Crític Cerca
Legítima defensa

El relleu cooperatiu d’una empresa, una quimera plenament factible

Després que en la darrera crisi les cooperatives demostressin més capacitat de resistència que les empreses mercantils, la Generalitat i els Ateneus Cooperatius han decidit augmentar el suport per facilitar la reconversió de companyies convencionals en societats gestionades pels treballadors

16/02/2020 | 19:00

Prospecte sobre el relleu cooperatiu, editat per l'Ateneu de la Catalunya Central

Més enllà de si realment s’ha superat mai o no, la darrera crisi econòmica va demostrar que les cooperatives tenien més capacitat de resistència que les empreses mercantils. En prioritzar el manteniment dels llocs de treball davant d’altres variables, les cooperatives, comparativament, van destruir molta menys ocupació. En un context d’alentiment econòmic, amb alguns indicadors que adverteixen de la proximitat d’una possible nova crisi i amb un sector industrial especialment tocat —els expedients de regulació d’ocupació (ERO) van disparar-se durant l’any passat—, guanya força la idea del relleu cooperatiu. És a dir, que quan una empresa entra en crisi, en comptes d’optar pel tancament, s’explori la possibilitat de mantenir l’activitat productiva en mans dels treballadors a través d’una cooperativa. És possible? Rotundament sí, malgrat que de moment sigui una via que els darrers anys no s’hagi portat a terme en cap cas de dimensions significatives.

Els darrers sis anys, les més de 4.000 cooperatives catalanes han augmentat la plantilla total en prop d’un 20%, fins a situar-se en unes 50.000 persones. Una part d’aquests nous llocs de treball s’ha generat en noves cooperatives muntades per treballadors que han sortit d’una empresa en crisi. Ara bé, sense que això hagi implicat la transformació en cooperativa de l’empresa prèvia. En aquest sentit, la situació és similar a la de tres anys enrere, com vam explicar en aquest article. Què ha canviat des d’aleshores? En parlem amb Ramon Campa, tècnic de l’Àrea d’Economia Social del Col·lectiu Ronda, i amb José Antonio González Espada, advocat laboralista del mateix despatx.

“Sobretot el que ha canviat són les polítiques públiques. Ara hi ha la voluntat de posar el focus en el tema del relleu cooperatiu i, de fet, és una de les línies de treball dels Ateneus Cooperatius, per això s’ha elaborat material per facilitar la conversió d’empresa mercantils en cooperatives”, explica Campa. Amb això, però, no n’hi ha prou i, segons explica el tècnic, “la Generalitat detecta que el relleu pot ser una necessitat imminent que ara està desatesa” i ha elaborat un protocol d’actuació sobre com actuar per fer-ho possible. El manual s’ha elaborat en col·laboració entre els Ateneus Cooperatius, la Direcció General d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives de la Generalitat i el Col·lectiu Ronda, ja s’ha publicat i pretén facilitar processos de relleu cooperatiu.

González Espada afegeix que en un “context de crisi imminent és necessari plantejar fórmules de continuïtat de l’activitat empresarial, perquè, en el model clàssic, la primera i única opció és la destrucció d’ocupació”. L’advocat recorda que durant la dècada dels vuitanta del segle passat va haver-hi alguns exemples de relleu cooperatiu en empreses industrials, com ara el cas de Mol-Matric —encara en actiu avui en dia—, però que ara no es donen. En part perquè l’economia s’ha desindustrialitzat, perquè la legislació ho fa més difícil —especialment la Llei concursal—, però també pel que considera una menor “consciència de classe” del gruix dels treballadors i l’existència, encara, d’un cert “estigma” al voltant de les cooperatives.

Detectar l’oportunitat a temps, cabdal

El protocol identifica cinc fases per poder portar a terme un procés de relleu cooperatiu: la detecció de l’empresa en dificultats o en certes circumstàncies que podrien dificultar la continuïtat empresarial; l’empoderament dels treballadors per començar la seva autoorganització; el pla de viabilitat, que inclou el finançament; l’oferta per quedar-se la unitat productiva que permeti mantenir l’activitat; i la transició a la nova forma empresarial i l’inici de l’activitat ja cooperativitzada.

Una trobada de la Xarxa d'Ateneus Cooperatius de Catalunya / XACC

Per facilitar el procés, Campa explica que hi ha la voluntat de reforçar el nivell de coneixement i els equips disponibles als Ateneus Cooperatius per fer l’acompanyament, però sobretot veu fonamental que la detecció de l’oportunitat es faci “com abans millor”. En aquest sentit, González Espada recalca que una de les dificultats és que “quan ens trobem amb una empresa que està en concurs de creditors, el que pensa l’administrador concursal és veure si pot vendre una part de l’empresa a una altra que ja existeixi. En canvi, la cooperativa de treballadors s’ha de formar, ha de buscar el finançament i ho ha de fer tot en un temps rècord i competir amb altres inversors que ja existeixen”.

Un element fonamental és aconseguir el finançament per adquirir la unitat productiva, que en el cas d’empreses industrials d’una certa dimensió pot ser realment important. Una part del capital hauria de provenir de les indemnitzacions i la capitalització de l’atur dels treballadors, però això implica primer “vèncer les seves pròpies resistències, perquè han d’estar convençuts del que fan i que la cooperativa pot ser viable”. Campa hi afegeix que “hi ha un problema de ‘tempos’ i si la detecció es retarda, el procés es complica molt més”.

Per tot plegat, tots dos veuen fonamental un canvi en la consciència dels treballadors i la necessitat de fer visibles “casos d’èxit” perquè puguin “perdre la por” i veure que el procés és factible. En aquest sentit, recalquen que, més enllà de l’acompanyament tècnic, també caldria una implicació de l’administració pública pel que fa al finançament, per exemple a través de línies de crèdit de l’Institut Català de Finances (ICF).

Una llei concursal al servei del capital

L’advocat José Antonio González Espada posa èmfasi en la necessitat que els sindicats també s’impliquin per impulsar processos de relleu cooperatiu perquè, al cap i a la fi, una “cooperativa necessita un cert lideratge per tirar endavant i es podria aconseguir a través del sindicalisme”. “Els treballadors han de ser conscients que si es crea valor i riquesa en una empresa és per la seva feina”, afegeix, mentre que Campa puntualitza que seria útil traçar aliances amb un sindicalisme més combatiu, per tal que “al final els mitjans de producció acabin en mans dels treballadors”. En aquest sentit, ambdós posen èmfasi en la necessitat encara de fer “pedagogia” per demostrar que una cooperativa pot ser una empresa perfectament viable. I que, a diferència de les mercantils, aquesta fórmula jurídica posa els llocs de feina al centre.

Un dels majors obstacles que hi ha actualment per tirar endavant un procés de relleu cooperatiu és la Llei concursal, aprovada el 2003 durant la majoria absoluta d’Aznar i que ha experimentat diverses reformes des d’aleshores, la darrera de les quals el 2015. “No afavoreix el processos de manteniment de l’ocupació a partir de l’autoorganització de les persones treballadores”, denuncia Campa. González Espada recalca que es tracta d’una normativa “pensada per economistes neoliberals“, i té una concepció en què “en una empresa en crisi el que fa nosa són els treballadors i es tracta de treure-se’ls de sobre el més ràpid possible i dedicar-se al tema purament financer”.

“El protagonisme principal de la Llei concursal és el deute amb els bancs. De fet, quan una empresa entra en una fase preconcursal, perquè preveu la possibilitat de ser insolvent, el primer que fa és obrir una fase de negociació amb els creditors financers i no pas amb la resta, com ara proveïdors, treballadors. Al cap i a la fi, és una llei molt pensada per protegir els interessos del capital financer”, continua l’advocat. En aquest sentit, més enllà de reclamar un canvi en la normativa, els dos membres del Col·lectiu Ronda plantegen que cal que “canviï la concepció de l’empresa en crisi, perquè s’intenti protegir abans els llocs de treball que el capital financer”. “Moltes empreses poden funcionar a nivell comercial, és a dir, de la seva activitat bàsica de fabricar, comprar i vendre; el problema és la càrrega financera que arrosseguen, que les fa impossibles de sostenir”, argumenta González Espada.

L’altre gran dubte amb l’actual normativa concursal és que els deutes de l’antiga empresa no passin a la nova cooperativa, si bé González Espada considera que no hauria de ser així, perquè no es tractaria d’una subrogació empresarial a l’ús: “no hi ha una continuïtat de drets i, per tant, no es poden perseguir els mateixos deutes”. Tot i que, per alguns, pugui semblar-ho, reconvertir una empresa mercantil de certes dimensions en una cooperativa, en què, com a tal, les decisions es prenguin de manera horitzontal, el funcionament sigui democràtic i es posi les persones al centre, no és una quimera. I tot indica que ara han augmentat les eines perquè es converteixi en una realitat.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena pandèmia, volem continuar fent un periodisme rigorós i que aposti per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (aparició a finals de 2020).

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les cookies. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies