Com les cooperatives d’habitatge es preparen per prevenir i abordar les violències masclistes

Cada 25-N, Dia Mundial per a l’Erradicació de la Violència envers les Dones, es torna a posar el focus sobre com prevenir i abordar les violències masclistes. Les cooperatives d’habitatge ja han començat a dotar-se d’eines per abordar aquesta problemàtica en el seu dia a dia. Moltes ja neixen amb valors feministes al seu ADN, però aquests principis, si no es treballen de manera activa, no basten per prevenir ni afrontar les violències que travessen la societat.

Per això, algunes d’aquestes cooperatives estan fent un pas més: incorporen protocols propis, revisen dinàmiques internes, formen les seves comunitats i estableixen circuits d’acompanyament. No és només una mesura de seguretat: és una manera de repensar la convivència, detectar violències invisibles i assumir responsabilitats col·lectives. 

Parlem amb tres expertes per analitzar les primeres passes d’aquests projectes en la seva aposta per convertir-se en espais actius de transformació feminista. Llocs on la convivència es repensa i on la lluita contra la violència masclista comença per casa.

A les cooperatives també hi ha masclisme

A la cooperativa d’habitatge Sostre Cívic, Mercedes Estébanez (membre del Consell Rector) ho diu clarament: “Si a la societat hi ha masclisme, també n’hi haurà a la cooperativa”. Per això defensa la necessitat de protocols contra les violències masclistes. No és només una qüestió ètica: és una responsabilitat organitzativa i comunitària. “Ens hem de dotar d’instruments i no mirar cap a una altra banda”.

Mercedes Estébanez: “Els protocols contra les violències masclistes no són només una qüestió ètica, sinó una responsabilitat comunitària”

Per a Estébanez, cooperatives d’habitatge com Sostre Cívic ja són un “espai transformador”, però “si no incorpores els valors feministes des del primer dia, pots garantir el dret a l’habitatge però reproduir una societat masclista i LGBTI-fòbica”. A parer seu, “confiar que aquests valors s’aplicaran de manera automàtica és una ingenuïtat”. Cal posar els valors per escrit: “definir quines actituds no es toleraran i fer-ho explícit en els estatuts i els processos” d’entrada. Aquest pas, diu, “ja fa de filtre” per a l’entrada de noves sòcies.

Protocols que transformen la convivència

El Protocol per a la prevenció i l’abordatge de les violències masclistes i LGTBIQ-fòbiques de Sostre Cívic va ser un llarg procés en què Mercedes Estébanez va participar activament. Es va començar amb una diagnosi amb la participació del conjunt de la cooperativa per analitzar com es prenen les decisions, quines veus es fan sentir més o com es reparteixen les tasques. “Vam detectar dinàmiques invisibles: predomini de veus masculines, valoració desigual de les aportacions… No és violència física, però sí simbòlica”, explica. Reconèixer-ho és el primer pas.

Després es va passar al pla d’acció: calendaris, circuits d’acompanyament i, molt important, la formació. De sis a nou mesos de feina. El protocol es va aprovar en assemblea a l’estiu de 2023, però no es tracta d’un document tancat. És una “eina de transformació viva”, puntualitza la Mercedes. De fet, ja han sorgit situacions noves que no havien previst i aviat s’hi introduiran canvis.

El protocol que va aprovar Sostre Cívic el 2023 és únic per a tota la cooperativa, que reuneix 2.000 persones sòcies i 27 projectes

En l’àmbit laboral, la implantació s’ha notat en la rutina de manera directa. Entre els socis i les sòcies hi ha més resistències: “L’ús dels espais, els torns de paraula o les tasques continuen travessats per la mirada masclista”. “El repte més gran”, apunta, “és arribar a les persones que no veuen la importància d’aquest procés ni detecten els problemes”. S’avança, però “molt lentament”, admet la Mercedes. I alerta: “Sense protocol, les persones que pateixin violència acabaran marxant. No podem permetre-ho”. 

Es tracta d’un protocol únic per a una cooperativa que reuneix 2.000 persones sòcies, 27 projectes (14 ja en convivència i 12 en desenvolupament) i 189 habitatges en ús. En els dos anys de funcionament, la comissió que acompanya el seu desplegament ja ha hagut d’abordar algun cas, sempre des de la confidencialitat i acompanyant des del respecte al procés viscut per les denunciants. Pel que fa a les accions preventives, destaca la inclusió d’una formació sobre violències masclistes i LGBT-fòbiques per a tota persona que s’associa a Sostre Cívic.

Detectar allò que no es veu

“La violència física és només la punta de l’iceberg”, afirma Júlia Humet, advocada experta en violències masclistes. Abans del cop, hi ha insults, control, dependència econòmica. Tot això es construeix de manera lenta i subtil, i aquesta gradualitat fa que la víctima sovint no ho identifiqui des del principi.

En paraules d’Humet, les violències masclistes “són totes aquelles violències travessades per la desigualtat i la jerarquia patriarcal, que es poden donar en molts àmbits (com l’institucional o el laboral), però que es concentren sobretot en l’àmbit domèstic i, especialment, en les relacions heterosexuals”.

A Catalunya, el 79% de les dones han patit violència masclista al llarg de la vida

A Catalunya, les dades més recents indiquen que un 79% de les dones han patit violència masclista al llarg de la vida, i un 26%, en l’últim any. Entre els casos detectats i atesos, prop del 90% de la violència reportada es produeix en l’àmbit de la parella o l’exparella, la qual cosa confirma que la llar continua essent l’espai de més risc.

L’advocada també assenyala que una de les barreres principals per denunciar és “la vergonya i la por del judici”, ja que aquestes conductes passen en “l’àmbit íntim i costa reconèixer-les com a violència”. A això s’hi suma la incertesa material: “Moltes dones es pregunten: on aniré? Què passarà amb les criatures?”. “L’accés a l’habitatge és un obstacle enorme per sortir d’una relació violenta”, assegura.

Quan la comunitat fa possible el suport

També l’entorn té un paper clau. “El més útil és oferir un espai de confiança i dir a la víctima que la creus i que pot comptar amb tu”, explica. I cal fer-ho sense judicis, sense pressions i sense caure en actituds paternalistes: “No li podem dir què ha de fer; s’ha de respectar el seu procés, perquè no coneixem la seva història”. En aquest sentit, la dimensió comunitària dels projectes cooperatius pot marcar la diferència: “En una comunitat, el vincle veïnal és un recurs de prevenció: ja tens xarxa per detectar i oferir suport”.

Ara bé, Humet insisteix que amb la bona voluntat no n’hi ha prou. “Cal formació, circuits clars i dedicar-hi temps i recursos”, subratlla. “Els projectes d’habitatge cooperatiu necessiten protocols amb prevenció, detecció i mecanismes d’actuació per saber com respondre davant qualsevol cas”.

Construir responsabilitat col·lectiva

Anna Galí, facilitadora de la cooperativa d’acompanyament Fil a l’Agulla, ho té clar: “No n’hi ha prou amb reaccionar davant d’una agressió: cal construir una cultura comunitària que previngui i repari”. Per això defensa que la feina s’ha de començar des del primer dia. “Hem de parlar de violència masclista abans que passi”, afirma. I aquest treball previ només és possible, diu, si s’estableix un marc compartit: “Per abordar qualsevol violència, cal una mirada de gènere que identifiqui privilegis i dinàmiques”.

Anna Galí: “No n’hi ha prou amb reaccionar davant una agressió: cal una cultura comunitària que previngui i repari”

Si el conflicte esclata, la restauració és clau. L’abordament restauratiu no es limita a sancionar, sinó que busca reparar, reconstruir la confiança i comprendre de debò què ha passat. És un procés lent, que requereix una comunitat forta i espais estables per dialogar, desescalar i compartir. “No cal ser amics, però sí veïnes amb responsabilitat compartida”, resumeix Galí.

Cap a una convivència feminista

Recorda també que la violència “és un problema social” i que, per tant, “no es tracta d’assenyalar persones, sinó de treballar en grup i d’afrontar també les resistències”. Alhora, adverteix que el canvi no pot ser imposat: “Les persones han d’escollir canviar; no hi ha varetes màgiques per fer veure a algú el seu rol de poder”.

Sempre que hi ha conflictes, la complexitat s’accentua. “En una comunitat es poden barrejar estils de lideratge, opinions i masclisme; cal separar el gra de la palla”, explica. Per això considera imprescindible una mirada interseccional: “Els casos són complexos i cal tenir en compte tots els eixos de privilegi i de vulnerabilitat”.

La guia que ha elaborat Fil a l’Agulla per a cooperatives ho sintetitza en quatre eixos: postura feminista i interseccional, mirada restaurativa, enfocament antiracista i responsabilitat col·lectiva. Per a Galí, aquesta cultura comunitària ha d’incorporar necessàriament la responsabilitat: “Necessitem assumir errors, fer-nos càrrec i demanar disculpes”, també com a comunitat. 

Detectar les violències invisibles, sostenir processos restauratius i trencar privilegis són reptes oberts, especialment en l’àmbit de la llar, on es concentren les violències masclistes. Les cooperatives d’habitatge han demostrat que són més que una alternativa assequible al mercat immobiliari. També són una oportunitat per imaginar formes de convivència més justes basades en l’autogestió, el suport mutu, la sostenibilitat i el feminisme.