El dret al lleure es desconfina

Els infants i joves catalans tornen a reprendre les activitats extraescolars i de lleure. Des del passat 23 de novembre i d’acord amb el Pla d’obertura progressiva d’activitats del Departament de Salut aprovat pel Procicat, en el primer tram de desescalada ja es permeten les extraescolars presencials en grups de 6 persones i les activitats de lleure a l’aire lliure o en interiors amb un màxim de sis participants. Quan Catalunya entri al tercer tram del pla d’obertura, els grups s’ampliaran als deu participants i, en el quart, ja no hi haurà limitacions pel que fa a nombre d’infants ni a espais.

Per tornar a engegar una maquinària que ha estat gairebé dos mesos aturada, el Govern ha aprovat un decret llei amb tres modalitats d’ajut destinat a l’educació en el lleure i les activitats extraescolars. En la primera modalitat, pensada per a activitats de cap de setmana, l’executiu ofereix 500 euros a esplais i agrupaments escoltes perquè adaptin les seves activitats a la Covid. En la segona modalitat, destinada a activitats de lleure educatius i extraescolars durant la setmana, s’ofereixen ajudes de fins a 3.500€ a les empreses que hi treballen. Finalment, la tercera modalitat està pensada per a titulars o gestors de cases de colònies, que poden optar a una ajuda de 5.000 euros per titular sempre i quan no siguin administracions públiques. El termini per a sol·licitar aquestes ajudes s’obre avui i s’allargarà fins a l’11 de desembre.

Paral·lelament, des del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, també s’ha provat un ajut extraordinari per a instal·lacions juvenils (cases de colònies, albergs, granges escola, aules de natura i campaments) que han hagut d’aturar la seva activitat quasi de forma completa. L’aportació econòmica serà de 5.000 euros per instal·lació al qual s’haurà de sumar una ajuda de 25 euros per llit que tinguin aquests espais, fins a un topall de final de 40.000 euros.

A més del suport en l’àmbit econòmic, el decret llei també contempla algunes mesures que s’aplicaran mentre durin les restriccions de control de la pandèmia: es regularà la comunicació de dades entre Salut i Educació per tal de millorar la gestió de la crisi sanitària, es fixaran com a obligatòries les mesures de seguretat com la mascareta per a infants de cursos superiors a P5 i es garantirà que, si algun infant s’ha de confinar i comptava amb un ajut de menjador, el pugui rebre de totes maneres per emportar-se’l a casa.

Prioritat de salut mental i emocional

Totes aquestes són apostes que vetllen perquè el dret al lleure resisteixi malgrat els efectes de la Covid-19 en l’associacionisme i l’educació. Cesc Poch, director de l’Agència Catalana de Joventut, considera que el fet de tirar endavant amb les activitats educatives no formals és de vital importància per la salut mental dels infants, als quals es va ignorar durant la primera onada del virus: “En alguns moments es van contraposar els drets dels infants a la lluita contra la pandèmia, però és possible mantenir el seu dret a l’educació i al lleure i la socialització amb les mesures de seguretat”.

Segons un estudi amb casals d’estiu de Barcelona, la taxa de contagi entre la població infantil és sis vegades més baixa que entre la població general

Una de les proves de la compatibilitat entre seguretat i dret al lleure és la participació i baixa incidència de contagi en les activitats de lleure de l’estiu. Tot i la incertesa de la primera onada de Covid-19, que va fer tancar els centres educatius, les activitats educatives de lleure van comptar aquest estiu amb 235.051 participants, la xifra més baixa en els últims tres anys, segons indiquen les dades del Departament de Treball, Afers Socials i Família. Només un 12% de les organitzacions que van respondre l’enquesta del Departament de Treball, Afers Socials i Família van indicar una incidència relacionada amb la Covid en el marc de la seva activitat. És a dir, d’entre les 1069 activitats que van contestar l’enquesta, que va comptar amb un 16% de participació, van haver-hi 18 infants i 9 monitors positius confirmats de coronavirus. Aquestes dades se sumen als resultats obtinguts per l’Hospital Sant Joan de Déu, que va concloure a través d’un estudi amb alguns casals d’estiu de Barcelona que la taxa de contagi entre la població infantil és sis vegades més baixa que entre la població general.

Va ser en les activitats de lleure de la temporada d’estiu que es va posar a prova per primera vegada l’eficàcia dels grups bombolla i dels protocols per aplicar-los a les escoles catalanes, i des de la Direcció General de Joventut afirmen que la coordinació i organització de les mesures d’higiene en les activitats de lleure dutes a terme contra el virus va ser “un èxit”.

Poch insisteix en la importància d’haver pogut dur a terme les activitats d’estiu enmig de l’alerta sanitària: “La conjuntura era molt complicada, a la resta de l’estat, en l’àmbit de joventut, alguns es plantejaven que no es farien casals ni campaments. Nosaltres en volíem fer perquè crèiem molt important que els infants i adolescents tinguessin aquest espai de relació amb els altres i amb la natura”. Laia Girós, directora general de Joventut de la Generalitat de Catalunya, afegeix que el lleure “és imprescindible” i que “no només s’ha de posar atenció en la conciliació familiar que possibiliten les activitats d’estiu sinó en les necessitats que tenien els nens i nenes després del confinament”.

L’estiu com a precedent

Després de l’experiència de les activitats de lleure durant l’estiu, que és on es van posar a prova els protocols contra la Covid-19 en l’àmbit de l’educació infantil, algunes mesures van traspassar a les escoles i a les activitats extraescolars. El PROCICAT va anunciar a principis d’octubre un nou pla d’actuació per a centres educatius en relació amb les activitats extraescolars, les colònies i les sortides escolars, que incloïa normes com la dels grups estables, que ara es manté en les primeres fases de la desescalada. Poch corrobora que, en protocols contra la Covid en el camp de l’educació infantil, el lleure va ser pioners en posar a la pràctica les mesures: “El primer espai on els infants i adolescents van trobar-se com actuar en situació de pandèmia va ser en les activitats de lleure, molts infants van tenir un aprenentatge a l’estiu que va anar molt bé per la tornada a l’escola”.

Des de Salut Pública i Joventut es van impulsar aquest estiu uns cursos de formació de responsables de prevenció i higiene de les activitats per a entitats i agrupaments, que van realitzar al voltant de 19.000 monitors i caps. D’entre les mesures establertes per a aquestes activitats destaca la dels grups bombolla, que obligava les entitats a definir grups de 10 infants, sempre els mateixos, que no podien barrejar-se amb els altres. La formació servirà ara també per a la represa. Fiona Corominas, monitora d’uns campaments a Solsona i responsable d’higiene en una escola d’estiu de la Garrotxa, explica que al principi va ser complicat adaptar-se a tots els protocols i fer-ho entendre als infants: “Havíem d’estar molt pendents dels infants que arribaven i assegurar-nos que no presentaven símptomes. Els infants van reaccionar molt bé perquè ja s’havia fet una tasca de conscienciació a casa, els ho vam explicar d’una manera divertida, amb jocs i dinàmiques, i van acabar entenent la mesura dels grups bombolla”.

La importància de mantenir les activitats de lleure durant l’any i de cara a l’estiu que ve es plantegen com un nou repte

A l’altre costat de la balança, i tot i evitar la propagació del virus, l’establiment dels protocols específics va generar entre els equips de monitoratge molts dubtes sobre el desenvolupament de la seva tasca. Girós recorda que, en anunciar les mesures, “els monitors de base es van alarmar perquè veien difícil complir la normativa, però amb el temps s’ha vist que era possible”. A més, Poch afirma que van haver d’escoltar els monitors i les inquietuds que tenien: “Fer de cap a uns campaments sempre és ser responsable i valent, però amb any de Covid encara ho és més”.

Els beneficis socials i educatius que aporten una casa, unes colònies o uns campaments sense restriccions no són els mateixos que en una situació de pandèmia, amb mancances expressives i limitacions físiques. La monitora Corominas explica que “emocionalment va ser complicat i gratificant alhora, tant monitors com infants veníem d’un confinament. Vam haver de tenir en compte que a alguns infants els havia pogut afectar més que a d’altres el confinament, i per això vam potenciar l’autoestima, l’empatia i la generositat, valors que podien haver sorgit durant la quarantena”.

La importància de mantenir les activitats de lleure durant l’any i de cara a l’estiu que ve es plantegen com un nou repte. A més de preparar i mantenir iniciatives segures, algunes entitats de la Taula de Governança en l’educació en el lleure van demanar ja a l’estiu que no es quedés cap infant en situació de vulnerabilitat desatès en aquest àmbit, un problema que s’arrossega de fa temps. El 2010 el Síndic de Greuges ja exposava que la dificultat d’accés al lleure era un dels àmbits “menys protegits pels poders públics”. En aquest sentit, el director de l’Agència Catalana de Joventut afirma que treballaran aquesta qüestió amb més antelació de cara a l’estiu vinent perquè tothom hi pugui accedir.