Crític Cerca
Legítima defensa

La gestió de les baixes laborals, cada cop més al servei de les mútues

07/07/2016 | 00:05

Protesta de la PAICAM davant la seu de l'ICAM / PAICAM
Protesta de la PAICAM davant la seu de l’ICAM / PAICAM

Els dies de baixa mèdica dels treballadors catalans per una contingència comuna -és a dir, accident o malaltia no laboral- s’han reduït molt en la darrera dècada. Segons les dades de l’Institut Nacional de la Segurerat Social (INSS), al 2005 la durada mitjana de les incapacitats temporals a Catalunya era de 37,8 dies. Deu anys més tard, ja només era de 29,3 dies  i durant els primers quatre mesos del 2016 encara ha baixat més i se situa en 23,7. Paral·lelament el diferencial amb la mitjana estatal -sempre per sobre en el període analitzat- s’ha eixamplat i ha passat de sis dies el 2005, a 8,5 el 2015 i a més de 10 en el que portem d’any. Més que estar vinculada a una millora de la salut dels treballadors, la disminució dels dies de baixa mèdica va lligada a d’altres factors, com la major por a perdre la feina des que va començar la crisi, i l’actuació de les mútues col·laboradores de la Seguretat Social.

Fa uns mesos l’ICAM va deixar de ser un organisme autònom adscrit al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya per convertir-se en la Subdirecció General d’Avaluacions Mèdiques, integrada a la Direcció General d’Ordenació Professional i Regulació Sanitària. En qualsevol cas -el nom d’ICAM se segueix emprant-, s’encarrega del control de les baixes mèdiques i dels reconeixements mèdics de les possibles invalideses. La seva actuació els darrers temps, amb la concessió d’altes mèdiques a persones que no estaven en condicions de treballar segons el criteri dels metges de capçalera i amb la denegació d’invalideses permanents, ha generat contestació social, que s’ha organitzat a través de la PAICAM, la Plataforma d’Afectats per l’ICAM i l’INSS.

És l’Estat, a través de l’INSS, qui paga les baixes mèdiques i les pensions. En molts casos, però, la gestió econòmica de les baixes va a càrrec de les mútues, que fan el pagament al treballador. Els fons provenen de la Seguretat Social, que és qui contracta el servei a aquestes entitats privades, formades per conglomerats empresarials. Legalment no tenen ànim de lucre, però algunes d’elles, com Mutua Universal, han protagonitzat escàndols per multimilionaris desviaments de fons públics. En el cas de la Generalitat, té subscrit un conveni amb l’INSS, segons el qual l’ICAM s’encarrega de les competències de control a través del tribunal mèdic. I per la gestió de les baixes mèdiques la Seguretat Societat espanyola transferirà enguany gairebé 60 milions d’euros a la Generalitat.

Més pes de les mútues

El model funciona cada cop més amb una lògica economicista, en què es prioritza el rendiment econòmic a la salut i el benestar dels treballadors. I les mútues han guanyat competències i capacitat de decisió. “Penses que si estàs malalt el sistema et protegirà perquè funciona amb uns criteris objectius, el problema és que ens movem en uns paràmetres que són subjectius”, afirma Miguel Arenas, advocat del Col·lectiu Ronda especialista en Seguretat Social. Un reial decret de 2014  és el que ha permès a les mútues guanyar molt de pes. Ara bé, la irrupció de les mútues no és precisament nova, sinó que arrenca del 1995, amb un canvi legislatiu del darrer govern de Felipe González.

En principi el control del període de baixa recau en el metge de capçalera que va dictaminar la incapacitat temporal, però les mútues poden demanar al treballador que passi pels seus dispensaris per portar a terme un reconeixement mèdic. Si no hi van, i no són capaços de justificar l’absència, perden la prestació. El darrer canvi normatiu no ha permès que les mútues puguin donar les altes mèdiques, un objectiu que la patronal CEOE, i òbviament les mateixes mútues, persegueixen des de fa temps. Però sí que poden sol·licitar a l’ICAM, en el cas de Catalunya, que doni l’alta al treballador si després de fer-li un reconeixement mèdic creuen que està en condicions de treballar.

Malgrat que el metge de capçalera s’hi oposi, al cap i a la fi és qui dóna la baixa, l’opinió decisiva és la de l’ICAM. El sistema incentiva les altes el més ràpides possible perquè, segons Miguel Arenas, “a la pràctica [tant l’ICAM com les mútues] reben més diners si les baixes són més curtes”, un factor que també interessa les patronals, ja que es empreses paguen els primers dies de les baixes. “Per a mi el tema de fons és que és un mecanisme de control als treballadors del sistema capitalista. Si tu estàs de baixa, ha de tenir por”, diu Arenas. La creixent privatització del sistema també es pot veure en detalls com que l’ICAM “deriva certes proves a centres privats i quan ha de defensar la denegació d’una pensió, l’INSS ve amb informes de metges de clíniques privades”, afirma l’advocat.

“Cercle viciós”

La seu de l'ICAM
La seu de l’ICAM

L’ICAM també cobra de la Seguretat Social per fer revisions mèdiques i proposar si una persona té una invalidesa permanent que li permeti rebre una pensió. “El criteri cada cop és més restrictiu i ens trobem que es donen altes injustificades en contra de l’opinió dels metges de capçalera a persones que no poden treballar i que han d’encaminar-se cap a una invalidesa permanent. Però si tenen l’alta, conseqüentment els deneguen la invalidesa i la pensió. És un cercle viciós”, assegura Miguel Arenas. El també advocat del Col·lectiu Ronda i expert en Seguretat Social Àlex Tisminetzky incideix en la “indefensió” en què queda una persona en aquesta situació, ja que “si no es reincorpora a la feina es considera una baixa voluntària, de manera que es queda sense atur ni indemnització de cap tipus”.

L’advocat exposa que la lluita contra les altes injustificades s’ha d’abordar des d’una doble vessant, la batalla judicial i l’activisme social. “A nivell judicial és complicat, perquè el judici acostuma a ser al cap de mig any, mentre que l’alta mèdica és executiva i entra en vigor al moment. Ens trobem amb un problema jurídic perquè el jutge ha de valorar una alta que es va donar sis mesos abans. En un primer moment, l’opció és negociar amb l’empresa o pressionar amb la PAICAM. Ara bé, si que serveix en casos en què es pot demostrar que no pot treballar mai més i és el primer pas per aconseguir que es doni una invalidesa permanent i, per tant, es cobri una pensió de per vida si es guanya”, exposa.

Un procés per aconseguir una invalidesa permanent pot allargar-se almenys un any o un any i mig, però quan la persona ha rebut l’alta passa per una situació “molt delicada” perquè “ha de treballar tot i que no pot”, comenta Tisminetzky. Als problemes de salut, s’hi ha de sumar la “indefensió econòmica, perquè de facto t’expulsen del mercat laboral i si el dia de demà accedeixes a una pensió serà en pitjors condicions”, remata Miguel Arenas.

La lluita de la Naty

Si hi ha un cas que personalitza els abusos de l’ICAM i de l’actual sistema de gestió de les baixes mèdiques és el de Natividad López. La Naty, una administrativa comptable de 33 anys, va acampar durant unes setmanes de 2015 davant la seu de l’organisme, situat al barri de Vallcarca, per reclamar que li reconeguessin la incapacitat total permanent pels greus problemes de salut que pateix. La seva lluita va ser la guspira que va provocar l’aparició de la PAICAM i ha tingut recorregut mediàtic, sobretot per la cobertura continua que n’ha fet la ‘Directa’ des de l’inici . Arran de la protesta, l’ICAM va donar-li l’alta, el que va abocar-la a una situació d’indefensió econòmica que s’unia al precari estat de salut que té, fruit de l’ictus i l’infart patits els darrers anys, a banda d’altres problemes. Assessorada pel Col·lectiu Ronda, va decidir plantar batalla judicial i ara fa un mes va celebrar-se un judici contra l’ICAM per la concessió d’una alta injustificada i el proper 14 de juliol se’n farà un segon en què la jove reclama que se li reconegui la invalidesa permanent i se li atorgui una pensió.

El cas de la Naty és un exemple, però n’hi ha més i les mobilitzacions de la PAICAM ja ha tingut conseqüències, com ara el cessament de Consol Lemonche, que era la subdirectora general d’Avaluacions Mèdiques, l’antic ICAM. “Amb el cessament, [Antoni] Comín [conseller de Salut de la Generalitat] fa un canvi cosmètic, però no es va al fons de la qüestió”, considera l’advocat Àlex Tisminetzky. En opinió dels dos advocats del Col·lectiu Ronda del que es tractaria és que “els criteris per donar una alta i concedir una invalidesa permanent siguin objectius, que l’ICAM rebi només el que costa el servei i no una subvenció de 60 milions, que les mútues no hi juguin cap paper i que l’opinió del metge de capçalera i dels especialistes guanyin pes”.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena pandèmia, volem continuar fent un periodisme rigorós i que aposti per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu els podcasts de '5 dies de fúria' i el pròxim Dossier CRÍTIC 'Crisi o vida'

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies