21/02/2023 | 06:00
Els diferents tipus de viure a la ciutat seran el leitmotiv de la Biennal Ciutat i Ciència 2023, que tindrà lloc en diversos espais de la ciutat de Barcelona entre el 21 i el 26 de febrer. La motivació d’aquesta programació és expandir la reflexió crítica entre la ciutadania a través de mostres artístiques i conferències que reflexionin sobre recerca i innovació a partir de les aportacions dels professionals de la ciència, però també a través de la mirada d’altres oficis i arts que poden estar relacionats amb el teixit científic de la ciutat.
Helen Cole, una de les comissàries de la programació a Barcelona, explica per què consideren important remarcar el desig de viure: “Al principi, el concepte de la Biennal era la vida, però vam voler canviar-lo per un verb per donar èmfasi a l’acció de viure, a descobrir com viuen els científics que intenten entendre com funcionen les coses per buscar respostes”. Els diferents eixos temàtics que vehicularan la graella d’activitats tenen a veure amb l’equilibri de relacions dins la ciutat, la igualtat de drets i d’accés a recursos, la vivència de la ciència com a professió i la interacció entre l’art i la ciència. Amb la comissària de la programació ens endinsem en cinc propostes amb sentit crític que tracten d’aquests temes i que no et pots perdre de la Biennal Ciutat i Ciència 2023.
1. Les veus silenciades de la ciència
Els Jardins de Rubió i Lluch, al pati de l’antic Hospital de la Santa Creu i de la Casa de Convalescència i on avui se situa la Biblioteca de Catalunya, acolliran una instal·lació sonora al voltant de les veus silenciades de la història de la ciència, les de les dones, comenta la comissària. Es tractarà d’una producció radiofònica que divulgarà la figura de dones que, tant en el passat com en el present, s’han dedicat a la ciència, però no han rebut un reconeixement per la seva aportació. De fet, segons dades divulgades per l’Institut de Salut Global de Barcelona, només el 28% del personal investigador del món són dones i tan sols 2 de cada 10 llocs de direcció en projectes científics estan liderats per dones.
Les veus que apareixen en aquesta proposta són de científiques de diversos àmbits, com l’enginyeria, la neurologia, la biologia o la química, i de diversos graus d’experiència, ja que hi ha tant investigadores de llarga trajectòria com doctorandes o estudiants. Alguns noms que hi participen són Eugènia Martínez, investigadora a l’Institut Català d’Investigació Química; Paula Santamaría, psicòloga social i científica de dades, o Elisa Bergas, doctoranda al Departament de Ciències de la Terra al Barcelona Supercomputing Center. La creació de la instal·lació l’ha dut a terme la productora musical Ikram Bouloum en col·laboració amb la comissària Antònia Folguera i la investigadora en lingüística computacional Ona de Gibert.
2. Utopia i esclavatge, una acció artística sobre l’era digital
Un dels objectius de la Biennal d’enguany és mostrar la vinculació de la ciència i l’art, una fita que els comissaris de la programació han volgut cobrir a través de les accions artístiques. “A vegades ubiquem la ciència com a difícil o inaccessible i diem que l’art és per a tothom, però no és així. Tots dos mons estan connectats; no podem desvincular-los”, expressa Cole. Una de les accions destacades de la graella de la Biennal Ciutat i Ciència és la que aborda els conceptes d’utopia i esclavatge i que ha liderat Eduard Escoffet. Aquesta peça, que comptarà amb un cor de més de 20 veus mecàniques que s’aniran reproduint, vol reflexionar sobre la pèrdua dels nostres drets col·lectius i individuals durant l’era digital.
En la línia d’altres accions artístiques, la Biennal compta enguany amb diverses propostes, moltes de les quals estan vinculades a la música generativa i computacional, que es regeix per unes normes fixes similars a les d’un algoritme i que es crea a partir de programes informàtics. Dos exemples són el concert de Josep Maria Mestres Quadreny i el Quartet Atenea i el de Roc Jiménez de Cisneros. D’altra banda, una acció artística destacada és Demiurgós, per Agustín Ortiz, Iver Zapata i Francesc Cebrià, que s’endinsa en la natura queer a partir de l’estudi de les planàries, uns organismes que posen en evidència la visió antropocèntrica que tenim sobre els altres éssers vius. La cantant Maria Arnal també participarà en una meditació sobre els límits de la veu amb José Luis de Vicente.
3. Generant consciència amb el Dia de la Ciència Ciutadana
Un terme que cada cop s’està popularitzant més i que la Biennal de Ciència vol posar en valor és el de la ciència ciutadana. Segons la comissària, es tracta d’una manera de fer ciència més accessible: “No has de ser científic amb anys de formació per participar en la ciència i practicar-la”, afirma. Per això, des de l’Ajuntament de Barcelona i l’organització de la programació han establert que el dia 22 de febrer la ciutat celebrarà el Dia de la Ciència Ciutadana. Aquestes activitats especials es dirigiran a centres escolars a través d’una taula rodona específica i al públic general amb dues sessions al llarg de la jornada.
Un dels debats s’endinsarà en quatre projectes de ciència ciutadana que estan incidint en la realitat dels veïns i de les veïnes de la ciutat de Barcelona, com D-Noses, City Measure, CoActuem per la Salut Mental i Mosquito Alert, que s’impliquen en la gestió d’aspectes de la ciutat com les olors, el soroll, l’atenció a la salut mental o la presència de mosquits. A partir de l’experiència d’aquests projectes, la sessió s’encaminarà a preguntar-se com els ciutadans poden provocar canvis en les polítiques municipals i en millores de la qualitat de vida dels barcelonins. La segona sessió consistirà en un diàleg entre Muki Haklay i Lea Shanley al voltant de la situació actual de la ciència ciutadana a Europa i als Estats Units.
4. Històries d’activisme ambiental i el format clàssic de taula rodona
Un dels imprescindibles de la Biennal Ciutat i Ciència és el format de reflexió crítica, que els organitzadors vehicularan a través de 10 grans debats i converses. Algunes de les temàtiques que s’hi abordaran són la reproducció assistida, la salut circular i el món digital, així com mirades més locals, com l’abordament de les onades de calor per part dels residents del barri del Raval o els estols d’estornells. Entre les personalitats que aportaran les seves mirades i punts de vista hi ha Marta Peirano, Joan Benach, Maria Arnal, Salvador Macip i Anna Veiga, entre molts altres.
La comissària Cole destaca la sessió que girarà al voltant de la justícia ambiental i que descobrirà algunes històries d’activisme pel clima. Un dels protagonistes de la jornada serà el director audiovisual italià Alberto Bougleux, un documentalista que, a través de curtmetratges de 3 a 5 minuts, mostra pactes per millorar la qüestió ambiental en ciutats. A la taula rodona hi participaran també alguns dels activistes que apareixen als vídeos de Bougleux.
5. La Nit de Ciència
Diversos espais del centre de Barcelona, com els Jardins de Rubió i Lluch, la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, La Perla 29, l’Institut d’Estudis Catalans, La Capella i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), acolliran el 25 de febrer la Nit de Ciència. Aquesta vetllada comptarà amb propostes i accions artístiques de diversos tipus. Una de les activitats destacades és l’espectacle Els ulls de l’etern germà, de Stefan Zweig, que ha dirigit Oriol Broggi amb Òscar Muñoz i Xavier Ripoll al repartiment i Marc Serra a la música. A partir del relat de Zweig i de les seves memòries personals, aquesta faula aborda la supervivència en un món compartit i plantejarà un debat al públic assistent. D’altra banda, una altra proposta, que es podrà veure a La Capella, és Embolisme ‘por soleá’, una instal·lació que estudia els efectes del canvi climàtic en els arbres a partir del llenguatge del flamenc, les arts visuals i la ciència.
