18/05/2021 | 19:45
La CUP i ERC van arribar el 23 de març a un preacord pel qual els cupaires van donar els seus vots afirmatius en el primer debat d’investidura de Pere Aragonès. En aquell moment, el document no va agradar al partit de Carles Puigdemont: Elsa Artadi, portaveu de Junts i consellera d’Economia in pectore, va declarar que l’acord entre els dos partits no els “interpel·lava”. Ara, en canvi, la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, assegura que l’acord entre ERC i JxCat és “compatible” amb el pacte firmat amb la CUP, ja que, segons ella, els cupaires “no hi han esmenat” res. Però, són realment compatibles? Hi ha diferències? Doncs, sí, una vintena de reclams fets per la CUP i ja pactats amb ERC han desaparegut o han estat corregits en l’acord de Govern.
Renda bàsica universal: es manté la prova pilot, però sense cap concreció
L’acord de Govern entre JxCat i ERC preveu la creació d’una prova pilot de la renda bàsica universal, tal com fixaven la CUP i ERC en el seu pacte previ. Tanmateix, en el document que van subscriure els cupaires i els republicans s’establia, sense concretar-ne gaires detalls, com s’hauria de desenvolupar aquest pla pilot: en tres fases –que començarien enguany i s’allargarien fins al 2023–, i s’aplicaria a alguna o algunes franges d’edat. També determinava que, en una primera etapa, s’haurien d’iniciar les adaptacions legislatives o pressupostàries necessàries per començar-lo a implementar, mentre que l’any vinent caldria incorporar-hi les millores acordades en les polítiques de rendes socials. Finalment, la darrera fase consistiria en l’avaluació del funcionament de la iniciativa i la possibilitat d’ampliar-la. En canvi, el text de Junts i d’ERC és encara més breu en aquesta matèria, que resolen en una única línia: “Es farà una prova pilot per avaluar les possibilitats i els impactes per avaluar les possibilitats i els impactes de la renda bàsica universal i de treball garantit”.
Pla de rescat social: cau el pla de recuperació de centres privats
L’acord d’ERC amb la CUP planteja un pla de rescat social amb mesures sobre educació, pobresa energètica i persones migrants. Però alguns dels punts pactats entre els republicans i els cupaires no apareixen en l’acord ERC-Junts. En matèria educativa, l’acord d’esquerres preveia un “pla i calendari de recuperació de centres privats i concertats cap a l’educació pública” que ha caigut de l’acord entre ERC i Junts. Sí que preveu, en canvi, desplegar la Llei d’educació de Catalunya (LEC) “avançant a la plena gratuïtat de l’educació garantint la suficiència dels centres sostinguts amb fons públics”. Tampoc no s’hi esmenta de manera específica l’augment de recursos per reduir ràtios a l’educació primària i secundària, que sí que constava en l’acord ERC-CUP. El pacte preveu “incrementar progressivament el pressupost educatiu per aproximar-nos al 6% del PIB”.
Pel que fa a la pobresa energètica, l’acord ERC-CUP preveia explícitament “prohibir els talls de subministraments” de serveis bàsics, un punt que també ha caigut de l’acord amb Junts, que parla només de “garantir l’accés als subministraments a famílies en situació d’exclusió social”. Pel que fa als drets dels migrants, l’acord entre els republicans i els cupaires preveia garantir el suport jurídic i administratiu a joves extutelats i crear una comissió d’estudi del racisme institucional, que tampoc no esmenta el pacte Junts-ERC.
Treball digne: sense Estatut del treball català ni estabilització d’interins
Cap de les mesures sobre treball digne pactades entre ERC i la CUP no ha estat recollida explícitament en l’acord ERC-Junts. Els republicans i els cupaires havien pactat un pla d’estabilització dels 90.000 interins del sistema públic català que preveia introduir de nou la proposició de llei dels cupaires del maig del 2021, però el pacte amb Junts no hi fa cap referència. L’acord de les dues esquerres també preveia impulsar un Estatut del treball català que incorporés limitacions a la subcontractació i prioritzés els convenis col·lectius per sobre dels sectorials. Aquest factor tampoc no s’esmenta en el pacte amb Junts, que sí que preveu “enfortir el marc català de relacions laborals”. L’acord d’ERC i Junts preveu altres mesures, com l’avenç cap a un salari mínim català de 1.239,5 euros i “ordenar i compactar les múltiples prestacions”.
Sectors estratègics públics: banca sí, energia no
L’acord entre ERC i la CUP preveia accions en tres sectors estratègics públics: la banca, l’aigua i l’energia. En el primer cas, l’acord entre Junts i ERC sí que recull les claus de l’acord, que passen per culminar el procés de sol·licitud de llicència bancària de l’Institut Català de Finances (ICF), perquè pugui actuar com un banc públic, i desenvolupar una política de participacions públiques industrials. L’ICF, segons l’acord ERC-Junts, també tindria un paper referent en el finançament del programa europeu Next Generation.
No ha passat el mateix, en canvi, amb l’aigua i l’energia. L’acord entre ERC i la CUP preveia crear un marc legal per municipalitzar el servei de l’aigua que l’acord amb Junts no preveu. En l’actualitat, més de 40 ajuntaments catalans mantenen batalles jurídiques amb Agbar per municipalitzar l’aigua. Tampoc no apareix en l’acord la creació d’una energètica pública, que era un dels punts de l’acord entre ERC i la CUP.
Mossos: el protocol del foam, en l’aire
La redacció de l’acord entre ERC i Junts incorpora una gran part de les demandes de la CUP en matèria d’ordre públic, com la retirada de les acusacions particulars de la Generalitat en casos de mobilitzacions socials (menys quan hi ha agents que acreditin lesions), l’impuls a la mediació o la creació d’una comissió parlamentària sobre el model d’ordre públic. Hi ha, però, alguns elements que no s’hi incorporen: per exemple, el punt que demanava implementar un programa d’identificació policial eficaç per lluitar contra les identificacions de perfil ètnic, o la posada en marxa de mecanismes i de protocols per no aplicar la llei mordassa quan vulneri el dret a manifestació.
L’acord entre Junts i ERC tampoc no esmenta la suspensió dels projectils de foam, que sí que inclou l’acord entre ERC i la CUP “mentre no sigui públic el protocol”. El 19 d’abril passat, els Mossos van fer públic un document sobre l’ús dels projectils de foam que no va satisfer la CUP, que el va considerar molt insuficient.
Habitatge: desapareixen les referències al paper de la BRIMO en els desnonaments
Un dels punts clau dels dos acords té a veure amb la modificació del protocol de llançaments judicials a través de la coordinació dels departaments de la Generalitat, dels serveis socials bàsics de les administracions locals i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Els dos pactes ho incorporen, per bé que el de la CUP i ERC concreta com es materialitzaria aquesta modificació, cosa que no fa el text subscrit entre ERC i Junts. Entre altres qüestions, el document signat pels cupaires i pels republicans inclou un punt específic que té a veure amb la “no intervenció de l’ARRO i la BRIMO en els desnonaments en famílies o persones no vulnerables”. Aquesta condició, però, es despenja de l’acord de Govern. Tampoc no s’hi recull el contrari; simplement, la redacció no fa cap referència a quina ha de ser la participació dels Mossos en aquest assumpte.
També cau del text dels republicans i dels juntaires l’aprovació de la “LAU [Llei d’arrendaments urbans] catalana” o de la “llei dels contractes de lloguer”, que, segons el pacte entre ERC i la CUP, hauria de servir per allargar la durada dels contractes, per establir pròrrogues automàtiques prohibint que això repercuteixi sobre els honoraris que assumeixen els arrendataris, i per reconèixer capacitat a les organitzacions que lluiten per l’habitatge per actuar en defensa d’aquests drets. Així mateix, l’acord de Govern deixa fora del document qualsevol menció del fet d’estudiar “els marges legals de la Llei de pisos turístics” perquè aquest parc d’habitatge retorni al seu ús residencial.
Transició ecològica: cauen l’empresa energètica pública i la moratòria de renovables
Una de les decisions més polèmiques del pacte ERC-CUP va ser la “moratòria” de grans projectes eòlics amb “impacte negatiu” sobre el territori. Tanmateix, en el pacte de Govern, la paraula “moratòria” no apareix enlloc. En substitució, els juntaires i els republicans han pactat per un Pla territorial d’energies renovables “basat en un gran acord que dibuixi el mapa d’espais adients per a la implantació dels projectes d’energia eòlica i fotovoltaica”, i mentrestant, sí que expressen que el nou Govern “no donarà viabilitat a cap projecte d’alt impacte territorial, que se situï en sòls d’alt valor agrícola o de regadiu, en sòls de protecció especial o que puguin afectar hàbitats i espècies amenaçats o que plantegin serioses objeccions des del punt de vista paisatgístic”. Tot i això, la legislació actual catalana ja requereix l’obligació d’haver de superar controls estrictes sobre impacte ambiental, paisatgístic i agraris a qualsevol projecte eòlic o fotovoltaic.
L’acord ERC-CUP proposava la creació d’una “empresa energètica pública per recuperar a control públic de l’energia, capaç d’incidir en totes les fases del sector elèctric”, però tota aquesta proposta ha desaparegut del mapa. I, a més, hi afegia el compromís per la “recuperació de les hidroelèctriques amb concessions caducades”; en canvi, a l’acord de Govern no hi ha cap menció de les hidroelèctriques.
També hi ha canvis de dates, com, per exemple, en l’aprovació de la Llei de biodiversitat. El document firmat amb la CUP deia que la Llei havia de ser aprovada abans de dos anys, mentre que el Govern es compromet a fer-ho “durant la legislatura”; per tant, en quatre anys.
Salut: avançar cap a la titularitat i la gestió pública o preservar el model actual?
“Avançar cap a un sistema de titularitat, aprovisionament i de gestió pública que inclogui la xarxa de serveis auxiliars i de centres d’atenció primària, hospitalària, centres de salut mental, i els sociosanitaris”. Això recull l’acord que van rubricar ERC i la CUP a l’inici de les negociacions. Les dues formacions també hi afegien: “Començar per la revisió d’aquelles externalitzacions que acaben contracte properament per internalitzar els serveis d’alt valor afegit”. Aquestes propostes no queden recollides d’aquesta manera en el pacte de Govern entre ERC i Junts. De fet, el matís en la redacció d’aquest punt concret en el document segellat pels juntaires i pels republicans no és innocu: “Seguir reforçant el sistema públic de salut […] preservant la preeminència de la gestió pública”. En essència, mentre que el primer text advoca per avançar cap a un model públic íntegrament, el segon aposta per preservar la priorització d’aquest model. La referència a les externalitzacions també desapareix del text de Junts i d’ERC.
Al marge d’aquest element, hi ha pocs canvis substancials. Les mesures que plantegen els dos partits que repetiran la coalició de Govern són extenses en matèria de salut i el document fins i tot incorpora diverses propostes que el primer acord no recollia. Tanmateix, s’hi troben a faltar l’impuls d’“una campanya comunicativa a través dels mitjans per potenciar activament l’ús de la xarxa pública”, la construcció d’una “taula permanent de diàleg professional entre el CatSalut, sindicats i organitzacions sanitàries orientada a establir criteris homogenis en matèria de condicions laborals”, o l’equiparació “en les condicions entre les treballadores que realitzen una mateixa tasca per a diferents prestadors”.
