La lluita contra la precarietat dels ‘riders’ de Deliveroo

Recórrer a una aplicació o ‘app’ d’entrega a domicili per rebre una comanda de menjar, una compra o qualsevol altre encàrrec s’ha convertit els darrers anys en un fet quotidià per a milions de persones arreu del món. La comoditat, un preu relativament assequible i potents campanyes de màrqueting han propiciat que hi hagi un boom de la ‘gig economy’, que podríem traduir com l’economia dels petits encàrrecs. Deliveroo -centrada en el repartiment de menjar-, Glovo o Stuart, són tres exemples de companyies d’aquest tipus que operen amb cert èxit a casa nostra.

Rere aquesta cara amable s’hi amaga, però, una realitat força més crua: la situació de precarietat que pateixen els treballadors d’aquestes empreses. Els repartidors no tenen un contracte laboral, sinó que són autònoms, o falsos autònoms per ser més precisos, i a conseqüència de les despeses que han d’assumir per treballar i les poques hores de feina els seus ingressos mensuals són paupèrrims. Per intentar capgirar la situació, el col·lectiu s’ha començat a organitzar els darrers mesos. Fonamentalment ho ha fet amb la creació de la plataforma ‘Riders x Drets’, que ha organitzat diverses mobilitzacions, entre les quals destaca una vaga el passat juliol.

Deliveroo, la més gran d’aquestes empreses, va anunciar el setembre que havia captat més de 320 milions d’euros de diversos fons d’inversió per impulsar la seva expansió. Nascuda el 2013 al Regne Unit, malgrat acumular pèrdues, la companyia ja té un valor de 2.000 milions de dòlars. Actualment opera a més de 150 ciutats de 12 països. Barcelona, València o Alacant són tres de les capitals en què hi té activitat. Només a la capital catalana, hi ha uns 700 repartidors sumant totes les companyies, la majoria dels quals va en bici.

‘Riders x Drets’, que agrupa treballadors de diverses empreses, va néixer el juny, amb el suport de la federació d’Altres Activitats de la Intersindical Alternativa de Catalunya. Paral·lelament, també es va constituir una secció sindical d’aquesta organització a Deliveroo. En la presentació, els ‘riders’ van denunciar la manca absoluta de drets laborals que patien, com ara assumir les despeses de transport, òbviament disposar d’un vehicle propi i, com a autònoms, pagar-se l’IRPF i no tenir dret a vacances retribuïdes. A més a més, els repartidors van exposar que amb les hores de feina que els dóna la companyia no poden aconseguir un ingressos dignes, una situació que s’agreuja un cop ja porten més de mig any com a autònoms i es dispara la quota a pagar a la Seguretat Social. Un mes després, la plataforma va impulsar una vaga de 48 hores, que va tenir un seguiment massiu. A banda d’un seguit de millores econòmiques, com garantir el cobrament de dos serveis per hora, també s’hi va reclamar la reincorporació dels treballadors acomiadats després de les primeres protestes.

Convertir-se en treballadors per compte aliè, la gran batalla

Natxo Parra, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda, explica que Deliveroo va imposar a l’agost un nou contracte, que no recollia ni de lluny les demandes dels ‘riders’. Els que no van acceptar-lo, van quedar-se sense feina. Entre les millores reivindicades hi havia un increment del preu per viatge, una assegurança i un plus de perillositat. El lletrat detalla que “molts dels acomiadats [una vintena] tenien signat un contracte de finals del 2016 que els assegurava dos anys de feina i només podia trencar-se si feien un incompliment greu, cosa que no ha passat”.

Per tot plegat, s’han presentat una quinzena de demandes per acomiadament en què es reclama que aquests siguin declarats nuls i es readmeti els afectats. “Es demana que la relació entre l’empresa i els treballadors és efectivament de caràcter laboral, ja que són falsos autònoms [concentren tota la seva facturació en una sola empresa, en aquest cas Deliveroo]. L’acomiadament és una represàlia per l’exercici sistemàtic de la defensa dels seus drets, com ara el dret a vaga”, afegeix Parra. La interlocució amb l’empresa, però, és pràcticament nul·la i sota l’argument que gaudeixen dels avantatges de la “flexibilitat” a l’hora de la veritat es neguen a millorar les condicions perquè això encariria el servei al client.

Més enllà d’aquestes reclamacions, per a l’advocat del Col·lectiu Ronda la “batalla de fons és que els declarin treballadors per compte aliena i que deixin de ser autònoms”. Parra apunta que és una qüestió que “va més enllà de l’empresa” perquè pot tenir incidència a tot el sector. L’objectiu, per tant, és el mateix que el que fa anys es va assolir amb els missatgers, “després de moltes batalles”. Tant per la plataforma com per la secció sindical, la fita final és la mateixa, ser reconeguts com a treballadors i, per tant, tenir dret a una jornada i horari establert, a un sou fix, a vacances retribuïdes…

Futura cooperativa

Parra reflexiona que rere aquest nou tipus de companyies, sovint erròniament etiquetades com a “economia col·laborativa”, “s’hi amaguen situacions d’explotació netament capitalista”. “El problema és que apareixen nous tipus de vinculacions laborals a les quals la normativa no dóna una resposta clara i fins que ho fa ha passat molt de temps”, afegeix. Hi ha alternatives per evitar aquests abusos? Per a l’advocat bàsicament n’apareixen dues. Una és la regulació de l’activitat. En aquest sentit, al setembre el Departament de Treball de la Generalitat va presentar un informe sobre l’economia col·laborativa a Catalunya , un pas previ a crear legislació específica sobre l’activitat. I l’altra és “l’autoorganització dels treballadors, és a dir, crear una estructura pròpia i amb funcionament democràtic”. Aquesta segona opció ja està en marxa, perquè antics riders de Deliveroo i Glovo estan a punt d’enllestir la creació d’una cooperativa, que volen engegar a principi de 2018.