Una persona sana és un malalt no diagnosticat?

“Chequeo full body”. Ho venen com a l’última novetat en diagnòstic integral i l’adrecen a persones més grans de 40 anys que vulguin fer-se una exhaustiva revisió. És el que anuncia un fulletó que es pot trobar a les sales d’espera de les clíniques Creu Blanca, prestadors de serveis de la sanitat pública catalana. El cost: 1.600 euros. Però per què fer-s’ho si no estàs malalt ni tens símptomes preocupants? “La finalitat és descartar un possible càncer de colon, de pulmó i de crani; qualsevol anomalia cardíaca o patologia òssia i de columna vertebral, i problemes de la circulació arterial corporal”, diu el fulletó.

Aquest examen “full body” és un exponent de la filosofia segons la qual “una persona sana és només un malalt no identificat” (concepte formulat el 1994 pel doctor CK Meador a l’assaig The last well person, per alertar d’aquesta tendència creixent), una mostra més de l’obsessió per la salut a la qual han arribat les societats occidentals instigades per un procés de medicalització àmpliament promogut de forma més o menys directa per la poderosa indústria farmacèutica. I una de les principals conseqüències d’aquest culte per “estar sa” és que, segons l’ONU (Organització de les Nacions Unides), la indústria farmacèutica és un dels negocis més lucratius que existeixen, ja que és la tercera activitat que més beneficis obté a nivell mundial per darrere del comerç d’armes i del narcotràfic. El problema afegit és que aquest negoci es fa a costa de la salut de moltes persones que consumeixen més medicaments dels que el seu cos necessita, amb conseqüències que poden arribar a ser letals.

Fa poc més d’un mes, el Consell d’Europa ha constatat la sobremedicació de la població del continent en una alerta que ha llençat en relació al malbaratament públic que es fa en fàrmacs d’escassa eficàcia. En concret, una resolució de l’assemblea general d’aquest organisme ha conclòs que “molt pocs” dels medicaments que s’han comercialitzat els darrers anys tenen un efecte terapèutic “real” que respongui a les necessitats de salut de la població. La mateixa resolució, que no és vinculant, s’adreça als laboratoris privats i els exigeix que publiquin “la totalitat” dels resultats dels assajos clínics previs a l’autorització d’un medicament, una reivindicació de fa anys de les associacions de pacients.

197.000 morts a l’any, per culpa de les medicines a Europa

Quan es posen dades a la denúncia, es constata la magnitud del problema. Segons l’Agència Europa dels Medicaments, cada any moren a Europa 197.000 persones pels efectes adversos de les medicines. I diversos estudis dels EUA, França, Alemanya i l’Estat espanyol han confirmat que els medicaments són la quarta causa de mort als països occidentals, per darrere de l’infart, l’ictus cerebral i els càncers, tot i que alguns la situen la tercera per davant de l’ictus. La mateixa agència europea assegura que si es tingués més cura en la presa dels medicaments o en la prescripció que fan els metges induïts per les empreses farmacèutiques (que són un dels principals formadors del personal sanitari sobre novetats mèdiques), es podrien evitar entre un 65 i un 75% de totes aquestes morts.

Més dades per la preocupació: un dels medicaments que es consumeix en excés són els antiinflamatoris, amb unes causes nefastes pels qui n’abusen, tal com constata el fet que als EUA cada any moren 15.000 persones per hemorràgia gastrointestinal provocada per antiinflamatoris. I una altra dada per amoïnar-se: a l’Estat espanyol les medicines provoquen 19 milions d’efectes adversos anuals.

Cada any les empreses farmacèutiques patenten i treuen al mercat desenes de nous medicaments. Però la immensa majoria són versions amb lleus modificacions respecte a les que ja existeixen. I aleshores han de fer potents campanyes promocionals i publicitàries per convèncer tant als prescriptors com als consumidors dels seus beneficis i de la necessitat de consumir-les. Això queda reflectit als comptes d’aquestes companyies, ja que dediquen un 15% de les seves despeses a la recerca, mentre que en destinen el doble com a mínim a la promoció dels seus productes, ja sigui entre professionals (personal mèdic, sobretot, amb l’objectiu que receptin els seus productes) o bé entre els potencials consumidors.

Sense oblidar una altra xifra que recorda que el negoci farmacèutic també potencia la desigualtat en salut: només l’1% dels nous medicaments tenen a veure amb les malalties que colpeixen els països empobrits.

Medicalització de la vida

Som una societat cada vegada més medicalitzada que, induïda per la publicitat de les farmacèutiques i per altres factors, ha tendit a convertir situacions que fins fa un temps havien sigut normals en quadres patològics i que intenta resoldre amb la medicina situacions que no són mèdiques sinó socials, professionals o interpersonals. Com alerta Arnoldo Kraus: “Crear necessitats és un dels eslògans no publicitats de les indústria farmacèutica”. A més, avui en dia estem davant d’una nova revolució biomèdica, l’anomenada e-health, on la indústria vol col·locar “el metge a la butxaca” de la població, amb els smartphones i les noves tecnologies de comunicació i anàlisi de dades, cosa que farà créixer encara més el consum farmacèutic i mèdic en general.

Un exemple paradigmàtic el tenim amb les pastilles contra la depressió. Segons revela l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), l’ús de les medicines antidepressives a l’Estat espanyol s’ha triplicat entre el 2000 (quan se’n consumien 26,5 dosis l’any per habitant) i el 2013 (quan el consum era de 79,5 dosis anuals). La mateixa agència argumenta que aquest salt es podria explicar “per l’augment de la incidència de trastorns de l’estat d’ànim, per la major detecció diagnòstica per part dels metges d’atenció primària i per l’extensió d’indicadors terapèutics autoritzats per aquests medicaments”.

Però un estudi elaborat per un grup de metges de família de Castella la Manxa apunta altres causes que explicarien l’augment del consum d’aquestes medicines, entre les quals destaca la disminució dels nivells de tolerància al patiment i al malestar, la recerca de solucions immediates o la disminució de la capacitat d’auto-cures per part de la població.

Els fàrmacs per tractar el colesterol també han experimentat un gran increment. Entre 2005 i 2015 el consum d’aquests medicaments s’ha disparat un 442% a l’Estat espanyol. Són dades també de l’Agència Espanyola de Medicaments. Si bé és cert que la població cada vegada tendeix a consumir més menjar ràpid amb alt contingut calòric, en el mateix període l’augment d’obesos només ha crescut entre un 2 i un 3%. Des de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) expliquen aquest salt perquè els metges estan abusant a l’hora de prescriure aquests fàrmacs.

I mentre a Europa o als Estats Units emmalaltim i morim per un consum excessiu de medicaments, Farmacèutics Mundi i Medicusmundi Catalunya recorden en la seva campanya “Medicaments que no curen” que 2.000 milions de persones als països empobrits no tenen accés a les medicines essencials. I una de les conseqüències d’aquesta carència és que 13 milions de persones moren cada any al món de malalties infeccioses per a les quals sí que hi ha tractament.