27/04/2016 | 00:10
Hi ha gaires agents del cos dels Mossos d’Esquadra amb un passat a la Guàrdia Civil? Quant cobren els policies catalans? Quins sindicats hi tenen més presència actualment? Quantes persones sota custòdia de la policia autonòmica catalana han mort en els últims anys? Quins són els principals contractes signats els últims mesos pel Departament d’Interior per proveir els Mossos? CRÍTIC respon totes aquestes qüestions, que permeten fer una radiografia diferent, i potser desconeguda, del cos dels Mossos d’Esquadra. Aquest article és el resultat d’una lectura profunda del ‘Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya’ (DOGC) dels últims mesos i d’una sèrie de dades oficials aconseguides en exclusiva.
274 Mossos vénen de la Guàrdia Civil
Al gener del 2012 els sindicats SAP-UGT, SPC i SME-CCOO –ara CCOO ja no en forma part– van fer una crida perquè els agents empressin preferentment el castellà com a forma de protesta per les retallades i l’empitjorament de les condicions laborals. Amb aquesta reivindicació, els rumors sobre la procedència dels agents dels Mossos d’Esquadra, així com les seves vinculacions polítiques, es va fer gran. El procés independentista també ha fet revifar el debat. En una conferència a l’Hospitalet de Llobregat el 2013, el jutge Santiago Vidal va assegurar que molts mossos farien front a la Guàrdia Civil si la ‘Benemérita’ intentés aturar la celebració d’una consulta unilateral. Llavors també hi va haver qui deia que molts dels agents del cos català provenien de la Guàrdia Civil amb comentaris en diaris i xarxes. Però cap font oficial no ho afirmava o ho desmentia.
A través d’una instància al Departament d’Interior, CRÍTIC ha pogut saber que actualment hi ha 1.212 mossos provinents d’altres cossos de seguretat, d’un total de 16.869 agents. La majoria, 888, havien estat abans a la Policia Local. Tanmateix, la Guàrdia Civil és el segon cos de procedència dels Mossos d’Esquadra, amb 274. Després, hi ha els mossos que vénen de la Policia Nacional (32) i, fins i tot, de l’Exèrcit espanyol (18).
En els càrrecs més alts varia la distribució. En els comandaments més alts, la presència d’exguàrdies civils i de policies nacionals disminueix. Només hi ha dos comissaris que abans havien format part d’altres cossos, l’un de la Policia Nacional i l’altre de la Policia Local. Dels vuit intendents, dos provenen de la Policia Nacional, dos de la Guàrdia Civil i quatre de la Policia Local.
Interior només admet 6 morts sota custòdia en els darrers anys
El Departament d’Interior va informar el Defensor del Poble de sis morts sota custòdia, és a dir, en dependències dels Mossos d’Esquadra o durant la detenció, entre el 2010 i el 2015. En concret, tres el 2013 i tres més el 2014. També va recollir vuit temptatives de suïcidi, cinc el 2010, dos el 2011 i una el 2012. Amb aquestes xifres s’elabora l’informe anual del Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura.
Ara bé, hi ha casos, alguns de molt mediàtics, que no hi apareixen. Per exemple, el 2015 el Departament d’Interior no va recollir cap temptativa de suïcidi ni cap mort, però a l’agost un home va morir a Salou després de precipitar-se des d’un tercer pis en el marc d’una operació contra el ‘top manta’. El ball de xifres s’emmarca en la definició de què és una mort sota custòdia, ja que no hi ha un acord sobre si ha de ser en dependències policials, en el moment de la detenció o en el marc d’una operació policial.
L”Anuari dels Silencis Mediàtics’ es va fer ressò que l’any 2012 havia estat el més greu pel que fa a morts en detencions i comissaries als Països Catalans. Mentre que el Departament no en recollia cap, el reportatge, basant-se en dades de l’informe del Centre de Documentació contra la Tortura, de la Coordinadora per a la Prevenció i Defensa de la Tortura (CPDT), en registrava cinc dels mossos d’un total de nou a Catalunya, onze als Països Catalans i vint-i-quatre a l’Estat.
Salaris d’entre 2.000 i 6.000 euros el mes
La remuneració dels agents depèn de la Generalitat. Els salaris del 2016 es van aprovar via decret llei el 19 de gener. El sou base i els complements vénen determinats pel nivell de l’agent, des de mosso 1 a major A, un total de 34 categories que van dels 727,23 als 1.120,15 euros mensuals. Els complements de destinació i específics fan que el total mensual sigui de 2.444 euros per al rang més baix i de 6.107 euros per al més alt.
També s’hi recullen les remuneracions d’aspirants a mosso i agents, inspectors i intendents en pràctiques. Un aspirant cobra 605,25 € el mes, mentre que totes les categories de pràctiques superen els 2.000 euros. Un intendent en pràctiques té un salari de 4.120,34 euros mensuals. Els facultatius i tècnics, per la seva banda, tenen una remuneració que oscil·la entre els 1.908,26 i els 4.419,27 euros, essent l’encarregat de programació formativa el millor pagat. Respecte al 2015, hi ha hagut un augment salarial generalitzat de prop d’un 1%. Alhora, les retribucions són gairebé un 4% més baixes que el 2010.
Sindicat de Mossos d’Esquadra, envoltat de polèmica
En les darreres eleccions sindicals, de juliol del 2015, el SAP-UGT va aconseguir 10 representants al Consell de la Policia. La participació en els comicis va ser d’un 55,77%. Els sis restants van quedar repartits entre la ‘Trisindical’ (cinc), formada per CAT, SME i SPC, i la USPAC (1). Tots els sindicats van participar en la protesta lingüística del 2012, llevat de la USPAC, que se’n va desmarcar amb un manifest.
El 2014, passat aquell esdeveniment, el Sindicat de Mossos d’Esquadra (SME) es va separar de qui havia estat el seu company de viatge durant vuit anys, CCOO. Era el resultat de temps de desavinences i de l’esclat de diferents casos com el de Juan Andrés Benítez, mort apallissat per uns agents al Raval, i les càrregues a treballadors de Panrico.
L’SME és un sindicat envoltat de polèmica pels posicionaments públics que ha fet. Després del ‘cas Ester Quintana’ el 2012, va negar que hi hagués cap agent de la BRIMO (la Brigada Mòbil, els antiavalots del cos) a la zona i van defensar l’ús de bales de goma. Va fer front comú amb SAP-UGT i SPC per criticar el conseller Ramon Espadaler després de donar una versió en què sí hi havia agents amb bales de goma en la manifestació. També va ser el sindicat protagonista en l’emissió del documental sobre el cas 4-F, ‘Ciutat Morta’, al Canal 33 per una piulada en què titllava el treball de ficció.
En el darrer exemplar de la seva revista, ‘Newsme‘, del desembre del 2015, recuperava l’assumpte per insistir que per a ells ‘Ciutat Morta’ és un documental de part. A més, reviuen el debat obert a Twitter amb afirmacions com: “Com no, els primers a atacar-nos van ser el diputat de la CUP, David Fernàndez, i el d’ICV, David Companyon. Que gent com ells ens ataqui, francament… és que estem fent bé la feina”.
La proximitat amb el Sindicat de Policies de Catalunya (SPC) i el Col·lectiu Autònom de Treballadors (CAT) els va portar a formar una coalició al gener del 2015, l’anomenada ‘Trisindical’. Tal com explicaven en un comunicat, era el resultat de quatre anys de feina compartida que pretenien continuar no solament de cara a les eleccions.
La Unió Sindical de la Policia Autonòmica de Catalunya (USPAC) és el darrer pel que fa a representació. S’autoanomenen el sindicat independent dels Mossos i han fet accions diverses en contra de les retallades i acords d’horaris. Hi ha nexes en comú amb la resta de sindicats com la petició d’emprar pistoles elèctriques per reduir persones.
Al marge de la representació, hi ha altres agrupacions de mossos. El Sindicat Autònom de Mossos d’Esquadra (SAME) n’és un exemple naixent com a escissió del CAT per “reprendre la línia sindical que va abandonar el 2008”. Fins i tot hi ha un Sindicat Independentista dels Mossos (SI’M) com a branca de la Intersindical CSC (Confederació Sindical Catalana).
Gairebé 1,5 milions en armament i porres
Més enllà dels sous dels agents, el Departament d’Interior destina cada any diverses partides econòmiques per proveir de material el cos dels Mossos d’Esquadra. Els contractes que els darrers sis mesos han aparegut al ‘Diari Oficial de la Generalitat’ (DOGC) i al ‘Butlletí Oficial de l’Estat’ (BOE) sumen una despesa de més de 2 milions d’euros en vestuari. Al març es va formalitzar un contracte amb El Corte Inglés, Industrial Zapatera, Radar Leather Divisions, Sagres i Suministros Especiales Miltec per adquirir-ne. Els diversos lots ascendeixen a 1.428.167 euros. A més a més, a l’octubre es va tancar un contracte per adquirir vestuari de paisà per 676.908 euros.
La policia científica i els laboratoris també impliquen fortes aportacions econòmiques de l’Administració. El 30 de març, la Generalitat va adjudicar un contracte pel valor de 597.812 euros per a l’adquisició de diferents materials de laboratori com robots i instruments necessaris per a la identificació genètica. Se suma al que s’havia tancat al novembre per 484.091 euros.
Armes, cartutxos i defenses són una altra despesa important. En els darrers sis mesos, el DOGC i el BOE han publicat formalitzacions de contractes amb aquest objecte que representen un cost de prop d’1.387.000 euros. Hi figuren grans empreses del sector armamentístic com Teyde o Beretta Benelli Ibérica. Destaca l’adquisició de 10.783 porres extensibles per 254.332 euros.
També destaca l’adquisició de 820 vehicles per a la Direcció General de Policia a l’octubre per 22.339.333 euros, tot i que no s’especifica si tots van a parar al cos. En el darrer mig any s’han tancat altres contractes com el de subministrament d’aliments i begudes per a persones detingudes a la comissaria de les Corts per 139.954 euros.
El manteniment, en sentit ampli, també és habitual entre les despeses que es desprenen de la Direcció General de Policia. El referent a les instal·lacions dels edificis policials i les galeries de tir per a dos anys significa una partida de 3.165.773 euros per a la Generalitat. El 7 d’abril, el DOGC va publicar un contracte de manteniment d’alcoholímetres i etilòmetres per 489.462 euros.