09/06/2016 | 00:15
Participacions preferents, deute subordinat, clàusules sòl…en la llista de productes financers emesos els darrers anys i que han resultat clarament abusius per als clients cal afegir-hi l’índex de referència de préstecs hipotecaris (IRPH). L’índex, un dels que s’utilitza per referenciar les hipoteques, es va promoure mitjançant una publicitat enganyosa i sense donar tota la informació als clients, a qui no se’ls va dir que amb ell sempre pagarien més que amb l’Euríbor. L’antiga Catalunya Caixa i Caixabank són les dues entitats catalanes que més hipoteques amb IRPH van atorgar. Us expliquem cinc coses bàsiques que n’heu de saber.
Què és?
L’index de referència de préstecs hipotecaris (IRPH) és un dels indicadors emprats per les entitats financeres per actualitzar el tipus d’interès dels crèdits hipotecaris. Fins a l’octubre de 2013 n’existien tres varietats: el de caixes i el de bancs. L’1 de novembre d’aquell any van desaparèixer per llei l’IRPH caixes i l’IRPH bancs -i també l’anomenat tipus CECA-, i van ser substituïts per l’IRPH entitats. El canvi va venir forçat per una normativa europea, que considerava que l’índex vulnerava els drets dels consumidors perquè les pròpies entitats el podien manipular.
L’IRPH és la mitjana del tipus d’interès dels préstecs amb garantia hipotecària concedits pel conjunt d’entitats els darrers tres anys. L’estimació de l’organisme regulador és que a l’Estat espanyol hi ha al voltant de 500.000 hipoteques referenciades a l’IRPH, que es calcula mitjançant una fórmula complexa en la que cada entitat té el mateix pes, amb independència de la seva mida i el volum de préstecs que hagi concedit.
Més elevat que l’Euribor
Segons l’informe del Síndic de Greuges ‘La protecció dels afectats per l’índex de préstecs hipotecaris‘, les entitats financera van promoure l’IRPH amb informació “que podia ser enganyosa”. El document recorda que l’IRPH s’oferia com un índex “més estable” que l’Euribor, de manera que s’explicava que no baixava ni pujava tant com aquest indicador, el que tenen la majoria de les hipoteques a l’Estat.
La realitat desmenteix aquest suposat avantatge. En els últims 11 anys l’IRPH sempre ha estat per damunt de l’Euríbor. Quan aquest pujava, l’IRPH també ho feia de manera paral·lela, però en canvi quan l’Euríbor ha baixat, el descens de l’IRPH ha estat molt més matisat. Només cal comparar les xifres. El gener de 2005, l’Euribor estava al 2,312, al juliol de 2008 va arribar a 5,384 i a l’abril d’enguany tancava a nivell negatiu, a -0,010. En les mateixes dates, l’IRPH va moure’s entre el 3,334 (gener 2005), 6,006 (juliol 2008) i 2,030 (abril 2016). Ras i curt, els clients que van contractar un tipus variable referenciat a l’IRPH sempre han hagut de pagar molts més interessos. “Les entitats van promoure un índex que únicament les beneficiava a elles”, apunta Òscar Serrano, advocat del Col·lectiu Ronda.
A més a més, quan el novembre de 2013 van desaparèixer l’IRPH Caixes i l’IRPH Bancs en alguns casos va quedar com a fix l’últim que s’havia pogut calcular -i que estava clarament per sobre del 3%-, mentre que en d’altres va ser substituït per l’IRPH entitats. En qualsevol cas, i amb una xifra que varia en funció de l’import del crèdit contractat, els clients han hagut d’abonar centenars o milers d’euros de més cada any que si l’haguessin tingut referenciat a l’Euribor. Quan s’ha convertit en un tipus fix, Òscar Serrano recorda que és una “situació limitativa de la variabilitat del préstec hipotecari, perquè havia contractat una hipoteca amb tipus variable i això no passa”. En aquest sentit, l’antic IRPH -ja sigui caixes o bancs- funciona com una “clàusula sòl”, amb un tipus mínim elevat que perjudica clarament els clients.
Manipulable per les entitats
Entre les raons que van forçar la desaparició dels antics IRPH hi ha l’opacitat i el fet que fossin manipulables per les mateixes entitats que l’oferien. El problema és que l’IRPH entitats manté els mateixos defectes. Segons recull l’informe del Síndic de Greuges, “el seu càlcul no és transparent en tant que les dades facilitades per les entitats, a partir de les quals el Banc d’Espanya calcula l’IRPH, no són públiques i, per tant, els consumidors no poden verificar-lo”. A l’hora d’establir l’índex, el pes de cada entitat és el mateix, amb independència de la seva mida i el volum de crèdits concedits. A mesura que han desaparegut entitats, el pes de les restants en el càlcul de l’índex ha augmentat, de manera que qualsevol canvi en els interessos que aplica té més impacte en l’índex final.
El propi Banc d’Espanya ha reconegut que els “augments (o disminucions) en els tipus d’interès mitjans ponderats per les entitats implicaven augments (o disminucions) en la magnitud final de l’IRPH”. En el càlcul també es tenen en compte les comissions que aplica cada entitat, el que dóna molt de marge per contribuir a canviar el nivell final de l’índex. A més a més, per la peculiar forma de càlcul que té l’IRPH, la pèrdua de quota de mercat que pot tenir una entitat en haver augmentat els tipus d’interès o les comissions no variava la seva representativitat a l’índex.
És legal?
“Depèn del jutge. N’hi ha que consideren que sí i n’hi ha que no”. Així respon l’advocat Òscar Serrano a la pregunta de si l’índex és o no legal. El principal dubte és si es podia imposar a un contracte privat com és una hipoteca un nou índex de referència, com l’l’IRPH entitats, basat fonamentalment en l’antic IRPH Caixes, que va ser considerat abusiu. La modificació de contracte no ha estat negociada, de manera que des del Col·lectiu Ronda s’entén que “hem de tenir l’oportunitat de renegociar-ne els termes o denunciar davant els tribunals aquesta alteració del marc legal que ens afecta en benefici de l’interès de les entitats financeres”.
Nombroses resolucions judicials han considerat l’IRPH, tant els antics com l’actual, com una clàusula abusiva que permetés els clients entendre que s’exposaven a pagar uns interessos més alts que si la hipoteca es referenciés a l’Euribor. Entre les sentències més destacades n’hi ha una del jutjat mercantil número 1 de Sant Sebastià que ha considerat que com es tracta d’un índex manipulable per part de l’entitat prestatària -en aquest cas Kutxabank- i la va obligar a retornar amb efectes retroactius la totalitat dels diners cobrats en concepte d’interessos.
Es pot demandar?
Què pot fer una persona que tingui una hipoteca referenciada a l’IRPH i que la consideri abusiva? La via per reclamar és interposar una demanda civil. En aquest sentit, l’Associació d’Usuaris Financers (ASUFIN) prepara, amb l’assessorament del Col·lectiu Ronda, una demanda col·lectiva. En ella s’hi reclamarà que els préstecs quedin sense interessos perquè desaparegui l’IRPH del contacte, en considerar-se una clàusula abusiva.
Legítima defensa és un lloc dedicat a l'anàlisi, denúncia i reflexió sobre legitimitats i límits legals, per explorar les incertes del sistema i buscar solucions a problemàtiques que afecten a tothom. Un blog impulsat pel Col·lectiu Ronda que vol ser un espai per a l'assessorament jurídic compromès i per a la defensa d'una vida autònoma, lliure i digna.
Col·lectiu Ronda és una cooperativa de professionals dedicats a l'exercici del Dret, entès com un instrument de transformació social i una eina per a la resolució de conflictes, sota la idea de canviar les relacions entre les persones sobre la base del respecte, la dignitat i la cooperació. Entre els valors de Col·lectiu Ronda hi ha la justícia social, la independència política, sindical i econòmica, la democràcia, la cooperació i l'equitat de gènere.