Crític Cerca
Notícies

De les faveles del Brasil a Barcelona: la dansa amb esperit crític de Lia Rodrigues

La ballarina internacional capitaneja del 27 d’abril al 7 de maig un cicle d’espectacles al Mercat de les Flors per presentar les seves creacions al públic català

26/04/2023 | 06:00

Espectacle de Lia Rodrigues / MERCAT DE LES FLORS

Lia Rodrigues és una ballarina reputada del Brasil que diu sense dubtar que mai no ha volgut fer espectacles que no tinguessin un esperit crític. La reivindicació política i la responsabilitat social basen la seva feina com a artista, i ho demostra cada vegada que porta a l’escenari una proposta de dansa. Aquesta primavera, del 27 d’abril al 7 de maig, la ballarina internacional aterrarà a Barcelona per presentar al públic català algunes de les seves obres en el cicle Constel·lació Lia Rodrigues + Brasil Next, del Mercat de les Flors, que comptarà també amb una programació complementària d’altres artistes que s’inspiren en la galàxia artística i social de la ballarina de São Paulo. 

Rodrigues no és una ballarina i prou. Nascuda a mitjan anys cinquanta, va crear la Lia Rodrigues Companhia de Danças a Rio de Janeiro i, anys més tard, es va associar amb l’ONG Redes de Desenvolvimento da Maré per treballar en una favela de la ciutat de Rio de Janeiro. Ambdues entitats desenvolupen una tasca educativa en aquestes zones de la metròpolis brasilera a través d’un centre d’arts i d’una escola de dansa, però la ballarina matisa que aquest projecte no pretén canviar el món. “L’art no pot ni ha de carregar la responsabilitat de fer les coses millor”, sinó que “l’art i la cultura poden portar la possibilitat de mirar el món d’una manera diferent, de construir noves relacions i significats per a la vida, poden ajudar a acceptar la diversitat”, explica a CRÍTIC.

Amb aquest pensament per bandera, Rodrigues fa gairebé 20 anys que treballa dins la realitat d’una de les faveles més grans de la ciutat, que té una població aproximada de 140.000 persones, i que ella descriu com un lloc on “la precarietat i la inestabilitat derivades de les desigualtats econòmiques i socials sempre són presents”. Aquesta realitat, diu, té una repercussió en la manera com produeixen i creen art en aquest context. La resposta a aquests condicionants polítics i econòmics que tenen un impacte en el moviment i les idees de les persones, afirma Rodrigues, la donen dalt de l’escenari. “L’escenari és el nostre espai de discurs estètic i polític”, comenta. “Intento articular la creació d’art amb la construcció del territori i les condicions per a la seva supervivència”, hi afegeix sobre la seva concepció de l’art a la favela de Rio.

“Per sobre de tot, em considero una artista lliure, compromesa amb la història i amb les arrels del meu país”

El discurs de la fúria i de l’encantament

Rodrigues ha generat una constel·lació de pensament al voltant de la dansa que no només té relació amb les faveles, sinó que es pot aplicar en totes les propostes artístiques que presenta. Es tracta d’una manera pròpia d’entendre el moviment, l’art i la dansa: “Hem de donar veu i visibilitat a aquelles persones que han estat silenciades i marginades per la societat per qüestió de raça, ètnia, orientació sexual o de gènere o per aparença estètica”, afirma la ballarina. Ella es descriu així: “Per sobre de tot, em considero una artista lliure, compromesa amb la història i amb les arrels del meu país”.

En el marc del cicle que tindrà lloc al Mercat de les Flors, Lia Rodrigues desplegarà el seu discurs polític i estètic a partir de dues obres. Fúria és una creació del 2018 que es podrà veure del 27 al 29 d’abril i ofereix una visió crua de la societat del Brasil, fins fa molt poc governat per Jair Bolsonaro i les seves polítiques d’extrema dreta. Segons explica l’autora, la paraula “fúria” pot tenir molts significats, fins i tot pot fer referència a una “força positiva d’acció” que pot comportar un entusiasme i una força extraordinaris. Amb aquests significats de fons, Rodrigues ha creat una performance que s’ha inspirat en l’obra de l’escriptora afrobrasilera Conceição Evaristo, que va participar en el centre d’arts que lidera Rodrigues a la favela da Maré. Els seus textos, explica la ballarina internacional, van ser molt útils per a la creació de l’espectacle, ja que es feien preguntes com: “Qui té el dret a parlar? Per què algunes veus no són escoltades?

Espectacle de Lia Rodrigues / MERCAT DE LES FLORS

D’altra banda, i fent palès el seu compromís amb el territori, Rodrigues presentarà del 4 al 6 de maig la proposta Encantado, que aborda l’embruixament màgic, però que també vol dir fascinació. En la cultura del Brasil, els “encantados” són éssers animats que es mouen pel cel i la Terra, transformen els llocs en sagrats i no han experimentat la mort, però tenen poders de protecció i de curació. La destrucció del planeta i la crisi climàtica que viu el món, per tant, afecten les dinàmiques dels “encantados” i els posa en perill. “No hi ha manera de separar aquests éssers de la natura. L’obra que presentem és una invitació a la imaginació i al somni, és una ficció sobre el Brasil”, expressa la creadora. Aquest espectacle es va crear durant la crisi de la Covid i, tal com afirma Rodrigues, el nom ve del desig d’utilitzar la màgia com a guia del procés creatiu en un moment tan dur com el que viu el Brasil.

“Els espectadors són lliures d’establir vincles entre les escenes que veuen i les seves experiències personals”

La constel·lació expandida

L’univers de Lia Rodrigues, però, s’estén més enllà dels seus espectacles. Hi ha molts professionals del sector que segueixen la seva filosofia i troben en ella una inspiració per a la creació d’obres amb caràcter reivindicatiu. Per això, des del Mercat de les Flors han volgut ampliar la constel·lació de la ballarina brasilera amb la programació de propostes que hi tenen relació. Al cicle Constel·lació Lia Rodrigues + Brasil Next es podrà veure del 27 al 29 d’abril The Divine Cypher, de la també brasilera Ana Pi, una peça cinematogràfica i performativa que s’endinsa en les danses populars i els gestos sagrats d’Haití i que està basada en la cineasta Maya Deren. D’aquesta manera, la coreògrafa Pi traça a través del moviment i de la imatge un vincle entre el passat i el present de la cultura haitiana i la dansa contemporània.

També hereva de la dansa feta des de l’esperit crític, la ballarina Alice Ripoll, nascuda a Rio de Janeiro, presentarà l’espectacle Lavagem en el marc del cicle que tindrà lloc al Mercat de les Flors, del 5 al 7 de maig. Juntament amb la seva companyia REC, l’artista presenta una performance que significa ‘neteja’ en portuguès i que fa referència als actes de rentat i als significats de la brutícia al llarg de la història, molt dels quals relacionats amb l’estatus social i els sistemes d’opressions i jerarquies. Aquests matisos comptaran amb una intervenció amb cubells, aigua i sabó, que ajudaran a crear un espai artístic on es mesclaran la realitat i la fantasia.

La constel·lació de Lia Rodrigues, a més, inclourà activitats al voltant de la seva obra, per complementar la programació. Una de les propostes és la conferència que farà Silvia Soter, dramaturga de la Lia Rodrigues Companhia de Danças, sobre com es porta a la pràctica la col·laboració entre els creadors de dansa i els dramaturgs, partint de la seva experiència al llarg de dues dècades. També es farà una conversa sobre el Brasil conduïda pel comissari artístic i productor Eduardo Bonito, que va ser director artístic del Festival Panorama de Rio de Janeiro i que dirigeix des del 2005 Dança em foco – Festival Internacional de Vídeo & Dança i el projecte Big Pulse Dance Alliance-HAU, a Berlín. La programació del cicle inclou projeccions de curtmetratges creats per Rodrigues, una instal·lació sobre dansa transformadora, un taller dirigit a professionals i una conversa de Rodrigues amb alumnes de secundària al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) sobre el poder transformador de l’art, moderada per Àngels Margarit. El cicle ja ha comptat també amb l’obra Metròpolis, de Volmir Cordeiro.

Per a Rodrigues, és important que totes aquestes propostes arribin al públic català perquè, segons explica, amb l’exhibició de l’art es genera una relació lliure entre els espectadors i les obres: “Els espectadors són lliures d’establir vincles entre les escenes que veuen i les seves experiències personals, i això és molt més important que si els agrada o no el que estan veient”, diu la creadora.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies