La salut mental de les persones joves, una prioritat

L’Organització Mundial de la Salut defineix la salut mental com una de les seves prioritats principals i un dels majors reptes de la salut pública. Segons l’OMS, una de cada quatre persones patirà un problema de salut mental al llarg de la seva vida, el 75% dels quals comencen abans dels 18 anys. Això vol dir que les problemàtiques no tractades durant la infància tenen una forta tendència a persistir en l’edat adulta. I la situació va en augment: de fet, en els darrers 25 anys, la depressió i l’ansietat s’ha disparat i ha augmentat un 75% entre els adolescents.

Per aquest motiu, detectar les situacions de risc que pot patir aquest col·lectiu i que podrien desembocar en problemes de salut mental és una prioritat entre els professionals que treballen amb joves des de diferents àmbits. Entre aquestes situacions s’hi troba l’assetjament escolar, però també casuístiques familiars complexes, com separacions i maltractament; abusos, l’estrès que genera l’estil de vida accelerat, etc. Les persones que les pateixen poden desenvolupar aversió a l’escola, depressions, angoixes i una pèrdua d’autoconfiança i d’autoestima que pot tenir greus conseqüències per al seu desenvolupament. Per fer front a aquests problemes, els experts consideren que ha de ser fonamental un treball preventiu, amb la implementació de programes específics que incloguin l’alumnat, el professorat, pares i mares.

Fer incidència a les escoles i centres de formació és fonamental, sobretot tenint en compte les dades alarmants que Obertament, una associació per la lluita contra l’estigma en salut mental, ha recopilat en aquests àmbits. Quasi el 19% dels adolescents i joves amb un trastorn mental, asseguren, han estat discriminats per part del professorat, i al voltant del 30% han patit la discriminació dels companys d’estudi. Potser això explica que més de la meitat d’aquestes persones decideixin ocultar-ho a docents i alumnes. “Jo mateixa vaig ser diagnosticada als 13 o 14 anys, tenia un trastorn alimentari i vaig perdre més de 40 quilos”, comenta Niobe Portero, activista d’Obertament, “el meu cas era molt evident, estava més ensopida, no era jo, però des de l’escola ho van deixar córrer, perquè no era una nena problemàtica”. Per aquesta raó, considera elemental que a les aules es parli del tema, “no d’una manera morbosa, sinó simplement informant de què hi ha, del que et pots trobar”.

Obertament posa el focus en l’estigma associat als problemes de salut mental, que segons Portero, “resulta més problemàtic que el mateix diagnòstic”. Aquest col·lectiu defineix l’estigma com “l’atribució de qualitats negatives i despectives sobre un col·lectiu de persones”, que passen a ser “vistes, pensades i tractades” amb prejudicis i manca d’informació. Molts cops es dóna com a conseqüència del desconeixement que existeix entorn els trastorns mentals i la consolidació de certs mites. L’aïllament social per por a la incomprensió i les consegüents dificultats a l’hora de demanar ajuda, o l’exclusió d’aquestes persones de les activitats socials són algunes de les conseqüències de l’estigmatització.

Amb la voluntat de fer una tasca pedagògica al voltant de la salut mental, Obertament, juntament amb el Departament d’Ensenyament, va posar en marxa el projecte ‘What’s up!’, que es fonamenta en materials, recursos i experiències per abordar l’estigma i la discriminació als instituts. “El que fem és entrar la salut mental a les matèries curriculars”, continua Portero, “així els alumnes saben que això existeix i que la gent que els pateix no són Eduardos Manos Tijeras”. L’última sessió del projecte consisteix en què un activista expliqui la seva història de vida, de manera que “es desmitifiquen els problemes de salut mental i es parla normalment d’emocions i sentiments, no tant de diagnòstics”.

Un suïcidi juvenil cada cinc dies

Una altra de les dades alarmants que recull l’associació és que el suïcidi és la segona causa de mort en les persones d’entre 15 i 29 anys. Al respecte, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya fa temps que va començar a treballar aquest tema com una qüestió prioritària. Segons les dades que han recollit, el 14% dels suïcidis que es van produir a Catalunya el 2014 van ser de persones joves i això representa un suïcidi juvenil cada cinc dies. Aquest tema segueix sent un tabú perquè hi ha la por a un suposat “efecte contagi”, però el secretari de salut del Consell, Carles Pericas, creu que “si s’ofereixen espais segurs on se’n pugui parlar obertament, amb rigor i com un assumpte de salut pública, aquest efecte desapareix”. “El suïcidi s’invisibilitza mediàticament, polític i social”, assegura Pericas, “però nosaltres fem el contrari, intentem conscienciar els joves i trencar els silencis”. Compartint experiències i donant veu a testimonis, continua, “les persones que puguin estar vivint una situació similar poden saber quines són les eines que hi ha a la seva disposició”. No es tracta, doncs, d’ocultar aquest tema, sinó d’abordar-lo amb cura, fugint de sensacionalismes i estereotips, explorant les causes i brindant informació sobre serveis d’atenció, d’orientació i d’acompanyament.

Part de la tasca del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya relativa a aquesta qüestió s’ha centrat a trencar certs mites, com el fet que el suïcidi passa de cop, sense previ avís. Per contra, els integrants del Consell expliquen que la majoria dels casos vénen precedits per senyals d’alerta. I justament per aquest motiu, consideren prioritari que les administracions impulsin polítiques públiques de prevenció, programes de detecció, acompanyament i sensibilització del conjunt de la societat, i que entenguin la salut emocional com a eina de prevenció del suïcidi. “Encara hi ha molt estigma per part de l’Administració i poques mesures eficaces”, sentencia Pericas. En aquest sentit, la posada en marxa enguany de proves pilot com el programa XarXaJoves, impulsat per la Federació de Salut Mental de Catalunya, poden servir per afrontar la situació. Aquest projecte consisteix a fer un acompanyament integral als adolescents i joves amb problemes de salut mental per facilitar la seva recuperació. Si es demostra la seva eficàcia en un període de dos anys, l’objectiu és que s’inclogui dins la cartera de serveis de la Generalitat.

Altres actuacions que van en aquesta mateixa línia podrien ser, en primer lloc, el desplegament del Pla integral d’atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions, liderat pel Departament de Salut. El pla té la voluntat de millorar l’atenció a la salut mental i la qualitat de vida de les persones afectades i les seves famílies, aplicant estratègies com la reinserció social i laboral o la promoció d’un treball conjunt dels serveis de salut, socials, educatius, laborals i de la justícia. Aquesta iniciativa té com a prioritat millorar l’atenció a la població infantil i juvenil amb problemes de salut mental, per mitjà de la lluita contra l’estigma i la posada en marxa de processos de prevenció, detecció i tractament en aquests pacients.

D’altra banda el Govern també ha aprovat recentment el Pla d’actuació de polítiques de joventut, liderat per la Direcció General de Joventut (DGJ), que traça les línies estratègiques i prioritàries que l’executiu impulsa i desplega. El document recull set reptes, un dels quals és la promoció d’una vida saludable de les persones joves, que es concreta en quinze objectius. Una de les seves aproximacions consisteix a desplegar noves mesures i actuacions centrades en la salut emocional dels joves i l’educació emocional. Aquest Pla posa el focus també en treballar les habilitats per a la vida i introdueix, entre d’altres, la promoció de l’activitat física, la intervenció en matèria d’assetjament sexual i la incorporació d’una perspectiva inclusiva i de gènere en tots els programes i actuacions, com el fet de contemplar opcions sexuals no normatives en matèria de salut, per exemple.