Les baixes laborals, un dret en risc?

El Departament de Salut va anunciar fa poc una mesura polèmica: incorporar, entre els objectius dels centres d’atenció primària (CAP), la reducció de la durada d’algunes baixes laborals per salut mental i patologies osteoarticulars. La mesura, que inicialment es va plantejar com un incentiu econòmic i després com un objectiu a complir, ha estat molt criticada per professionals sanitaris i per sindicats, que alerten que pot condicionar decisions mèdiques. Ara per ara, la incorporació d’aquest nou objectiu està en vigor com a prova pilot, i, segons els resultats, es decidirà sobre la seva aplicació.

Els metges alerten d’una pressió sobre el criteri clínic

Des de fa més d’una dècada, un 5% del pressupost anual dels CAP depèn del compliment d’una vintena d’objectius assistencials, com ara la vacunació, el control de la diabetis o la prevenció del tabaquisme. Ara, entre aquests indicadors, Salut ha anunciat que afegiria també la durada de determinades incapacitats temporals. El Departament defensa que la finalitat és millorar-ne la gestió i evitar que algunes baixes s’allarguin per retards en proves o derivacions.

La mesura ha estat criticada per organitzacions de metges com el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), que ha impulsat un manifest en contra, el col·lectiu Capçalera o el sindicat Metges de Catalunya. Mireia Prat, presidenta d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut d’aquest sindicat, denuncia a CRÍTIC que “amb aquesta mesura el que aconsegueixen és encara ser més punitius castigant els equips que no compleixin l’objectiu”. A més, hi afegeix que la mesura “no té en compte ni el criteri facultatiu, ni la situació en què està la sanitat pública ni, sobretot, l’atenció primària”.

Mireia Prat (Metges de Catalunya): “La mesura de Salut no té en compte ni el criteri facultatiu ni la situació de la sanitat pública”

Prat assegura que els metges de primària tenen “demores per accedir a proves diagnòstiques i a altres nivells assistencials per donar suport al diagnòstic i tractament de les patologies que es veuen reflectides en aquest objectiu que són les malalties osteoarticulars i les de salut mental. A més, són el gran volum de patologies que avui dia generen incapacitats temporals per a la feina”.

De fet, segons les últimes dades oficials, l’espera per a una ressonància magnètica és de 66 dies, cosa que allarga els períodes de baixes osteoarticulars. D’altra banda, cal esperar entre 36 i 37 dies per a la primera visita de psicologia i de psiquiatria.

Juristes i sindicats rebutgen el relat de l’absentisme

“Forma part dels drets dels treballadors que, si una persona no està en condicions d’anar a la feina per qüestions de salut, pugui gaudir d’una incapacitat temporal”, explica a CRÍTIC l’advocat del Col·lectiu Ronda Àlex Tisminetzky. Per això, sobre la mesura proposada pel Departament de Salut, l’advocat reconeix que “potser alguns metges es poden veure temptats a donar més altes”.

Els principals sindicats de treballadors i treballadores també han criticat el plantejament de la Generalitat i han recordat que moltes baixes vinculades a la salut mental tenen a veure amb condicions de treball que les empreses no estan prevenint, malgrat que l’avaluació dels riscos psicosocials és una obligació legal.

Què passa si una alta arriba abans d’hora

Quan una persona entra en situació d’incapacitat temporal, el contracte queda suspès i té dret a una prestació econòmica. Els primers tres dies no es paguen, del quart al vint-i-unè se’n paga un 60% i a partir del dia 21 se’n paga un 75%, encara que Tisminetzky assegura que “moltes empreses ho complementen”.

Àlex Tisminetzky (Col·lectiu Ronda): “Hi ha treballadors que accepten acomiadaments molt per sota del que els correspondria per poder tenir atur”

Però què passa quan una persona treballadora rep una alta que considera injusta? Tisminetzky exposa que, des del punt de vista jurídic, es pot combatre una alta injusta. Es pot presentar una demanda i impugnar l’alta; però, “tal com estan els jutjats, és bastant probable que no tinguem judici fins al cap de sis mesos o un any, i durant aquest temps s’ha d’anar a la feina. Això posa les persones treballadores en una situació molt complicada i de risc per a elles mateixes però també per a la feina i l’entorn laboral”.

L’advocat hi afegeix que “hi ha empreses que aprofiten aquesta situació complexa per fer acomiadaments”. Si una persona no va a treballar tenint l’alta, l’empresa li pot fer una baixa voluntària, que a efectes pràctics és com si la persona treballadora marxés i, per tant, queda sense dret a atur. Però si realment no pot anar a treballar, i per evitar una baixa voluntària, “hi ha treballadors que accepten acomiadaments molt per sota del que els correspondria per poder, com a mínim, tenir atur”, assevera Tisminetzky.

L’ombra de l’ICAM

Des del Col·lectiu Ronda assenyalen que el principal focus de conflicte no és tant l’alta emesa pels metges de família com el paper de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM), l’organisme que assumeix el control de la baixa quan s’allarga en el temps. Segons Tisminetzky, en aquest àmbit també operen lògiques d’estalvi econòmic que poden deixar les persones treballadores en una situació de desemparament. 

Segons Tisminetzky, a l’ICAM també operen lògiques d’estalvi econòmic que poden deixar les persones treballadores en una situació de desemparament

Tisminetzky explica que “hi ha un conveni per part de l’Institut Nacional de la Seguretat Social estatal, que dona més diners a l’ICAM si dona més altes i invalideses”. A més, un cop donada l’alta per part de l’ICAM, la persona treballadora no pot tornar a demanar la baixa en els pròxims sis mesos. Tisminetzky afirma que això, “de facto, és així si es tracta del mateix diagnòstic, però que s’està fent per a diagnòstics diferents i que això és totalment il·legal”.

La qüestió és que, si l’ICAM no valida la baixa, aquesta és inexistent i, per tant, la persona treballadora ha de presentar-se al seu lloc de feina. Tisminetzky explica que existeix una plataforma d’afectats per l’ICAM, persones amb, per exemple, fatiga crònica, que es troben indefenses davant un sistema que no les acompanya. Denuncien que a l’ICAM prevalen criteris econòmics i haver viscut pressions per part de l’empresari, amb impagaments i assetjament de les mútues, per fer-los tornar a la feina.

Més baixes, però no més llargues

Des de la pandèmia, les xifres de baixes per incapacitat temporal no paren d’incrementar-se; tot i això, segons les últimes dades del Banc d’Espanya, a Catalunya només poc més d’un 4% de les persones ocupades es troba en situació de baixa. Al conjunt del país, la quantitat de persones en situació de baixa temporal ha passat de ser del 2,7% el 2019 al 4,4% el 2024. Hi ha més baixes, però la durada d’aquestes s’ha mantingut estable. Des del 2013, el nombre de dies de baixa és d’uns 30 aproximadament. L’any 2022 és l’any que menys van durar les baixes de mitjana, 24 dies, mentre que el 2014 és l’any que més dies han durat, sent la mitjana de 35,7 dies, segons dades del Departament de Salut. Tot i això, la majoria de les baixes continuen sent de curta durada i, per tant, no duren més de tres dies.