’any 1989, reflexiona sobre els principals temes de debat global a través de l’anàlisi de persones expertes. Es concentra en les qüestions més rellevants del debat contemporani amb la voluntat d’anticipar-se, però també analitza la geopolítica i les relacions internacionals. Com a ‘think tank’, col·labora en la definició de les estratègies del Departament d’Acció Exterior i amb altres àrees del Govern català. El centre està dirigit pel jurista i politòleg Pere Almeda Samaranch, professor associat de Ciència Política a la Universitat de Barcelona.

“La política està instal·lada en la immediatesa, el tacticisme i els cicles electorals, però ens enfrontem a reptes molt complexos que requereixen estratègies de fons, fetes a partir d’una bona diagnosi. La nostra feina consisteix a promoure el debat públic, divulgar els grans temes i vehicular l’anàlisi del món de l’acadèmia als espais de decisió perquè es tradueixi en polítiques públiques”, explica Almeda. “El CETC surt del dia a dia de la política per pensar col·lectivament allò que ens afecta com a individus, com a societat i com a país.”

Rellançament de l’activitat del centre

Aquest darrer any, el CETC s’ha transformat i ha rellançat la seva activitat per reforçar la vocació de servei públic i posar en valor l’aportació del pensament en el món de la política. I ho ha fet, principalment, a través de la publicació que edita des de l’any 1999, la revista ‘Idees’. Després de 20 anys i 44 edicions en paper, la revista ha obert una nova etapa amb un nou format digital, que es pot consultar a la web revistaidees.cat.

El nou projecte editorial, amb un disseny renovat, vol augmentar l’abast amb continguts en català, en castellà i en anglès, fruit d’una aposta estratègica. Una bona part de les col·laboracions les signen noms de prestigi internacional, a la vegada que també es dóna projecció a experts de Catalunya. “A la revista ‘Idees’ s’han publicat textos de pensadors tan rellevants com Jürgen Habermas, John Rawls o Chantal Mouffe, entre les més de 500 persones que hi han escrit”, explica el director actual. “Tractem dels temes amb un conjunt de visions molt diverses. Pretenem que siguin plurals i, per tant, que siguin representatives. Però tampoc defugim prendre posició.”

L’any 2019, la revista ‘Idees’ va publicar contribucions de més de 90 autors i autores i va organitzar una sèrie d’activitats, sovint en col·laboració amb altres institucions com el CCCB, el CIDOB, l’Ateneu Barcelonès o altres ‘think tanks’ internacionals. El centre va impulsar conferències com la del filòsof Philippe Van Parijs, defensor de la renda bàsica, i també un diàleg sobre els valors europeus entre l’historiador Philipp Blom i la filòsofa Marina Garcés.

Diàleg entre Philipp Blom i Marina Garcés / CETC

Aquest últim any, el CETC s’ha centrat en tres grans temàtiques: dies abans de les eleccions al Parlament Europeu del maig, va llançar un extens dossier sobre “El futur del projecte europeu“, coordinat per Daniel Innerarity, amb articles de Branko Milanović, Jan Zielonka, Tania Adam, José Luis Martí o Íngrid Guardiola. També es va incloure una antologia literària amb 12 ficcions sobre el futur d’Europa. El segon dossier, publicat durant la tardor del 2019, es va centrar en el moviment feminista, en col·laboració amb l’Institut Català de les Dones i sota la coordinació de Núria Vergés i Mireia Calafell. Hi van participar més d’una vintena d’autores com Siri Hustvedt, Fina Birulés, Tània Verge, Paul B. Preciado, Ochy Curiel, Bel Olid o Esther Vivas.

Coincidint amb l’aprovació de l’Estratègia d’Intel·ligència Artificial de Catalunya per part del Govern i en coordinació amb el Departament de Polítiques Digitals, la setmana passada la revista va publicar un dossier on s’analitzen els reptes ètics, econòmics, polítics i socials de la intel·ligència artificial amb César Rendueles, Lorena Jaume-Palasí o Judith Simon, entre d’altres. El monogràfic l’han coordinat Ramon López de Mántaras i Carles Sierra, de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA), i s’anirà ampliant els propers mesos amb nous continguts i activitats.

Durant el 2020, el CETC desenvoluparà un dossier especial de la revista ‘Idees’ sobre l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), així com un monogràfic sobre la Mediterrània per commemorar els 25 anys del Procés Barcelona. Alhora, és previst dedicar un dossier a l’estat de les llibertats i els drets civils i polítics al món. Pròximament també s’inaugurarà una nova secció on diversos noms destacats de l’àmbit català, estatal i europeu analitzaran el conflicte Catalunya-Espanya.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena pandèmia, volem continuar fent un periodisme rigorós i que aposti per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC 'Crisi o vida' (enviament: desembre 2020)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies