Crític Cerca

IVAN GIMÉNEZ

Notícies

Cinc pràctiques policials que han infringit el protocol durant les protestes contra la sentència

Cops de porra al cap, el 'carrusel' de furgonetes o la manca d'identificació dels agents: el Centre Irídia qüestiona les estratègies emprades pels Mossos i per la Policia Nacional per dispersar manifestants

17/10/2019 | 21:12

L’actuació dels Mossos d’Esquadra i de la Policia Nacional durant les protestes i els aldarulls contra la sentència de l’1-O ha rebut crítiques des d’un ampli espectre d’entitats i de partits. Els últims tres dies s’han registrat 352 persones ferides segons el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), i hi ha hagut 66 persones detingudes, segons els Mossos. Al llarg de les jornades de protesta que ha viscut Catalunya, la policia ha emprat diverses tàctiques de dispersió de manifestants que, segons el Centre Irídia per la Defensa dels Drets Humans, infringeixen els seus mateixos protocols interns d’actuació. Cops de porra directes al cap, l’ús de la tècnica del ‘carrusel’ per dispersar manifestants o la manca d’identificació dels agents dels Mossos són algunes de les pràctiques que vulnerarien, segons Irídia, els protocols propis de la policia.

Onze casos de cops de porra al cap

Una de les actuacions policials que hem vist els darrers dies per part d’alguns agents de la Policia Nacional (CNP) i dels Mossos d’Esquadra ha estat l’ús de les defenses per sobre de la cintura. Els protocols policials que determinen com s’han de produir les càrregues incideixen en el fet que les porres s’han de fer servir de manera perpendicular, i que els cops s’han d’efectuar per sota la cintura. En canvi, en les mobilitzacions que han tingut lloc entre dilluns i dimarts d’aquesta setmana, el Centre Irídia –en el marc del dispositiu “Som defensores”– ha documentat 11 casos de persones que han estat lesionades al cap per cops de porra que seguien una trajectòria “de dalt a baix”.

Andrés García Berrio, director estratègic d’Irídia, explica que encara no disposen de la informació desgranada per determinar quins dels agents que van cometre aquestes infraccions són Mossos d’Esquadra i quins formen part de la Policia Nacional. En tot cas, assegura que el cos espanyol “està molt desfasat” pel que fa a aquesta pràctica, i que és més habitual veure els seus efectius fent un mal ús de les defenses.

Més enllà de les 11 persones ferides pels cops de porra al cap, el manifestant que ha patit les lesions més greus és el que va ser colpejat als testicles en una de les càrregues del CNP que va tenir lloc a l’aeroport. El jove va ser operat per un traumatisme i els metges van haver d’extirpar-li entre un 30% i un 40% de la massa testicular. La seva família, juntament amb el col·lectiu d’advocats Alerta Solidària, han fet una crida perquè tothom que disposi d’imatges del que va passar al voltant de les 17 h de dilluns al vestíbul de la terminal 1, els les faci arribar.

La tècnica del ‘carrusel’ per dispersar manifestants

Durant anys, els Mossos d’Esquadra han fet servir la tècnica d’intentar dispersar manifestants acostant-s’hi amb els furgons a tota velocitat, o per precedir les càrregues dels antiavalots. Aquesta pràctica s’ha tornat a veure els darrers dies a l’aeroport, al centre de Barcelona i a Tarragona. Es va començar a utilitzar en una manifestació contra la ‘llei mordassa’; però, després d’una reunió entre el cap de la BRIMO i diverses entitats com Irídia, SOS Racisme i Amnistia Internacional, els Mossos es van comprometre a restringir-la al mes de maig passat. Així i tot, obrien la porta a fer-la servir “només quan així ho valori tècnicament el cap operatiu”.

En el marc de les protestes contra la sentència del Suprem, alguns antiavalots de la BRIMO i dels ARRO han tornat a fer ús d’aquesta tècnica com a mínim en quatre ocasions. La més greu de totes, segons Irídia, es va produir ahir a Tarragona, quan un noi de 17 anys va ser envestit per un vehicle policial. El furgó va xocar contra un contenidor que hi havia al mig de la via, i darrere hi havia el noi que va ser atropellat i que va perdre la consciència uns quants minuts. Quan va recuperar-la, va ser traslladat a l’Hospital Joan XXIII amb policontusions, però està estable.

Així mateix, a l’aeroport del Prat es van viure moments de molta perillositat quan un furgó dels Mossos va arrencar tenint dos manifestants davant, un dels quals, enfilat a la part davantera del vehicle. El Departament d’Interior ha anunciat que investigarà aquesta actuació. En un informe intern, ha acordat visionar les imatges per tal de determinar “eventuals responsabilitats, d’acord amb els protocols d’actuació”.

Dimarts i dimecres, alguns agents també van utilitzar aquesta pràctica als voltants de Jardinets de Gràcia i davant del Departament d’Interior, tot i que en aquesta ocasió l’actuació va ser menys perillosa, perquè els furgons es van moure a menor velocitat. García Berrio diu que la tècnica del ‘carrusel’ “no està regulada” però que posa en risc “la integritat física de les persones”, i que “no es correspon amb els principis de proporcionalitat, congruència i oportunitat que han de regir les actuacions policials”.

