11/04/2019 | 18:45
“El feminisme és moda… i que duri!”, exclamava fa poc l’escriptora Maria Àngels Cabré. Certament, la paraula ‘feminisme’ ha entrat en el nostre vocabulari i en les converses quotidianes sense gairebé adonar-nos-en. El sector editorial, conscient d’aquest auge, l’ha sabut aprofitar per impulsar novetats editorials i reedicions per donar un cos teòric al concepte estrella. Llibres de culte com ‘La teoria King Kong‘, de Virginie Despentes, o ‘Feminismo para principiantes , de Núria Varela, es converteixen en èxit de vendes anys després de ser publicats. ‘Una cambra pròpia‘, de Virginia Woolf, escrita l’any 1929, es pot comprar per Amazon i en format d’audiollibre. Novel·les contemporànies escrites per ‘tuitstars’, llibres il·lustrats, assajos acadèmics, manuals de feminisme per a ‘dummies’ i fins i tot còmics poblen prestatgeries i aparadors de llibreries.
El feminisme literari s’ha guanyat un lloc en la indústria, per màrqueting o per necessitat. “El feminisme era un tema pendent”, explica Isabel Sucunza, llibretera de la Calders; “hi ha moltes dones que escriuen i llegeixen i no podien seguir silenciades. Les editorials se n’aprofiten perquè al final són negocis”. No obstant això, matisa que “el que és important és que la literatura feminista es mantingui més enllà del moment actual. Això voldrà dir que és una cosa realment important per a la societat”. CRÍTIC ha parlat amb autores, editores i llibreteres per saber quines són les 12 novetats editorials feministes que pots comprar per Sant Jordi.
-
'Feminisme per al 99%', de Nancy Fraser, Tithi Bhattacharya i Cinzia Arruzza (Tigre de Paper)
Laura Arau, de l’editorial Tigre de Paper, recomana aquest contundent manifest escrit a tres mans per les principals organitzadores de la vaga feminista dels EUA. Per les tres pensadores, l’habitatge inaccessible, els salaris baixos, l’atenció medica universal o la violència policial són “qüestions feministes que el feminisme ‘mainstream’ no aborda”, explica Arau. Les autores plantegen un manifest feminista que interpel·li el 99% de les dones. El manifest considera que és més important incrementar el salari mínim o impulsar un servei sanitari i de cura dels fills universal que tenir més dones com a directores executives a les empreses o als seients del Parlament. Per les tres activistes, “El feminisme no hauria de començar –o acabar– amb més dones assegudes als consells de direcció de les empreses: hauria de començar amb el 99%.”
-
'¿Qué es una autora?', coordinat per Aina Pérez i Meri Torras (Icaria)
Aquest volum, que recull traduccions de treballs clàssics i recerques recents, es proposa respondre a la pregunta de Linda Nochlin, “per què no hi ha hagut grans dones artistes?”. Per fer-ho, analitza els discursos que han tractat de justificar al llarg de la història l’exclusió i la infravaloració de les creadores en el camp cultural. Per Aina Pérez, una de les coeditores, ara és un bon moment per reflexionar sobre els mecanismes de la crítica misògina: “estem començant a assolir el ple reconeixement de les escriptores i artistes dones, però cal que ens mantinguem atentes als “elogis enverinats”.
La visibilització de les artistes i escriptores corre el risc de fer-se des de la lectura sistemàtica de les seves obres com a autobiogràfiques o com a excepcionals, incapaces de relacionar-se amb tradicions anteriors i incapaces de generar-ne una de nova.
-
'Vestales', de Glitter Zines
Mar Bondia, llibretera de La Carbonera, proposa ‘Vestales’, últim fanzín de les editores Glitter Zines que recuperen figures mitològiques per transformar-les en poesia i en il·lustració feminista. Els originals de Glitter són reculls de poesia, prosa, fotografia i il·lustració que reinterpreten, des d’un prisma feminista, mites i llegendes que, originalment, són fruit de la cultura i tradició patriarcal.
‘Vestales’ és el quart fanzín de la col·lecció on s’aborden temes com la llibertat sexual de la dona o la reapropiació de la creació cultural femenina. El llibret també exposa, a través de la poesia i la fotografia, alguns dels rols tradicionals que se li han imposat a la dona al llarg de la història: la dona cuidadora incondicional o la dona com a subjecte passiu.
-
'La paraula més sexy és sí', de Shaina Joy Machlus (L'Altra Ed.)
Aquest llibre és la primera guia sobre el consentiment i l’educació sexual i contra la cultura de la violació. El terme ‘consentiment’ procedeix del llatí ‘consensus’, ‘consens’, això és, ‘acord mutu’ de dues o més voluntats sobre una mateixa qüestió. Diu Shaina Joy Machlus en la introducció del volum que “abans que aquest llibre fos un llibre, va ser un fanzín i, abans d’això, va ser un article. Però, primer de tot, i el més important, és que va ser un espai buit. El primer article que vaig publicar en espanyol sobre consentiment sexual va ser un intent per omplir aquest espai, la qual cosa va demostrar ser com intentar arreglar una canonada trencada amb una bola de paper higiènic”. La prosa de Machlus, tan fresca com precisa, i les lluminoses il·lustracions de l’artista sueca Petra Eriksson (il·lustradora habitual de The New Yorker), proposen una conversa no solament apropiada, sinó absolutament necessària per a persones de totes les edats.
-
'Lila. Història gràfica d'una lluita', de Toni Galmés i M. Àngels Cabré (Comanegra)
La llibreria cooperativa La Inexplicable recomana ‘Lila. Història gràfica d’una lluita‘, de Toni Galmés i M. Àngels Cabré, amb pròleg de Paula Bonet. El llibre és un recull gràfic de la lluita feminista des del moviment sufragista fins ara. Hi ha icones molt conegudes, cartells de manifestacions, pòsters, il·lustracions, logotips, campanyes…; un recorregut pel feminisme des del vessant gràfic. Per Cabré, la seva autora, “’Lila’ és un llibre que no s’havia fet i que calia fer”. El seu objectiu principal és explicar els tres segles de lluita feminista a través de les imatges que el feminisme ha fet servir per transmetre les seves reclamacions i propostes. L’autora relata que ha volgut fer un llibre destinat especialment als i les joves “que tenen una cultura molt visual” i als que creuen que el feminisme va començar ahir, “perquè vegin quanta feina s’ha fet”.
-
'Brujas', de Mona Chollet (Ediciones B)
El llibre ‘Brujas‘, de Mona Chollet, reflexiona sobre la cultura patriarcal a través de la persecució de les dones que exercien la màgia. Una màgia per sanar que posava en dubte els poders eclesiàstics però també els socials i polítics. Les bruixes medievals solien ser dones vídues o solteres, grans i analfabetes, dones que no responien al prototip que imposava la societat del moment. Podien ser acusades de bruixeria per no haver assistit a missa, per prostituir-se, avortar o cometre adulteri.
A Europa, segons explica l’exposició ‘Per bruixa i metzinera‘, del Museu d’Història de Catalunya, des del segle XVI fins al XVIII més de 60.000 dones van ser executades per bruixeria. Aquest llibre explora tres estereotips de dona i el procés que va conduir a la seva estigmatització, així com el que queda en l’actualitat d’aquesta visió, tant en els nostres prejudicis com en les nostres representacions: la dona independent, ja que vídues i solteres van ser especialment perseguides; la dona sense fills, ja que l’època de les persecucions va assenyalar la fi de la tolerància cap a les que pretenien controlar la seva fertilitat, i la dona major, convertida des de llavors en objecte d’aversió.
-
'Soc feminista i no ho sabia', d'Ariadna Oltra (Rosa dels Vents)
El llibre de la periodista relata el seu propi despertar al feminisme. “Si fa tres anys m’haguessin preguntat si era feminista, hauria respost: No. Jo creia que el feminisme era una cosa passada, queca, antiga, de dones que no s’havien adaptat a una nova manera de viure, i que ja no calia perquè s’havia aconseguit viure amb igualtat”, explica l’autora. Oltra descriu el feminisme com una revelació en primera persona. “No pretenc fer cap tesi, no pretenc ensenyar a ningú què és el feminisme. Només és un granet de sorra més, el meu i en primera persona, per sacsejar consciències. I parteixo d’una sensació i transformació molt íntima que explico en el llibre i que va lligada a la meva maternitat, que per a mi ha sigut el ‘motoret’ d’això”.
-
'Dones rebels', d'Aina Torres (Sembra Llibres)
Aquest volum és una de les recomanacions d’Irene Jaume, la llibretera de la cooperativa de Sants La Ciutat Invisible. Un llibre editat per Sembra Llibres que vol ser un recull de textos de 22 dones que normalment no surten a les grans edicions de feminisme. Per què? “Perquè són dones d’arreu dels Països Catalans, i sembla que, com més properes són, manco importància tenen” explica Jaume. Biografies imprescindibles per al reconeixement d’aquestes dones i de la memòria feminista; a més, “l’edició i les il·lustracions són precioses i molt cuidades”.
-
'La mesura dels nostres dies', de Charlotte Delbo (Club Editor)
“Malgrat que l’editorial no l’ha presentat com a llibre feminista, nosaltres hi veiem sororitat traspuant per totes les pàgines”, apunta la llibretera de La Ciutat Invisible. Aquest llibre, recomanat per Irene Jaume, és una novel·la que relata l’experiència de dones que van ser deportades a Auschwitz per la seva resistència al règim nazi. Charlotte Delbo, l’autora, va escriure aquest llibre després de visitar les dones amb qui va compartir captiveri 20 anys després de sortir-ne. La pregunta que plana damunt tot el relat és: com es pot refer, la vida? Com, després d’Auschwitz?
-
'Buenas y enfadadas', de Rebecca Traister (Capitán Swing)
Abans del 2017, les dones ja estaven enfadades. Fa anys que la fúria femenina recorre la història de les dones des de les sufragistes fins als moviments Me Too i Time’s Up. Des d’una mirada metòdica i crítica, Rebecca Traister relata un camí de ressentiment amarg i les múltiples formes que adopta la ira femenina. Una ira que ha estat menystinguda, caricaturitzada i ridiculitzada durant segles. Traister explora l’enuig de les dones cap als homes, cap a altres dones, cap als suposats aliats i els enemics ideològics i com això s’ha convertit en un instrument polític i motor de canvi.
-
'La persuasión femenina', de Meg Wolitzer (Alba Editorial)
‘La persuasión femenina‘, de la novel·lista Meg Wolitzer, descriu el xoc generacional entre les joves feministes actuals i les feministes de l’anomenada ‘segona onada’, la que va proliferar els anys seixanta i setanta. Les primeres acusen les segones de no tenir en compte la interseccionalitat, la transsexualitat o les dones racialitzades. Wolitzer ha volgut explorar a través de la relació d’una jove universitària i la seva mentora les relacions de poder, d’ego, d’ambició, de traïció i de lleialtat. Un feminisme gens complaent on es passa de la moderació a la intransigència i la indignació. Del drama a l’humor més reactiu. Una cara no tan amable d’allò que anomenem sororitat.
-
Col·lecció "Las imprescindibles", coordinada per Silvia López (Dos Bigotes Ed.)
Silvia López coordina una col·lecció anomenada “Las imprescindibles2. Un recull de textos de les grans pensadores feministes contemporànies. Nou volums on en cada un s’integra un monogràfic que sintetitza un concepte fonamental de les autores: ‘Los cuerpos que importan en Judith Butler‘, ‘La política sexual en Kate Millett’, ‘Trabajo reproductivo y cuidados en Silvia Federici’, ‘El devenir mujer en Simone de Beauvoir’, ‘Violencias y resistencias de la mujer árabe en Nawal El Saadawi’, ‘El malestar innombrado en Betty Friedan’, ‘El pensamiento de la diferencia sexual en Luce Irigaray’ y ‘Más allá del cuarto propio en Virginia Woolf’.
López, especialitzada en les àrees de polítiques d’igualtat de gènere i pensament feminista contemporani, explica que el seu projecte té com a objectiu oferir de manera accessible la lectura d’autores que aprofundeixen en el feminisme i assumptes com la raça, el gènere i la diversitat sexual. “M’agradaria desmantellar aquests atributs de foscor i dificultats assignats a certes autores feministes”, afirma. Al mes de juny es publicarà ‘Género, raza y clase en Angela Davis’, el volum que recull idees i reflexions al voltant de les tesis de l’activista afroamericana Angela Davis.