Crític Cerca
Espai Crític

Una nova manera de concebre l’habitatge públic

L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) promou més d'un miler d'habitatges protegits amb criteris innovadors, inclusius i sostenibles, que les condicions imposades per la Covid-19 han validat com a encertats

04/12/2020 | 06:00

Edifici amb 85 habitatges de promoció pública que s'està construint a Cornellà de Llobregat / IMPSOL

Els habitatges públics que l’AMB construeix actualment a diferents municipis de l’Àrea metropolitana ja no són com els de sempre. Tenen espais més amplis, eliminen barreres i passadissos i els entra més llum de l’exterior. També es relacionen d’una altra manera amb l’espai exterior; adopten criteris de sostenibilitat, d’innovacio tecnològica en els processos constructius i són inclusius, és a dir, estan fets amb perspectiva de gènere. En definitiva, configuren una altra concepció de l’habitatge de promoció pública, més adaptada als temps actuals, i això que van ser planificats molt abans de la pandèmia de la Covid-19. Les circumstàncies d’aquesta nova realitat social donen la raó a aquesta manera de concebre els pisos del futur.

El full de ruta en matèria d’habitatge de l’Àrea Metropolitana de Barcelona que fa possible aquesta ‘revolució’ parteix del Pla d’Habitatge Assequible aprovat l’abril del 2017 per l’AMB. Aquest Pla permetrà posar en venda o lloguer uns 1.300 habitatges amb protecció oficial a diferents municipis metropolitans. L’organisme que s’encarrega de planificar-los i gestionar-ne la construcció és l’IMPSOL, l’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial. La filosofia amb què es treballa des de l’AMB és concisa i clara: calen habitatges de promoció pública assequibles, innovadors i de qualitat, amb l’objectiu de garantir el dret a l’habitatge com a dret bàsic de la ciutadania, per tal de potenciar la cohesió social, disminuir els equilibris territorials i millorar la qualitat de vida dels habitants de la metròpoli barcelonina.

Qualitat arquitectònica i distribució interior innovadora

Per descobrir quines són les característiques principals d’aquesta nova concepció d’habitatges públics, visitem una de les 18 promocions que l’AMB té en marxa (en fase de planificació, construcció o ja acabades), la que es fa en el solar de l’antic cinema Pisa de Cornellà de Llobregat, al barri de la Gavarra. Aquí s’hi està acabant de construir un edifici de cinc plantes, que allotja 85 habitatges i que s’estructura al voltant d’un gran pati central d’ús comunitari. D’entrada, sobta favorablement la qualitat arquitectònica de l’obra, ja que s’ha construit l’estructura de fusta des de la primera planta cap amunt (la planta baixa és de formigó). La sostenibilitat és un dels eixos prioritaris d’aquesta promoció: l’edifici pretén acostar-se al consum gairebé 0, reduint la petjada ecològica, minimitzant les emissions de CO2, els residus generats durant el procés de construcció i la demanda energètica posterior.

Plànol de l'habitatge tipus de la promoció Pisa de Cornellà, amb les cinc grans estances de dimensions similars més el lavabo / IMPSOL

En segon lloc, també sorprén la distribució interior dels pisos. S’han eliminat els passadissos, que redueixen l’espai útil de l’habitatge i el compartimenten massa. La majoria dels habitatges disposen de 75 m2, distribuïts en cinc grans espais diàfans, de manera que totes les peces tenen dimensions similars, entre 12 i 13 m2, i poden ser polivalents: menjador, dormitori, despatx… o diverses funcions alhora (excepte el bany, que és una sisena estança, més petita i aïllada). La cuina ocupa l’espai central de l’habitatge, és ampla i afavoreix que sigui utilitzada per més d’una persona. Així, es vol trencar amb el repartiment tradicional dels rols i es reivindica que les tasques domèstiques siguin compartides per tots els membres de la unitat familiar, no només comprar aliments i cuinar, sinó també controlar la cadena de la roba (rentar, estendre, planxar) o d’altres components de les cures personals.

La relació interior-exterior de cada habitatge també és un concepte que s’ha innovat en aquesta promoció de Cornellà —i en la resta que s’està duent a terme—. Hi ha dues terrasses de dimensions similars, una que dóna al carrer i una altra que dóna al pati central de l’edifici. Això permet també diferents graus de privacitat, així com la primera és més propícia per a l’hivern i l’altra més adequada per a l’estiu, perquè queda més resguardada del sol. Com que les dues terrasses estan davant per davant en la distribució del pis, es propicia la circulació de l’aire per a una millor ventilació, especialment important a l’estiu. L’entrada a l’habitatge és justament per aquesta terrassa interior, excepte en els pisos que fan cantonada. El pati central comunitari disposa d’una gran jardinera amb arbres i vegetació natural. La comunitat de propietaris podrà decidir obrir-lo al veïnat, si ho considera convenient, en determinats moments del dia. Justament a la planta baixa de l’edifici, s’hi ha reservat un espai de més de 1.000 m2 per a un equipament municipal, encara per concretar, la qual cosa facilita la simbiosi edifici-comunitat de barri.

Estructura de fusta i instal·lacions energètiques més sostenibles

Pel que fa a la sostenibilitat, que ja hem explicat que és un dels puntals de l’edifici de Cornellà, es basa sobretot en la construcció amb materials reciclables, sans i saludables, com l’estructura de fusta, que compleix tots els requeriments tècnics de seguretat, estabilitat i resistència al foc, aïllament acústic, etc. La fusta ha estat recoberta d’altres materials en els espais més exposats a l’aire lliure, per evitar-ne la continua restauració i fer-la durar més anys. Com a anècdota significativa, podem explicar que les quatre escales d’accés als habitatges, situades a les cantonades de l’edifici, es van instal·lar com a elements de fusta d’una sola peça, transportades per grans grues i ensamblades damunt l’estructura de formigó de la planta baixa.

Interior dels habitatges públics de la promoció Pisa de Cornellà, amb les estructures de fusta / IMPSOL

A més de la fusta, hi ha altres elements que fan aquest edifici sostenible, com ara l’ús d’instal·lacions energètiques d’alta eficiència, bàsicament el sistema d’aerotèrmia per a la calefacció i l’aigua calenta, o bé la producció d’electricitat amb plaques fotovoltàiques situades al terrat superior per als serveis comunitaris. També s’hi estan instal·lant persianes i cortines que enfosqueixen les estances dels habitatges, per reduir l’entrada directa del sol a l’estiu i fer innecessari l’ús d’aire condicionat. La promoció Pisa de Cornellà ha estat adjudicada a l’equip d’arquitectura format per Marta Peris i José Toral, que ha destacat en els darrers anys per una aposta clara per “replantejar la resposta a les formes d’habitar que la societat demana en cada moment“, segons expliquen al seu lloc web.

Josep Maria Borrell, coordinador tècnic de l’IMPSOL, resumeix aquestes noves promocions d’habitatge públics en referència a les noves circumstàncies imposades per la Covid-19: “Són com els habitatges que els experts ens diuen que hauriem de fer després del que hem descobert que passa durant una pandèmia, però que, sortosament, els vam pensar molt abans i per això els estem ja acabant de construir ara. Ens hem avançat a la resposta que la nova situació ens demana“. El confinament total de la primavera passada va posar al centre de debat el tipus d’habitatge que solem tenir, especialment a les grans ciutats, mancat de llum, d’espais oberts i de compartiments diàfans. La nova tipologia d’habitatge de l’IMPSOL fa possible un lloc per viure pel qual sospiren molts ciutadans ara mateix.

Altres promocions d’habitatges en marxa

En aquests moments, hi ha més d’un miler d’habitatges en alguna fase del procés de projecte o construcció en 13 municipis diferents de l’AMB, més 107 més que es faran al Masnou, municipi que no es troba dins del territori metropolità però amb el qual hi ha un conveni de col·laboració per a la construcció d’habitatge públic. D’aquest més d’un miler de pisos, 98 tenen l’obra acabada (un edifici a Sant Boi de Llobregat, de 79 habitatges, i un altre a Sant Feliu de Llobregat, de 19 habitatges); 448 es troben en la fase d’execució de les obres; 134 més en la fase de licitació de les obres; 181 en la fase de redacció del projecte`; i finalment, 359 més són a punt d’iniciar el projecte.

Un detall de les terrasses d'alguns dels habitatges construïts al sector Salo Central de Sant Boi de Llobregat / IMPSOL

Les dues promocions més grans són a Gavà, al barri de Can Ribes del Pla de Ponent, on s’hi estan construint 136 habitatges en diferents règims de protecció oficial, amb les obres ja en marxa; i a Santa Coloma de Gramenet, a l’eix Bruc, amb 132 habitatges, tots ells de lloguer, encara en fase prèvia al projecte. Una promoció important ja acabada és la de Sant Boi de Llobregat, concretament al Saló Central d’aquest municipi, que és un parc de grans dimensions, també promogut per l’IMPSOL. L’obra, liderada pels arquitectes Mariona Benedito, Martí Sanz i l’estudi Herreros, ha obtingut un dels premis FAD 2020 i ha suposat la construcció de 79 habitatges, 2 locals comercials i 118 places d’aparcament, en un edifici amb un únic nucli central que aglutina les escales i els ascensors, des dels quals s’arriba tant a les plantes d’habitatges com a les d’aparcament.

Qui pot accedir a un habitatge protegit com aquests?

Per optar a un pis amb protecció oficial, cal estar inscrit i acceptat al Registre de Sol·licitants, que és un registre públic, administratiu, compost pels registres propis dels ajuntaments que es puguin arribar a constituir i pel registre de l’administració de la Generalitat de Catalunya. Els requisits principals per ser-hi admès són residir en qualsevol municipi de Catalunya, tenir necessitat d’un habitatge i no disposar-ne de cap en propietat, i tenir uns ingressos anuals no inferior ni superiors als topalls que marca la llei. Aquests topalls d’ingressos varien, en funció de la zona on està ubicat l’habitatge, del nombre de membres de la unitat familiar i del règim de qualificació de la promoció (que pot ser general, especial o de preu concertat). Catalunya està divida en quatre grans zones, segons les dificultats d’accés a l’habitatge que s’hi donen: A, B, C i D. La majoria de municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona estan a la zona A, tot i que també n’hi ha uns pocs que pertanyen a la zona B, bàsicament al Baix Llobregat central, i només un a la zona C (La Palma de Cervelló).

A part d’aquests normes generals, cada promoció d’habitatges té unes característiques concretes, ja que estableix el nombre de pisos de venda i de lloguer que la conformaran i detalla també a qui va adreçada: persones empadronades a aquell municipi, persones que no hi estan empadronades però que hi treballen, col·lectius especials (famílies monoparentals, persones amb discapacitat…) i finament, la resta de persones que no pertanyen a cap d’aquests grups.

Per posar un exemple pràctic, a la promoció ja acabada del sector Saló Central de Sant Boi, abans esmentada, dels 75 habitatges construïts en règim de venda, es van reservar 3 habitatges adaptats per a persones amb mobilitat reduïda, 2 habitatges a famílies monoparentals, 2 a persones més grans de 65 anys, 2 a persones discapacitades psíquiques i/o persones amb malaltia mental reconeguda que puguin ser autònomes, i finalment, 2 més a famílies nombroses (en aquest cas, se’ls reservaven pisos de 3 habitacions). Pel que fa als ingressos anuals per unitat familiar, els topalls exigits oscil·laven entre els 14.000 euros anuals mínims i els 53.000 euros anuals per famílies de 4 membres o més en el cas dels pisos de preu concertat, i els 41.000 euros anuals també per famílies de 4 membres o més en el cas dels pisos de règim general (per famílies de 3 membres, 49.000 i 38.000, respectivament). Totes les bases de les promocions de l’IMPSOL són públiques, per descomptat, i es poden consultar en aquest cercador.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu el nou llibre de Brigitte Vasallo i la revista 'Crisi o vida' 

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies