27/04/2023 | 06:00
Treballar té un impacte
sobre la salut de les persones.
Un estudi diu que l’estrès per la feina
provoca risc de patir una depressió.
Es calcula que
un de cada dos problemes de salut mental
té l’origen en la feina.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) és una organització de les Nacions Unides (ONU) que promou la salut a tot el món
L’Organització Mundial de la Salut,
que s’encarrega de promoure la salut a tot el món,
ha classificat una nova malaltia
que provoca la feina.
Aquesta malaltia apareix quan una persona treballadora
se sent esgotada a la feina.
La malaltia es diu
la “síndrome del desgast professional”.
L’any 2021, a Catalunya,
94 mil persones treballadores van deixar de treballar
per problemes de salut mental.
Només en 100 d’aquestes persones treballadores
es va poder demostrar
que els problemes de salut mental
eren causats per la feina.
Però les persones expertes creuen
que hi ha molts més casos
que no estan per escrit
i, per tant, que no es poden demostrar.
Per què hi ha tan pocs casos registrats?
Quan una persona va al metge
amb un problema de salut mental,
per exemple, si està trista o angoixada,
al metge sovint li costa saber què causa el malestar
perquè pot haver-hi diversos motius.
Però, per a moltes persones,
és important que el metge escrigui
al seu historial mèdic
que la causa del problema de salut mental és la feina.
És important perquè, si el cas es complica,
amb aquest document,
el treballador podria denunciar la seva empresa
per “accident laboral”.
Qui demostra que un problema de salut mental és un accident laboral?
Si una persona vol demostrar
que la feina li ha provocat
un problema de salut mental,
pot fer-ho a través d’un procés amb advocats
que pot acabar en un judici.
Hi ha un servei del Departament de Salut de Catalunya,
que es diu “unitat de salut laboral”,
que s’encarrega de dir
si un problema de salut mental
és o no un accident laboral.
L’any 2021, aquestes unitats de salut laboral
van registrar a Catalunya:
- 1.000 casos d’ansietat
- 50 casos de depressió
Però algunes persones expertes creuen
que aquestes “unitats de salut laboral”
no estan funcionant bé, perquè
no registren tots els casos de salut mental
i perquè poca gent sap que existeixen.
Com podem saber que hi ha més problemes de salut mental?
Una manera que tenim
de saber si augmenten
els problemes de salut mental
és mirant les receptes de medicaments.
Si els metges recepten més medicaments,
vol dir que hi ha més casos.
A Catalunya, l’any 2021,
els metges van receptar gairebé 8 milions d’antidepressius,
un medicament que serveix per tractar la depressió.
I es van receptar més de 7 milions d’ansiolítics,
un medicament que serveix
per tractar casos d’ansietat.
D’aquests dos medicaments,
s’han fet més receptes que en anys anteriors.
Això significa que hi ha més pacients
amb problemes de depressió o ansietat
que fa uns anys.
Les persones expertes també han vist
que els metges recepten
el doble de medicaments per a la salut mental
a les dones.
Això és perquè:
- Les dones fan més feines de casa
i això els provoca malestars mentals
perquè moltes han de combinar-ho
amb la seva feina fora de casa. - Als homes els costa més
buscar ajuda quan tenen un problema de salut mental.
Què fa el govern davant d’això?
Encara que la feina
provoqui cada vegada més casos
de malalties de la salut mental,
hi ha pocs psicòlegs.
Espanya és un dels països d’Europa
amb menys psicòlegs i psiquiatres.
Els psicòlegs i psiquiatres estan mal repartits per Catalunya.
Per exemple, a Móra d’Ebre,
un poble del sud de Catalunya,
hi ha deu vegades menys professionals
que a Cerdanyola del Vallès,
que és a prop de Barcelona.
Posar més psicòlegs i psiquiatres
als hospitals i centres de salut
millorarà la salut mental de les persones
que tenen estrès a la feina.
Però això no és suficient,
ja que és necessari que
les empreses no generin estrès als seus treballadors.
El govern ha de posar més serveis
perquè, si algú se sent trist o angoixat,
pugui demanar ajuda de manera fàcil i ràpida.
La secció INFOFÀCIL forma part del projecte FÀCILMENT, una iniciativa que impulsa el Grup Cooperatiu TEB, juntament amb les cooperatives Abacus, L’Apòstrof, Institut Diversitas, Sepra, Suara i Xarxa Ambiental i que compta amb la col·laboració de Crític i Alternativas Económicas, Sambucus i la Fundació Finances Ètiques.
El projecte té el suport econòmic de: