Crític Cerca
Sostre Crític

La Balma, l’aval de la feina ben feta de La Constructiva

La constructora de Sostre Cívic ha acabat la primera obra nova d’un habitatge cooperatiu en cessió d’ús i confirma que és possible construir des de l’economia social i solidària

06/07/2021 | 06:00

L'edifici de La Balma quan encara estava en construcció / SOSTRE CÍVIC

Les sòcies de La Balma estan a punt de rebre les claus de casa seva: el primer habitatge cooperatiu en cessió d’ús, d’obra nova, que ha dut a terme La Constructiva, una cooperativa de serveis sense ànim de lucre orientada a la construcció d’habitatges d’aquest tipus i impulsada per Sostre Cívic. Aquesta fita certifica el tancament d’una etapa, ja que completa la primera obra que ha fet La Constructiva des de zero, que es va començar a edificar el 2019 i que acull 20 unitats de convivència al barri del Poblenou de Barcelona.

“Hem hagut d’inventar-nos com fer-ho: la primera vegada sempre és difícil”, diu Joan Barba, president de La Constructiva. Des de l’economia social i solidària, el projecte impulsat per Sostre Cívic vol demostrar que és possible treballar fora de les dinàmiques de les constructores convencionals i que fins i tot té avantatges en el producte final, afirma el president.

Cartell que anunciava la construcció de La Balma / SOSTRE CÍVIC

Contra la perversió de les constructores convencionals

“El sistema constructiu espanyol és especial i peculiar”, afirma Joan Barba. Segons explica el president, aquest es basa en el fet que les empreses fan rebaixes en els pressupostos que s’han estimat, normalment molt elevats, i recuperen els diners aprofitant-se de petites imperfeccions del projecte i accentuant problemes que van apareixent. D’aquesta manera, justifiquen desviacions que s’han de corregir amb més inversió i utilitzen materials de qualitat mínima per rebaixar l’import de la seva actuació.

“Les repercussions d’aquestes rebaixes són clares: escanyen a qui ve a treballar, extorsionen els industrials a força de demorar els pagaments i ofereixen una obra de pitjor qualitat. Es tracta de treure més diners a qui t’ha contractat i pagar menys a qui tu contractes”, pronuncia Barba. Borja Fernández, cap d’obra de La Constructiva que ha estat al capdavant de la construcció de La Balma, hi afegeix que “amb una constructora convencional no es tenen en compte adaptacions o millores. En el nostre procés es construeix col·laborant amb les sòcies; per això és necessària una constructora propera al grup i al promotor”, diu.

Joan Barba: “La Balma s’ha fet amb transparència i exercint un control sobre tots els materials i les persones que han treballat en l’obra”

Davant dels problemes que implica treballar amb una constructora convencional, La Constructiva ha trobat la manera de resoldre alguns aspectes: “Ser transparents, tenir el control dels números i dels problemes que sorgeixen de veritat. Podem veure que la subcontractació no sigui un sistema d’explotació i que els materials són els correctes. Què i com s’hi posa i quant val, i això només ho saps si et poses dins la trinxera, al fang”, explica el president de la cooperativa.

El procés que han seguit per a la construcció de La Balma s’ha fet “amb transparència i exercint un control sobre tots els materials i les persones que han treballat en l’obra“, considera Barba. Des de la seva creació, La Constructiva va començar a treballar en el projecte de La Balma, elaborat per les cooperatives d’arquitectes La Col i Laboqueria. Des de llavors, la constructora es va centrar a estudiar l’ajustament dels preus proposats per l’equip d’arquitectes amb els preus que demanaven els industrials que farien la feina.

El segon esglaó va ser contractar un cap d’obra per dirigir l’obra: aquest havia d’ajudar a redactar els contractes i supervisar, en el terreny, que arribaven els materials correctes i que els treballadors desenvolupaven les tasques de manera adequada. “Normalment aquesta figura la posa el constructor al servei del promotor, de manera que aquest dona la informació que li convé. A La Constructiva, en canvi, el cap d’obra sap què passa a l’obra cada dia i, si hi ha problemes, pot anticipar-s’hi o informar-ne”, explica el president de la cooperativa. La tercera i última acció abans de començar amb les obres és fixar contractualment els materials i els detalls d’execució, els terminis d’entrega, les formes de pagament i les verificacions d’obres.

Els encarregats de la construcció de La Balma / SOSTRE CÍVIC
Una visita a la construcció de La Balma amb els caps d'obra / SOSTRE CÍVIC
Anterior Següent

La primera obra nova acabada

Després d’una aturada a causa de la pandèmia, La Constructiva ja pot confirmar que La Balma està cent per cent acabada i, pròximament, en mans dels usuaris que hi faran vida. El resultat de tota aquesta feina ha estat un edifici amb estructura de fusta, un material orgànic i lleuger que, segons el cap d’obra, és el més característic de la construcció de La Balma, ja que la majoria dels edificis es fan amb formigó armat o estructures metàl·liques. El material de la fusta és ecològic, “permet, en un futur, el reciclatge de l’estructura de fusta i compleix tots els requeriments de sostenibilitat que havíem de complir”, exposa Fernández. A més, tot i ser més car que les estructures de formigó, l’execució requereix menys personal a l’obra, hi afegeix.

Es tracta d’un edifici amb 20 habitatges, 2 locals comercials i algunes zones comunitàries, com una sala polivalent, una sala d’estar a la planta baixa, una biblioteca, una bugaderia i una zona de convidats. El cap d’obra Fernández apunta que és un edifici de construcció econòmica, realitzat amb tecnologies i materials de la màxima proximitat possible i de consum energètic baix. Segons descriu, s’utilitza la geotèrmia per a la producció d’energia, és a dir, tubs que van al subsòl i n’extreuen aigua.

L’estructura de l’edifici és de fusta, cosa que la caracteritza perquè la majoria dels edificis es fan amb formigó armat o estructures metàl·liques

Les usuàries van participar en tot el procés de disseny i d’adaptació dels espais que volien, tant els habitatges com els comuns. En el procés de construcció, on entra més de ple La Constructiva, la coordinació amb les usuàries ha estat fonamental perquè els acabats, és a dir, el que fa referència al mobiliari, els electrodomèstics, l’enrajolat o les portes, els han anat escollint elles”, afirma el cap d’obra.

A escala econòmica, la viabilitat de La Balma està lligada a un altre dels habitatges cooperatius que està gestant Sostre Cívic, l’edifici de Cirerers al barri de Roquetes de Barcelona. Alícia Bolancé, que s’encarrega de la gestió econòmica i financera de Sostre Cívic, explica que Fiare Banca Ètica finança aquests dos projectes d’habitatge cooperatiu, cosa que es complementa amb l’aportació de capital social inicial per part de les sòcies usuàries. Entre les 20 de La Balma han fet una aportació inicial d’uns 650.000 euros repartida segons els metres quadrats dels quals disposarà cadascuna.

Bolancé destaca que un dels valors afegits d’haver treballat amb La Constructiva en l’obra de La Balma és que “expliquem a les usuàries per a què fem servir la reinversió que n’obtenim, fet que aporta transparència al procés”. L’encarregada financera hi afegeix que, com que es van quedar per sota del pressupost acordat, el grup de La Balma hi ha pogut afegir millores que no hi havien previst en un primer moment.

Alícia Bolancé: “La Balma ens fa validar més la idea i el funcionament d’una constructora impulsada des de l’economia social i solidària”

“Hem demostrat que és possible. Vam formular una hipòtesi ideològica i després hem exposat que té uns avantatges; ens sembla interessant pel control democràtic sobre el producte. La Balma avala aquest sistema”, afirma Joan Barba amb orgull. El president, però, puntualitza que ha resultat “una experiència guanyadora perquè les persones que hi han treballat s’hi han implicat i hi han posat la pell i la carn per tirar-ho endavant”.

Des d’un punt de vista arquitectònic, el balanç que en fa Borja Fernández també és molt positiu, ja que s’ha acabat dins del termini previst i amb uns acabats que tant des de Sostre Cívic com des de La Constructiva consideren satisfactoris. “Les usuàries hi estan molt il·lusionades”, celebra el cap d’obra. Bolancé hi està d’acord i ja apunta cap al futur: “Per Sostre Cívic, és molt important haver acabat l’obra de La Balma i que hagi anat tot bastant rodat. Ens serveix per tancar el cicle: des de fer el concurs per accedir a un dels solars fins a construir-hi i entregar-ne les claus. Això ens fa validar més la idea i el funcionament d’una constructora impulsada des de l’economia social i solidària i ens fa veure cap a on ens hem d’ajustar en futurs projectes”.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu el llibre Carta a un republicano español, de Jordi Serrano, i el pròxim Dossier CRÍTIC

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies