30/09/2015 | 06:00
El programa de Junts pel Sí per governar Catalunya gira gairebé del tot al voltant de la consecució d’un Estat propi per al Principat. Però, més enllà del full de ruta “cap a la independència”, la candidatura de Raül Romeva, Artur Mas i Oriol Junqueras té un pla amb centenars de mesures concretes de caràcter econòmic i social. Totes estan supeditades al fet que Catalunya sigui un Estat independent, malgrat que algunes de les propostes ja es podrien portar a terme amb les competències actuals de la Generalitat. Junts pel Sí podrà governar si aconsegueix el suport o l’abstenció de la CUP a la investidura. Tanmateix, la CUP ha dit que plantejaria tot un seguit de mesures socials i econòmiques per donar-hi suport.
CRÍTIC ha repassat punt per punt el programa de Junts pel Sí per seleccionar 10 mesures que s’haurien de conèixer.
Perseguir el frau fiscal
“Crearem una Policia Fiscal, especialitzada en la investigació del frau fiscal de major transcendència, i que col·laborarà amb les autoritats judicials i el Ministeri Fiscal en la persecució de la delinqüència econòmica”. En la mateixa línia, el programa afegeix: “Perseguir el frau fiscal i l’elusió fiscal, especialment la realitzada a través de l’enginyeria fiscal, evitant que grans empreses amb seu tributària en països amb molt baixa tributació deixin de tributar per les vendes dins del país. Apostar per un model d’administració tributària basat en el compliment tributari de tots els agents econòmics, no només d’aquells que declaren”. El frau fiscal a Catalunya s’eleva a 16.000 milions d’euros anuals, i, segons el sindicat de tècnics d’Hisenda Gestha, més del 70% correspon a grans fortunes i corporacions empresarials.
Abaixar l’IVA cultural
“Impulsarem l’establiment d’un IVA cultural superreduït del 4%”. El 2012, el Govern espanyol va decidir apujar l’IVA cultural del 8% al 21%, una decisió que ha tingut conseqüències devastadores per a un sector ja molt tocat per la crisi. CiU no va donar suport a l’IVA cultural del 21%, però al Congrés va limitar les seves peticions de rebaixar-lo al 10% i no pas al 4%.
Salari mínim digne
“Fixació del salari mínim català d’acord amb els estàndards de la Carta Social Europea”. El Comitè Europeu de Drets Socials del Consell d’Europa ha denunciat que el sou mínim espanyol, fixat en 648 euros nets el mes, no garanteix una vida digna als treballadors. En compliment de la Carta Social Europea, la recomanació és que el salari mínim arribi al 60% del salari mitjà.
Producció energètica 100% renovable
“Un pacte nacional entre les institucions i els agents econòmics i socials per tal d’assolir l’any 2050 una producció energètica 100% renovable”. Ara bé, el 2012 CiU va rebutjar l’aprovació d’una resolució al Parlament per demanar la retirada del decret del Govern espanyol que va suprimir les ajudes a les energies renovables.
Llei de participació
“Elaboració d’una llei de participació ciutadana que permeti organitzar referèndums vinculants i que apoderi la ciutadania per proposar i revocar lleis i mandats”. Permetria anar més enllà de l’actual Llei de consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana que va impulsar la mateixa Convergència en el passat.
Mesures de fiscalitat progressiva
“S’impulsaran mesures de fiscalitat progressiva efectives per tal de reduir les desigualtats i que promoguin la creació d’ocupació”. I, més en concret, “reduir l’impost sobre la renda provinent del treball, especialment en els trams més baixos, i simplificar les deduccions actualment existents”. No es pot dir precisament que els governs de Mas hagin mantingut una política fiscal progressiva, tot i tenir certa capacitat per fer-ho. En la primera legislatura, va eliminar l’impost de successions amb el suport del PP i només va recuperar-lo parcialment el 2013 arran de l’acord de governabilitat amb ERC i per les estretors financeres de la Generalitat. A més a més, CiU va oposar-se el 2011 al Congrés al retorn de l’impost de patrimoni. De la proposta de Junts pel Sí s’interpreta que, tot i que en menor mesura, també es rebaixaria el gravamen de l’IRPF en els trams més elevats, cosa que no podria interpretar-se com una mesura progressista.
Cal tenir en compte les conseqüències de les rebaixes fiscals a grans empreses aprovades pel PSOE i per CiU. L’any 2007, el PSOE, amb el suport de CiU, va aprovar una sèrie de mesures de rebaixa fiscal per a les grans empreses que declaraven beneficis. Ara se’n saben les conseqüències. El pagament de grups empresarials a Hisenda va passar de 12.600 milions d’euros el 2006 a 3.000 milions el 2011. L’informe anual de recaptació de 2011, publicat al mes d’agost, assenyala que els gegants empresarials van aprofitar la reforma de l’impost de societats durant cinc anys i el seu generós sistema de deduccions. El que han pagat el 2011 suposa el 3,5% dels 85.984 milions en beneficis declarats aquell any.
Llei de renda garantida
“Elaborar una Llei de renda garantida de ciutadania que asseguri els mínims vitals d’una vida digna”. En el darrer mandat s’ha impulsat una iniciativa legislativa popular (ILP) per una llei de renda garantida de ciutadania, i la presentació d’esmenes de diverses formacions, entre les quals hi havia CiU i ERC, s’allunyava de la proposta original de la iniciativa ciutadana. El rebuig del partit d’Artur Mas a la normativa havia quedat en una sessió parlamentària prèvia, amb l’argument del seu cost econòmic.
Nova Llei de governs locals
“Elaboració d’una llei de governs locals de Catalunya per establir un model propi de l’Administració local de Catalunya, que superi les recents reformes establertes”. Al juliol de 2013, el Govern va aprovar l’avantprojecte de la Llei de governs locals, que després ha quedat encallada en la tramitació parlamentària i que, segons l’oposició, comparteix defectes amb la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL) estatal, en “restar competències i marge de maniobra” als municipis.
Derogació de la reforma laboral
El programa de Junts pel Sí advoca per derogar la reforma laboral espanyola. No seria estrany per part d’ERC però sí sobta per part de Convergència. La normativa va ser aprovada al Congrés dels Diputats amb els diputats de CiU fent costat als del PP.
Llei de barris
“Assumim la voluntat de millorar la inversió realitzada amb la Llei de barris, dotant un fons plurianual de barris durant la propera legislatura”. La Llei de barris va ser una iniciativa del Govern tripartit del PSC, d’ERC i d’ICV-EUiA per rehabilitar barris degradats, amb una inversió conjunta dels ajuntaments i de la Generalitat i va ser l’Executiu convergent qui va aturar-la. Ara, però, proposarien recuperar-la.