Agents de la Policia Nacional amb escopetes de bales de goma. Foto: XAVI HERRERO

El buit legal de les bales de goma

L’any 2013, el Parlament va aprovar la prohibició total de l’ús de bales de goma a partir del 30 d’abril de 2014. Com s’ha vist durant les protestes d’aquests dies, els Mossos d’Esquadra conserven l’armament que feien servir per a aquests projectils, però només l’usen per disparar salves. Això té un efecte dissuasiu en els manifestants quan la policia catalana opera conjuntament amb la Policia Nacional, que aquesta setmana ha tornat a utilitzar bales de goma, com ja va passar l’1 d’Octubre de 2017. Això ha aixecat polseguera novament, perquè alguns col·lectius consideren que els agents espanyols també haurien de tenir prohibit emprar aquests projectils.

D’una banda, el ministre de l’Interior en funcions, Fernando Grande-Marlaska, assegura que aquest cos pot utilitzar-les de forma concreta “davant d’una situació de risc per a la seguretat pública i per a la integritat dels policies”. “Actualment cal que les autoritzi el centre de coordinació establert”, va dir el ministre a TV3. De l’altra, Andrés García Berrio afirma que hi ha un buit legal en aquest sentit, perquè “la competència en ordre públic és dels Mossos, i si la direcció de l’operatiu recau en el Departament d’Interior, el CNP podria estar subjecte a aquesta prohibició”.

De moment, és molt probable que l’ús de bales de goma durant els aldarulls de dilluns a l’aeroport del Prat fos el causant que un home de 22 anys hagi perdut un ull. El jove va patir un esclat del globus ocular i diverses ferides a la cara després de rebre l’impacte d’un projectil. Malgrat que va ser operat d’urgència, els metges no van poder salvar-li l’ull. L’Hospital de Bellvitge, on va ser ingressat, afirma que les lesions que té “són compatibles” amb les que produeix una bala de goma o de foam.

Podria no haver estat l’únic cas. Durant les protestes de dimecres a la nit a Barcelona, un altre manifestant va ser ferit i presenta una fractura de l’òrbita de l’ull dret amb erosió de la còrnia. Ha perdut agudesa visual com a conseqüència d’aquestes lesions, segons han confirmat fonts de l’Hospital de Sant Pau. Al pacient, que va ser donat d’alta amb un diagnòstic de fractura orbitària, se li practicaran més exàmens mèdics per determinar el grau d’afectació que pateix. Els especialistes no poden concretar quin ha estat l’origen de la lesió de l’afectat, que té contusions a la cara i inflamació, de manera que no es pot afirmar ni desmentir que la causant dels danys fos una bala de goma.  

Projectils de foam: ferides al cap o trets a poca distància

Les escopetes que disparen els projectils de foam són armes de precisió amb visor, fet que permet als agents saber quina serà la trajectòria de la bala a metres de distància. En el marc de les protestes contra la sentència, el Centre Irídia ha documentat un total d’11 persones que han rebut l’impacte d’aquests projectils. En dos casos, els agents havien actuat de forma contrària al que estableixen els protocols policials, que dictaminen que els efectius han d’apuntar a les cames.

Durant els aldarulls de l’aeroport, una de les persones concentrades va patir un tall a la cella després que una bala de foam li impactés al cap. Les imatges deixen constància que els efectius policials enfocaven cap amunt a l’hora de disparar, un ús no regular d’aquest armament.

La segona actuació antireglamentària de què Irídia ha tingut coneixement es va produir també a l’aeroport del Prat. En un dels vídeos enregistrats pels manifestants, s’aprecia com un agent dels Mossos d’Esquadra dispara a poca distància contra una persona que simplement caminava. “No tenia l’objectiu d’aturar-lo, fet que va contra el protocol perquè és una actuació que es dóna en un moment injustificat”, apunta Andrés García Berrio. “A més, el tret es produeix a una distància molt curta”, hi afegeix.

Números identificatius no visibles

Després d’anys pressió per part de diversos col·lectius socials i ONG, l’any 2013 es va aprovar una normativa segons la qual els antiavalots dels Mossos d’Esquadra estarien obligats a portar un número personal i intransferible a l’esquena (el NOP) per tal que poguessin ser identificats. Segons Irídia, però, aquests darrers dies s’han donat situacions en què alguns efectius de la BRIMO, i sobretot dels ARRO, no duien el número identificatiu de forma visible.

Es dóna la circumstància que aquestes unitats disposen de dues armilles: la que fan servir quan actuen en qüestions d’ordre públic i que tenen al darrere aquest codi alfanumèric, i les armilles antibales. Les darreres no porten el NOP a l’esquena. “A l’aeroport i a les protestes d’ahir hem detectat alguns agents que no duien l’identificatiu”, afirma García Berrio, el qual també adverteix que en els darrers dos anys s’han produït diverses irregularitats d’aquest tipus, especialment arran dels atemptats del 2017, quan es van fabricar moltes armilles sense número. Per evitar les males pràctiques, Irídia reclama que els antiavalots sempre duguin una identificació visible per davant i per darrere.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies