Crític Cerca
Notícies

5 claus per entendre què és l’aïllament penitenciari

Un documental de '30 minuts' aborda la problemàtica dels departaments de règim tancat: 18 de les 73 morts per suïcidi a les presons catalanes en els últims 10 anys van tenir lloc en un DERT

07/04/2019 | 22:30

Aquest diumenge, el programa ’30 minuts’ ha emès el reportatge ‘Aïllament: la presó dins la presó’, un documental de Sònia Calvó i Jôao França produït per TV3 i Metromuster. El documental és producte d’una investigació de tres anys fent seguiment de casos de presos morts en aïllament: una realitat desconeguda del sistema penitenciari ha arribat a TV3 en horari de màxima audiència.

Segons les dades que revela el reportatge, 18 de les 73 morts per suïcidi a les presons catalanes en els últims 10 anys van tenir lloc en els departaments de règim tancat. A Catalunya, la prevalença del suïcidi a la presó actualment és 8 vegades superior a la del conjunt de la societat, 12 vegades a les presons italianes i 20 a les portugueses, segons dades facilitades pel Departament de Justícia.

‘Aïllament: la presó dins la presó’ posa llum sobre els departaments especials de règim tancat, més coneguts per a DERT. En aquests espais, les persones poden passar fins a 18 hores tancades a la seva cel·la en soledat, sigui per una sanció o per un règim de vida en primer grau. S’hi recullen les veus d’expreses, familiars, funcionaris de presons, entitats de drets humans i de l’Administració per entendre el dia a dia d’aquesta realitat.

En aquest article, els autors del reportatge destaquen per a CRÍTIC les claus de la problemàtica de l’aïllament penitenciari i les seves conseqüències.

Interior d'una cel·la/ SÒNIA CALVÓ

Què és l’aïllament?

Dins d’una presó, els interns es classifiquen en primer, segon i tercer grau en funció de la seva conducta i evolució en el tractament. El tercer grau seria el règim obert, els interns que ja surten a treballar cada dia i només dormen a la presó. El segon grau seria el règim ordinari. I el primer grau seria aquells interns que es considera que tenen una perillositat extrema i una inadaptació al règim de vida ordinari. Són aquests els interns que, com a tractament –i no com a càstig– es troben en els departaments especials de règim tancat (DERT) de les diferents presons de Catalunya.

D’altra banda, un intern també pot acabar en un DERT quan té una conducta d’agressió a un altre intern o d’agressió a un funcionari. És aleshores quan s’apliquen les sancions disciplinàries que preveu el reglament penitenciari.

Hi ha interns que poden arribar a estar fins a 42 dies en aïllament si compleixen el màxim de tres sancions seguides

No obstant això, tal com explica al documental la metgessa Olga Casado, membre del Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura, “les diferències són matisos perquè les conseqüències que provoca en les persones són les mateixes”. Una de les preocupacions de Casado és que “com a sanció es preveu que siguin menys de 14 dies, però és cert que moltes persones van enllaçant sancions, de manera que aquest temps es converteix en més perllongat”. De fet, és previst que es puguin complir un màxim de tres sancions seguides, fet que implica que els interns puguin arribar a complir fins a un màxim de 42 dies en aïllament.

La sanció d’aïllament s’ha de complir amb informe del metge de l’establiment, el qual ha de vigilar diàriament l’intern mentre romangui en aquesta situació, i ha d’informar el director sobre el seu estat de salut física i mental i, si s’escau, sobre la necessitat de suspendre o modificar la sanció imposada. Aquesta sanció no s’aplica a les dones gestants i a les dones fins sis mesos després de la finalització de l’embaràs, a les mares lactants i a les que tinguin fills amb elles.

Qui entra en aïllament?

Segons la Llei general penitenciària, hi ha establiments de compliment de règim tancat o departaments especials per als penats qualificats de perillositat extrema o per a casos d’inadaptació als règims ordinari i obert.

El 86% de les persones tancades en un DERT a Catalunya reben aquest tractament per inadaptació

En el cas de les presons catalanes, les persones que es troben en els DERT ho estan majoritàriament per tractament en primer grau. El 14% reben aquest tractament per una situació de perillositat, i el 86%, per inadaptació.

En el documental s’explica el cas de Lewys Alfaro Orraca, que va estar en el DERT no en primer grau, sinó per sancions d’aïllament en cel·la. La seva germana, Leisy Ruiz Orraca, recorda que, la primera setmana que va estar a la presó, ell “va tenir un problema amb un funcionari perquè no es volia despertar aviat”. Aquell va ser el seu primer contacte amb l’aïllament.

És important, també, tenir en compte quin és el perfil general de les persones preses. La majoria no s’hi troben per delictes considerats especialment violents, sinó per altres conductes delictives més vinculades a situacions de pobresa o d’exclusió social, com poden ser robatoris o tràfic de drogues.

Vistes des d'una cel·la / SÒNIA CALVÓ

Quant de temps dura l’aïllament?

Segons la llei penitenciària, l’aïllament en cel·la no pot superar els 14 dies. No obstant això, si una persona presa comet dues o més faltes, se li han d’imposar totes les sancions corresponents sempre que no superi el triple del temps d’una sanció, 42 dies.

En el cas de les persones confinades en un DERT no per una sanció d’aïllament en cel·la, sinó perquè es troben en primer grau de tractament, no hi ha un límit temporal, tot i que la llei estableix que s’ha de revisar aquesta classificació en règim tancat cada sis mesos i la Generalitat la revisa cada tres.

El 2017, la Generalitat va impulsar un pla de millora dels departaments especials de règim tancat. Des d’aleshores s’ha reduït en un terç el temps d’estada mitjà d’una persona interna en primer grau. La mitjana ha passat de 141 a 99 dies. També s’han reduït de 20 a 18 les hores d’aïllament en cel·la en el cas del primer grau.

Quins efectes comporta?

Olga Casado, membre del Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura, assegura que “la majoria de la literatura científica arriba al consens que és a partir dels 15 dies en aïllament quan es produeixen danys i alteracions en l’àmbit psicopatològic que poden arribar a ser irreversibles”.

Primer hi ha conseqüències físiques. “El fet d’estar a la presó suposa una disminució en la qüestió sensorial, tant de la vista com de l’olfacte”, apunta Libertad Francés, advocada de l’associació anticarcerària Salhaketa Nafarroa. “Estar tancat en un lloc on tot funciona amb lleixiu fa que l’olfacte es deteriori. Que el teu objectiu visual siguin sempre parets, reixes i finestres petites fa que també perdis aquesta capacitat visual”, hi afegeix Francés. Aquesta situació de malestar afecta finalment la salut mental, un deteriorament que és “més important quan es parla de persones que es troben en aïllament perquè estan doblement aïllades”, matisa l’advocada.

“A partir dels 15 dies en aïllament es produeixen danys i alteracions en l’àmbit psicopatològic que poden ser irreversibles”

Tanmateix, segons Carlos Soler, subdirector general de Programes de Rehabilitació i Sanitat del sistema penitenciari català, “les persones que ingressen a la presó ho fan amb antecedents de problemàtica de salut mental, antecedents socials d’exclusió, de conductes impulsives o violentes en una proporció molt més alta que en la població general”. És per això que assegura que “són persones més vulnerables a la possibilitat d’un trastorn mental, o més vulnerables també al que seria un episodi de suïcidi”. Per Amand Calderó, secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a les Víctimes, “quan hi ha un suïcidi en una presó, és un fracàs del sistema. Per tant, és una realitat de la qual s’ha de parlar, que no s’ha de defugir, i el que cal és preocupar-s’hi i ocupar-se’n”.

Un moment de la gravació del documental a la Model / SÒNIA CALVÓ

Com ha arribat als mitjans?

La història de la Raquel E. F., una dona de 36 anys que es va suïcidar l’11 d’abril de 2015 després de sis mesos en aïllament al centre penitenciari de Brians 1, va obrir els ulls a una realitat desconeguda de les presons. El cas estava representat legalment per Irídia – Centre per la Defensa dels Drets Humans, i l”Anuari Mèdia.cat’ destapava per primera vegada el silenci mediàtic al voltant d’aquest cas. Era al juny del 2016. A partir d’aleshores, s’han denunciat públicament dos casos més de mort dins aquest règim de vida. Han estat els que han anat acompanyats de denúncia pública per part d’entitats i que han comportat notícies i reportatges en els mitjans de comunicació.

Pocs temps més tard, al juliol del 2016, el Parlament de Catalunya va aprovar la creació d’un grup de treball sobre els departaments especials de règim tancat. Tot i que ha sigut difícil trobar escletxes a la premsa, mitjans com ‘La Directa’, ‘eldiario.es’, ‘Catalunya Plural’ i l”Ara’ se n’han fet ressò. Malgrat això, per Andrés García Berrio, advocat i codirector d’Irídia, “el que passa a la presó no li acaba interessant a ningú, i fins i tot ja es busca generar aquesta imatge de càstig dur sense que ningú es plantegi què suposa estar-hi dins, perquè qui hi està dins s’adona de com n’és de dur i de difícil”.

Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el Dossier 'Justícia Global' i el llibre 'Retrats paral·lels', de Montserat Roig

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació