Crític Cerca
Joves a contracorrent

Les habilitats per a la vida, l’art d’educar en les emocions

13/01/2019 | 18:57

Foto: EVGENIY ISAEV

El 1993, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) llençava un document amb el qual introduïa una nova manera de percebre la salut dels joves: una visió integral, més enllà del benestar físic, que també es basava en el benestar emocional i mental. Aquella proposta incloïa un decàleg que l’OMS anomenava “les habilitats per a la vida”, una sèrie de capacitats per afavorir “una adaptació i un comportament positiu que permeten a l’individu lidiar amb els reptes del dia a dia”. Deu anys més tard, una actualització de la proposta inicial plantejava una llista de 10 habilitats que formarien l’aposta actual, construïda conjuntament amb la UNESCO, UNICEF i el Banc Mundial.

Il·lustració: HELENA OLCINA

Per aquest motiu van decidir fer un abordatge de les qüestions que afecten la salut del jovent posant llum a les relacions que hi ha entre la qualitat de la salut emocional i mental i les pràctiques de risc: “En comptes de parlar del consum de drogues parlàvem de la pressió de grup, per exemple. D’aquesta manera, podíem donar eines molt més transversals, que tant es podrien fer servir en aquest cas com en altres, com ara el laboral o el familiar”, explica Tarrés. De la mateixa manera ho relata Noemí Adarnius, agent tècnic de Salut Jove de l’Ajuntament de Palafrugell (Baix Empordà): “Ens vam adonar que gestionant temàtiques concretes només posàvem el focus de treball en petits bolets. Per això vam passar a treballar amb les habilitats, perquè són eines de llarga durada i més transcendència.

Adarnius ho exemplifica amb el “programa de conciliació i reparació municipal” que s’ha implantat a Palafrugell sobre el tracte amb joves i consum de drogues: “Si un menor de 18 l’enxampen consumint al carrer, té dues opcions: pagar una multa o adherir-se a un programa educatiu que li proposem”. Més enllà d’una mesura coercitiva que criminalitzi el jove, el que proposa l’Administració és un treball de reflexió sobre el consum basat en la introspecció i la presa de consciència emocional: “Els educadors, el que potencien és un espai per pensar en quins moments es consumeix, quines emocions estan latents i, a partir d’aquí, veure quines habilitats estan més o menys reforçades”. I per treballar les mancances, l’equip plega l’exercici pedagògic a les necessitats i les inquietuds del jove: “Per exemple, si veiem que pot ser bo reforçar el compromís i la regularitat, simplement se’l convida a anar al gimnàs, si és que el motiva”, explica Adarnius.

Habilitats per als joves i per als professionals

Aquestes pràctiques, però, no només generen un impacte transformador en el jovent: “Els mateixos professionals, abans d’implantar aquesta visió, han de fer necessàriament una reflexió prèvia, una mirada interna. Han de convertir-se en referents d’allò que prediquen”, explica Pau Tarrés. La tècnica de Palafrugell comparteix l’anàlisi i ho veu com un dels màxims potencials de la proposta: “Les habilitats per a la vida han permès la conscienciació de molts professionals. Hem entès que la salut no és l’absència de malaltia, que és quelcom obvi. És el fet que la salut també és benestar emocional”. Aquest model, que es va començar a gestar des de Girona, ha acabat sent assumit per tota la Direcció General de Joventut i el Pla d’Actuació de Polítiques de Joventut 2017 – 2020 ja en parla.

L’aprenentatge a partir de les habilitats per a la vida no s’ha quedat només en l’experiència de l’associacionisme i les institucions públiques. El món acadèmic també el divulga mitjançant estudis que posen el focus en aquest marc pedagògic, com ara el Postgrau en Educació Emocional i Benestar que ofereix la Universitat de Barcelona dirigit a professionals que treballen amb infants i adolescents. Tal com s’anuncia a la pàgina de la universitat, aquest postgrau “és una resposta a les necessitats socials que no estan suficientment ateses en el currículum acadèmic ordinari”, amb una formació que mescla la teoria i la pràctica i que vol donar eines per atendre “molts dels problemes actuals (estrès, depressió, conductes addictives, violència, etc.), que tenen a veure amb les emocions”.

Adarnius adverteix a partir de la seva experiència que entre els joves cada cop es para més atenció sobre l’esfera mental i emocional, tradicionalment relegada fora del focus per ser considerat quelcom “privat”, “dèbil” o “femení”: “Els joves cada cop són més conscients que potser físicament estan ‘estupendos’, però que després pateixen moments d’estrès, d’ansietat, de pors o viuen una tristesa pujada de volum”, explica la professional.

A més, com és habitual, els dos tècnics reivindiquen que alguns models pedagògics de base fa anys que treballen des de perspectives similars a les habilitats per a la vida: “Fa molt de temps que l’àmbit associatiu, molt ampli al nostre país, l’espai de l’educació no formal, dels caus, dels esplais, els tallers, posen en joc aquestes unitats”, explica Tarrés. D’exemples no en falten, com ara el de l’Associació SEER, especialitzada en potenciar l’educació emocional tenint en compte a totes les peces implicades en el procés pedagògic. SEER ofereix tallers i projectes que varien segons el temps i el nombre d’actors que queden involucrats: docents, familiars, la comunitat del centre o només els estudiants. I no totes les intervencions estan pensades per fer-les a l’aula, sinó que aquesta associació també integra la formació específica a professionals, individuals i col·lectius, així com a la família.

La sistematització d’aquest model per part de l’administració, expliquen els dos tècnics, permetrà observar quins són aquells elements educatius que queden més desemparats per poder formar a professionals, corregir-los i assegurar que l’educació emocional es desenvolupa fins als seus màxims.

Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el Dossier 'Justícia Global' i el llibre 'Retrats paral·lels', de Montserat Roig

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació