Crític Cerca
Notícies

Combatre la bretxa digital per assegurar drets ciutadans

Una de les potes estratègiques del pla ApropAMB de l’Àrea Metropolitana de Barcelona és la inversió en formació i en material per acostar les noves tecnologies als sectors socials més vulnerables

12/12/2020 | 06:00

La bretxa digital continua entre nosaltres i les afectacions en la vida quotidiana derivades de la pandèmia de covid-19 estan magnificant els seus efectes. Per mitigar-la, diverses institucions han apostat per la compra de material informàtic i de connectivitat. L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha volgut anar més enllà i, per tal de minimitzar la bretxa tecnològica, ha concebut el pla Connectabit, una línia estratègica dins del pla ApropAMB, que facilita finançament per projectes dissenyats des dels consistoris de l’àrea i ofereix un acompanyament a l’hora d’executar-los.

Bretxa tecnològica, oportunitats laborals i gestions amb l’Administració

La bretxa, però, no solament té a veure amb l’accés material a la tecnologia. En el marc de la publicació d’un informe sobre l’estat de la digitalització a les empreses estatals, el sindicat UGT ha denunciat que l’impacte de la Covid-19 potencia desigualtats preexistents entre les persones ocupades i desocupades. En alguns casos, estan impactant en aspectes tan cabdals com els tràmits institucionals que es realitzen de manera telemàtica. Amb les restriccions derivades de la pandèmia, la finestra ‘online’ es converteix sovint en l’única via de realitzar una gestió o sol·licitar un ajut públic. I no tothom està preparat per accedir-hi.

Les dades de l’Institut Nacional d’Estadística revelen que les persones sense una feina tenen un 50% més de possibilitats de no realitzar un d’aquests tràmits per falta d’habilitats o competències. Un percentatge enormement significatiu de les persones actives aturades, un 44,2% d’aquest amplíssim col·lectiu, es trobaria en aquesta situació. El panorama en l’àmbit de les persones actives ocupades també és molt considerable: sumaria el 26,7% de les persones actives ocupades. L’alfabetització digital i el domini dels procediments d’interlocució i gestió amb les institucions, doncs, sembla transcendental per garantir els drets de tots els ciutadans de comunicar-se amb les administracions i comptar amb el seu suport. Des d’UGT, però, destaquen que “més de la meitat de les persones en situació d’atur acrediten competències informàtiques baixes o nul·les, i un de cada quatre no saben enviar un correu electrònic”.

Connectabit vol facilitar informació i recursos a la ciutadania, fer cursos de formació digital i finançar la compra de material informàtic

En un context d’oportunitats laborals vinculades a la digitalització i la capacitat de teletreballar, aquesta problemàtica també té unes implicacions professionals evidents. I s’afegeix a la debatuda fractura digital que compromet la igualtat en l’àmbit escolar, amb la diferència que sol afectar a persones d’edat avançada que sovint han perdut familiaritat amb els processos formatius (com destaca UGT, un 80% de les empreses no formen mai els seus empleats perquè assoleixin competències digitals).

Per tot plegat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha volgut que el Connetabit “sigui una de les cinc línies estratègiques prioritàries d’acció”. Héctor Santcovsky, director de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic, explica que una de les prioritats és “fer formació adreçada a les persones més afectades per la crisi. El que plantegem és que no es facin en aules d’informàtica, sinó des del teixit social, des de les entitats, perquè tenen una capacitat especial d’incidència en els col·lectius més vulnerables. I també proposem que aquests cursos també es duguin a terme en l’àmbit educatiu, com a complement impartit a les mateixes escoles”.

La institució valora tres línies principals d’actuació: facilitar informació i recursos a la ciutadania, fer cursos de formació digital i finançar la compra de material informàtic. En aquest últim punt, Santcovsky apunta que “les institucions ja van comprar molt material informàtic arran del decret d’alarma”. Anna Hernández, directora de l’Agència de Desenvolupament Econòmic de l’AMB, recorda que el pla és flexible i obert, i apunta una altra possibilitat per als municipis de l’àrea metropolitana: “Un ajuntament podria dissenyar un programa per facilitat la digitalització tot l’associacionisme i el teixit d’entitats del seu municipi”. Una de les propostes que ja ha arribat a l’AMB, explica, preveu que una entitat social imparteixi formacions sobre competències digitals.

ApropAMB, a punt de posar-se en marxa

La col·laboració amb el teixit d’entitats és una potencialitat rellevant del pla ApropAMB. “Els ajuntaments poden tenir iniciativa pròpia, però també podem coproduir i delegar al tercer sector, en el teixit associatiu, en la societat civil. I això per a nosaltres és molt important, perquè les entitats socials han contribuït a pal·liar la crisi generada arran de la covid-19. I la millor manera de reconèixer la seva tasca és donar suport”, declara Santcovsky.

El pla ApropAMB té una dotació de 16,6 milions d’euros per combatre l’impacte social i econòmic de la pandèmia

L’AMB vol aportar quelcom més que mesures d’impacte directe de la pandèmia en el teixit econòmic. Es tracta d’atendre les ramificacions socials de la crisi en sectors estructuralment vulnerables i en problemàtiques estructuralment sensibles. La dotació del pla, que suposarà una inversió de 16,6 milions d’euros al llarg de 2021 i 2022, no es contempla com una subvenció, sinó com un treball conjunt que donarà com a fruit projectes que tinguin impacte en l’àmbit social i l’àmbit econòmic. Actualment, l’organisme disposa d’una cartera d’unes noranta-cinc propostes. I es manté la intenció de començar a aprovar-ne algunes d’elles abans que acabi l’any.

/ AMB

Segons Hernández, “els Ajuntaments coneixen les necessitats de primera mà i directament”. Per aquest motiu, el pla ApropAMB aspira a ser el màxim de flexible, sense marcar topalls màxims de pressupost per a cada projecte. Es tractaria de posar en primer terme l’autonomia municipal, les necessitats de cada territori i les possibles cooperacions amb diversos agents, pertanyin aquest al tercer sector, al sector privat en general o a la petita empresa en particular.

Segons la vicepresidenta de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’entitat, Montserrat Ballarín, “el Pla ApropAMB és una resposta eficaç a la pandèmia del coronavirus. Per a l’AMB és molt important posar el focus en temes bàsics per a la ciutadania i, especialment, per als col·lectius més afectats en els darrers mesos. Ara toca posar reforçar el comerç, treballar contra la bretxa digital i donar suport als joves, a les dones i a la gent gran”.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu el llibre 'En flames', de Naomi Klein, i la revista 'Crisi o vida' 

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies