La sentència del procés: un atac al dret de manifestació i de protesta

Conversem amb l’advocada del Col·lectiu Ronda Carme Herranz sobre les conseqüències que pot tenir la sentència del Tribunal Suprem en el judici de l’1-O per a les mobilitzacions socials. Herranz alerta que s’ha fet una interpretació “amplíssima” del que és sedició, que pot penalitzar molts tipus de protesta, i això suposa un clar retrocés en un dret que ja fa anys que viu una involució.

Una de les més que possibles conseqüències de la sentència del Tribunal Suprem en el judici del ‘procés’ és l’atac al dret de manifestació i de protesta. La interpretació que el tribunal presidit per Manuel Marchena fa del delicte de sedició és tan àmplia que mobilitzacions socials que practiquin accions de desobediència se’n poden veure afectades. L’advocada del Col·lectiu Ronda Carme Herranz, especialitzada en dret penal, es mostra crítica amb la duresa de les condemnes als dirigents polítics i socials independentistes perquè “en el dret penal sempre s’ha de jugar amb el principi de proporcionalitat i no pot ser que s’imposin unes penes tan elevades a conductes que no tenen l’element de gravetat de la força, la violència o la intimidació”.

Segons el Codi penal espanyol, la sedició implica que els autors del delicte “s’alcin públicament i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l’aplicació de les lleis”. Però què pot ser sedició a partir d’ara? Per a Herranz, “un acte en solitari de desordres públics o de desobediència no seria sedició, sinó que es demana com a plus que hi hagi una certa estratègia conjunta i que hi hagi diverses accions coordinades. Per posar un exemple, “si avui a Barcelona hi ha sis desnonaments programats i en tots sis hi ha mobilitzacions per aturar-los, es pot arribar a considerar que darrere hi ha aquesta estratègia i planificació conjunta”.

“L’exercici del dret a la protesta és cada cop més complicat. És una forma de controlar la societat”

L’advocada cita com a element “perillós” per a l’exercici de drets fonamentals que “s’hagi conceptualitzat la idea de sedició sense l’existència de violència”, la qual cosa “obre la porta al fet que determinades actuacions puguin ser interpretades així en un jutjat d’instrucció”. “Tal com queda interpretat l’article de la sedició passa a ser un concepte superrelliscós i superampli, on el punt de partida pot ser l’actuació tumultuària que faci la ciutadania per impedir que qualsevol autoritat o qualsevol funcionari públic compleixi l’exercici legítim de les seves funcions. Aquí hi ha un ventall de possibilitats molt ampli, i això genera inseguretat, perquè obre la porta a l’arbitrarietat del jutge.”

Herranz recorda que, com que la sentència l’ha dictat el Tribunal Suprem, que és el màxim intèrpret de la llei a l’Estat espanyol, “és jurisprudència”, de manera que han de seguir aquesta interpretació “tots els jutjats i tribunals de l’Estat”. De fet, recalca que la nova doctrina ja s’ha deixat veure en algunes de les interlocutòries per decretar presó provisional contra persones detingudes arran de les protestes per la sentència. En concret, en la resolució per justificar la presó preventiva per a persones detingudes arran de l’ocupació de l’aeroport del Prat es diu “que eren accions dirigides a impedir l’execució d’una sentència ferma dictada pel Tribunal Suprem, és a dir, que està dient que amb l’acció intentaven treure els dirigents condemnats de la presó”.

El que hauria de ser una autopista convertida en un camí de cabres

L’advocada també denuncia la contradicció que suposa la insistència del jutge Marchena a destacar en la sentència “que s’han respectat tots els drets fonamentals”, quan “la realitat és que arribes a la conclusió que estan en perill molts drets, perquè tot el que sigui una mica organitzat i reivindicatiu pot veure’s en risc”. En aquest sentit, Herranz reflexiona que “l’exercici dels drets fonamentals hauria de ser una autopista de quatre carrils, i els vorals, entesos com a límits, haurien de ser molt estrets, però amb aquesta interpretació o si pensem en la ‘llei mordassa’ o la modificació del Codi penal del 2015, ens trobem que aquesta autopista acaba sent com un camí de cabres o una cursa d’obstacles”.

En la mateixa línia, apunta que “els drets fonamentals no estan en un paperet perquè quedin bonics, sinó que, quan s’exerceixen, sempre es tensiona una mica, hi ha una certa coerció al poder”. Que això es permetés mostraria una “cultura democràtica” i seria propi d’un “Estat segur de si mateix”, però ens trobem “que està passant el contrari i tot el que és dret a la protesta els darrers anys s’està interpretant de forma desfavorable al mateix exercici del dret. El seu exercici és cada cop més estret i complicat”. Finalment, conclou que “és una forma de controlar la societat”.

“La societat catalana no ha acceptat l”efecte dissuasiu’ de la sentència i ha reaccionat amb mobilitzacions massives i constants”

Per capgirar la involució actual, Herranz recalca que “els drets s’afermen exercint-los” i que a través d’això es pot acabar tornant als tribunals perquè matisin la nova jurisprudència i “el que han interpretat ara d’una manera s’interpreti d’una altra”. En tot cas, destaca que, almenys de moment, la societat catalana no ha acceptat ‘l’efecte dissuasiu’ que pot tenir la sentència del Suprem i ha reaccionat amb mobilitzacions massives i constants, que en alguns casos han derivat en protestes que han acabat en enfrontaments amb els cossos policials. Alerta, però, que, amb la nova jurisprudència, algunes mobilitzacions d’aquests dies podrien interpretar-se com a sedició en seu judicial.

Sobre les desenes d’ordres de presó provisional dictades els darrers dies contra manifestants, l’advocada considera que el Ministeri Fiscal actua amb la “voluntat d’enviar el missatge que, si no cessen els altercats, continuarà demanant presó”. Però denuncia que “això és contrari a la llei”, perquè “una presó provisional l’has de demanar individualitzant per a una persona determinada i no per llançar un missatge a la societat i aconseguir un efecte exemplaritzant”. En tot cas, però, recalca, això no apareix a les interlocutòries, fonamentalment perquè “seria il·legal”.