Crític Cerca
Notícies

Cinc espais des dels quals educar per a la Justícia Global

El repte d’impulsar una educació en valors transformadors interpel·la tant la comunitat educativa com les ONG, i existeixen experiències de referència per desenvolupar-lo en àmbits molt diversos

30/01/2019 | 08:00

Transformació dels espais del pati de l’escola Baró de Viver, a Barcelona / Col·lectiu Punt6

Sembla un consens clar el fet que l’educació és un àmbit de treball bàsic per aquelles persones que aspiren a construir un lloc millor. “L’educació per a la justícia global és un procés de coneixement i d’anàlisi crítica de la realitat que vincula l’acció local i la seva dimensió global”, defensen Laura Rubio i Laura Lucchetti a la seva guia ‘APS, pau, drets humans i solidaritat‘. “La seva finalitat és promoure una consciència crítica envers les causes que generen desigualtats i conflictes. També contribueix al canvi d’actituds i pràctiques que han de fer possible una ciutadania responsable, respectuosa i compromesa amb la transformació social”, apunten les autores.

Tot i que aquesta idea és cada cop més present, tant des del sector educatiu com des de les entitats socials cal plantejar-se el repte de com portar-ho a la pràctica. No hi ha receptes úniques per incorporar aquesta visió al món educatiu, però sí moltes experiències que ho estan duent a terme, no només des de l’aula. Repassem algunes estratègies a través dels espais en què es poden dur a terme.

L’aula: facilitar un canvi de mirada en el dia a dia docent

Hi ha molts educadors i educadores que treballen per incorporar la perspectiva de la Justícia Global a la seva feina. Sovint, però, això es plasma de forma puntual i no com un fet transversal. D’altra banda, les ONG generen moltes propostes formatives que no sempre s’adapten a les necessitats de les escoles. És per això que el 2011 es va posar en marxa el projecte ‘Competències i Educació per al Desenvolupament‘, que posa entitats i professionals de l’educació a treballar plegats.

“Després del canvi de la llei d’educació el 2006 amb un enfoc més competencial, vam pensar que seria una bona manera perquè ens plantegéssim coses i vam crear un equip de treball col·laboratiu entre les ONG i el professorat”, explica Mariano Flores, d’Edualter, una de les entitats promotores del projecte. Després de quatre anys de formació, reflexió i acompanyament, l’última etapa va consistir en concretar una proposta de currículum escolar per a la Justícia Global des del primer cicle de primària fins a secundària.

“No sé si m’atreviria a dir que el 100%, però una part molt important de currículum està coberta”, celebra Flores. “Tenim sis eixos temàtics definits pels objectius i les diferents etapes educatives, i això ens permet parlar el mateix llenguatge que el currículum oficial, i amb aquesta lògica de competències és molt senzill buscar les correspondències”, desenvolupa.

El resultat és una guia d’orientacions pedagògiques que es pot navegar segons eixos temàtics, competències bàsiques, estratègiques didàctiques i etapes educatives. “Dóna arguments els professors per no dir que són ‘el hippie de torn’, sinó que estan treballant continguts del currículum normatiu”, conclou Flores.

El pati: trencar desigualtats en el temps de lleure

Jornada de treball participativa amb el claustre de l’escola Baró de Viver / Col·lectiu Punt6

“L’ocupació i ús dels espais, i sobretot d’aquells espais que per alguna raó es consideren més ben valorats, es fa d’acord amb una jerarquia de poder”, escriu la sociòloga Marina Subirats en el seu llibre ‘Coeducació, aposta per la llibertat’. “Entre 2 i 3 anys els nens comencen a tenir més mobilitat als patis que les nenes, i això s’incrementa amb l’edat. D’una manera creixent els nens ocupen el centre dels patis, o fins i tot gairebé la totalitat, i les nenes van quedant en els marges, amb una mobilitat molt menor”, afegeix.

Per mirar de revertir aquestes desigualtats la cooperativa d’arquitectes i urbanistes Col·lectiu Punt6 i l’associació CoeducAcció van posar en marxa el projecte “Fem patis coeducatius amb la participació de tota la comunitat” de dos anys i mig de durada a les escoles Drassanes i Baró de Viver, totes dues a Barcelona. “Ens hem juntat aquestes dues entitats perquè vèiem que per treballar les desigualtats a l’hora del pati necessitàvem diferents dimensions, no n’hi havia prou amb la qüestió física”, apunta Adriana Ciocoletto, del Col·lectiu Punt6.

La seva tasca a les escoles va començar desenvolupant un treball de sensibilització i diagnosi amb tota la comunitat educativa: alumnat, professorat, famílies i monitors i monitores de menjador, que són la figura de referència educativa en els patis del migdia. “Treballem a partir de l’anàlisi del que està passant per veure que realment existeixen desigualtats, en qüestió de gènere però no només, és interseccional i podem trobar també qüestions d’edat, d’orígen, de capacitats intel·lectuals, entre altres”, explica l’arquitecta. L’objectiu és treballar col·lectivament per interioritzar quines són les problemàtiques que es veuen al pati.

El treball per generar patis coeducatius passa per reequilibrar els seus usos. Mentre els esports amb pilota, protagonitzats per un perfil concret de nens, acostumen a prendre pràcticament tot l’espai i temps dels patis, el treball de les entitats aposta per donar espai a activitats vinculades a la tranquilitat i a la intimitat, amb el joc simbòlic, i per la relació amb la natura i l’experimentació. “La natura és un element que ens ajuda al reequilibri, perquè és neutra, i pot ser molt més interessant jugar amb un tronc, i que la imaginació et digui que sigui el que sigui, que no posar una cuineta de color rosa al pati” diu Ciocoletto.

“El pati és l’excusa, entrem pel pati com un cavall de troia, perquè és un moment no acadèmic i és més fàcil per al professorat mirar-ho amb perspectiva crítica, més que la feina que fan dins de l’aula”, conclou.

El menjador: generar coherència amb el projecte educatiu

Una lluita que arrosseguen des de fa anys moltes entitats i famílies és la de reivindicar l’estona del migdia com un espai educatiu. “No pot ser que, d’una banda, l’escola tingui un projecte educatiu amb uns determinats valors i, de l’altra, et trobis un menjador on, pel fet d’estar gestionat per una empresa externa, es mengen productes congelats de l’altra punta del planeta, no hi ha plantejat cap sistema per evitar el malbaratament d’aliments o no es respecta el temps de menjar dels alumnes”, lamenta Núria Bernat, coordinadora de la delegació de Catalunya de la ONG Justícia Alimentària. En línies similars treballen l’Associació de Menjadors Ecològics o la coordinadora SOS Menjadors, amb especial focus en el canvi del decret que regula els menjadors escolars a Catalunya.

Actualment conviuen menjadors gestionats per les pròpies escoles, per les AMPAs o per empreses subcontractades. “Les empreses de càtering grans controlen quasi la meitat dels menjadors de Catalunya, amb un model molt diferent del que s’està defensant, que es basaria en cuinar amb productes de temporada, frescos, de proximitat, que puguin ser comprats directament als productors, intentant eliminar el màxim d’intermediaris”, assegura Bernat.

Més enllà dels valors pels que aposta aquest model, és fonamental treballar amb els equips de monitoratge per transmetre’ls a nens i nenes. “Moltes vegades els infants no estan acostumats a la introducció de segons quins elements, perquè hi ha verdures que a casa seva ni les han vist, que és un altre problema, així que s’ha de fer un treball previ per explicar allò que estan menjant, qui ho ha produït, d’on ve o perquè ho mengen aquella temporada, en definitiva donar als productes el valor que tenen”, apunta.

Espectacle d’ombres sobre els plàstics de l’alumnat de l’escola Voramar / AHEAD

El barri: treballar la transformació més enllà dels murs de l’escola

Si sortim del recinte escolar també podem trobar moltes oportunitats educatives. Per exemple, al barri del Poblenou, el Centre Cívic Can Felipa acull residències artístiques, en què els col·lectius han d’oferir un retorn al barri de la feina que fan en els espais que els hi cedeixen. La companyia teatral El gecko con botas, que treballava en un espectacle de teatre d’ombres que parlava de la contaminació del mar, va fer una crida a les escoles de la zona per treballar conjuntament i va rebre la resposta de l’escola Voramar, amb la que van fer una primera experiència curta d’aprenentatge servei el curs 2016-2017. El curs següent van recórrer a AHEAD – Associació d’Educadores i Educadors en Drets Humans per donar continuïtat a la iniciativa.

L’Elena Díez, coordinadora del projecte, explica que l’espectacle teatral va ser el detonant perquè els i les joves reflexionessin sobre les problemàtiques mediambientals al seu voltant. “Després van fer una fase d’investigació, sobretot vehiculada per l’escola, però també amb una part pràctica, per exemple anant a la Fàbrica del Sol per mesurar la contaminació de l’aire o acústica”, explica. Després van fer un diagnòstic i van treballar amb El gecko per desenvolupar titelles i petites peces d’ombres per denunciar una realitat propera. Les van enregistrar per convertir-les en material de sensibilització. Més tard se’ls va convidar a fer accions concretes al seu voltant i un grup va fer embolcalls reutilitzables per substituir el paper de plata mentre que l’altre va fer bosses amb teles reciclades per distribuir en supermercats del barri.

Experiències com aquesta han esdevingut una prioritat en el marc del Pla Director de Cooperació per a la Justícia Global de Barcelona 2018-2021. Juntament amb el Centre Promotor d’Aprenentatge Servei, el Grup de Recerca en Educació Moral de la UB, el Consorci d’Educació de Barcelona i LaFede.cat, el consistori ha obert una línia de treball per promoure projectes d’aprenentatge servei en les entitats que treballen per a la Justícia Global. Això passa per estratègies diverses com la dotació de recursos, la formació i acompanyament, la creació de xarxes i el reconeixement de moltes iniciatives ja existents.

Les editorials: el repte pendent de transformar els llibres de text

Només el 7% de les personalitats citades en els llibres de Geografia i Història de 3r d’ESO eren dones, i només el 7,2% provenien de continents diferents de l’europeu. Són algunes de les dades que aporta l’edició del 2017 de l’Observatori de Llibres de Text impulsat per l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), que mostra que l’àmbit editorial és un espai important on treballar els valors de la Justícia Global.

“Després de fer un primer esborrany de l’informe del 2013 vam fer reunions amb quasi totes les editorials i autors abans de publicar el definitiu, però van ser molt tenses; el 2017 vam fer el mateix procés i les editorials ja no es van voler reunir, van dir que aquesta no era la manera”, explica Cécile Barbeito, que va dirigir els informes. “Hi ha països on els departaments d’educació han d’aprovar els llibres de text, i aquí en canvi les editorials són completament lliures, en base a la llibertat d’expressió, i està molt bé, però en els llibres que vam analitzar vam trobar per exemple moltes afirmacions islamòfobes, el departament no pot establir unes línies vermelles del que no és acceptable?”, qüestiona.

Si bé el professorat pot triar els llibres amb què treballa, la responsable de l’anàlisi assegura que “no hi ha tanta diferència entre els llibres, no és que unes editorials ho facin molt bé i altres fatal, són tots molt semblants, així que amb incidir en la demanda no n’hi ha prou per aconseguir canvis”.

“Per mi la dada més greu de tot plegat és que només un 4% de les activitats demana l’opinió de l’alumnat, així que no sembla que hi hagi massa intenció d’aconseguir un alumnat crític, i només un 1% demana que es comprometin amb la transformació del seu entorn, un element clau de l’educació per la Justicia Global”, conclou Barbeito.

Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el llibre 'Insubmissió!', de Joan Canela

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació