Crític Cerca
Sostre Crític

Walden XXI, l’habitatge cooperatiu sènior com a alternativa a les residències que fan negoci amb la vellesa

Aquest nou projecte d'habitatge cooperatiu sènior, ubicat en un antic hotel de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), serà una realitat el 2023

02/09/2019 | 19:00

Assemblea de les persones promotores del projecte Walden XXI / SOSTRE CÍVIC

L’envelliment de la població catalana —i estatal— és un fet. El 2018, les persones que tenien 65 anys o més sumaven gairebé 1,42 milions, el 18,8% del total del Principat, unes xifres que augmentaran fins els 1,785 milions i el 22,3% l’any 2030, segons les projeccions demogràfiques de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) . El 2060, els majors de 65 anys superaran els 2,6 milions de persones i representaran gairebé el 30% de la població catalana. El creixement serà especialment accentuat en els majors de 80 anys. Aquest escenari demogràfic és una de les claus que explica perquè grans fons d’inversió internacionals estan aterrant massivament al sector de l’atenció geriàtrica, amb l’obertura de desenes de milers de places residencials en els propers anys arreu de l’Estat. Bàsicament hi veuen un negoci a l’alça, entre d’altres qüestions per la limitada oferta de places públiques, que comporta llistes d’espera que superen els dos anys.

Però, com en gairebé tot a la vida, hi ha alternatives. Una de les més innovadores és el cohabitatge sènior, que a casa nostra acaba de donar un pas pioner amb l’aprovació definitiva del projecte Walden XXI en la recent assemblea de Sostre Cívic. “Som l’alternativa col·laborativa i autogestionada a les residències mercantils que fan negoci amb la nostra vellesa“, afirma Josep Maria Ricart, un dels impulsors del projecte, que s’ubicarà en un antic hotel de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).

A l’espera de rebre els darrers permisos, preveuen arrencar les obres l’any vinent amb la idea d’instal·lar-s’hi durant els primers mesos del 2023. De moment, el passat 19 de juliol ja es va signar el contracte d’arres amb la propietat. Els treballs suposaran la reconversió de les 74 habitacions de l’hotel en 27 apartaments d’uns 40 metres quadrats on s’instal·laran les 35 persones que en formen part. A més a més, el 20% de l’edifici —uns 800 metres quadrats— es destinarà a espais comuns, com ara un gran menjador, la bugaderia, la sala de cures… “Volem governar la nostra vellesa, viure a casa nostra i solucionar un problema perquè no hi ha prou places a les residències públiques i les privades són caríssimes”, comenta Ricart.

Signatura del contracte d'arres amb la propietat de l'edifici, el passat 19 de juliol de 2019 / SOSTRE CÍVIC

Un negoci a l’alça

Segons les dades del Departament de Treball de la Generalitat, a Catalunya hi ha gairebé 60.000 places en residències per a gent gran, de les quals 10.298 són públiques, 14.073 corresponen al que s’anomena ‘iniciativa social’, és a dir, a entitats del tercer sector; i 35.517 són d’iniciativa ‘mercantil’ i, per tant, estan en mans d’empreses amb ànim de lucre. Mentre que les places d’iniciativa social han disminuït lleugerament els darrers tres anys, les públiques han augmentat en unes 500 i les privades mercantils en gairebé 800. Les previsions és que en els propers anys es disparin, amb l’obertura de noves residències ja projectades a nombroses ciutats. Al conjunt de l’Estat, les places en residències s’apropen a les 400.000 i la facturació anual del sector supera els 4.200 milions, segons un estudi de la consultora DBK.

Els darrers anys hi ha hagut una accelerada concentració empresarial a través de diverses operacions de compres corporatives i actualment els deu principals grups controlen al voltant del 25% de les places. Entre aquests grups s’hi troben asseguradores, com Sanitas, Caser, Santa Lucía —a través de la seva filial Ballesol—, Fiatc o Atlantida, i corporacions internacionals com Amavir, Orpea o DomusVi, totes tres d’origen francès. Segons recull la publicació econòmica Alimarket, només fins al 2021 s’obriran 272 noves residències de gent gran a Espanya —la majoria privades— que incrementaran l’oferta en 25.000 places. DomusVi, amb més de 22.000 llits en unes 120 residències lidera el sector. Creat el 2017 arran de la fusió de Geriatros i SARquavitae, actualment està controlat pel fons Intermediate Capital Group (ICG) i SRS, una societat hòlding del francès Yves Journel, el fundador del grup. Entre els seus projectes hi ha l’obertura d’un nou centre a Girona el 2020.

Amavir, grup francès controlat per Maisons de Famille, suma uns 8.000 llits a l’Estat, mentre que Orpea en té uns 7.500. També d’origen francès, entre els seus accionistes destaca CPPIB, el fons de pensions de Canadà. Com DomusVi, té en marxa la propera obertura d’una residència a Girona. Ballesol, la filial de Santa Lucía, suma uns 7.000 llits de l’Estat. Però el grup que tindrà un creixement més accelerat és Vitalia, que està en mans del fons Portobello Capital i que sumarà en els propers dos anys gairebé 4.000 llits en 25 centres. A Catalunya n’obrirà a Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Rubí, Cornellà i Sabadell, amb un total de 830 noves places. Una altra companyia que incrementarà la seva presència al Principat fins al 2021 és Fiatc, que obrirà dos centres a Barcelona i un altre a Tarragona.

Grans residències com aquesta del grup Amavir al barri d'Horta de Barcelona han proliferat a les principals ciutats en la darrera dècada / AMAVIR

El cost mitjà d’una plaça de residència per a avis a Catalunya se situa en gairebé 2.000 euros mensuals, segons dades de la patronal Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA). La xifra, però, varia en diversos centenars d’euros en funció de si l’habitació és individual o compartida i del grau de dependència que tingui l’usuari —a més dependència, major necessitat d’assistència i més cost—. En residències privades d’alt nivell, el preu es dispara força més.

En el cas que tingui un determinat grau de dependència (2 i 3, els més importants), l’usuari pot accedir a una plaça pública, ja sigui en una residència pública o una privada amb places concertades. Abans s’ha d’estar apuntat en una llista d’espera en què, segons la residència, el termini d’accés pot variar d’un mínim de sis mesos a fins a tres o quatre anys. El preu que estableix la Generalitat per a una plaça amb una dependència de grau 2 és de 1.695,06 euros al mes, amb un copagament màxim de 1.311,92. El copagament anirà en funció dels ingressos i propietats de l’usuari. En un grau 3, el preu s’eleva fins als 1.869,41 euros mensuals, amb un topall de copagament situat en 1.447,87 euros. L’aportació privada, per tant, varia en funció dels ingressos de l’usuari. Ara bé, un dels problemes és aconseguir el reconeixement de la dependència, el pas imprescindible per poder rebre l’ajuda pública. Aquests tràmits acostumen a demorar-se un mínim d’alguns mesos, durant els quals és l’usuari qui ha de suportar la totalitat del cost.

L’elevat preu explica que apareguin nous productes financers destinats a la gent gran amb l’objectiu, precisament, de pagar l’estada en una residència, com ara les hipoteques inverses. En el cas dels centres públics, el gran problema és la llista d’espera, que a tancament del 2017 sumava a Catalunya gairebé 18.500 persones pendents d’accedir a una plaça, segons dades de la Generalitat. Aquell any, 929 persones van morir mentre estaven a la llista.

“Governar” la pròpia vellesa

“Quin és l’habitatge de la gent gran? Normalment passa per quedar-se sol a casa i si arriba la dependència o els fills t’ajuden o has de de fer front a uns pagaments molt importants perquè una persona vingui a cuidar-te. L’altra opció són les residències, en què les públiques estan massificades i hi ha unes llistes d’espera molt importants i les privades són caríssimes. A més a més, passes de viure a casa teva a fer-ho en una habitació compartida de 14 metres quadrats, perquè una d’individual costa almenys 2.300 euros. Per tant, trenques la teva vida per anar a viure a un lloc on no coneixes ningú i, a sobre, et quedes sense intimitat”, reflexiona Josep Maria Ricart. “Jo el que vull és autogestionar la meva vida i governar la meva vellesa perquè sigui activa. Tenim la voluntat de morir vius“, afegeix.

Amb aquesta premissa, l’habitatge cooperatiu sènior apareix com una alternativa que combina la intimitat d’una casa pròpia, amb la vida en comunitat i l’atenció especial a les cures que poden necessitar determinades persones en la seva vellesa. Sense gaires experiències prèvies a l’Estat, si es compleix el calendari previst, Walden XXI es convertirà en la llar de 35 persones a partir del primer quadrimestre del 2023 i serà l’experiència pionera de cohabitatge sènior que es materialitza a Catalunya. En aquell moment farà més d’una dècada des que es van fer les primeres passes per convertir-lo en una realitat.

Seguint la filosofia de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, en el cas del projecte de Sant Feliu de Guíxols, la propietat de l’immoble serà de la cooperativa, mentre que els socis pagaran una quota d’entrada a la cooperativa —retornable si en algun moment la deixen— i una quota mensual per gaudir de l’ús de l’habitatge i els espais comunitaris. Actualment, a Sostre Cívic hi ha vuit grups sèniors —que reuneixen persones de més de 55 anys— que impulsen —o tenen la voluntat de fer-ho— projectes de cohabitatge per viure una “vellesa activa i autogestionada”. Cada grup es troba en un grau de desenvolupament diferent i, de fet, Walden XXI és el primer que ha rebut el vistiplau definitiu de l’assemblea de Sostre Cívic, concretament en el conclave celebrat el passat 14 de juny.

El nom de la cooperativa s’inspira en Walden, una de les obres de referència del pensador Henry David Thoreau i que constitueix una crítica a l’estil de vida occidental i defensa un cert retorn a la natura, a una vida més senzilla. L’embrió del projecte cal buscar-lo ben bé set anys enrere, explica Ricart, quan ell mateix va fer-se soci de Sostre Cívic i al cap de poc va sorgir la idea d’arrencar un projecte d’habitatge cooperatiu sènior. Inicialment, i a través de Facebook, va constituir-se un grup impulsor amb el nom de Can Seixanta —en al·lusió a l’edat dels integrants— que va reunir una vintena de persones. En aquell moment, però, no existia cap localització concreta d’on tirar-lo endavant.

L'antic hotel Jecsalis, de Sant Feliu de Guíxols, permetrà fer realitat el projecte de Walden XXI / SOSTRE CÍVIC

Ja amb l’assessorament de Sostre Cívic, una persona els va avisar de l’existència d’un hotel en desús —el Jecsalis— a Sant Feliu de Guíxols, que podria complir els requisits dels seus projectes. En aquell moment ja s’havia dissolt el grup de Can Seixanta, si bé alguna de les persones implicades formen part avui de Walden XXI. A partir d’aquí, detalla Ricart, es tractava d’ampliar el nombre de persones interessades a formar-ne part i des de la tardor del 2017 fins al primer trimestre d’enguany van fer xerrades —a Girona o a Sant Feliu mateix— per donar-lo a conèixer i a sumar-hi gent, fins a arribar a les 35 actuals.

Una mutualitat comunitària

L’ajuntament d’aquest municipi empordanès va aprovar el canvi d’ús de l’immoble d’hotel a cooperativa d’habitatges per a gent gran en el ple del 29 de novembre de 2018, però la validació no serà definitiva fins que rebi també el vistiplau de la Generalitat, via comissió Territorial d’Urbanisme de Girona. Serà aleshores que Walden XXI podrà demanar el permís d’obres i el crèdit per pagar-les. La compra de l’hotel suposa una inversió de dos milions d’euros, que es finançarà amb l’aportació inicial de 40.000-45.000 euros que farà cada soci i a través d’un crèdit que també servirà per finançar les obres de reconversió de l’edifici. Aquesta quota es retornarà si un soci marxa, mentre que si mor passarà a la persona a qui li correspongui l’herència, que també tindrà l’opció de decidir si vol sumar-se a la comunitat, sempre i quan combregui amb la filosofia del projecte.

El crèdit es retornarà amb la quota d’ús que, segons la previsió, se situaria entre 750 i 850 euros mensuals per unitat de convivència i a aquest pagament se li haurà de sumar una altra quota, anomenada de manteniment, que seria d’uns 600 euros per persona i mes i que servirà per pagar tant els subministraments bàsics —aigua, llum, Internet— com l’aportació destinada a les cures, que s’anirà ajustant en funció de les necessitats de la comunitat. En certa manera funcionarà com una mutualitat i la quantitat a pagar pot anar-se ajustant en funció de l’edat. “Col·laborativament pagarem la persona que cuidarà el nostre veí o a nosaltres mateixos i sortirà molt més barat que no pas en una residència privada”, comenta Ricart. La voluntat és poder arribar a cobrir fins al grau 3 de dependència, sempre amb cuidadors i professionals del sector que es desplacin a la cooperativa per portar a terme el servei.

L’immoble estarà dissenyat amb una accessibilitat total per a persones amb problemes de mobilitat i comptarà amb espais comunitaris com ara un gran menjador i cuina col·lectius, la bugaderia, la biblioteca, la sala d’ordinadors, la sala del silenci… Per decidir quin tipus d’espais volien, els membres de Walden XXI van fer tallers amb Som Habitat per “posar-nos d’acord en el que desitgem”. Els apartaments, d’uns 40 metres quadrats, tindran una petita cuina, una habitació, sala-menjador i bany. Situat a tot just cinc minuts caminant de la platja i molt a prop del centre històric de Sant Feliu de Guíxols, el projecte també comptarà amb una sala oberta al poble, amb la voluntat d’implicar-se a la vida associativa del municipi.

“En certa manera venim a revolucionar la gent gran i estem fent camí abans que el fes l’administració, a la que li demanem que no ens posi obstacles i no ens apliqui les normatives com si el nostre fos un projecte normal i corrent, quan el que fem és solucionar-li la vellesa de 35 persones sense que hi hagi cap cost públic”, subratlla Josep Maria Ricart. Tots plegats se senten en certa manera com a conillets d’índies d’una experiència pionera que, a través de la quota a Sostre Cívic, volen que tingui recorregut més enllà de Sant Feliu de Guíxols i es repliqui en d’altres projectes i cooperatives. Perquè, al cap i a la fi, tenen clar que la seva és una ‘alternativa’ real, autogestionada i cooperativa a les empreses que fan negoci amb la vellesa a través de les residències mercantils.

Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC 'Justícia Global'

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació