02/03/2017 | 00:26
El 2017 és l’any culminant de la ‘Tangentopoli’ catalana. Ja tenim en marxa a l’Audiència de Barcelona el judici del ‘cas Palau’, que s’allargarà fins al 27 de juny i mirarà d’aclarir el saqueig de la institució en l’època de Fèlix Millet i de Jordi Montull i el suposat pagament de comissions per part de Ferrovial a Convergència a través del Palau. El ‘cas Palau’ va ser la primera gran bomba que va sacsejar el denominat oasi català. Tot plegat, en un ambient enrarit per la judicialització del procés sobiranista, i amb les revelacions constants sobre l’anomenada operació Catalunya, una suposada trama ordida des del Ministeri de l’Interior per desacreditar polítics independentistes. Aquest petit diccionari vol ser una guia per orientar-se de manera pràctica en un escenari polític cada cop més judicialitzat.
3%
“Vostès tenen un problema, i aquest problema es diu 3%”. La frase de Pasqual Maragall, dita en seu parlamentària l’any 2005, va causar en el seu moment una gran polseguera. Però el temps semblaria haver donat la raó a l’expresident. Maragall feia referència al pagament de comissions derivades de l’adjudicació interessada d’obra pública a determinades empreses que, posteriorment, haurien realitzat pagaments a CiU. El 3% seria, en aquest cas, el percentatge del volum de cada contracte adjudicat que finalment aniria a parar a les arques convergents. Cal dir que des de llavors, però, no hi ha cap sentència ferma que acrediti el finançament irregular de Convergència.
Artur Mas
L’expresident Mas ha estat en l’ull de l’huracà dels mitjans de comunicació espanyols durant els últims anys. Hereu i protegit de Jordi Pujol, Artur Mas es va convertir en la bèstia negra de la caverna mediàtica i del PP per la seva aposta independentista l’any 2012. Des de llavors, molts han estat els intents –tots infructuosos– de relacionar-lo amb les suposades trames de corrupció que afecten CDC. Per exemple, arran del fet que transcendís que el seu pare havia tingut un compte a Liechtenstein del qual ell va ser beneficiari: el cas va prescriure i ell va afirmar en seu parlamentària que l’única beneficiària finalment en va ser la seva mare. Mas afirma que no sap res de la gestió econòmica suposadament irregular que els tresorers de CDC, imputats pels casos ‘Palau’ i ‘3%’, haurien realitzat. El diari ‘El Mundo’ ha publicat els últims dies la suposada declaració d’un empresari implicat en la trama del 3% que hauria afirmat davant del jutge que investiga la causa que s’hauria reunit amb Artur Mas i Germà Gordó per parlar de la realització de donacions. Mas ha estat molt vehement en atribuir el ‘cas 3%’ a una campanya “contra la llibertat de Catalunya”.
‘Cas Palau’
El judici del ‘cas Palau’ començarà vuit anys més tard que els Mossos escorcollessin les oficines de la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música el 23 de juliol del 2009. La investigació es va centrar llavors en el presumpte desviament, el 2003 i el 2004, de 2,3 milions d’euros. Al setembre del 2009, Millet i Montull van confessar en una carta que s’havien apropiat per a finalitats particulars 1,6 milions i 200.000 euros respectivament, uns diners que van retornar. Però el cas aniria agafant una gran dimensió més enllà del saqueig per al lucre estrictament personal de Millet i de Montull en transcendir que la Fundació Ramon Trias Fargas (actual CatDem), vinculada a Convergència, va rebre més de 600.000 euros del Palau, que hauria canalitzat aportacions de la constructora Ferrovial cap a CDC que en realitat serien comissions per la concessió d’obra pública. Per això s’acusa el partit com a responsable civil a títol lucratiu.
Donacions
El 2012, amb el PP al Govern, es va prohibir que les empreses que rebin contractes públics de l’Administració puguin efectuar cap tipus de donació als partits. Tanmateix, i aquesta és la clau de tot plegat, es va mantenir oberta la possibilitat que les empreses puguin fer donacions a les fundacions vinculades als partits. Les donacions d’empreses no són anònimes i han d’estar degudament identificades, però no són públiques: les fundacions en trameten una relació al Tribunal de Comptes, però aquest no les ha fet públiques ni tampoc ho fan les mateixes entitats en els comptes anuals que dipositen al registre de fundacions. El diari ‘El País’ va ser el primer a publicar la relació de donants de la Fundació CatDem. El ‘cas 3%’ es basa a mirar de detectar si algunes d’aquestes concessions són conseqüència del pagament d’una comissió a canvi de l’adjudicació d’una obra concreta.
Fèlix Millet
El símbol d’una època. Millet, fill d’una il·lustre nissaga catalanista –el seu avi, Lluís Millet, va compondre el ‘Cant de la senyera’ i el seu pare va fundar Òmnium Cultural– ja va veure’s implicat durant els anys vuitanta en assumptes tèrbols en el cas ‘Renta Catalana’. Des dels anys noranta, Millet va convertir el Palau en el seu vedat particular. Tot i la seva pàtina catalanista, l’any 2003 va incorporar-se al patronat de l’Institut Catalunya Futur, secció regional de la FAES de José María Aznar. Aquell mateix any, la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana va rebre un increment de 3 milions d’euros del Ministeri de Cultura espanyol. Amb càrrecs a Agrupació Mútua, a Bankpime o a la fundació del Barça, Millet, avui símbol de la putrefacció de l’oasi, era respectat com un prohom de la cultura catalana. El que va ser la seva mà dreta, Jordi Montull, està mirant d’arribar a un pacte amb la Fiscalia per reduir la pena de la seva filla –també implicada en el cas– a canvi de revelar detalls sobre la implicació de Convergència en la trama.
Ferrovial
Ferrovial és un dels noms clau en el judici del ‘cas Palau’. La constructora hauria pagat un total de 5,1 milions en comissions irregulars a Convergència a canvi de l’adjudicació d’obra pública durant l’últim Govern de Jordi Pujol. Segons la resolució del jutge, l’empresa i el partit polític van arribar a un “acord” que va començar “com a mínim l’any 1999” i que s’hauria prolongat durant una dècada. Segons el text, Ferrovial hauria camuflat com a donacions al Palau el que, en realitat, eren pagaments il·lícits per gaudir d’una posició d’avantatge en l’adjudicació d’obres. En aquest gràfic elaborat partir del sumari del cas queda clar quin hauria estat el sistema emprat.
Fundació Catdem
Si la Trias Fargas és l’epicentre del ‘cas Palau’, la seva hereva és al centre del ‘cas 3%’. L’entitat està sent investigada per un possible cas de finançament il·legal de Convergència: ha rebut 2,9 milions d’euros en donacions privades i altres ingressos només en els últims tres anys. Els comptes de l’entitat, que va publicar CRÍTIC en aquest reportatge, revelen que CatDem és la fundació vinculada a un partit polític català que més donacions i subvencions rep cada any. L’any 2014 va rebre exactament 804.000 euros com a “donacions i altres ingressos”. I en què es gasta els diners? Doncs, entre altres coses, a prestar “serveis professionals independents” a CDC. Els investigadors del cas consideren que les empreses donants, CDC i la seva fundació “formaven un triangle pels costats del qual fluïen els diners des dels ajuntaments controlats per CDC a les arques del partit”.
Guerra bruta
El concepte ‘guerra bruta’, aplicat històricament en el context del País Basc per referir-se a l’acció terrorista de grups parapolicials com els GAL, s’ha popularitzat darrerament a Catalunya per referir-se al que seria una estratègia suposadament orquestrada des de l’Estat per desacreditar l’independentisme –i en concret al PDeCAT– a partir de la difusió de falsos casos de corrupció. Un dels símptomes d’aquesta guerra bruta seria la coincidència d’operacions policials contra CDC amb moments d’intensitat política relacionats amb el procés. Entre els exemples més citats de guerra bruta contra el procés hi ha la publicació d”El Mundo’ sobre els comtes de Xavier Trias a Suïssa, informació que es va revelar completament falsa.
Existeix la guerra bruta o som davant de l’ús propagandístic del concepte? Potser no en el cas concret del 3% o del ‘cas Palau’, però el fet que l’Estat hauria maniobrat de forma tèrbola contra el procés sembla cada cop més acreditat arran de les informacions que apareixen sobre la denominada operació Catalunya, un operatiu policial suposadament ordenat pel Ministeri de l’Interior que tenia com a objectiu investigar i recopilar informació de polítics favorables a la independència sense cap autorització judicial. Així quedaria acreditat per les declaracions del comissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo. El diari ‘Público’ publicava aquesta setmana les declaracions d’un confident de la policia que apuntava en aquesta direcció. L”Ara’ també ha publicat nombrosos articles que avalarien amb dades aquesta tesi.
Tanmateix, l’existència de l’operació Catalunya no validaria automàticament la tesi que tots els casos de corrupció que afecten CDC són muntatges policials. La frase que ho resumeix millor, la va dir a Twitter el cantautor Feliu Ventura: “La guerra bruta és corrupció, i la corrupció és guerra bruta”.
Josep Bosch
El titular del Jutjat d’Instrucció núm. 1 del Vendrell, Josep Bosch, té un paper central en la dinàmica del ‘cas 3%’. A diferència d’altres companys de judicatura, però, Bosch és un jutge discret, que no fa declaracions ni sol aparèixer públicament. És un jutge jove, de poc més de 30 anys, nascut a Barcelona, a qui algunes cròniques han definit com a “català de soca-rel”. És interessat llegir aquest perfil que li va dedicar la revista ‘Tiempo’: “El misterioso juez del 3%”. El Vendrell és el primer destí d’un jutge nascut el 1985 a qui no li han tremolat les cames a l’hora de signar ordres d’escorcoll a partits i fundacions.
Judicialització
El 2017 serà un any marcat per la judicialització de la política catalana no solament pel que fa al procés: també pel que fa a la corrupció. Al maig començarà a jutjar-se el ‘cas Adigsa’ –una investigació sobre comissions en la concessió d’obres d’habitatge públic que va començar a iniciar-se precisament arran de la frase de Pasqual Maragall– i també se celebrarà, si no hi ha acord abans amb la Fiscalia, el judici del ‘cas Pretòria’, que afecta prohoms convergents i socialistes com Macià Alavedra, Lluís Prenafeta o l’exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz. Tot plegat, mentre prossegueixen les investigacions de l’anomenat ‘cas 3%’, que cada dia aporta noves revelacions sobre el suposat finançament irregular de Convergència.
Montserrat Gassull
Ha passat relativament inadvertida la defunció fa pocs dies de Montserrat Gassull, exregidora d’ERC a Torredembarra i una de les peces clau de la investigació del ‘cas 3%’. Va ser una denúncia de Gassull sobre possibles irregularitats en la concessió del contracte de l’aigua en aquest Ajuntament tarragoní el que va desencadenar l’any 2014 el que en un primer moment es va conèixer com a ‘cas Torredembarra’ i que, des del 2015, es coneix com a ‘cas 3%’. El que primer semblava un cas d’abast local es va convertir en un cas nacional a partir de l’escorcoll del domicili dels propietaris de l’empresa Teyco, la família Sumarroca. En aquest escorcoll es van trobar documents que apuntaven al pagament de comissions a CiU arran de la concessió d’obres en diversos ajuntaments. Res d’això no hauria estat possible sense la tenacitat i persistència de la regidora Gassull, que en els últims temps va denunciar que havia estat deixada de banda pel que havia estat el seu propi partit, ERC.
Oasi català
“Som 400 famílies i sempre som els mateixos”. La frase, atribuïda sovint a Fèlix Millet, la citen Andreu Farràs i Pere Cullell al llibre ‘L’oasi català’, publicat l’any 2001, en boca del cap d’una de les bones famílies de Barcelona. Sigui seva o no, la frase exemplifica una època que s’acaba: la del pretès oasi català del pujolisme. Però l’oasi no va ser tant oasi: Pujol va tenir 56 consellers al llarg de 23 anys de gestió. Un reportatge de l”Anuari Mèdia.cat’ del 2014 recopila que 20 d’aquests consellers es van veure implicats en casos de presumpta corrupció. D’aquests, la meitat van acabar imputats, però només quatre van arribar a ser jutjats i un condemnat. Un oasi, doncs, remogut i putrefacte que va acabar d’esclatar del tot amb la confessió de Pujol l’any 2014.
Pujol
La confessió de Jordi Pujol sobre els diners que hauria acumulat a l’estranger –en teoria, una “deixa” del seu pare, Florenci, consignada al marge de l’herència oficial– va ser l’inici del denominat ‘cas Pujol’, una trama amb múltiples derivades que el periodista de ‘La Vanguardia’ Enric Juliana va batejar com un “cràter radioactiu” que afecta i afectarà la política catalana dels pròxims temps. Les imatges i el to de Pujol, de Ferrusola i de Jordi ‘Júnior’ a la comissió d’investigació del Parlament sobre frau fiscal difícilment seran oblidades amb facilitat.
En aquests moments, el ‘cas Pujol’ es divideix en quatre parts, segons consta en la completa investigació realitzada a ‘Llums i taquígrafs‘, l’atles de la corrupció als Països Catalans. En primer lloc, la causa per frau fiscal i blanqueig de capitals contra Jordi Pujol, Marta Ferrusola i quatre dels seus fills –Jordi Júnior, Marta, Pere i Mireia– que investiga el Jutjat d’Instrucció núm. 31 de Barcelona. En segon lloc, el cas que investiga el Jutjat Central núm. 5 de l’Audiència Nacional contra Jordi ‘Júnior’ i la seva exdona, Mercè Gironès, per frau fiscal i blanqueig de capital. En tercer lloc, el denominat ‘cas ITV’ contra Oriol Pujol i Ferrusola, per suborn i falsedat en una suposada trama dedicada a acumular concursos de concessió de les estacions d’inspecció tècnica de vehicles. I, en quart lloc, la investigació també a l’Audiència Nacional d’Oleguer Pujol per frau fiscal i blanqueig de capitals.
Seu embargada
Des de l’oposició, i en especial des de Catalunya Sí que es Pot, s’acusa sovint Convergència de ser “el partit de les seus embargades”. Per quin motiu? Arran del judici del ‘cas Palau’, el jutge va decretar l’embargament preventiu de les 15 seus del partit com a garantia per fer front a una responsabilitat civil en el cas que investiga el presumpte finançament il·legal del partit. En concret, segons recull l’agència Efe, són locals en propietat de la formació escampats per tot Catalunya: Amposta, Barcelona, Castelldefels, Figueres, Granollers, Capellades, Lleida, Mataró (2), Móra d’Ebre, Reus, Sant Boi de Llobregat, Tarragona, Tortosa i Sant Feliu de Llobregat. L’embargament de les finques impedeix a CDC la venda de les finques dipositades en garantia sense autorització judicial. De fet, el partit va proposar l’embargament d’aquestes seus en substitució de la seu central de Barcelona, que es va vendre a un fons asiàtic.
Sumarroca
La família Sumarroca, copropietària d’un dels principals grups constructors de Catalunya adjudicataris d’obra pública, ha estat històricament vinculada als Pujol, amb els quals ha compartit negocis, amistat i afinitats polítiques des de la creació de Convergència. El patriarca de la nissaga, Carles Sumarroca Coixet, va ser membre fundador del partit. El mateix Sumarroca Coixet i el seu fill Carles han estat imputats per l’Audiència Nacional en el cas que investiga el suposat cobrament de comissions il·lícites per part de Jordi Pujol Ferrusola. Jordi Sumarroca Claverol, conseller delegat de Teyco, una de les empreses del grup, va ser detingut al juliol del 2014 en el marc de les investigacions del ‘cas 3%’.
Tresorers
Igual que Bárcenas, extresorer del PP, era una figura clau en la trama de suposada corrupció que afecta el PP, la figura dels extresorers de CDC és clau en les trames del Palau i del 3%. Pel que fa al ‘cas Palau’, les sospites es concentren en Daniel Osàcar, tresorer de CDC entre el 2005 i el 2010. Osàcar va ser imputat al maig del 2011 perquè el seu nom sortia relacionat amb diverses anotacions que demostrarien un trànsit de diners no justificat entre la institució cultural i el partit. L’altre tresorer implicat és Andreu Viloca, que desenvolupava aquestes responsabilitats al partit i a la Fundació Catdem. Segons ha publicat ‘El País’, Viloca es reunia amb empresaris, el mateix dia o el següent, aquestes companyies donaven diners a les fundacions i, al cap de poc, aconseguien les adjudicacions que volien. La cúpula de CDC ha expressat la seva confiança tant en Osàcar com en Viloca. Els dirigents del partit descarreguen tota la responsabilitat en els tresorers.
Trituradora
El 28 d’agost de 2015, la Guàrdia Civil va trobar unes tires de paper a la trituradora del despatx d’Andreu Viloca, el tresorer de Convergència. En principi, la trituradora només havia de contenir papers vells sense importància. Però els investigadors del ‘cas 3%’ han reconstruït de forma laboriosa els documents triturats i, segons semblaria, sí que tenen a veure amb el presumpte pagament de comissions. La Guàrdia Civil sospita que Viloca va destruir documentació sensible quan va saber que els agents havien entrat a la seu de la Fundació CatDem poca estona abans de l’escorcoll de la seu de CDC.
Los pagos de constructoras por adjudicaciones eran "parte esencial de la financiación" de CDC, dice el juez del 3%: https://t.co/tXryadFsnN
— Jesús García Bueno (@jesusgbueno) February 24, 2017
Unió
A diferència de Convergència, Unió sí que ha vist provat davant d’un jutge el seu finançament irregular. Després de 15 anys d’instrucció, al gener del 2012 s’havia de jutjar el ‘cas Treball’, anomenat així amb referència al finançament irregular d’Unió Democràtica de Catalunya a través de desviar els fons de formació per a aturats provinents de la conselleria de Treball a les arques del partit. A última hora hi va haver acord amb la Fiscalia per evitar que els condemnats ingressessin a la presó, després del retorn previ de 338.000 euros i una multa de 250.000. El pacte suposava que Unió admetés haver-se finançat amb fons irregulars entre el 1994 i el 1999. L’Audiència de Barcelona no va voler entrar en el joc i va ordenar l’ingrés a la presó dels condemnats malgrat que tinguessin penes de menys de dos anys. Finalment van ser indultats parcialment pel Govern. L’únic alt càrrec a entrar a la presó ha estat un actor secundari, Vicenç Gavaldà, secretari d’organització del partit entre el 1994 i el 1996.
