24/07/2017 | 20:00
L’arribada de l’estiu és una gran notícia per als indicadors macroeconòmics. L’any passat, la taxa d’atur a Catalunya va caure més d’un 14% durant aquestes dates i es van crear al voltant de 43.000 nous llocs de treball. L’efecte de l’estiu fa créixer l’ocupació juvenil perquè en aquest període hi ha empreses que demanen els serveis de persones joves, ja sigui per cobrir les vacances del personal o per un augment del volum de feina, relacionat sobretot amb l’increment del turisme. Catalunya ja rep al voltant de 30 milions de visitants estrangers, i així es consolida com el destí més concorregut de l’Estat. Ara vénen cinc milions més de turistes que 10 anys enrere.
El turisme és l’estrella de la contractació estival. La presència cada cop més intensiva de visitants estrangers requereix més treballadors particularment en el sector de serveis i, concretament, en l’hostaleria, la restauració i el comerç. Els joves són el col·lectiu que de manera més habitual ocupa aquests llocs de feina; de fet, un 83% dels que estan ocupats ho estan en aquest sector, mentre que l’any 2007 eren un 64%. Això ha estat un factor determinant perquè durant els mesos d’estiu de l’any 2016 hi hagués un increment important de l’ocupació juvenil, 30.000 persones més respecte a l’any anterior. Aquest sector està absorbint una part de la població jove poc qualificada directament afectada per l’impacte de la crisi sobre la construcció i la indústria, si bé és cert que els serveis també concentren les feines que tenen major qualificació.
Augmenta l’ocupació, però també la temporalitat
Les darreres dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA), relativa al primer trimestre del 2017, indiquen que hi ha una evolució positiva de l’ocupació juvenil, que se situa al voltant d’un 45%, i s’espera que en el tercer trimestre s’accentuï, com passa cada any. Malgrat tot, aquest increment de l’ocupació emmascara la realitat del treball juvenil. Segons la mateixa enquesta, la taxa d’atur de les persones de 16 a 29 anys se situa al voltant d’un 24% i és 11 punts per sobre de la que tenen els majors de 30 anys. Aquestes dades s’han triplicat des de l’esclat de la crisi i els més perjudicats són els joves amb menys estudis i la població estrangera, que en molts casos s’ha vist forçada a marxar del país davant les dificultats de trobar feina. A la desocupació s’hi suma el fet que són molts els joves que fa més d’un any que busquen oportunitats laborals sense èxit i que només un 5,5% dels aturats que tenen entre 16 i 29 anys reben subsidis o prestacions econòmiques.
Hi ha una tendència a l’alça en la creació de llocs de treball, sobretot entre el juny i el setembre, però a criteri de la portaveu d’Avalot – Joves de la UGT, Elena Ferrero, aquestes dades són un miratge. “A l’estiu hi ha un repunt; però, quan torna la tardor, comença una altra vegada la roda”, concreta Ferrero, que també afirma que “el principal problema” de l’ocupació vinculada al turisme és que, al final, “són feines temporals molt precàries i els sous i les condicions laborals són de misèria”.
Amb aquesta perspectiva també hi coincideix Pol Mena, secretari d’Ocupació del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC). “Amb una economia basada en el turisme, les empreses volen mà d’obra barata per poder tenir un benefici amb un cost laboral reduït quan hi ha pics de feina”, concreta Mena. “S’entén que el treball precari és per a la gent jove, perquè ja n’aprendrem i ja milloraran les nostres condicions més endavant”.
La recent creació d’ocupació s’ha produït fonamentalment a través de contractes temporals i precaris, i això és preocupant. És cert que aquest 2017 ja s’està creant ocupació neta, és a dir, no vinculada a l’estacionalitat; però, d’altra banda i seguint la tendència dels anys previs, una part de l’augment de l’ocupació que previsiblement es generarà aquest trimestre es destruirà a finals d’any. Actualment, més de la meitat dels menors de 30 anys amb feina tenen contractes temporals, cosa que vol dir sovint que entren i surten intermitentment del mercat laboral i això dificulta que puguin desenvolupar un projecte de vida autònom i sòlid. Marxar fora de casa és un repte quasi inassolible per a molts joves tenint en compte l’augment exponencial del preu del lloguer, la fragilitat dels contractes i la reducció dels salaris. Segons l’informe del 2016 ‘La precarietat laboral juvenil a Catalunya’, elaborat per la Taula del Tercer Sector, aquest col·lectiu cobra avui fins a 446 euros menys que els seus predecessors i això fa que “molts de nosaltres hàgim de destinar al voltant d’un 80% dels ingressos a llogar un pis”, lamenta Ferrero. En aquest context, no és estrany que la taxa d’emancipació de les persones de 16 a 29 anys sigui d’un 23%, o el que és el mateix: aproximadament 8 de cada 10 joves no tenen capacitat per abandonar la llar dels progenitors.
Bosses de pobresa dins les llars benestants
Les entitats socials denuncien l’augment del treball a temps parcial —que duplica el de les generacions més grans—, la sobrequalificació i la manca de protecció social que pateix aquest col·lectiu. “Estem en una situació de ‘metaprecarietat’ que es remunta a abans de la crisi econòmica i que ara s’ha accentuat i s’ha normalitzat també entre la gent de més edat”, explica Pol Mena, del CNJC. La vulneració sistemàtica de drets laborals que acumulen els joves podria ser la responsable d’un fenomen invisibilitzat que comença a tenir presència en diverses llars catalanes: la cristal·lització de bosses de pobresa dins els nuclis familiars. “Hi ha famílies en conjunt que no estan en risc d’exclusió, però no se sap quina és la situació de cada un dels seus membres”, concreta el secretari d’Ocupació del CNJC, “perquè no s’analitza com es distribueix la renda dins la llar”. En molts casos, la precarietat laboral es trasllada a la vida social i es materialitza en la impossibilitat d’emancipar-se i de tenir accés a l’oci o a la cultura, entre d’altres. Això fa que hi hagi joves que viuen en nuclis benestants, però que no tenen recursos suficients per tenir una vida autònoma.
Des del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya també destaquen que moltes de les feines que desenvolupa el col·lectiu són de més baixa qualificació, malgrat que són la generació més formada de la història. En molts casos, però, ha quedat demostrat que tenir estudis superiors no és sinònim d’èxit laboral. Molts joves ocupen feines per a les quals estan sobrequalificats perquè no troben oportunitats en el sector en què s’han format, “i això provoca frustració i canvis en les expectatives de la vida”. “Molts ens veiem obligats a marxar fora contra la nostra voluntat per buscar una feina que s’adeqüi a la nostra formació”, hi afegeix Elena Ferrero, d’Avalot – Joves d’UGT. Des del 2009, el nombre de persones menors de 30 anys que han emigrat a altres països ha anat creixent i l’any 2016 arribava a les 67.000. Això suposa un augment d’un 88% en els darrers 7 anys.
Davant d’aquesta situació, les entitats socials interpel·len l’Administració. Reclamen polítiques d’ocupació actives i una bona aplicació dels Programes de Garantia Juvenil, una iniciativa europea que té la voluntat de reduir l’atur que pateix aquest col·lectiu. També coincideixen en la necessitat de derogar les darreres reformes laborals. A més, els joves d’Avalot han presentat un acord que inclou el Govern, els empresaris i els sindicats i que té l’objectiu de fomentar l’ocupació juvenil, lluitar contra la precarietat i impulsar polítiques de retorn. Per la seva banda, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya proposa “regularitzar el mercat” a partir de l’aplicació de quotes per als joves, a més de “generar mecanismes” entre l’Administració pública i les empreses “perquè tinguem llocs de treball assegurats”, puntualitza Joan Mena.